Terrassa amb Marcelino

Una delegación del PSUC-viu de Terrassa ha participado este sábado en Madrid en los actos de despedida del mayor líder sindical de la historia de nuestro país, el también comunista Marcelino Camacho.

El mejor homenaje del PCE “La bandera roja y republicana seguirá en pie para continuar la batalla”

Secretaría de Comunicación del PCE / 30 oct 10

Miles de personas despidieron esta mañana a Marcelino por las calles de Madrid, desde la sede de Comisiones Obreras hasta la Puerta de Alcalá donde se celebró su último homenaje. Tras una tribuna con la hoz y martillo de claveles rojos bordada sobre claveles blancos, José Luis Centella, Secretario General del PCE recordó que a Camacho le intentaron doblegar muchas veces, “las más peligrosas por las buenas, pero él siempre tuvo claro su compromiso comunista, su defensa de los trabajadores”. Añadió que “Marcelino era mucho más que un buen hombre, fue un sindicalista sin matices ni dobleces y un comunista de una sola pieza”.

El secretario general del PCE recordó que Josefina llegó a las 8.30 de la mañana a la sede de CCOO con la bandera del PCE doblada “para que nadie tuviera dudas , y para decir que hay que continuar la lucha, que significa mantener el ejemplo de coherencia de Marcelino, porque los objetivos aún no se han logrado.

Conciso y claro, Centella compartió su compromiso: “El mejor homenaje del PCE es que la bandera roja y republicana que hoy hondea a media asta en todo el mundo, seguirá en pie para continuar la batalla”.

Como dijo su compañera, Josefina, recordando las últimas palabras de Camacho cuando le visitó una vecina: “Si uno se cae se levanta inmediatamente y sigue adelante", y prolongaba ese adelante extendiendo los brazos y la voz al futuro y a los presentes.

Ignacio Fernández Toxo, secretario general de CC OO, recordó que el primer amor de Camacho fue su familia, el segundo el partido y el tercer el país.

Y Marcel Camacho, el hijo de Marcelino, comentó que su padre ya medía mucho sus palabras, pero que siempre repetía libertad, justicia social, paz “pero sobre todo IGUALDAD”.

Los camaradas le despidieron con un séquito de banderas comunistas y republicanas, ondeando a lo largo del cortejo y el dieron el último adiós, puño en alto, cantando la Internacional.

Ens ha deixat el company Marcelino...

COMUNICAT DEL PSUC VIU DAVANT LA DEFUNCIÓ DE MARCELINO CAMACHO

La bandera roja del PSUC Viu, del partit dels comunistes catalans, ondeja a mitja asta en senyal de dol per la mort de Marcelino Camacho.

Amb profund dolor i consternació hem conegut la notícia de la defunció del nostre benvolgut camarada.

El PSUC Viu manifesta el seu afecte i solidaritat a Josefina, la seva inseparable companya sense la qual la seva obra no hagués estat possible, a Yenia i Marcel, els seus fills, a Vicenta, la seva germana, als seus néts i la resta de família, a qui té molt presents en aquests moments de dolor i tristesa.

Els nostres condols també a les seves Comissions Obreres a través de la CONC i la C.S. de CC.OO. d'Espanya, i al seu i nostre Partit Comunista d'Espanya, en el que va militar des de 1935.

Marcelino, revolucionari, sindicalista, lluitador antifranquista, internacionalista, dirigent del PCE, Secretari General i President de CC.OO., va dedicar la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida dels oprimits i oprimides, per la llibertat, el socialisme i el comunisme fins a l'últim minut de la seva vida, amb una coherència que fa d'ell un ésser excepcional.

Marcelino Camacho va estar sempre incondicionalment amb els treballadors i les treballadores de Catalunya, amb les seves lluites i amb les CC.OO: va ser a Barcelona on les CC.OO. d'Espanya es van constituir en Sindicat; va participar a la capçalera de la gran manifestació unitària de l'11 de setembre del 77 quan un milió de catalans reivindicaven l'Estatut, i en tantes i tantes ocasions. Mai ens va fallar, mai es va doblegar, mai el van sotmetre.

Encara que ja pertanyia a la nostra història, continuarà escrivint pàgines de coherència, honradesa i compromís a través del seu exemple, que es mantindrà sempre en la nostra memòria i en la de tots els que, prenent el seu relleu i intentant seguir aquest exemple de dignitat, continuaran la seva lluita per la defensa dels treballadors i treballadores, per la igualtat, per la llibertat, per l'emancipació dels "pàries de la terra".

Visca Marcelino Camacho

Visca Comissions Obreres

Visca el Partit Comunista

Canviar de política, no de polítics

Sense arribar ni molt menys al grau d’intensitat, constància, organització i fermesa de que fan gala els treballadors de França i llurs sindicats, el cert és que l’aturada a tot Espanya de 10 milions d’assalariats el passat 29-S es pot considerar, en mig del retrocés de l’esquerra en el què estem immersos, tot un èxit. No tant pel què és en si (poca cosa si del que es tracta és d’obligar a fer marxa en darrera al Govern, tant el central com els autonòmics, en llurs polítiques antisocials), sinó pel què té de símptoma de recuperació de la capacitat mobilitzadora de les organitzacions obreres. Recuperació que cal consolidar i enfortir per tal d’aturar l’ofensiva neoliberal que sembla no tenir límits en la seva agressivitat.

Agressivitat que es manifesta, per exemple, al nostre país en la ràbia amb la què s’intenta criminalitzar (judicialment inclús) els piquets de vaga, així com en l’actitud venjativa de molts empresaris privats i gestors públics que es dediquen, des del 29-S ençà, a acomiadar o castigar de diverses maneres treballadors i treballadores que van exercir i defensar llegítimament el dret de vaga.

Llàstima fan, en canvi, aquells que, tot i tenir una feina segura (cas diferent és el de molts treballadors precaris), es van autojustificar amb tota mena excuses el 29-S per no anar a la vaga: des del pretext esquerranista de que la vaga estava “ pactada” entre el Govern i els sindicats majoritaris fins a la presumpta incapacitat per fer front a un descompte de la 365 part del sou anual... Caldrà recordar aquí la vella història d’Esaú i el plat de llenties?

Cert és, de tota manera, que els sindicats han de fer un esforç per arribar i oferir “ alicients” als treballadors de les petites i mitjanes empreses, sempre sotmesos a un més directe control empresarial, als precaris i, molt particularment, als aturats. Cal saber trobar, en la rica experiència multisecular del moviment obrer, aquelles formes flexibles d’organització i de lluita que permetin aglutinar tots el segments de la classe obrera, per molt diferents que siguin els uns dels altres, en una acció concertada dirigida cap al comú objectiu de la victòria sobre la dominació del capital.

Davant la mobilització social, el Govern de Rodríguez Zapatero ha reaccionat amb la vella fórmula lampedusiana: canviar-ho tot per tal que no canviï res. I si algun canvi hi ha, és a pitjor: Moratinos, per exemple, cedeix el lloc a una “atlantista” més ben vista a Washington que a Madrid. En quant al “gest” cap a l’ esquerra que alguns diuen que representa l’entrada d’un ugetista i de la trànsfuga Rosa Aguilar, té totes les traces de ser més aviat un intent d’absorció que no pas d’aproximació.

El canvi que cal en el drama de la política espanyola no és només, com algun portantveu parlamentari ha dit agudament aquests dies, un canvi d’actors, sinó també i sobre tot un canvi de “guió” . I això val, òbviament, per al cicle electoral que s’obrirà el proper 28 de novembre: de poc servirà que Roma canviï el Cèsar si el Cèsar no canvia Roma. I canviar Roma no vol dir més del mateix, sinó més d’algunes coses i menys d’unes altres. Per exemple: més pa i menys circ.

Solidaritat amb els treballadors i les treballadores de França

El PSUC-Viu manifesta la seva més ferma solidaritat amb la lluita dels treballadors i els estudiants francesos contra la reforma de les pensions proposada pel president N. Sarkozy. El total divorci existent entre la majoria parlamentària que es disposa a aprovar per llei aquesta reforma i el 70% de la societat francesa que hi està en contra demostra fins a quin punt la "democràcia" vigent actualment en la majoria dels paísos que s'autoproclamen democràtics no arriba a ser ni formal. Una "democràcia" que actua contra la gran majoria del poble traeix de socarrel la seva significació originària i demostra que el veritable poder polític en aquestes societats "democràtiques" no l'exerceix el poble sinó aquella petita part del mateix que ostenta el poder econòmic.

El recurs a l'exèrcit per desbloquejar les refineries ocupades pels obrers fa palès, d'altra banda, que els poders econòmics no vacil·len en recòrrer a la violència més desproporcionada per tal de defensar llurs interessos. Demostra que, darrera de "demòcrates" com els grans empresaris, financers i polítics servils a l'estil de Sarkozy i de la gran majoria de la classe política europea, s'amaguen dictadors sense escrúpols que mentre s'omplen la boca amb la paraula "llibertat" trepitgen la llibertat real de la majoria.

Cal que els sindicats i les forces polítiques d'esquerres del nostre país aprenguin la lliçó que ens envien des de l'altra banda dels Pirineus. Aquella lluita i la nostra, com la dels treballadors grecs, portuguesos, etc., és LA MATEIXA LLUITA. O la guanyem tots junts o tots junts la perdem.

Rectificació ja!

Valoració de la Vaga General del passat 29 de Setembre

Des del PSUC-Viu valorem molt positivament el desenvolupament de la Vaga General realitzada el passat 29 de setembre. Podem afirmar sense reserves que la convocatòria ha estat un èxit del conjunt de la classe treballadora espanyola tant en el seguiment com en la participació. Felicitem els sindicats de classe CCOO i UGT per l’esforç realitzat, per quant s’ha fet palesa la validesa i vigència de la mobilització social com a eina de pressió i avenç de la classe obrera, i instem ambdós sindicats a aprofundir en la unitat d’acció i a avançar, des de llur independència, cap a quotes creixents d’unitat sindical com a factor imprescindible per donar resposta a la magnitud de l’atac del capitalisme contra les conquestes i drets dels treballadors i treballadores.

L’èxit de la Vaga General és encara més destacable si tenim en compte la furiosa campanya antisindical desfermada pels medis de comunicació de la dreta, així com per l’entorn mediàtic del Govern del PSOE. Front a tot això, uns 10 milions de treballadors i treballadores han manifestat de manera contundent en tot el país llur rebuig a la reforma laboral i a les mesures antisocials del Govern central, dòcilment secundades i en algún cas, com el de Catalunya, augmentades pels governs autonòmics. Rebuig que va acompanyat, com és natural, de l’exigència d’una rectificació d’aquestes mesures.

En particular, valorem com molt notable el seguiment de la Vaga General a Catalunya. Al menys tres quartes parts de la població treballadora de Catalunya varen secundar la Vaga General i prop de 400.000 treballadors i treballadores varen participar en la manifestació de la tarde convocada per CCOO i UGT en el centre de Barcelona. La davallada del consum elèctric el 29 de setembre, que va superar el 28% respecte d’un dia laboral, posa de manifest l’èxit de la Vaga General a Catalunya, que va assolir un grau de seguiment del 97% en sectors industrials com l’elèctric, la mineria i el metall, i del 90% en altres sectors com l’agroalimentari o la construcció, amb la plena paralització de centenars de polígons industrials i del transport públic fora dels serveis mínims prèviament pactats. En aquest sentit, volem felicitar la nostra militància per la seva presència massiva en els piquets informatius i en el procés de mobilització i informació en torn de la Vaga General.

En un moment en què molts apostaven pel fracàs de la Vaga com una demostració de la presumpta manca de representativitat dels sindicats de classe, el cert és que la mobilització generada per la convocatòria s’ha vist secundada amb entusiasme, no només per sindicats minoritaris i sectorials (alguns d’ells, però, majoritaris al seu sector), sinó també per nombroses associacions i entitats cíviques que han aportat un plus molt important a l’acció reivindicativa i sens dubte han generat noves complicitats socials en la resistència contra el neoliberalisme. Front al pessimisme generalitzat que semblava existir sobre la capacitat de les masses treballadores per plantar cara a l’ofensiva de les patronals, dels poders financers i dels governs submissos davant llurs exigències, la jornada del 29-S ha demostrat que molts treballadors, sota l’aparença d’una certa apatia, només estaven esperant que algú amb capacitat de convocatòria donés la senyal per alçar la veu de la protesta.

Aquesta Vaga culmina un treball d’un any i vuit mesos, quan ja alguns en l’esquerra varem plantejar la necessitat de donar una resposta global a les agressions que el Govern començava a perpetrar contra la classe treballadora en l’intent de donar una sortida conservadora a la crisi en la línia marcada pels grans poders econòmics i les institucions que els representen. En aquest temps, malgrat les incomprensions de dins i de fora, el nostre treball polític ha contribuït a la mobilització sindical i a la reacció cívica de rebuig a les polítiques conservadores del Govern de Rodríguez Zapatero. El nostre compromís en mantenir aquesta resposta global ha ajudat a l’èxit de la Vaga General.

Aquesta aturada massiva ha de tenir conseqüències polítiques, tant per al Govern del PSOE com per al PP, així com per a CiU, que juntament amb la CEOE i la patronal catalana Foment han constituït el contra-piquet més reaccionari i violent dels viscuts en les sis vagues generals que han estat convocades des de 1978. Exigim responsabilitats davant la brutal reacció mediàtica i policial contra els piquets informatius en determinats llocs, tot resaltant la paradoxa que, mentre no tenim notícia de comerciants o empresaris ferits, són vàries les desenes de vaguistes que han sofert les conseqüències de la violència policial o d’agressions feixistes.

En el cas concret de Barcelona condemnem els disturbis causats per una minoria de presumptes radicals, entre els què amb tota probabilitat s’havien infiltrat provocadors professionals, així com la utilització demagògica dels mateixos amb la intenció de desprestigiar i criminalitzar l’acció de moviments socials alternatius al sistema i, més enllà d’ells, els veritables protagonistes de la gran Vaga General del 29-S: el moviment sindical i els piquets informatius essencialment pacífics, la presumpta coacció dels quals no ha anat més enllà de l’apel·lació a la consciència de classe dels treballadors i treballadores, cosa molt allunyada de l’autèntica coacció exercida per molts empresaris contra els seus empleats per tal que s’abstinguessin d’exercir el seu dret de vaga amb l’amenaça de l’acomiadament o altres formes de represàlia.

Des del PSUC-Viu exigim al Govern del PSOE que rectifiqui la seva política econòmica en sentit diametralment oposat a l’actual. Les recents dades de l’atur en setembre confirmen la inutilitat de la reforma laboral a l’hora de crear ocupació, així com la creixent tendència a fer més precàries les condicions de treball en el nostre país. És urgent un canvi de model econòmic i productiu, així com de política fiscal. La classe treballadora ha parlat i el Govern no pot fer-se el sord davant un tal clam social. Per això, des del PSUC-Viu emplacem els sindicats de classe a mantenir un procés de mobilització sostinguda en el supòsit que el Govern del PSOE no modifiqui les seves polítiques actuals, àmpliament rebutjades per la gran majoria de la població.

La II Marxa Contra l'Atur arriba a Terrassa

Aquest dimarts 5 d'octubre ha arribat a Terrassa la II Marxa Contra l'Atur a Catalunya

Ahir va arrencar a caminar des de l'Hospitalet la II Marxa contra l'Atur a Catalunya. Va fer un llarg recorregut. Va passar per Cornellà, SEAT-Martorell, on aquesta va tenir una molt bona acollida per difondre molt massivament els materials i objectius de la mateixa. Van arribar a dormir a Rubí, on l'ajuntament havia aprovat una moció de suport a la marxa a partir del grup municipal d'ICV-EUiA. Gràcies a l'AAVV Can Oriol i a les gestions dels compas d'EUiA van poder dormir en un lloc decent.

Avui, des de Rubí han sortit al matí per anar a menjar a Terrassa, on la marxa ha estat acompanyada pels integrants d'una assemblea d'aturats i han estat rebuts a l'Ajuntament de Terrassa per l'alcalde Pere Navarro i el regidor Manel Pérez... i a dormir a Sabadell. Demà, 6-O, serà un altre dia, amb Badia, Cerdanyola, Ripollet i Montcada.

La Marxa contra l'Atur acabarà el dissabte 9 d'octubre a Barcelona. L'objectiu de la Marxa és potenciar l'organització dels aturats i aturades, donar visibilitat a un problema que a Catalunya afecta a més de 500.000 persones i aportar solucions a una situació que comença a ser insostenible.

----------------------------------------
A la premsa local de Terrassa:

Font: Terrassa Digital

La Marxa contra l'atur arriba a Terrassa

Després d'iniciar el seu camí dilluns, des de l'Hospitalet de Llobregat, han arribat al Raval de Montserrat per reunir-se amb l'alcalde, Pere Navarro. Entre les peticions, reduir la jornada laboral a les 35 hores

Puntualment, a les dotze del migdia com estava previst, ha arribat al Raval de Montserrat aquest dimarts la segona Marxa contra l’atur, la precarietat i en defensa dels drets socials. La trentena de persones que en formen part ha iniciat el seu camí dilluns a l’Hospitalet de Llobregat i, durant sis dies, recorrerà diversos municipis del Vallès i el Baix Llobregat fins arribar dissabte a Barcelona.

Un cop a l’Ajuntament, una delegació de la marxa ha tingut una breu trobada amb l’alcalde, Pere Navarro, i el tinent d’alcalde Manel Pérez per exposar-los les seves reivindicacions. Aquestes passen per garantir el dret a treball a tot ciutadà i per això proposen reduir la jornada laboral fins a les 35 hores per crear ocupació. També demanen a l’Estat que elimini despeses que consideren exagerades i estèrils com les de l’exèrcit i la casa reial.

Segons Diosdado Toledano, portaveu de la Marxa: "El que reivindiquem amb la Marxa és el dret al treball per a tots i totes. És un dret constitucional. I els diem molt clarament als governs de Madrid, de Catalunya i de Terrassa que si no són capaços de donar feina a la gent que en sol·licita, que n'exigeix, han de donar les prestacions suficients perquè la gent pugui viure. O una cosa o l'altra. Primer la feina, però si no són capaços, la prestació. El dret a viure està, en aquest cas, per sobre dels nostres interessos."

Els col·lectiu proposa als Ajuntaments que crein borses de treball local en col.laboració amb les associacions de veïns i la resta del teixit associatiu. En la seva estada a la ciutat, la Marxa ha rebut el suport de l’Assemblea d’Aturats de Terrassa i de l’Assemblea Popular de Terrassa. Després de la seva aturada a Terrassa, la marxa ha continuat cap a Sabadell, on farà nit. Dissabte al migdia preveuen arribar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb una manifestació massiva.