dijous, 29 de març del 2007

Inauguració del nou local central del PSUC

Estimada/o amiga/o:

Quisiéramos expresarte, en nombre de nuestro partido, Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu), nuestro deseo de poder contar contigo y tus familiares o amigos en el acto de Inauguración del nuevo local central del PSUC Viu.

A este acto de inauguración, que se celebrará el próximo día 31 de marzo (sábado) a las 12'00 horas, también asistirán, entre otros, las representaciones consulares de Cuba, China, Venezuela y Bolivia así como representaciones de organizaciones y entidades de Catalunya y del Estado Español. Contaremos con las intervenciones de Gregorio López Raimundo, Trinidad Gallego (Dones del 36), Francisco Frutos (Secretario General del PCE) y de Albert Escofet (Secretario General del PSUC Viu) , entre otros. Al final de las intervenciones se servirá un refrigerio.

Deseando muy sinceramente poder contar con tu presencia en el acto de inauguración de nuestro local, recibe un afectuoso saludo.

La sede está en c/ Doctor Zamenhof, 16-18, Barcelona.

Atentamente,

Lluís Torrents i Díaz

Secretario de Organización y Responsable Área Interna del PSUC Viu

dilluns, 26 de març del 2007

Xerrada sobre la Llei de la Memòria Històrica

Llei de la memòria, Llei de punt final?

Davant el debat parlamentari del projecte de llei de “derechos de las víctimas de la guerra civil y del franquismo”, tots els grups memoralistics i altres organitzacions com Amnistia Internacional afirmen que si no es modifica aquest projecte de llei caminem cap a una “Ley de Punto Final”. Significa una amnistia general encoberta sobre crims contra el dret internacional, crims com tortures, execucions extrajudicials, atacs contra la població civil o persecució per motius polítics.

70 anys després l’Estat perdria una oportunitat històrica per oferir veritat, justícia i reparació a milers de víctimes. L’Estat no assumeix cap responsabilitat pels crims i no menciona les normes internacionals de drets humans , ni cap altra norma de Dret Internacional que Espanya ha de complir i fer complir.

Divendres 30 de març a partir de les 18:30h.

Xerrada-col·loqui sobre el projecte de Llei de la Memòria Històrica amb Vicenç Navarro,
professor de polítiques públiques de la Universitat Pompeu Fabra

A la Sala d'Actes de la Biblioteca Central de Terrassa
(Passeig de les Lletres, 1)

Organitza: Associació de Terrassa per la Tercera República

http://associaciotercerarepublica.terrassa.net/

dimecres, 21 de març del 2007

Manifestació pel dret a l'habitatge

No hi ha varetes màgiques, diu l’Hereu. No hi ha varetes màgiques diu en Montilla. No hi ha varetes màgiques, repeteix la Trilla.

La classe política, davant la pressió exercida per les mobilitzacions socials entorn al dret vulnerat de l’habitatge, s’ha vist obligada a posicionar-se i construir un discurs del que no s’havia preocupat fins ara. Un discurs de mínims que assumeix l’existència del problema però que esquiva intencionadament la càrrega de la responsabilitat. Un discurs on s’expressa el comprimís de les administracions públiques per pal•liar l’escanyament al que estem sotmesos, però on es recalca insistentment que no hi ha varetes màgiques per a solucionar la primera font de preocupació de la ciutadania.

Aquesta sembla ser la frase de moda, la frase en boga, la frase “cool” per sortir del impàs. Pervers discurs, el dels nostres polítics. Una cínica obra d’enginyeria lingüística, que mostra, una altra vegada, la seva insensibilitat davant una realitat que els queda massa lluny, massa distant per ser sentida.

Diuen que no hi ha varetes màgiques. Nosaltres tampoc hi creiem en les varetes màgiques. Tot i que un breu anàlisi dels fets ens obliga, si més no, a preguntar-nos per la presència de forces ocultes que actuen amb una lògica no ja màgica, sinó miraculosa: Com s’entén sinó que durant la última dècada, les caixes, els bancs, les constructores i les immobiliàries hagin experimentat augments anuals dels seus beneficis entorn del 20 %, i que en alguns casos hagin arribat a increments superiors al 40 %?

Però les astronòmiques xifres que presenten els seus balanços no ens enlluernen, ni ens fan perdre el nord de la racionalitat, ni ens fan caure en la ingènua il•lusió dels miracles. No és precisament per art de màgia, que ens trobem en aquesta situació. En tot cas, i per continuar amb la metàfora esotèrica que tant agrada als nostres polítics, si parlem de màgia, hauríem de parlar de màgia negra; i si parlem de varetes, hauríem de parlar de les varetes emprades per les successives administracions públiques i governs en forma de lleis vudú que han acabat asfixiant la societat civil:

Abracadabra….. desregulació del mercat hipotecari.
Abracadabra….. decreto boyer.
Abracadabra….. liberalització del sòl públic.
Abracadabra….. exempció fiscal de l’especulació.
Abracadabra….. expropiem quan ens dóna la gana per fer plans urbanístics sense la participació veïnal ; i el 3% a la butxaca!
Abracadabra….. i ara la Caixa em condona el deute que finança el partit…

No volem varetes màgiques. No acceptem que es banalitzin els nostres drets. No tolerarem que es desvirtuïn les nostres reivindicacions amb jocs de mans i de paraules que suposen un greuge, una humiliació i una burla pels centenars de milers de ciutadans que no podem accedir a un habitatge. No permetrem que s’atempti contra la nostra dignitat i que s’insulti la nostra intel•ligència.

Exigim, i no ens cansarem de repetir-ho, que es garanteixi el dret a l’habitatge en condicions dignes. Els recordem que els drets fonamentals com l’habitatge, l’educació o la sanitat, no poden estar sotmesos ni a la lògica del mercat, ni als paràmetres de la rendibilitat i del benefici que el regeixen. I que no és amb varetes màgiques, sinó amb voluntat política, que s’han d’abordar les reformes estructurals pertinents.

Exigim a les autoritats que deixin de ser meres comparses sotmeses a la voluntat de les entitats financeres i dels grans grups empresarials del sector immobiliari, i governin, complint la llei i el mandat que els legitima, pel conjunt dels ciutadans i no per als més privilegiats.

Per tot això convidem a la ciutadania, dissabte 24 de març a les 17:00 de la tarda a Plaça Catalunya, a manifestar-se pel dret a un habitatge sota el lema “Doncs serà que no” que expressa la indignació de la ciutadania per la negligent conducta de la classe política, i que invita a la societat civil a reconquistar un dret que ens ha estat expropiat de manera il•legítima i il•legal.
Deixem als polítics una vareta màgica, una barret de mag i una capa, perquè s’entretinguin durant les hores de lleure. I els retem a que demostrin voluntat política durant les hores de jornada laboral.

Assemblea pel dret a l’habitatge de Barcelona – V de Vivienda

http://bcn.vdevivienda.net/


divendres, 9 de març del 2007

"Els fusells de la senyora Carrar", de nou a Terrassa

El Grup de Teatre El Vent de Les Roquetes del Garraf presenta:

ELS FUSELLS DE LA SENYORA CARRAR
de Bertold Brecht
(adaptació dirigida per Joan Rodríguez)

Una nit d’abril de 1937. Ens trobem a una casa de pescadors de l’Andalusia oriental. Hi ha una cambra, amb les parets blanquejades de calç. Una creu penja d’un pany de paret. Teresa Carrar, una dona d’uns cinquanta anys, treballa la massa del pa. La seva filla Lola, d’uns quinze anys, treballa una talla al costat d’una finestra oberta. De lluny s’escolten sorollos de canons...

Dissabte 17 de Març de 2007, a les 17h. de la tarda

A la Sala d'Actes del Centre Cívic Alcalde Morera (Plaça de Can Palet)

Durant la Festa Major del barri de Can Palet, de Terrassa

Hi haurà un refrigeri per als assistents

Organitza: Associació de Veïns de Can Palet i Dones amb Iniciativa

diumenge, 4 de març del 2007

8 de Març, Dia de la Dona Treballadora

8 de Març, exigim realitats!

Aquest 8 de març, el PSUC-viu, vol denunciar un any més, que la situació de desigualtat que persisteix socialment entre homes i dones, és inadmissible.

És inacceptable que encara avui romanguin situacions de discriminació tan alarmants com les enormes tasses d’atur femení, les ínfimes tasses d’activitat, la discriminació salarial en els mateixos treballs i l’explotació en massa de les dones amb els contractes temporals, al que s’ha d’afegir la situació específica d’explotació brutal de les dones immigrants.

És indefensable que els governs i les institucions, segueixin frenant i alentint les polítiques d’igualtat, sota múltiples pretexts:

• La Llei estatal Integral contra la violència, parca en pretensions transformadores i gairebé nula en pressupost. Donada aquesta mala experiència de la llei estatal, esperem que no es reprodueixi el mateix en la futura llei catalana.
• La tant anomenada Llei de Dependència, escassa en objectius i amb tendència de seguir relegant a les dones a les tasques de cura i atenció, sota el pretext d’un “sou”.
• El projecte de Llei d’Igualtat, garrepa en propòsits renovadors, laboralment deixa tot en mans de la negociació col·lectiva i posterga la paritat per a “altre moment”,
• la manca de polítiques cap a les dones prostituïdes que abordin amb fermesa aquesta forma extrema de violència de gènere. No volem viure en un País on l’estat sigui el proxeneta.
• la nova legislació de l’avortament, que segueix tancada en un calaix siguent tan necessària. Per altra banda felicitem a les dones portuguesses per haver avançat en la despenalització de l’avortament a Portugal.

I és insostenible que en aquestes alçades de la Història, la igualtat real segueixi siguent una aspiració; que els espais de participació i òrgans de poder, siguin masculinitzats; que no existeixin organismes que desenvolupin polítiques d’igualtat transversals; que no hagi una coordinació plena per a tallar els elements que motiven la violència masclista; que no existeixin polítiques eficaces per a impedir el sexisme en l’educació i en els mitjans de comunicació públics.

És per això, que el PSUC-viu, i des de la Secretaria de la Dona manifestem:

• Que és urgent desenvolupar un autèntic Estat de Benestar que potencií la participació social plena de les dones; que afavoreixi la seva incorporació en l’àmbit públic, professional i laboral.
• Que és inajornable que s’adoptin les mesures polítiques necessàries per acabar amb la imatge continuada de presentar les dones com a objectes, a través de les campanyes i disposicions legislatives integrals.
• Que és improrrogable el compromís explícit per a acabar d’una vegada per totes amb la desigualtat entre dones i homes, a través d’un Pacte d’Estat que comprometi a totes les forces polítiques i organitzacions de dones, que abarqui tots aquells aspectes en que les discriminacions es manifesten.

Dijous 8 de Març, Manifestació pels drets de les dones treballadores, a les 19h. a la Plaça Universitat, de Barcelona

dijous, 1 de març del 2007

Meyer exigeix a Europa responsabilitats sobre l'atac feixista a Terrassa

L’EURODIPUTAT D’IZQUIERDA UNIDA, WILLY MEYER, PREGUNTA A LA COMISSIÓ SOBRE LES AGRESIONS SOFERTES PER QUATRE JOVES A TERRASSA PER PART DE GRUPS NEONAZIS.

Brussel·les, 26 de febrer de 2007.

L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha preguntat a la Comissió Europea sobre l’agressió que el passat dissabte, 17 de Febrer, van patir quatre joves de Joves Comunistes i Joves d’Esquerra Verda, organitzacions juvenils d’esquerra de Terrassa per part de grups ultradretans. Fruit d’aquesta agressió, els quatre joves han hagut rebre assistència mèdica i fins i tot un d’ells segueix ingressat a causa de les greus lesions que pateix.

Meyer ha insistit en la necessitat de que “davant aquestes situacions tots, ciutadans i ciutadanes, partits i institucions sumem esforços per aconseguir eradicar aquests actes violents que atempten contra la llibertat i la democràcia”.

A la pregunta, l’eurodiputat Meyer insta a la Comissió Europea a que demani a les autoritats espanyoles una investigació per aclarir els fets i exigir responsabilitats, a la vegada que s’interessa per saber quin tipus d’accions o plans ha posat o pensat posar en marxa la Comissió per evitar que aquest fets es tornin a repetir.

Meyer ha condemnat les agressions que “ pretenen coartar la llibertat d’expressió i d’opinió” i s’ha adherit a les mostres de solidaritat que des de diversos sectors de les esquerres estan reben els joves agredits.

Aquesta és la pregunta presentada:

El pasado sábado día 17 de febrero por la noche cuatro jóvenes pertenecientes a diversas organizaciones juveniles de izquierdas de Terrassa (España) sufrieron una agresión por parte de unos supuestos grupos fascistas. Fruto de esa agresión los cuatro jóvenes tuvieron que ser tratados en urgencias médicas y uno de ellos sigue hospitalizado a causa de las graves lesiones provocadas.

Desgraciadamente, este tipo de agresiones en Terrassa así como en otras ciudades de la zona se producen de forma periódica. Ante este tipo de situaciones es necesario que todos, ciudadanos, partidos e instituciones unamos esfuerzos para conseguir erradicar estos actos violentos que atentan contra la libertad y la democracia.

Ante la grave situación expuesta:

- ¿Tiene conocimiento la Comisión de las agresiones a las que se hace referencia?

- ¿Qué tipo de valoración le merecen a la Comisión este tipo de actos violentos?

- ¿Piensa la Comisión pedir a las autoridades competentes que investiguen el caso?

- ¿Qué tipo de acciones o planes ha puesto o piensa poner en marcha la Comisión para evitar que sucedan este tipo de agresiones por parte de supuestos grupos neonazis?