dilluns, 29 de març del 2010

Aniversari de Miguel Hernández



VIENTOS DEL PUEBLO ME LLEVAN

Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.

Los bueyes doblan la frente,
imponentemente mansa,
delante de los castigos:
los leones la levantan
y al mismo tiempo castigan
con su clamorosa zarpa.

No soy de un pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimiento de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.

¿Quién habló de echar un yugo
sobre el cuello de esta raza?
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?

Asturianos de braveza.
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha,
reyes de la manera,
señores de la labranza.
hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada:
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habréis de dejar
rotos sobre sus espaldas.

Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.

Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra:
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.

La agonía de los bueyes
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.

Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.


dimecres, 24 de març del 2010

Solidaritat amb Cuba

Esquerra Unida de Terrassa ha presentat aquesta proposta de moció de forma pública a l'Ajuntament de Terrassa, en solidaritat amb el poble cubà:

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa fa arribar a l’Alcalde, als grups municipals i al Ple de l’Ajuntament de Terrassa la següent proposta de moció, amb la finalitat de que sigui estudiada, presa en consideració, i si s’escau, aprovada:

La Unió Europea, a petició de la Presidència de torn de la Unió, en aquest cas la presidida pel llavors President del govern espanyol, Sr. Aznar al 1996, va acordar mantenir una posició comuna respecte a la República de Cuba, la qual suposa un acte d'ingerència i impossibilita les relacions normalitzades entre la UE i Cuba. Posteriorment a aquesta posició comuna, al 2003, també va acordar una política de sancions.

Aquesta posició comuna converteix a la República de Cuba en l'únic estat del món amb un tracte d'excepció. Cap país de cap continent ha merescut per part de la Unió una posició comuna.

El 24 de Juny de 2008 el Consell Europeu va decidir eliminar definitivament les sancions i proposar a la República de Cuba un diàleg polític integral i obert sobre bases recíproques i d'interès mutu.

La Presidència espanyola de la UE ha mostrat el seu interès a obrir un debat sobre la conveniència de normalitzar les relacions de la UE amb la República de Cuba i mantenir un diàleg obert entre la Unió Europea i la República de Cuba amb l'horitzó de donar per finalitzada la posició comuna.

Referent a això, les autoritats cubanes han expressat reiteradament, amb la finalitat de normalitzar les relacions, la seva disposició a debatre sense limitacions sobre qualsevol tema d'interès mutu, incloent els drets humans, sobre la base del respecte mutu i el diàleg entre iguals.

Des de fa més de 50 anys els EEUU mantenen sobre Cuba un bloqueig econòmic, comercial i financer en flagrant violació del dret internacional que té severes conseqüències sobre l'economia i les condicions de vida dels cubans. A pesar d'això, el govern cubà ha seguit garantint als ciutadans cubans l'accés a la salut i a l'educació.

Des del 1998 cinc ciutadans cubans segueixen empresonats als EEUU sense que hagi hagut un judici just, i, per contra, el govern dels EEUU segueix donant refugi a un nacional cubà autor d'un atemptat contra un avió civil que va causar la mort de 76 persones.

El passat 23 de febrer el ciutadà cubà Orlando Zapata va morir a l'hospital després de mantenir una vaga de fam en una presó cubana, que els tractaments mèdics no van poder evitar.

Per totes aquestes consideracions, i atenent a les especials relacions entre el poble cubà i l'espanyol, el Grup Municipal de..............proposa que s'aprovi la següent:

MOCIÓ-RESOLUCIÓ

El Ple de l'Ajuntament de Terrassa acorda:

1. Lamentar la mort en un hospital cubà del ciutadà cubà Orlando Zapata després de mantenir una vaga de fam de 85 dies

2. Demanar a la UE que posi fi a la posició comuna i que es comprometi a un diàleg polític global amb el govern cubà, aplicant els mateixos criteris que aplica amb la resta de països amb els quals manté relacions.

3. Sol·licitar al Consell i a la Presidència espanyola de la UE accions diplomàtiques intenses per a posar fi al bloqueig dels Estats Units, tal com demana l'Assemblea General de les Nacions Unides.

4. Demanar un diàleg més proper i l'establiment d'una associació duradora entre la UE i la República de Cuba per a tractar d'agendes basades en l'interès comú, incloent els temes de drets humans.

5. Reclamar el respecte estricte dels drets humans en tots els països del planeta i rebutjar la utilització partidista d'aquesta qüestió que es deriva de posar l'èmfasi en alguns drets mentre uns altres són silenciats o minimitzats de manera interessada.

6. Promoure el desenvolupament dels drets individuals i col·lectius en tots els països sense instrumentalització política ni ingerències.

divendres, 19 de març del 2010

La fosca gestió privada de la llum

Els estralls causats per la forta i poc habitual nevada del dia 8 de març en la província de Girona, que han afectat especialment la Costa Brava, revelen un altre desastre, aquest no degut a causes naturals, sinó socio-polítiques. Ens referim al, en alguns casos, interminable tall del subministrament elèctric a milers de llars que han quedat privades, dies i dies, d’energia i, per tant, de calefacció i de l’ús de tota mena d’electrodomèstics, amb greus conseqüències econòmiques i sanitàries.

És ja de per si difícilment comprensible que més de 30 torres d’alta i mitjana tensió (Endesa ha reconegut 33, però d’altres fonts parlen de xifres molt més elevades) es vinguessin a terra, per molt que la suma de vents forts i un respectable gruix de neu sobre els cables afavorís el trencament de l’estructura metàl·lica. O bé el disseny de les torres era defectuós, com han apuntat alguns tècnics, o bé el seu manteniment deixava molt a desitjar. Qualsevol de les dues possibilitat només porta a una conclusió: que les companyies responsables del subministrament han seguit una política de reducció de costos a costa de la seguretat del servei. No val dir que fenòmens com el del dia 8 són infreqüents: un sector estratègic com el subministrament elèctric ha de comptar amb uns marges de seguretat prou amplis com per posar el servei a cobert d’imprevistos d’aquesta envergadura.

D’altra banda, tal com va ser reconegut pels responsables de Red Eléctrica amb ocasió del tall de subministrament produït a la ciutat de Barcelona l’estiu del 2007, la xarxa elèctrica amb la què comptem no és prou densa i inter-connectada com per poder suplir la caiguda d’una línia mitjançat la connexió automàtica a línies alternatives. És obvi que, al menys a Girona, ben poc o res s’ha fet per corregir aquesta deficiència.

Tot això ens porta a una conclusió que per a nosaltres ha estat sempre una evidència i que ja sembla ser-ho també per a un 95% de la població de Catalunya (segons alguna enquesta televisiva): que un servei públic fonamental com aquest no pot estar en mans d’empreses privades (a més, en règim, pràcticament, de monopoli, cosa que elimina tot possible avantatge derivat de la competència). A l’igual, doncs, del que hem dit respecte de la banca (bancs i caixes), que està vist que no pot sobreviure sense els ajuts públics aportats pel conjunt de la població, considerem una qüestió política prioritària que serveis bàsics com el subministrament elèctric tornin definitivament a ser propietat pública, és a dir, de tots els ciutadans per igual.

dijous, 18 de març del 2010

Cicle de cinema cubà aquest mes de març

Font: Terrassa Digital

'Guantanamera' obre el cicle de cinema cubà

El Casal de l’Amistat Catalano-Cubano de Terrassa és l'entitat que organitza el cicle. Totes les sessions es faran al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany, a les set de la tarda

El Casal de l’Amistat Catalano-Cubano de Terrassa ha organitzat un cicle de cinema que es realitzarà durant aquest mes de març, i que ha presentat Ivan Martos, membre de la Junta del Casal Catalano-Cubano: "Nosaltres creiem que a Cuba es fa bon cinema. Aquí és molt desconegut aquest cinema i el que volem és fer difusió cultural i política de Cuba. Fer un cicle de cinema per mostrar a la ciutadania la cultura cubana, el seu cinema i la seva realitat."

Guantanamera ha estat la primera pel·lícula del cicle, les pròximes seran el proper divendres 19, amb ¡Viva Cuba!, i el divendres 26, on es podrà veure Fresa y Chocolate.

Totes les pel·lícules es visualitzaran al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany a les set de la tarda. L’entrada és gratuïta i els organitzadors hi conviden a tothom.

dimarts, 9 de març del 2010

Cicle de Cinema Cubà a Terrassa

El Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa ha organitzat un cicle de cinema que es realitzarà durant aquest mes de març.

Lloc: Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany de Terrassa (Avinguda d'Àngel Sallent, 55)

Divendres 12 de març a les 19h GUANTANAMERA
Divendres 19 de març a les 19h ¡VIVA CUBA!
Divendres 26 de març a les 19h FRESA Y CHOCOLATE

L'entrada és gratuïta. Hi esteu totes i tots convidats.



diumenge, 7 de març del 2010

8 de Març: Dia de la Dona Treballadora

8 DE MARÇ DE 2010. EN LLUITA CONTRA LA FEMINITZACIÓ DE LA POBRESA!

És alarmant la feminització de la pobresa. Les conseqüències de la crisi econòmica a Espanya estan repercutint, sobre tot, en les dones de classe treballadora, especialment les joves i les immigrants, i la situació no millora. La major part de les persones aturades, pobres i excloses de la societat i sense cobertures som dones.

Espanya és el paradigma de l'atur estructural, sent la taxa d'atur femení del 19%. El nostre mercat de treball es caracteritza principalment per l'abús de la temporalitat i la contractació a temps parcial. Especialment per les dones així com per la disminució salarial que es segueix mantenint al voltant d'un 30%. Per altra banda, la baixa taxa d'activitat femenina demostra que les tasques de cura continua recaient quasi en exclusiva en les mateixes dones.

La disminució de la renda familiar, tant per la precarietat de les condicions de treball, de l'atur i per la disminució del salari real, produeix efectes molt negatius en les dones. El raquític estat del benestar no avança, sinó que retrocedeix. La reducció de pressupost per a la llei de dependència, la privatització dels serveis públics i la retallada de les pensions, perjudica especialment a les dones, que són les que finalment assumeixen els treballs familiars bàsics de la vida.

Al mateix temps, estem patint un atac polític i ideològic sobre els drets conquerits pels moviments de dones. Les polítiques per a la igualtat de gènere reben forts atacs per part de la dreta política, el sistema judicial i l’església catòlica. Són exemple d’això les declaracions públiques del jutge Serrano en contra de la llei de violència de gènere, afirmant que hi ha moltes denuncies falses i que aquesta llei és fruit de la “dictadura del feminisme radical”, o les del Arquebisbe de Granada en contra de la llei de l'avortament, comparant-la amb els crims de Hitler.

Des de la Secretaria de la Dona del PSUC viu manifestem que és necessària l'expansió de la despesa social per acabar amb la desigualtat.

Una major provisió pública de bens i serveis socialment essencials: educació, sanitat, atenció a la dependència, programes d'integració social, habitatge públic, transport… fixant com objectiu arribar al nivell de despesa social dels països del nostre entorn, ja que és la segona via per una expansió selectiva de la demanda. És l'exemple més clar de com l'atenció a les necessitats socials es pot traduir en la creació de treball estable i amb drets, sempre que aquest vingui de la mà d'una expansió directa de l'esfera del sector públic en l'economia.

Una part res menyspreable d'aquest treball socialment necessari es realitza en l'actualitat, ocult darrera la capa del treball domèstic i, més recentment, amb la “globalització del treball de la cura” a càrrec de mà d'obra immigrant, majoritàriament femenina. La transformació d'aquests treballs ocults en treballs socialment reconeguts és un imperatiu en una societat amb menor desigualtat de gènere.

Por tot això, és necessari:

  • Jornada laboral de 35hores per llei, sense reducció de drets.

  • Repartiment equitatiu del treball entre dones i homes.

  • Treball estable i amb drets

  • Igualtat salarial.

  • Dotació pressupostaria, aplicació i desenvolupament de les lleis d'igualtat i de dependència.

  • Polítiques municipals per fer les ciutats i pobles més habitables per les dones.

  • Reforma fiscal. Que paguin més els que més tenen, pel desenvolupament de treball públic i estable per a les dones.

  • Abolir l'explotació sexual per llei

dijous, 4 de març del 2010

Seminari a Terrassa sobre El Capital i la crisi

Seminario sobre El Capital y la crisis

El día 11 de Marzo el PSUCviu de Terrassa inicia un nuevo Seminario, esta vez sobre El Capital de Marx y la crisis.

El programa será el siguiente:

1. Introducción a El Capital de Marx
  • El libro I y la ley económica que preside la sociedad moderna capitalista;
  • El libro II y la problemática de la reproducción capitalista;
  • El libro III y la ley de la tendencia decreciente de la cuota de ganancia.
nº sesiones: 4


2. Teorías de la crisis en el marxismo y en Marx
  • Teorías de la contingencia: los marxistas "proporcionalistas" (Tugan-Baranowski, Hilferding) y los marxistas "subconsumistas" (Rosa Luxemburgo, Paul Sweezy);
  • Teoría de la necesidad o teoría de la crisis en Marx.
nº sesiones: 3


3. Teorías de la crisis, práctica teórica y práctica política

nº sesiones: 2

Por favor, LOS INTERESADOS ESCRIBID A formacio.psucterrassa@gmail.com y os informaremos de las fechas, horas y sitio del seminario.

¡Haz difusión!

dimecres, 3 de març del 2010

Es reclama a Terrassa la igualtat de drets per als immigrants

Font: Terrassa Digital

Els presents han respost a la convocatòria feta conjuntament per l’Associació d'Aturats, l’Espai Democràtic Intercultural, Immigrants sense Fronteres i l’Assemblea Popular de Terrassa. L'acte s'ha fet arreu d'Europa

Una cinquantena de persones s’han concentrat dilluns al vespre al Raval de Montserrat. El motiu ha estat la defensa del paper dels immigrants en la societat actual i la igualtat de drets per a tothom. Els presents han respost així a la convocatòria feta conjuntament per l’Associació d'Aturats, l’Espai Democràtic Intercultural, Immigrants sense Fronteres i l’Assemblea Popular de Terrassa. L’acte reivindicatiu s’ha celebrat també arreu de Catalunya, d’Espanya i també d’Itàlia i de França.

Els concentrats fan una crida a la població en general per mostrar unitat davant la crisi, reclamar responsabilitats als polítics i acabar amb la criminalització del col·lectiu dels immigrants. Segons Karim El Outmani, portaveu de les entitats organitzadores: “Volen culpar-nos, com a immigrants que som, de la crisi. Volem transmetre el missatge que la culpa de la crisi és del sistema en general i dels bancs. Nosaltres, com a víctimes d'aquesta crisi, lluitem per dir no a la discriminació, no a l'exclusió social i sí a drets socials per a tots. Sobretot, dret a la feina, dret a la salut, dret a l'habitatge, dret a l'educació i tots els drets dels éssers humans.”

A més de llegir un comunicat per la igualtat de drets, els organitzadors han recordat la seva intenció que, en propers anys, l’1 de març tots els immigrants deixin de consumir i de treballar per un dia perquè es noti la seva importància en la societat.