dimarts, 27 d’octubre del 2009

Vine al Sopar del Pobre 2009

Sopar del Pobre 2009

REIMPULSEM... la lluita popular pels drets socials i laborals!!

El proper divendres 30 d'octubre la patronal terrassenca CECOT organitzarà “La Nit de l'Empresari” en el Recinte Firal de Terrassa.

Un any més, la nostra “estimada” patronal tornarà a reunir empresaris i polítics per premiar les empreses que millor exploten els seus recursos, incloent-hi els seus treballadors i les seves treballadores, mentre l'atur a la nostra ciutat s'apropa a les 19.000 persones (17% d'atur), i a la comarca supera ja les 72.000 persones.

I els que encara treballem, ho fem cada cop en condicions més precàries: temporalitat alta, sous baixos, por als acomiadaments i als ERO's, ampliació d'hores laborals, pèrdua de poder adquisitiu, pujada de preus de productes bàsics i d'impostos indirectes (com l’IVA), impossibilitat d'adquirir un habitatge, privatitzacions de serveis públics, empitjorament dels recursos dedicats a l'educació i la sanitat pública, etc...

És a dir, com de costum, som els treballadors, les treballadores, els i les joves, els/les immigrants, els/les “mileuristes” i totes les classes populars, els que estem pagant els plats trencats de la crisi. Però nosaltres diem ben alt que qui ha de pagar aquesta crisi no som nosaltres que no l'hem provocada, sinó els seus responsables: el sistema capitalista, els bancs, els governs i, a nivell local, les persones i organitzacions empresarials presents a la Nit de l'Empresari 2009.

La Nit de l'Empresari i la patronal CECOT es torna a reunir en un sopar de gala (que paguem nosaltres, és clar), amb tots els seus amics, seguidors i polítics venuts al seu servei, per celebrar que ells són encara més rics i més poderosos, i nosaltres més pobres i precaris. La seva riquesa la roben de la nostra explotació laboral. I ara, tant la CECOT com la resta de patronals de l'estat, volen que el govern fomenti una nova reforma laboral per retallar els nostres drets socials i laborals, abaratir encara més els acomiadaments i eliminar el nostre dret al subsidi d'atur.

Per tot això, l'Assemblea Popular de Terrassa crida a tots els ciutadans i totes les ciutadanes, treballadors i treballadores, moviments socials, entitats i col·lectius que estiguin farts/es de totes les injustícies socials, a concentrar-nos el divendres 30 d'octubre a les 20h. davant del Recinte Firal de Terrassa (Passeig 22 de Juliol, 265) per reivindicar una major igualtat i justícia social, una redistribució equitativa del treball i la riquesa i que la crisi la paguin els rics!!

Contra la Nit de l'Empresari, portem els nostres entrepans i celebrem el Sopar del Pobre 2009.

Que el govern retorni a les famílies els diners que li van regalar als bancs!!

Demanem responsabilitats penals i polítiques als causants de la crisi i de l'atur!!

Nacionalitzem la banca!!

Implantem la jornada laboral de 35 hores per llei de treball setmanal sense reducció salarial, per que tots i totes poguem treballar!!

Que la Generalitat de Catalunya no aprovi cap ERO més!!

Recuperem una fiscalitat progressiva perque els que tinguin més, paguin més impostos, i millorem els serveis públics!!

Aturem els processos de privatització de l'educació, la universitat i la sanitat!!

Ampliem les pensions i el Salari Mínim Interprofessional a 1200 euros al mes!!

Retallem els alts sous de directius empresarials i càrrecs polítics!!

Que es compleixi el nostre dret a un habitatge i un treball digne!!

Perque és més el que ens uneix que el que ens separa, marxem per la igualtat i diguem No a la Llei d'Estrangeria

Creiem que hi han condicions i necessitats de sobra per convocar una Vaga General per aturar l'ofensiva dretana de la patronal i defenser i lluitar pels nostres drets col·lectius; així que instem als sindicats a fer-ho.

Visca el Poble!

dilluns, 26 d’octubre del 2009

La Marxa per la Igualtat arriba a Madrid !!

La Marxa per la Igualtat, que va sortir a peu des de Terrassa i Barcelona el passat 23 de setembre, fins a Madrid, ha arribat a la capital de l'estat i s'ha pogut manifestar en contra de la Llei d'Estrangeria.

Des del PSUC-viu de Terrassa volem felicitar i donar l'enhorabona per aquest exemple de dignitat a totes les persones que han participat i donat suport a aquesta Marxa per la Igualtat.

Article a Tercera Información sobre l'arribada a Madrid de la Marxa

Article a Público sobre l'arribada a Madrid de la Marxa per la Igualtat


Article a La República sobre l'arribada a la capital de l'estat de la lluita contra la Llei d'Estrangeria






diumenge, 25 d’octubre del 2009

El que ens uneix



(Música: extracto de Ipurbegia-NeguGorriak)

Ya lo dice el dicho: divide y vencerás. Esto es lo que hicieron con nosotras y nosotros, las trabajadoras y los trabajadores, dividirnos para vencernos.

Primero nos partieron en mil pedazos, para dividirnos y enfrentarnos. Hombres contra mujeres. Españoles contra inmigrantes. Jóvenes contra mayores. Trabajadores fijos contra fijos discontinuos, contra indefinidos, contra temporales, contra parciales, contra falsos autónomos, contra trabajadores sin contrato, contra trabajadores sin papeles. Trabajadores contra trabajadores.

Nos hicieron creer- a fuerza de cambiar nuestras condiciones de trabajo- que cada uno es cada uno, que cada uno a lo suyo y que cada uno tiene lo que se merece. Y por supuesto que esto es lo que hay. Nos animaron a pedir créditos que nadie puede pagar para comprar y comprar objetos de consumo que nadie puede disfrutar.

Y mientras nos pisábamos las cabezas por luchar por las migajas, los banqueros, los empresarios y los políticos a su servicio- tanto monta, monta tanto: son casi la misma cosa, a veces la misma persona- nos robaron la cartera, nos hipotecaron la vivienda, nos condenaron a trabajar en precario. O a sufrir el paro.

Divididos y enfrentados, nos quitaron nuestro derecho a vivir y trabajar dignamente. Y ahora, que estamos en crisis, pretenden que sigamos así para siempre y por ley.

Hoy lo que nos une es nuestras condiciones de precariedad, siendo la situación de paro la mayor de las precariedades. Y si nos unen paro y precariedad, debe unirnos la lucha por nuestros derechos como trabajadoras y trabajadores, ya sea nuestro contrato fijo, fijo discontinuo, indefinido, temporal, parcial, o simplemente no sea. Ya seamos españoles o migrantes. Debe unirnos la lucha para una vida digna, en la que trabajemos para vivir y no vivamos para trabajar, en la que la vivienda, la sanidad y la educación sean un derecho.

Debemos unirnos en la lucha contra quienes nos dividieron, contra quienes nos explotan, contra quienes nos roban el tiempo y la vida, contra quienes se enriquecen a costa de nuestra precariedad.

_Contra la precariedad, freno a la temporalidad:

-Eliminación de las ETT´s
-Regulación exhaustiva de la subcontratación.
-Supresión de la contratación temporal.
-Aumento de la inspección de trabajo.
-Regularización del colectivo migrante.

_Contra el paro, reparto del trabajo:

-Prohibición de las horas extras.
-35 horas por ley sin reducción salarial.
-Recuperación de empresas.

_Contra el mileurismo, reparto de la riqueza

-Eliminación de las SICAV.
-Supresión de los billetes de 500 euros.
-Restitución del impuesto sobre el patrimonio.
-Congelación y reducción de los impuestos indirectos.
-Sistema fiscal progresivo.
-Salario mínimo interprofesional de 1.200 euros.

_Contra la especulación, la vivienda como derecho:

-Expropiación de las viviendas vacías.
-Parque público de viviendas en alquiler con precios inferiores a los del mercado.

_Contra la mercantilización de la educación, la educación como derecho:

-Congelación y eliminación progresiva de las tasas universitarias.
-Paralización del Proceso de Bolonia.

_Contra el modelo de los servicios y el ladrillo, por un nuevo modelo productivo social y ecológicamente sostenible.

-Creación de una banca pública que democratice el crédito.
-Inversión productiva.
-Desarrollo del tejido industrial.
-Fomento del cooperativismo y la economía social.
-Modelo de transporte sostenible basado en el transporte público.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Racó de lectura... i cinema


HERNÁNDEZ, M. (1989): Vientos del Pueblo. Madrid, Ediciones Cátedra . P.171.

Volíem recomanar als lectors, el llibre “Vientos del Pueblo”. Escrit pel poeta oriolà, Miguel Hernández, el 1937 i composat per 25 poemes.

S’obre amb la famosa Elegía Primera, dedicada al seu bon amic Federico García Lorca, però poc a poc ens anirà infiltrant la seva veu de poeta milicià que crida al Poble a fer front a la barbàrie de la guerra civil i la lluita per defensar la República. Poemes com Vientos del Pueblo, el Niño yuntero, Recoged esta voz o Pasionaria son capaços de transmetre’ns la ideologia militant d’aquest poeta que recitava al poble para conducir sus ojos y sus sentimientos hacia las cumbres más hermosas. Esperem que sigui una bona lectura i es gaudeixi dels versos hernandians.


LARRANZ, J.R. (Dir.) (2002): Miguel Hernández: Viento del pueblo . Divisa Home Video. 180 min.

La pel·lícula de Larranz ens narra la biografia del poeta Miguel Hernández, des de la més propera joventut fins al seu patiment a les presons franquistes. A través de l’actor Liberto Rabal podem apropar-nos a un dels millors poetes contemporanis espanyols, amb una interpretació fidel a la vida i obra de Miguel Hernández. Narrada des de la dura infantesa al poble d’Oriola, passant per les amistats i amors que el configuraren en la literatura i els versos; arribant fins al seu compromís com a milicià republicà i el seu paper com a cronista de la guerra civil. El film captiva a l’espectador des de la seva senzillesa i pulcritud, però acaba arrodonint-se amb el gran repartiment, els seus escenaris i la lleial forma del text fílmic en els esdeveniments de la vida del poeta.


dissabte, 17 d’octubre del 2009

"Hollywood contra Franco", a Terrassa

Arriba a Terrassa des d'aquest divendres 16 i fins al 22 d'octubre en el Club Catalunya el documental "Hollywood contra Franco"

Club Catalunya
HOLLYWOOD CONTRA FRANCO
17:·15 / 19:45 / 22:00h.
dimecres dia 21, 17:15 / 19:45h.

És un llargmetratge documental sobre l'impacte que va exercir la Guerra Civil espanyola en el cinema americà. Desvetlla el recolzament de la majoria dels artistes a la República i es mostren algunes de les més de 50 pel·lícules que Hollywood va produir amb referències a la nostra guerra. Amb la participació de guionistes, experts i d'altres testimonis, inclou fragments de pel·lícules famoses que il·lustren els canvis de perspectiva de Hollywood respecte a la guerra espanyola .

Premiada a la Seminci i a Nova York.
(Espanya 2009). 90'. Documental. 35mm.
Direcció: Oriol Porta

divendres, 16 d’octubre del 2009

Acte contra la Llei d'Estrangeria

Acte a Terrassa contra la Llei d'Estrangeria i en suport a la Marxa per la Igualtat

Dissabte 17 d'octubre a les 18h, davant de l'Ajuntament de Terrassa. Parlaran un membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Lleida i un representant de la REDI Barcelona

ACTE PER LA IGUALTAT I CONTRA LA LLEI D'ESTRANGERIA I EN SUPORT A LA MARXA PER LA IGUALTAT, que va sortir el 23 de setembre de Terrassa i ha d'arribar a peu a Madrid el diumenge 25 d'octubre.

HI PARLARAN:

Un membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Lleida

Un representant de la REDI Barcelona

S'establirà contacte directe amb els i les marxants.

Necessitem el teu suport, NO HI POTS FALTAR!

Més info: www.faiv.org

dijous, 15 d’octubre del 2009

Homenatge a Marcos Ana

Intervención del poeta Marcos Ana en el marco de su homenaje el sábado 19 de septiembre de 2009 durante la Fiesta del PCE 2009 celebrada en Córdoba









dilluns, 12 d’octubre del 2009

Aturem l'atur

El passat 2 d'octubre el INEM va publicar les dades de l'atur registrat del mes de setembre, amb una nova pujada a l'estat de 80.367 persones, arribant fins al total de 3.709.447 treballadors i treballadores a l'atur, més d'un mil·lió més que fa un any. La segona comunitat autònoma amb més atur continua sent Catalunya (531.352).

A Terrassa l'atur ha pujat aquest mes un 1,2%, sumant ara 18.703 terrassencs i terrassenques a l'atur (16,78%). A la nostra comarca l'atur supera les 72.000 persones. En un any la pujada de l'atur ha estat de 5.708 persones i a Terrassa hi ha avui un 44 per cent més d'aturats que al setembre del 2008.

Els i les comunistes insistim que no s'està aprofitant les inversions del govern central i de la majoria de les comunitats autònomes per emprendre la reforma estructural que estem reclamant. Aquestes xifres d'atur demostren que el Govern ha mentit als ciutadans quan afirmava que el Pla E estava creant ocupació. El que va fer baixar l'atur ínfimamente no va ser el Pla E, sinó l'efecte turístic lògic de tots els estius. El fet que baixés en proporció tan baixa (comparat amb l'alleujament que suposa en altres temporades estivals) hauria d'haver estat analitzat com un problema, ja que hi havia un gran atur tapat pel turisme. En lloc de prendre mesures a temps es va decidir pregonar un optimisme enganyós, i ara enfrontem la tardor desprotegits, per culpa de la irresponsabiltat del PP i sobretot del PSOE.

Aquesta irresponsabilitat és encara més greu si tenim en compte que, cada vegada més, el drama econòmic i laboral s'està traduint en un drama social, a mesura que els aturats van deixant de cobrar les prestacions per desocupació. L'empobriment, venciment d'hipoteques i la caiguda del consum que està generant no significa res per a un Govern que aprova 420 miserables euros. A més, la falta de finançament municipal en molts Ajuntaments està donant excuses a la dreta per quedar-se quieta davant de l'atur, o fins i tot suprimir serveis per a aturats.

Des del PSUC-viu de Terrassa insistim en què, una vegada aprovada l'ajuda dels 420 euros (que ens sembla una mesura hipòcrita, ja que cap ajuda a aturats no hauria de ser menor al Salari Mínim, això és, 600 €) és necessari que es garanteixi l'ocupació de manera que la Generalitat de Catalunya no aprovi cap ERO més, que s'avanci cap a la jornada de 35 hores, realitzar una sèrie de mesures en el curt termini de caràcter estructural (paper principal de l'ICO i banca pública) i una reforma fiscal, contrària a la pujada de l'IVA plantejada pel govern, que augmenti la progressivitat dels impostos directes (Impost de Societats i l'IRPF), que faci disminuir els indirectes (IVA) i posar en marxa de nou l'Impost de Patrimoni. Al costat d'aquestes mesures, el Govern ha d'exigir la devolució dels ajuts a la banca, com a forma complementària de la reforma fiscal per finançar una banca pública i unes subvencions a aturats dignes, així com realitzar una política econòmica de veritat, dirigint els sectors estratègics amb criteris democràtics i de repartiment de la riquesa.

Els i les comunistes de Terrassa considerem que la sortida de la crisi ha de ser una sortida progressista i per l'esquerra, protegint als sectors més febles amb cobertures socials suficients, creant ocupació pública que garanteixi majors i millors serveis socials, apostant a mitjà i llarg termini per un canvi radical del model productiu i apujant els impostos a les rendes més altes per augmentar els ingressos públics.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Els efectes de la crisi a la nostra comarca

Nos quieren hacer creer que esto se acaba, que lo peor de la crisis económica ya ha pasado, pero las cifras que nos dan mes a mes desde que se inició esta sangría dicen lo contrario.

En nuestra comarca, el Vallés Occidental, los últimos datos que se han facilitado son estremecedores. El total de trabajador@s inscritos (agosto 2009) en la cola del paro (la OTG, Oficina de Treball de la Generalitat) en los municipios que componen esta comarca es de 71.263, o lo que es lo mismo el 17,29% de la población activa. Si tenemos en cuenta que no están contabilizadas las personas que han dejado de cobrar el subsidio de desempleo pero que siguen sin trabajo, ni tampoco los trabajadores de otros países que no están regularizados, el porcentaje es probable que ronde o incluso supere el 20%.

La caracterización de la economía española, basada en el tocho y en los servicios, con un papel casi mínimo para la industria, hace que los efectos de la crisis en el Estado sean mucho más graves que en el resto de Europa. El estallido de la burbuja inmobiliaria, ya previsible, unido a la crisis internacional (de sobreproducción y financiera) ha provocado una debacle con pocos precedentes.

El Vallés precisamene ha sido uno de los centros de desarrollo de esta fuente de ingresos especulativos en Cataluña. Una fuente de riqueza que como estamos viendo no crea expectativas de trabajo para el futuro sinó que ha generado unas deudas impagables para la mayoría de trabajadores que querían una vivienda, y el enriquecimiento inmoral de una burguesía y un sector bancario nada ético y macabro.

Desde enero del 2008 hasta estos meses finales del 2009 se ha producido un aumento exponencial del paro en el Vallés Occidental, pasando de una tasa media comarcal del 8,5% al 17,3%.

Pero estos datos no son simples números. Son personas, son trabajadores, son familias que debido a la pérdida de su puesto de trabajo están sufriendo el jaque de este modelo social atroz que no mira por lo humano sinó por el interés económico. Los deshaucios están a la orden del día, y la asistencia a los comedores sociales se ha incrementado sustancialmente, ya que en muchos casos los sectores más vulnerables de la sociedad no tienen ni para cubrir sus necesidades básicas.

El gobierno en lugar de ayudar a estas familias que no pueden afrontar los créditos, ayuda a los bancos dándoles dinero público que vuelven a prestar a los trabajadores con intereses excesivos. A las sucesivas bajadas del Euribor (dictadas por el BCE), supuestamente para reactivar el consumo, la banca hace oidos sordos en muchos casos y mantienen las cuotas hipotecarias casi inamovibles.

Ni la ayuda de 420€ a los parados que han agotado la prestación de desempleo, ni la deducción de 400€ del IRPF (eliminada recientemente en un consejo de ministros), ni la ayuda para la compra de automóviles están teniendo los efectos esperados por el gobierno.

Y a pesar de que esas medidas están demostrándose ineficientes para afrontar e intentar contener el descontento social, a la propia Unión Europea le parecen excesivas ya que el Estado Español acumula un déficit del PIB superior al 5%, cuando el máximo permitido por Europa es del 3%, y cuando la previsión incluso es que para el año 2010 pueda superar en España el 8,5% (según la propia Comisión Europea).

La gran burguesía española y catalana, representada por la CEOE y por el Círculo de Empresarios, o la CECOT a nivel local, además de no asumir su responsabilidad por la situación en que se encuentra ahora nuestra economía, quiere hacernos creer que los responsables de la crisis somos los trabajadores. Utilizan el discurso de que si el mercado laboral no estuviera tan regulado o si los despidos no fueran tan caros o que si las contribuciones que tienen que hacer a la Seguridad Social fueran inferiores, la dureza de la crisis que ahora estamos pagando los más vulnerables no sería tal.

Pero ante esta ofensiva de la patronal, y del propio gobierno (que ahora quiere subir los impuestos a todos pero no de manera progresiva, es decir que paguen más los que más tienen, ni tampoco quiere restablecer el impuesto de sociedades que eliminó, ni grabar las grandes fortunas de las clases pudientes) los trabajadores tenemos que decir basta y responder al fin de manera unitaria, decidida y determinante. No debemos permitir que con medidas como el reciente aumento del IVA, la crisis las paguemos todos, siendo los responsables de ella unos pocos que además se han enriquecido de una manera excepcional durante los útlimos años.

En primer lugar hay que exigir a los sindicatos que de una vez rompan el falso diálogo social con el gobierno y la patronal y convoquen una HUELGA GENERAL. Los intereses de los trabajadores sólo se negocian en los despachos cuando se está en una situación de superioridad, y ahora no se dan las circunstancias. Hay condiciones más que de sobra para movilizar a los trabajadores y dar un puñetazo sobre la mesa. Es el momento de recobrar la lucha en la calle, organizar a los obreros y obreras para tensionar la sociedad y recuperar así la iniciativa que ha sido entregada por los dirigentes sindicales claudicantes.

Mientras en Francia con una tasa de paro que no llega al 10% llevan 4 huelgas generales en lo que va de año, aquí estamos rozando el 20% y las llamadas de las organizaciones sindicales son a la conciliación y la paz social en lugar de buscar el conflicto y la lucha, que son los únicos medios que permitirán obtener resultados beneficiosos para los trabajadores.

Desde Joves Comunistes hacemos un llamamiento a radicalizar la lucha. Hay que organizar a los trabajadores que no lo estén, tenemos que estar ahí donde están las mayorías y eso pasa por incidir y cambiar el rumbo de los grandes sindicatos, que hasta ahora están conteniendo las luchas populares y obreras en lugar de impulsarlas y dirigirlas. Tenemos que crear un gran movimiento popular que pare los deshaucios y exigir que el subsidio de desempleo se prolongue hasta que cada trabajador/a encuentre trabajo.

Hay que estar al lado de los parados, de los precarios, de los trabajadores inmigrantes sin derechos, de los autónomos, de todos aquellos colectivos que están sufriendo más crudamente los efectos de la crisis.

El único camino es la lucha y eso pasa por la convocatoria inmediata a la HUELGA GENERAL.

Es urgente que desde las bases de los sindicatos de clase, de los partidos obreros y las organizaciones populares de masas se impulse de manera convencida esta opción.

¡Viva la clase obrera!

¡Adelante la lucha de clases!

¡HUELGA GENERAL, YA!

(artículo de nuestro camarada Jonathan Atienza)