divendres, 29 de febrer del 2008
dijous, 21 de febrer del 2008
Assemblea oberta de veïns a Ca n'Anglada!
Assemblea General de l'Associació de Veïns per Aquest dissabte 23 de febrer a les 11h.
Lloc: Centre Cívic Montserrat Roig (Avinguda de Barcelona, 180)
Ordre del dia:
- Finalització Pla de Barris.
- Zona Blava.
- Millores socials i equipaments.
- Dubtes i preguntes.
L'ASSEMBLEA ÉS OBERTA A TOTS/ES ELS/LES VEINS/NES DE CA N'ANGLADA.
Que no falti ningú!!!!!
dijous, 14 de febrer del 2008
Concentració pel dret a decidir de les dones i xocolatada popular a Ca n'Anglada
Davant la creixent criminalització i persecució a què s'està sotmetent a les dones que hem abortat, des dels col.lectius feministes de Terrassa DONES DEL SAC, CASAL DE LA DONA DE TERRASSA i BITERNA us convoquem a la concentració+roda de premsa+expo+recollida d'autoinculpacions que tindrà lloc el proper Dissabte, 16 de Febrer a les 19h a la Plaça Vella.
PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM
NOSALTRES TAMBÉ HEM AVORTATPROU PERSECUCIÓ CONTRA LES DONES
Després de més de 30 anys d’accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l’avortament encara avui dia algunes de nosaltres hem hagut de suportar que la Guàrdia Civil entri a casa nostra dient que, pel fet d’haver avortat, hem d’anar a declarar davant del jutge sense respectar la nostra privacitat ni el dret a decidir sobre el nostre propi cos i la nostra maternitat.
En els darrers dies hem vist com la dreta i l’Església més reaccionària han engegat un campanya antiavortista al més vell estil ultraconservador basant-se, com han fet sempre, en una lògica patriarcal que pretén continuar tutelant les decisions de les dones. No es tracta, doncs, de la defensa d’un suposat dret a la vida per la seva part, recordem que són els mateixos sectors que no s’immutaren (quan no les avalaren) davant les sentències de mort del règim franquista. Tampoc es tracta de la defensa dels drets dels nens i les nenes, no oblidem que cap representant d’aquest sector va indignar-se amb les recents declaracions del bisbe deTenerife que justificava els abusos a menors. El que pretenen és mantenir un estat de les coses (altament rentable per a ells) que, entre d’altres, impedeixi a les dones ser subjectes de les seves pròpies vides.
En el marc d’aquesta campanya ultraconservadora s’ha arribat a intimidar i agredir a treballadores de clíniques acreditades per a fer els avortaments, i les denúncies interposades contra aquestes clíniques han acabat amb detencions de professionals i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Amb l’agreujant que les institucions estatals i catalanes no han fet el necessari davant la seva responsabilitat de protegir els drets de les dones.
Jo també he avortat era i és un dels lemes escollits per solidaritzar-nos amb les dones que ho han fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.
Jo també he avortat és un lema per fer justícia.
Anticonceptius per a no avortar i dret a l’avortament per a no morir.
Per això, continuem exigint:
·Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal
·Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
·Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.
·Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.
·Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:
-Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.
-Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.
Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l'Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).
Per tot això els grups feministes de Terrassa fan la següent convocatòria:
16 de febrer a les 19h a la Plaça Vella: CONCENTRACIÓ PEL DRET A L’AVORTAMENT
7 de març a les 11h als jutjats de Terrassa: ENTREGA D’AUTOINCULPACIONS
--------------------------------------------------------------------------------------------
Chocolatada popular este domingo 17 de febrero en Ca n'Anglada contra la zona azul y por las mejoras sociales en el barrio
El encuentro será a las 11:00h. este domingo 17 de febrero en
Nuevamente queremos posibilitar el encuentro entre tod@s aquell@s que entendemos estas privatizaciones de los espacios públicos como una agresión contra los intereses de la mayoría trabajadora que vive en los barrios de trabajador@s.
Basta de abusos recaudatorios.
Queremos inversiones reales en el barrio, y eso pasa por construir un CAP en la Plaza de Ca n'Anglada, construir una residencia pública para nuestros mayores, etc...
La lucha continua y no daremos marcha atrás hasta conseguir nuestros objetivos.
Sigamos fortaleciendo la participación popular en Ca n'Anglada.
No dejes que decidan por ti.
Este domingo tod@s a
NO A
dilluns, 4 de febrer del 2008
Portem a Aznar a la presó!
Divendres 8 de febrer de 2008 a les 19h. en el Centre Cívic Avel·lí Estrenjer de Terrassa (Plaça de la Cultura, 5 - en el barri de Poble Nou - Zona Esportiva).
Conferència contra la impunitat per la Guerra d'Iraq amb les intervencions de:
- Francesc Tubau (membre de la Plataforma Aturem la Guerra)
- Lluis Orri (advocat i membre de la Plataforma Judici a Aznar
Organitza:
PSUC-viu i Joves Comunistes
http://psucterrassa.blogspot.com/
Durant la primera meitat de l’ any 2003 els espanyols es movilitzaren com mai ho havien fet fins ara per aturar una guerra injusta, il·legal i emparada en mentides, com s’ha demostrat posteriorment. Amb el recolzament del Partit Popular, José María Aznar, que aleshores era President del Govern Espanyol, va decidir assumir el protagonisme posicionant-se a favor d’ aquesta guerra, donant l’ esquena a allò que exigia la ciutadania en els carrers i en les enquestes. A mitjans de març d’ aquell mateix any, José María Aznar, Tony Blair i George W. Bush, foren acollits per José Manuel Durao Barroso a les Illes Azores, des d’on es llençà un ultimàtum a Iraq amb un plaç de 24 hores, durant el qual, el president del país hauria de dimitir i s’ havien d’ entregar unes armes de destrucció massiva que ni tan sols existien ni hi havia cap indici real de la seva existència, com els inspectors de Nacions Unides indicaren en alguna ocasió. Transcorregut l’ esmentat plaç, i si no es portaven a terme les imposicions que assenyalaven, els reunits anunciaven la invasió d’ Iraq. Culminada la ocupació militar de l’1 de maig del 2003, Iraq entrà en una situació de caos, devastació i mort en les diverses guerres creuades que han impedit als ocupants aconseguir els seus propòsits.
En no comptar amb l’ aprovació del Consell de Seguretat de l’ ONU, aquesta guerra fòu il·legal i cap resolució posterior d’ aquest organisme pot esborrar aquest fet. Això significa que, segons el Dret Internacional, els efectes d’aquesta agressió són crims de guerra i els executors i inductors de la guerra són criminals de guerra. La participació espanyola en la mateixa es realitzà sense l’ aprovació del Congrés dels Diputats del nostre país. Aquesta participació disfressada com a ajuda internacional, després de proclamar-se un fals final de la guerra que avui encara no s’ha produït i enmascarant com a ajuda humanitària al poble iraquí allò que realment era ajuda als militars invasors, aliats del govern espanyol. L’ esmentada guerra segueix provocant decenes de morts tots els dies i no és possible desvincular-la de les principals causes dels atemptats terroristes de Madrid de l’11 de març del 2004 i el de Londres del 7 de juliol del 2005. La quantitat de morts generada per la Guerra d’Iraq, calculada en 700.000, no para de crèixer ni sembla que es vagi a aturar.
Quatre anys després de l’inici de la guerra, disposem de prou perspectiva per entendre que l’actuació concreta d’ Aznar com a President del Govern Espanyol i del Partit Popular, protagonistes actius d’ aquella invasió, ha de ser sotmesa a un examen penal que determini les possibles responsabilitats penals i anunciï pel futur dels qui col·laboren en una guerra il·legal, que no restaran impugnes pel sol fet d’exercir un càrrec de prominència política. Entenem que aquestes són les vertaderes accions preventives en defensa dels drets humans.
Per això, sol·licitem als partits polítics que s’ oposin a la guerra d’ Iraq i als qui no vulguin continuar essent còmplices de la mateixa que col·laborin activament en l’exigència de responsabilitats polítiques, però també judicials de José María Aznar. Així mateix, esperem de les instàncies judicials que apliquin el principi d’igualtat davant la llei i no emparin la impunitat dels qui hagin violat la legalitat, estatal i/o internacional,per la seva especial rellevància política.També cridem a la ciutadania a assumir el protagonisme que es guanyaren en les movilitzacions contra la guerra, reclamant ara la responsabilitat de qui aleshores, no va voler escoltar les nostres veus.
