dimecres, 30 de novembre del 2011

La Maruja es nega a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona

La Maruja, militant del PSUC Viu, veïna de Nou Barris i actual presidenta del Casal de Gent Gran de la Prosperitat des de la seva creació ara fa 8 anys, s'ha negat a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona, de mans de l'alcalde Xavier Tries, en protesta contra les retallades que estan aplicant els governs de CiU. Podeu veure el vídeo de la frustrada entrega al canal YouTube del PSUC Viu (només la intervenció de la Maruja) i a BTV (notícia de tota l'entrega):

Canal YouTube del PSUC Viu
BTV



dissabte, 12 de novembre del 2011

Ens ha deixat Trinidad Gallego, la "Trini"

Trinidad Gallego, membre de "Les Dones del 36", ens ha deixat.
Recordem que al 2004 va participar en un acte nostre a Terrassa:
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/terrassa_14022004.htm

Image


Els seus valors de fraternitat són els valors de l'esquerra. Mai l'oblidarem.

Companyes i companys, camarades:

Hem de lamentar la pèrdua d'una altre de les imprescindibles, la nostra infatigable i estimada per tothom, camarada Trinidad Gallego coneguda per tots com "La Trini".

El seu compromís és el de tota una vida. La Trini entrà al PCE l’any 1935; va exercir d’infermera durant tota la guerra mentre realitzava altres tasques al si de la JSU, per a patir immediatament desprès la brutal repressió del règim. Va ingressar a la presó junt amb la seva mare i la seva àvia, que tenia 87 anys.

Això però, no la va doblegar; un cop va sortir de la presó, va dedicar-se en cos i ànima a organitzar l'antifranquisme, primer al si del PCE i finalment, des del moment de la seva arribada a Barcelona a l'any 50, a través del PSUC. Ha mantingut la seva militància comunista tota la vida.

La Trini ha donat el cos a la ciència, pel que no hi haurà enterrament.

La Secretaria Política del Partit ha decidit fer un acte de comiat a la seu central del partit, a la sala que porta el seu nom, el proper dimecres dia 16 de novembre a les 19:00 hores.

Així mateix, preparar un gran acte d’homenatge públic en les properes setmanes, ampli, unitari, obert a tothom, amb la participació també del PCE, en un espai adequat i que pugui donar cabuda a totes aquelles persones que vulguin retre homenatge a la Trini.

El dolor per la seva mort es del de la dimensió del reconeixement a la seva persona, a la seva lluita i a tot el que ha representat i representarà per sempre entre totes i tots els que a Catalunya han lluitat, lluiten i lluitaran pels ideals d'emancipació als que la camarada Trinidad Gallego va dedicar tota la seva vida.

La Trini ha mort: la lluita continua.

La històrica militant comunista Trinidad Gallego, coneguda com la Trini, va morir ahir als 98 anys. Nascuda a Madrid, Trinidad Gallego era enfermera i miltant del PCE des del 1935. La Trini va ser una de les milers de dones comunistes durament repressaliades pel franquisme, que va passar bona part de la seva vida a les presons de Las Ventas i d’Amorebieta, per la seva militància comunista. Actualment militava al PSUC-Viu i era col·laboradora habitual de la Fundació Pere Ardiaca, en l'àmbit de la Memòria Històrica.

Esa fue mi vida. Siempre defenderé las ideas comunistas porque creo que sólo desde ahí se puede luchar contra lo que se nos vino encima y contra lo que sucede hoy, que yo no sé si la gente lo ve, pero yo sí lo veo. Y menos mal que me moriré pronto, porque con 85 años yo no sé si he hecho bastante, pero lo cierto es que ya no puedo más.

“Trini”, 1998
Va néixer el 28 d’octubre del 1913. Va viure sempre amb la seva mare i la seva àvia com a figura paterna. Quan era petita no tenia consciència de les diferències de classes socials. Va anar a l’escola i va ser educada amb la màxima llibertat que era possible en aquell temps. Va tenir moltes feines i sempre va aprendre a buscar-se la vida ella sola.
A casa seva gairebé no parlaven de temes de política. Però el 1934, i com a conseqüència de la “Revolució d’Octubre”, un cosí de la Trini li va demanar ajuda per auxiliar els fills de les lluitadores que van ser empresonades a Astúries. Va col·laborar, doncs, amb les socialistes per refugiar-los a Madrid. A poc a poc es va adonar de les diferències tant ideològiques com socials de la gent que l’envoltava, o sigui, els seus veïns. El 1935 ingressa al Partit Comunista.

A la feina observava totes les injustícies de les monges i, amb altres infermeres, el 1936 va crear el “Comité de Enfermeras”. Durant tota la guerra va estar a l’hospital de sang amb els ferits de la guerra. La seva lluita en aquest conflicte bèl·lic va ser curar ferits, organitzar l’hospital i atendre els desesperats.

El 13 d’abril del 1939 un veí la va denunciar i les tres, la Trini, la seva mare i la seva àvia, van ingressar a la presó de Ventas. Van ser jutjades i condemnades a 30 anys. Les van traslladar a la presó d’Amorebieta (Biscaia). El setembre del 1941 van sortir indultades i van ser desterrades. La seva mare i la seva àvia van anar a un pis que la Trinidad va trobar per a elles (quan va sortir la seva àvia de la presó tenia 90 anys). Ella va anar a treballar a Alacant. La tornen a detenir el febrer del 1942 per les seves activitats clandestines organitzant el Partit Comunista d’Espanya. La condemna és la mateixa que l’anterior. Va estar a la presó fins el 1945. En sortir, aconsegueix feina a Baena (Còrdova) i Alcahuete de la Sierna (Jaén). En aquest període, auxilià uns guerillers que eren a la muntanya.

El gener del 1947 la van detenir un altre cop per auxili a bandolers. Malalta, la traslladen un altre cop a la presó de Ventas el 1948, on li arriba la notícia de la mort de la seva àvia i de la seva mare. En total, passa set anys en diferents presons treballant d’infermera i llevadora. A totes les presons on s’està les condicions són terribles: ni sanitat, ni menjar, ni higiene...només cançons i balls per evitar el fred i la gana. El 1951 arriba a Barcelona. Va viure en molts pisos però al final es va instal·lar definitivament a Nou Barris. Van ser temps difícils plens de por i ella, que no volia lliurar-se arribada a aquest punt, només pensava a menjar i sobreviure.

La Trinidad va ser una dona molt valenta, culta, intel·ligent, exigent, amb sentit de l’humor i sense por a la mort. I el que ella mai no va fer és oblidar ni perdonar tot el que li havien fet a la seva àvia. Activa militant social i política militava al PSUC-Viu. Des del 2006 era sòcia d'Honor de la nostra Fundació.

Seguim el teu exemple Trini, sempre dempeus!