El Pulso - bloc dels i les comunistes de terrassa

En defensa de la democràcia i contra les mesures de PP i CiU

2012-01-07T10:23:00.002+01:00

El PP ha començat la legislatura de manera provocadora. El nomenament de Luis de Guindos com a ministre d’Economia posa de manifest la clara aliança del govern amb el sector financer i especulatiu que ha provocat la crisi, sense cap tipus de dissimulo ni de vergonya.

L’estratègia del capital continua endavant: volen aprofundir la crisi i debilitar el sector públic per tal de fomentar una nova acumulació privada en l’educació, salut i serveis socials. Les primeres mesures del PP van en aquesta línia. La disminució de la despesa no fa sinó accentuar la depressió, com ha posat de manifest l’evidència econòmica disponible. En una crisi de demanda, la recuperació passa necessàriament per un impuls a l’economia des del sector públic, el contrari del que s’està fent.

Les mesures són injustes, ja que l’ajust recau novament sobre qui més està patint la crisi. Fins i tot l’increment d’impostos afecta majoritàriament sobre les rendes del treball. Però no són mesures il·lògiques, sinó que segueixen a la perfecció l’estratègia assenyalada.

És evident que la crisi econòmica i la política van de la mà. No es tracta només de que el PP hagi faltat a les seves promeses electorals, sinó que les seves polítiques atempten contra els drets socials, que també són drets humans, i per tant contra la democràcia. Cap majoria, que en aquest cas no és absoluta des del punt de vista de la voluntat popular, pot justificar mesures antidemocràtiques com les que estem veient.

L’única reforma laboral justa consistiria en la revocació de totes les anteriors i en el respecte pels drets de la classe treballadora. En un context tan greu com l’actual, els sindicats no poden arribar a cap tipus d’acord que segueixi la lògica dels ajustos.

A Catalunya, la situació ha superat totes les línies vermelles. CiU creu que una majoria simple de votants, aconseguida mitjançant la manipulació i la utilització barroera del nacionalisme, legitima al govern per a atacar tots els drets socials. CiU està bombardejant de manera sistemàtica uns drets que sustenten la ja feble democràcia que s’ha aconseguit amb l’esforç i fins i tot la vida de moltes persones en aquest país. No podem acceptar com a legítimes unes mesures que fins i tot estan provocant la pèrdua de vides humanes per inatenció sanitària.

El PSUC Viu fa una crida a la mobilització unitària per tal de lluitar per la democràcia i contra les mesures d’ajust. Apostem per una revolució ciutadana que pugui expressar al carrer i a les institucions la defensa dels drets de les persones. Creiem que forces polítiques d’esquerres, sindicats i moviments socials han de lluitar en comú per tal d’aconseguir aquest gran repte.

Open publication - Free publishing - More catalunya

La Maruja es nega a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona

2011-11-30T00:00:00.002+01:00

La Maruja, militant del PSUC Viu, veïna de Nou Barris i actual presidenta del Casal de Gent Gran de la Prosperitat des de la seva creació ara fa 8 anys, s'ha negat a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona, de mans de l'alcalde Xavier Tries, en protesta contra les retallades que estan aplicant els governs de CiU. Podeu veure el vídeo de la frustrada entrega al canal YouTube del PSUC Viu (només la intervenció de la Maruja) i a BTV (notícia de tota l'entrega):

Canal YouTube del PSUC Viu
BTV

Ens ha deixat Trinidad Gallego, la "Trini"

2011-11-12T11:06:00.003+01:00

Trinidad Gallego, membre de "Les Dones del 36", ens ha deixat.
Recordem que al 2004 va participar en un acte nostre a Terrassa:
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/terrassa_14022004.htm

Els seus valors de fraternitat són els valors de l'esquerra. Mai l'oblidarem.

Companyes i companys, camarades:

Hem de lamentar la pèrdua d'una altre de les imprescindibles, la nostra infatigable i estimada per tothom, camarada Trinidad Gallego coneguda per tots com "La Trini".

El seu compromís és el de tota una vida. La Trini entrà al PCE l’any 1935; va exercir d’infermera durant tota la guerra mentre realitzava altres tasques al si de la JSU, per a patir immediatament desprès la brutal repressió del règim. Va ingressar a la presó junt amb la seva mare i la seva àvia, que tenia 87 anys.

Això però, no la va doblegar; un cop va sortir de la presó, va dedicar-se en cos i ànima a organitzar l'antifranquisme, primer al si del PCE i finalment, des del moment de la seva arribada a Barcelona a l'any 50, a través del PSUC. Ha mantingut la seva militància comunista tota la vida.

La Trini ha donat el cos a la ciència, pel que no hi haurà enterrament.

La Secretaria Política del Partit ha decidit fer un acte de comiat a la seu central del partit, a la sala que porta el seu nom, el proper dimecres dia 16 de novembre a les 19:00 hores.

Així mateix, preparar un gran acte d’homenatge públic en les properes setmanes, ampli, unitari, obert a tothom, amb la participació també del PCE, en un espai adequat i que pugui donar cabuda a totes aquelles persones que vulguin retre homenatge a la Trini.

El dolor per la seva mort es del de la dimensió del reconeixement a la seva persona, a la seva lluita i a tot el que ha representat i representarà per sempre entre totes i tots els que a Catalunya han lluitat, lluiten i lluitaran pels ideals d'emancipació als que la camarada Trinidad Gallego va dedicar tota la seva vida.

La Trini ha mort: la lluita continua.

La històrica militant comunista Trinidad Gallego, coneguda com la Trini, va morir ahir als 98 anys. Nascuda a Madrid, Trinidad Gallego era enfermera i miltant del PCE des del 1935. La Trini va ser una de les milers de dones comunistes durament repressaliades pel franquisme, que va passar bona part de la seva vida a les presons de Las Ventas i d’Amorebieta, per la seva militància comunista. Actualment militava al PSUC-Viu i era col·laboradora habitual de la Fundació Pere Ardiaca, en l'àmbit de la Memòria Històrica.

Esa fue mi vida. Siempre defenderé las ideas comunistas porque creo que sólo desde ahí se puede luchar contra lo que se nos vino encima y contra lo que sucede hoy, que yo no sé si la gente lo ve, pero yo sí lo veo. Y menos mal que me moriré pronto, porque con 85 años yo no sé si he hecho bastante, pero lo cierto es que ya no puedo más.

“Trini”, 1998

Va néixer el 28 d’octubre del 1913. Va viure sempre amb la seva mare i la seva àvia com a figura paterna. Quan era petita no tenia consciència de les diferències de classes socials. Va anar a l’escola i va ser educada amb la màxima llibertat que era possible en aquell temps. Va tenir moltes feines i sempre va aprendre a buscar-se la vida ella sola.

A casa seva gairebé no parlaven de temes de política. Però el 1934, i com a conseqüència de la “Revolució d’Octubre”, un cosí de la Trini li va demanar ajuda per auxiliar els fills de les lluitadores que van ser empresonades a Astúries. Va col·laborar, doncs, amb les socialistes per refugiar-los a Madrid. A poc a poc es va adonar de les diferències tant ideològiques com socials de la gent que l’envoltava, o sigui, els seus veïns. El 1935 ingressa al Partit Comunista.

A la feina observava totes les injustícies de les monges i, amb altres infermeres, el 1936 va crear el “Comité de Enfermeras”. Durant tota la guerra va estar a l’hospital de sang amb els ferits de la guerra. La seva lluita en aquest conflicte bèl·lic va ser curar ferits, organitzar l’hospital i atendre els desesperats.

El 13 d’abril del 1939 un veí la va denunciar i les tres, la Trini, la seva mare i la seva àvia, van ingressar a la presó de Ventas. Van ser jutjades i condemnades a 30 anys. Les van traslladar a la presó d’Amorebieta (Biscaia). El setembre del 1941 van sortir indultades i van ser desterrades. La seva mare i la seva àvia van anar a un pis que la Trinidad va trobar per a elles (quan va sortir la seva àvia de la presó tenia 90 anys). Ella va anar a treballar a Alacant. La tornen a detenir el febrer del 1942 per les seves activitats clandestines organitzant el Partit Comunista d’Espanya. La condemna és la mateixa que l’anterior. Va estar a la presó fins el 1945. En sortir, aconsegueix feina a Baena (Còrdova) i Alcahuete de la Sierna (Jaén). En aquest període, auxilià uns guerillers que eren a la muntanya.

El gener del 1947 la van detenir un altre cop per auxili a bandolers. Malalta, la traslladen un altre cop a la presó de Ventas el 1948, on li arriba la notícia de la mort de la seva àvia i de la seva mare. En total, passa set anys en diferents presons treballant d’infermera i llevadora. A totes les presons on s’està les condicions són terribles: ni sanitat, ni menjar, ni higiene...només cançons i balls per evitar el fred i la gana. El 1951 arriba a Barcelona. Va viure en molts pisos però al final es va instal·lar definitivament a Nou Barris. Van ser temps difícils plens de por i ella, que no volia lliurar-se arribada a aquest punt, només pensava a menjar i sobreviure.

La Trinidad va ser una dona molt valenta, culta, intel·ligent, exigent, amb sentit de l’humor i sense por a la mort. I el que ella mai no va fer és oblidar ni perdonar tot el que li havien fet a la seva àvia. Activa militant social i política militava al PSUC-Viu. Des del 2006 era sòcia d'Honor de la nostra Fundació.

Seguim el teu exemple Trini, sempre dempeus!

Us recomanem...

2011-10-30T19:25:00.002+01:00

Us recomanem anar al cinema un dia d'aquests a veure la pel·lícula "La voz dormida", dirigida pel director Benito Zambrano i basada en la novel·la de Dulce Chacón.

La unió de les esquerres davant el 20-N

2011-10-28T00:10:00.000+02:00

L’impuls de la indignació i les eleccions del 20-N

2011-10-25T00:15:00.002+02:00

Les mobilitzacions en contra de les retallades socials i en pro dels serveis públics, pel dret a l’habitatge i en contra dels desnonaments, així com la Jornada Mundial pel Treball Digne impulsada per la Confederació Sindical Internacional o la gran manifestació internacional convocada per al 15 d’octubre, entre d’altres, han tret al carrer a centenars de milers de persones que expressen quotidianament la seva indignació davant els abusos del sistema capitalista exigint així un canvi global.

A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el moviment del 15-M ha demostrat gran vitalitat ja que més enllà de les grans mobilitzacions ha aconseguit generar un debat tan en el seu si com al seu entorn, i sobretot, una capacitat d’arribar als barris i a la quotidianitat del dia a dia de les persones.

La voracitat especuladora dels mercats i les entitats financers, i la supeditació condescendent del poder polític, han generat no només una de les crisis sistèmiques més rellevats de la història, sinó que a més, n’han dissenyat una sortida que dóna l’esquena a la majoria de la població i a costa d’aquesta enriqueix encara més als que l’han provocat. Sortida que s’emmarca, a Europa, en el capficament en continuar amb el model de construcció europea dissenyat al Tractat de Maastrich. Això s’ha traduït en un atur desbocat, en la retallada de drets i l’enduriment de les condicions laborals, la progressiva privatització dels serveis públics o les brutals retallades en despesa pública social, que en definitiva estan generant un estat de precarització estructural de les condicions de vida de la majoria de la ciutadania. Mentrestant, els poders públics no fan altra cosa que crear el marc òptim per a que les grans multinacionals i la banca segueixin augmentant escandalosament els seus beneficis mitjançant la desregulació dels mercats, les ajudes públiques a les entitats financeres, l’aplicació de polítiques fiscals marcadament regressives, la privatització dels sectors estratègics de la economia... Per això, la crisis econòmica també ho és de política. Les democràcies liberals han arribat al col·lapse i el descrèdit de la política és una de les principals fonts d’indignació, quan als carrers es clama per una democràcia realment existent.

Però la política no la podem deixar en mans dels polítics oligàrquics. La mobilització social ha de veure’s reforçada encara més davant les eleccions del 20-N. La cita electoral determinarà el camí que hem de seguir per sortir de la crisis, l’afebliment o no de l’estat del benestar escassament assolit al nostre país i el manteniment de la política oligàrquica representada per PSOE, PP, CIU i PNV. És a dir, el continuisme de les polítiques econòmiques neoliberals representades per aquestes opcions, o bé, per un canvi d’orientació de la mà de l’esquerra. En això, tots els actors socials mobilitzats en defensa de la democràcia i l’estat del benestar hi juguen un paper cabdal. Si bé, no negarem que importants sectors desencantats aposten per l’abstenció o el vot en blanc, és irrefutable que en un sistema electoral no proporcional com l’espanyol, aquests vots aniran a parar als partits majoritaris; per tant, ha de ser objectiu, com importants sectors socials han manifestat, trencar el setge bipartidista.

El PSUC Viu celebra el procés de convergència social i política encetat pel Partido Comunista de España i per Izquierda Unida, que ha portat a obrir el debat sobre els punts programàtics a més de 15.000 persones, moltes, de multitud de col·lectius socials en lluita, que a més, ha integrat a les candidatures electorals. Unes eleccions cabdals pel futur de l’esquerra transformadora i del projecte federal d’IU que de la mà del candidat a la presidència del Govern Cayo Lara, es dota d’un programa clar de transformació social per a construir l’alternativa al neoliberalisme; la contrareforma laboral que garanteixi drets laborals i condicions de treball com a factor essencial per a una reactivació econòmica que situa en primer pla la creació d’ocupació , 3 milions de llocs de treball amb propostes concretes de on recaptar els diners necessaris, el repartiment del treball amb la reducció de jornada a 35 hores; el recolzament a les empreses basades en la autogestió i en la cogestió.

Programa que situa amb fermesa la necessitat d’una ofensiva indiscriminada en favor de les polítiques d’igualtat,, econòmiques, socials i especialment les de gènere; l’enfortiment del sector públic, (sanitat i educació veritablement públiques i de qualitat, i progressiva reducció de les dobles vies); una reforma fiscal progressiva i flexibilitat en el dèficit pressupostari; la promoció de la banca pública; la lluita contra el frau fiscal i contra l’economia submergida; la nacionalització dels sectors estratègics de l’economia en la línia d’un nou model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient fonamentat en la formació, l’R+D i la organització eficient del procés productiu; l’augment de la despesa pública social especialment en protecció social (pensions, dependència, subsidi atur, serveis socials, ajuda a les famílies, RMI); les polítiques públiques d’habitatge i reformulació del paradigma de la propietat immoble; l’accés racional i no mercantilitzat a la cultura, entesa aquesta com un bé d’interès general; la democràcia real participativa que avanci cap a un nou model d’estat republicà, federal, laic i solidari regit per un sistema de participació política directa, transversal, transparent i proporcional, i que deplori la guerra com a eina de resolució de conflictes.

Així mateix, Izquierda Unida recupera la iniciativa política articulant una resposta unitària de les esquerres progressistes d’arreu de l’estat en la gran coalició “La Izquierda plural”. És significatiu l’esforç realitzat per IU-EUiA per integrar en la escomesa electoral a ICV i que els vots de la coalició a Catalunya vagin a reforçar el projecte federal. L’acord aconseguit és l’acord possible donades les condicions en les que ha hagut de negociar EUIA, per les mateixes característiques originaries de la coalició, i per la nova situació que crea el fet, legítim però transcendent, amb el pas d’ICV d’establir un protocol d’acció política amb una força d’àmbit estatal. Encara que la segona condició, tenir representació parlamentària, no està, a priori, del tot garantida, la nova dinàmica al si d’EUiA i la seva voluntat de posar en un primer pla el compromís amb IU ha aconseguit l’objectiu més important, la coalició amb IU.
És possible i necessària una democràcia social, econòmica i participativa. És per això que la mobilització s’ha de canalitzar en necessària participació electoral. Es fa evident, i així ha estat expressat per una ample majoria del CN d'EUiA, que cal obrir una nova etapa en les relacions entre EUiA i ICV. El darrer acord electoral marca un abans i un després amb l’objectiu d'aconseguir un ample grup parlamentari representatiu de l'esquerra transformadora, anticapitalista i republicana.

Per tant, el PSUC Viu expressa el seu suport electoral a la coalició ICV-EUiA, manifesta i es compromet a treballar activament en la campanya i a recolzar inequívocament els seus candidats amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats electorals possibles. Tot plegat, per tal d’enfortir a Catalunya l’espai de la esquerra transformadora, per enfortir EUiA i, així, enfortir el projecte federal de l’esquerra transformadora que representa Izquierda Unida, que s’erigeix com a única alternativa al neoliberalisme representat per PP i PSOE.

El PSUC Viu crida a tota la seva militància, als simpatitzants, al conjunt d’EUiA, a la gent d’esquerres que vol politiques de transformació, a treballar per assolir els millors resultats electorals per la Coalició ICV-EUiA i per IU i, alhora, a impulsar i participar en totes les mobilitzacions front a la crisi, avui, demà i després del 20 N, per tal de contribuir a aixecar una alternativa social i política que respongui realment als interessos de la gent treballadora.

S'ha celebrat el XIVè congrés del PSUC Viu

2011-10-10T19:53:00.000+02:00

Amb el lema “Reconstruïm el PSUC, per la democràcia real, pel socialisme”, els dies 8 i 9 d’octubre de 2011, a Sant Adrià de Besòs, s’ha celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu. En aquest s’ha discutit la situació política i s’han abordat les tasques dels comunistes en l’actual etapa, aprovant-se un document polític que les centra en la lluita i organització de la classe obrera i les capes populars enfront de les polítiques neoliberals que pretenen descarregar tots els costos de la crisi econòmica en aquells sectors i imposar una sortida a la mateixa que reforci encara més la dominació dels sectors oligàrquics del capitalisme financer i industrial.

El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida, del projecte de refundació de la qual, amb el treball a EUiA, els/les comunistes de Catalunya en som corresponsables.

El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com a instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.

Al document aprovat s’hi contemplen mesures concretes que responen al model organitzatiu i als mètodes de treball que el PSUC Viu necessita per afrontar amb èxit l’altre objectiu senyalat al lema del XIVè Congrés: la reconstrucció del PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social. Amb la mateixa perspectiva s’ha procedit a una actualització dels estatuts.

Finalment, el Congrés ha elegit al nou Comitè Central que ha de dirigir el proper període i que ha elegit al camarada Alfred Clemente Conte com a nou Secretari General del Partit, qui, en la seva intervenció de cloenda, resumint els acords aprovats i reivindicant el patrimoni històric i humà del PSUC i del PCE, reafermant el nostre caràcter de continuadors d’aquella trajectòria, ha demanat la unitat de totes i tots els camarades en l’aplicació de la política aprovada apel.lant a la necessària aportació de totes i cadascuna de les persones que militem al Partit.

XIV Congrés del PSUC

2011-10-05T22:32:00.000+02:00

Por el Estado Social y la democracia. Contra la reforma constitucional ¡referéndum ya!

2011-09-24T20:04:00.001+02:00

El PSUC Viu rememora els 75 anys de militància política a Terrassa

2011-09-08T15:12:00.001+02:00

Font: Terrassa Digital

Els seus militants consideren el comunisme, un sistema polític plenament vigent per a la defensa dels treballadors i per respondre a les actuals demandes de la societat. Durant el franquisme va agrupa l'oposició al règim.

L’històric Partit Socialista Unificat de Catalunya, ara PSUC Viu, arriba al 75è aniversari de la seva fundació amb l’objectiu de incidir en els nous moviments socials tal i com en el seu moment va capitalitzar les inquietuds obreres i veïnals.

Per a Iván Martos, responsable polític del PSUC Viu Terrassa: “Anar aconseguint la unitat de les classes populars del nostre país per defensar els drets socials que governs i mercats ens estan traient. Aquesta unitat dels moviments socials i populars, de l’esquerra en defensa dels principals interessos dels treballadors. Això és el més important per a nosaltres.”

Segons Juan Márquez, militant històric del PSUC: "Com a partit, la nostra funció d’ara és incidir en els nous moviments igual com en el seu moment ho vam fer en els moviments obrers i veïnals. Ara, la nostra actuació és apropar-nos i participar activament en els nous moviments. No podem repetir la història d’abans però sí actuar a partir de l’experiència”.

Els militants del PSUC Viu consideren el comunisme, un sistema polític plenament vigent per a la defensa dels treballadors i per donar resposta a les actuals demandes de la societat. Segons Martos: "Per a nosaltres el comunisme és el moviment de les persones per organitzar-se, unir-se i defensar els drets de tothom i impedir les injustícies socials i la desigualtat.”

Per a Márquez: "Un partit que va saber aglutinar a totes les persones que volien democràcia i llibertat dins l’organització. Va saber combinar el nacionalisme català amb els immigrants d’aleshores. La integració que va fer el PSUC ens va intruduïr a la nacionalitat catalana, molt important per agrupar al màxim de gent. Quedem encara dins el PSUC i defensant el comunisme perquè considerem que és una ideologia que continua sent vàlida com abans.”

El PSUC es va fundar l’any 1936 i durant el franquisme va ser el principal partit que agrupava l’oposició al règim. A la clandestinitat va ser víctima d’una forta repressió fins arribar a les primeres eleccions democràtiques quan es va erigir com una de les formacions amb més suport social. El 1978 comptava amb uns 40.000 afiliats i el 1980 va obtenir més de 600.000 vots en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

Les discrepàncies internes i la crisi en els països del bloc comunista van fer que el partit s’hagi reinventat sense deixar els seus principis, per arribar a l’actual situació en que participa de les institucions a través d’Esquerra Unida i Alternativa i Iniciativa per Catalunya Verds.

NO a la reforma constitucional

2011-09-04T23:59:00.001+02:00

Albert Escofet - Secretari General del PSUCViu

Durant aquests últims anys des del PSUCviu hem anat denunciant el procés d'involució democràtica, social i política per part del govern del PSOE que ha comptat amb el suport, en els seus aspectes fonamentals, pel PP i CiU.

La votació al Congrés amb els vots del PSOE, PP i UPN a favor de la reforma de la Constitució, és un cop d'estat en tota regla dels poders financers, dels interessos d'Alemanya i dels seus bancs, que deixa sense la menor capacitat política i de decisió al conjunt dels òrgans de representació de les Corts Generals i el Parlament de Catalunya. Això significarà la radicalització de les retallades socials, i a la pràctica, la desaparició dels drets socials i la retallada de les llibertats civils i sindicals.

A Catalunya, CiU, amb el suport del PP, està duent a terme una política de dreta extrema, amb un brutal atac contra els drets dels ciutadans, centrat en les retallades sobre sanitat, educació i del conjunt de les polítiques socials. L'exemple més sagnant és l'intent de desaparició en la pràctica de la RMI, que afecta els sectors més febles de la nostra societat.

En aquests moments d'extrema gravetat, cal la màxima mobilització. En primer lloc per exigir un referèndum sobre la modificació de la Constitució, on ciutadans puguin debatre i expressar la seva voluntat sobre la pèrdua de sobirania democràtica. En segon lloc, lluitar contra totes les reformes socials i laborals que està impulsant el Govern del PSOE, amb el suport del PP i de la dreta nacionalista.

Tots els militants del PSUCviu han de participar de manera activa conjuntament amb el PCE, IU i EUiA en totes les mobilitzacions convocades pels sindicats, pel 15M i per les diferents plataformes de ciutadans, per poder contrarestar aquest atac contra els drets socials i democràtics. Estem davant la decadència d'un sistema i per això la perillositat de les respostes d'aquest. Avui més que mai és necessària la unitat d'acció i la capacitat de buscar la confluència dels sectors de l'esquerra política i social, per anar construint una alternativa d'esquerra transformadora i anticapitalista, davant d'un model agonitzant que ens porta a una neodictadura dels poders financers.

-----------------------

Manifestació contra la reforma constitucional,

Dimarts 6 de setembre a les 18:30h a Barcelona (Plaça Urquinaona / Via Laietana)

Veniu a la Festa del PCE 2011

2011-09-02T23:59:00.000+02:00

Del 16 al 18 de setembre de 2011 es celebrarà a San Fernando de Henares (Madrid) l'edició d'aquest any del principal punt de trobada de l'esquerra i espai de solidaritat de l'estat, La Festa del PCE .

Felicitats, PSUC

2011-07-24T19:25:00.002+02:00

Aquest 23 de juliol ha sigut el 75 Aniversari de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Terrassa omple els carrers de mobilitzacions populars

2011-07-17T19:02:00.002+02:00

Els darrers dies i setmanes, hi han hagut a Terrassa diverses mobilitacions populars en defensa dels nostres drets, que els comunistes recolzem. Com per exemple les manifestacions en defensa de la sanitat pública (greument amenaçada per les retallades del Govern de CiU) convocades per treballadors i usuaris o les mobilitzacions contra els desnonaments convocades per la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques.

Festa de Nou Treball 2011

2011-06-24T19:50:00.002+02:00

Albert Escofet

Celebrem enguany una data senyalada: els 75 anys de la fundació del PSUC. Són moltes les pàgines glorioses que marquen el nostre recorregut al llarg de tots aquests anys, malgrat els errors, de vegades greus, que en algun moment hem comés. Però no és moment de mirar enrere amb nostalgia o autocomplaença, sinó de sumar el nostre esforç al que molts ciutadans i ciutadanes, treballadors de totes classes, fan avui dia per tal d’aturar i fer retrocedir l’ofensiva neolliberal, manifestació màxima del capitalisme expoliador i opressor del nostre temps. És hora de sortir al carrer, al costat de les masses revoltades contra aquest sistema, per oferir-les hi, com instrument de lluita i transformació, un PSUC més viu que mai, més entregat que mai a la causa del socialisme i la llibertat.

Aquest és el marc en què celebrem la nostra festa, materialment modesta, però animada per la nostra il·lusió davant l’embranzida del moviment popular al nostre país i arreu del món. Com a Secretari General us invito a participar-hi amb entusiasme i fer d’aquesta trobada festiva una ocasió privilegiada per a l’enfortiment de la nostra activitat militant.

Molt aviat, més detalls a www.psuc.org

Dia: 2 de juliol de 2011

Lloc: Escola la Farigola del Clot C/ Hernan Cortes s/n (Barcelona)

Accés: Metro Glòries i Clot de la L1. Autobusos 56, 60, 62, N3, 192, Tramvia T4, T5

Cotxe: Al costat de la Plaça de les Glòries (Diagonal-Meridiana). És possible aparcar al costat de la Farinera del Clot en un solar entre meridiana i Diagonal (sentit mar).

Tota la jornada: servei de bar, parades solidaritat, exposicions

10:30 Taller "Els mitjans de comunicació a debat"

12:00 Univers Poètic

12:00 Taller “Com fer front a les retallades neoliberals”

15:00 Dinar de Carmanyola

16:00 Taller: "El mon en moviment: Els indignats i l’escenari internacional"

16:00 Cine Fòrum: Inside Job

17:00 Debat: 75 Aniversari del PSUC, la contribució de Comorera

18:00 Cine Fòrum: El cine i la Comuna en el seu 140è aniversari

19:00 Debat: El pacte del Euro

21:00 Sopar i Acte Polític

22:30 Reconeixement a nostra historia (1960-1965): la militància comunista (entrega diplomes)

Actuació Homenatge a Alfred Lucchetti, per catorzedabril

Ball

VI Cicle de Cinema Republicà a Terrassa

2011-06-06T22:44:00.002+02:00

07/06/2011 a les 21h

Cinema

Sisè cicle de Cinema Republicà i Memorialístic

La escuela Fusilada

Dirigida por: Iñaki pinedo

Daniel Alvarez

Tindrem amb nosaltres Jesús A. Calvo, productor i realitzador del documental

La II República Espanyola suposà l'assaig més profundament democràtic de la seva història i pretén introduir al país en el concert del món modern. L'educació es converteix en punta de llança de l'ideari reformista, amb l'obstinació de fer ciutadans en lloc de súbdits. La república es salvarà per l'escola", arriben a pregonar els teòrics.
El 18 de juliol de 1936 totes aquelles esperances es veuen truncades. La revolta militar s'acarnissà de forma especial amb els mestres. Setanta anys després, la història encara no s'atreveix a donar una xifra de docents assassinats. Però no va ser aquest l'únic cop que va rebre l'escola. El Franquisme va iniciar un procés de depuració que es va estendre fins als anys 60 i en el qual 6000 mestres van ser expulsats de l'ensenyament. La purga va actuar sobre la totalitat del cos docent. El procediment va ser l'habitual del regim: tothom havia de demostrar la seva "innocència".

El 20 de novembre de 1975 mor Franco, alguns i algunes mestres republicanes tornen al seu lloc a l'escola. Després de quaranta anys, els que es van mantenir fidels a la legalitat, són "amnistiats". La societat espanyola demostrà que la llibertat sense ira és possible. Serà possible sense memòria?

Lloc: CINEMA CATALUNYA - Sant Pere, 9 - Terrassa

Preu: Gratuït

14/06/2011 a les 21h

Cinema

Sisè Cicle de Cinema Republicà i Memorialístic

Hollywood contra Franco

Comptarem amb la presència d'Oriol Porta, Director del documental

Hollywood va manipular la Guerra Civil Espanyola en més de 50 pel·lícules segons les conveniències de la Casa Blanca.
Aquest drama documental revela a través de la història del guionista Alvah Bessie, que va lluitar a Espanya durant la Guerra Civil amb les brigades internacionals, i de la utilització de fragments de pel·lícules famoses, com "Casablanca" o "Tal como eramos", la relació oculta entre el cinema i la política. El documental compta amb testimonis destacats com els de Susan Sarandon, Arthur Laurents, Walter Bernstein i Romà Gubern.

Lloc: CINEMA CATALUNYA - Sant Pere, 9 - Terrassa
Preu: Gratuït

21/06/2011 a les 21h

Cinema

Sisè Cicle de Cinema Republicà i Memorialístic

La voz a ti debida

Día 21 de juny a les 9 del vespre

La voz a ti debida

Dirigida por: Antonio Girón

Ens acompanyarà, Barbara Boyero, videorealizadora

Des de les primeres exhumacions científiques de l'any 2000 a la localitat lleonesa de Priaranza de Bierzo, no han deixat d'aparèixer fosses comunes de víctimes del franquisme davant l'opinió pública estatal i internacional. A partir d'aquest moment, els moviments de recuperació de la memòria històrica han impulsat la creació d'institucions, l?interès de les Nacions Unides, la tramitació parlamentària d'una "Llei de la Memòria" o l?històric acte judicial del 16 d'octubre de 2008 a l'Audiència Nacional Espanyola.
Aquesta pel·lícula recull una visió global sobre una década d'esdeveniments i debats, alhora que aprofundeix en els seus orígens i conseqüències. En certa manera, també suposa un acte de comprensió i coneixement sobre un passat encara recent. Potser perquè testimonis com els de Carmen Gallego, Lluís Martí Bielsa, Trinidad Gallego o Marcos Ana, explicats sense donar-se cap importància, ens transmeten els conflictes i les lluites per construir relacions socials més justes i equitatives per part de tota una generació ciutadana silenciada per la història oficial.

Lloc: CINEMA CATALUNYA - Sant Pere, 9 - Terrassa

Preu: Gratuït

De la indignació a l'acció

2011-06-04T20:20:00.002+02:00

Cinefòrums a Terrassa

2011-05-27T01:35:00.003+02:00

Us convidem a participar en els cinefòrums que tindran lloc dissabte 28 de maig i dissabte 4 de juny, a les 17h. en el Centre Cívic President Macià de Terrassa (Rambla de Francesc Macià, 189).

Les pel·lícules que es projectaran són:

- 28 de maig a les 17:00h: Documental AL SUR DE LA FRONTERA, del director OLIVER STONE. El debat posterior estarà coordinat per Ferran Pastor.

- 4 de juny a les 17:00h: Documental SICKO, del director MICHAEL MOORE. El debat posterior estarà coordinat per Neus Molina.

Us esperem a tots i a totes!

El PSUC-Viu davant el moviment 15 de maig

2011-05-23T23:05:00.001+02:00

Saludem efusivament el moviment popular iniciat el 15 de maig amb les acampades a Barcelona, Madrid i tantes altres ciutats de Catalunya i de tot l’Estat. Veiem en aquesta mobilització la plasmació d’una resistència popular plural, no partidista i profundament democràtica front al capitalisme neoliberal, per la qual moltes organitzacions fins ara disperses i sovint enfrontades de l’esquerra social i política veníem des de fa temps maldant. Aquesta mobilització, fruit de milers de petits esforços de persones i grups no disposats a claudicar davant el “pensament únic”, només pot sorprendre aquells que han interioritzat aquest pensament (millor fora dir-li “antipensament”) fins al punt de creure que vivim en el millor dels móns possibles i que hem arribat al final de la història.

Saludem el moviment 15 de maig:

Per la seva capacitat de transformar en ACCIÓ la INDIGNACIÓ davant la INDIGNITAT de l’actual sistema socio-econòmic.
Per la seva capacitat de connectar particularment amb les necessitats reals i la sensibilitat de la gent jove, la més maltractada avui dia per aquest sistema.
Per la justesa de la seva protesta contra una política que, amb el pretext de la crisi, i de retallada en retallada de les prestacions socials i dels nivells d’ocupació, aboca la gran majoria, i particularment els joves, a un futur sense perspectives.
Per l’encert de situar les responsabilitats, per aquest ordre, en els representants del capital financer i en els polítics al seu servei.
Per l’adopció de formes de lluita que treuen el debat polític a l’espai públic per antonomàsia, el carrer, i que amb el seu caràcter pacífic posen en evidència la violència estructural d’un sistema que es diu democràtic però és refractari a la intervenció de la majoria en la vida pública.
Per haver trobat la manera de superar la cotilla institucional en què els poders reals han anat recloent la participació política en mig del conformisme d’algunes organitzacions polítiques i socials que no han estat a l’alçada de les seves responsabilitats en la defensa dels de sota.

Condemnem qualsevol intent de repressió, prohibició o control del moviment o de la seva utilització electoralista. Les seves demandes són legítimes, més enllà de la conjuntura electoral.

Fem vots per tal que aquesta protesta tingui continuïtat i contribueixi decisivament a invertir l’actual tendència antidemocràtica a la suplantació de la voluntat popular per la voluntat d’uns poders econòmics oligàrquics.

Són els nostres

2011-05-19T23:59:00.000+02:00

Albert Escofet - Secretari General del PSUC-Viu

Les manifestacions del 15 de Maig han posat de manifest el rebuig total d'amplis col·lectius socials en contra de l'actual situació, imposada pel Govern, les institucions de la UE i, sobretot, els interessos especulatius del sector financer, que de fet s'han convertit en una dictadura, deixant sense contingut les institucions democràtiques.

La corrupció política, una llei electoral injusta i discriminatòria en favor del bipartidisme, el control polític del Poder Executiu per part del sector financer, han arribat a nivells totalment inadmissibles, que han fet realitat la consigna “Li diuen democràcia i no ho és”.

Ens trobem davant un moviment plural i divers, una realitat històrica de ruptura amb situacions heretades del passat, amb unes formes de fer política alienes a la democràcia i als interessos dels ciutadans. Realitats que el partit ja ha analitzat críticament, i així ho hem posat de manifest en els nostres documents congressuals.

En aquests moments, conscients del canvi històric, hem de saber implicar tots els actors afectats per la crisi, respectant la seva pluralitat, per treballar tots junts, amb la voluntat de sumar milers i milers de ciutadans, lluny de qualsevol instrumentalització partidista, en favor d'un procés de transformació democràtica i social.

Per tot això, emplaço tots els camarades i amics del PSUC-Viu a participar activament en les actuals mobilitzacions, i en especial en les concentracions i manifestacions sorgides del moviment unitari del 15 de Maig.

ICV-EUiA: a Terrassa vota amb el cor a l'esquerra

2011-05-17T23:59:00.000+02:00

Tots i totes a la manifestació contra les retallades!

2011-05-11T23:59:00.001+02:00

Manifestació contra les retallades i en defensa dels drets socials i els serveis públics, aquest dissabte 14 de maig a les 11:00h a Barcelona (Plaça de Catalunya).

Podeu llegir el Manifest clicant aquí

Sobre les eleccions municipals del 22 de maig

2011-05-06T23:43:00.003+02:00

El PSUC Viu considera que les properes eleccions municipals representen una fita clau per a l’esquerra transformadora a Catalunya. En moments de crisi com els actuals, i amb un govern autonòmic de CiU que està mostrant el seu tarannà més ultraliberal, és més necessari que mai trobar resistències i contrapoders institucionals als ajuntaments de Catalunya.

El PSUC Viu, des de la seva trajectòria i història municipalista, considera que la política local és la més propera a la ciutadania. Davant l’asfixia econòmica a la que s’intenta sotmetre als nostres consistoris, apostem pel desenvolupament d’uns serveis socials públics i de qualitat per a tothom, per un finançament suficient i per un aprofundiment de la seva transparència que permeti als i les ciutadanes ampliar els seus instruments per a afrontar els efectes de la crisi.

El PSUC Viu, com a partit integrant d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), participa en aquestes eleccions municipals dintre d’aquesta formació política, que concorre en coalició amb ICV a la immensa majoria de localitats de Catalunya. Demanem per tant el vot per a ICV-EUiA, o per les candidatures on, sota d’altres denominacions, es presenten candidats o candidates d’EUiA.

Així mateix, el PSUC Viu dóna suport a totes les candidatures municipals i autonòmiques d’Izquierda Unida (IU).

Per més informació sobre les eleccions municipals a Terrassa clica aquí sobre

Sobre la il·legalització de Bildu

2011-05-05T23:59:00.000+02:00

La decisió del Tribunal Suprem espanyol de declarar il·legal la coalició abertzale Bildu, impedint així que pugui presentar candidatures a les eleccions municipals del 22 de maig, demostra de manera fefaent, per si encara hi havia algun dubte, que existeix en instàncies decisives del sistema polític espanyol la ferma voluntat d’impedir, al preu que sigui, la solució pacífica del conflicte basc i la definitiva substitució de la lluita armada per la competició en el marc de la democràcia representativa.

Per tal de justificar aquest greu atentat al dret de milers de ciutadans bascos a participar democràticament en la vida política del seu país, s’al·ludeix a suposades connexions entre ETA y alguns dels membres de la coalició Bildu, igual com es va fer en relació amb la precedent coalició abertzale Sortu, també il·legalitzada. Deixant de banda el fet que aquestes presumptes connexions són en el millor dels casos molt indirectes, el primer que cal dir és que, si el que es vol és normalitzar la situació política d’Euskadi, l’única solució passa perquè siguin precisament aquells que han practicat fins no fa gaire la lluita armada els que s’integrin en la vida política ordinària. La pau es fa amb els adversaris, no amb persones alienes al conflicte.

Però cada cop està més clar que a certs grups polítics no els interessa la pau, sinó la polarització i la tensió permanent. Cada cop que el moviment abertzale ha fet un pas endavant i ha acceptat les condicions que se l’imposaven, el Govern, els partits majoritaris i els poders de l’Estat en general han afegit noves condicions cada cop més exigents i humiliants. Ningú no pot negar, objectivament, la irracionalitat de la violència armada practicada tant de temps per ETA. Però tampoc es pot negar la irracionalitat de la violència institucional actualment exercida contra un moviment abertzale que desitja sincerament substituir les armes pels vots.

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (Viu) condemna enèrgicament aquesta estratègia clarament antidemocràtica que no fa sinó retardar indefinidament la solució política pacífica del conflicte d’Euskadi.

Terrassa es mobilitza contra la retallada de drets socials!

2011-05-04T23:32:00.002+02:00

Sindicats i entitats protesten contra les retallades en educació i salut

Professors i alumnes d'instituts de Terrassa protesten contra les retallades

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca alerta d'un nou cas de desnonament a Terrassa

Tots i totes al 1 de Maig !

2011-04-30T19:52:00.001+02:00

Pel dret al treball i a un futur digne, per dir sí als drets i no a les retallades, us animem a participar a la manifestació del Primer de Maig, el dia dels treballadors i les treballadores, a les 11:30h a Barcelona (Passeig de Gràcia / Ronda de Sant Pere).

Arriba aquest any el 1r de maig en un context d’ofensiva permanent contra els drets socials i laborals de la classe treballadora del nostre país. Des que va esclatar la crisi els seus mateixos responsables han aprofitat la conjuntura per retallar l’Estat social i del benestar, per precaritzar el mercat de treball i per posar en qüestió la pròpia interlocució de les organitzacions sindicals com a representants dels treballadors i treballadores. La pèrdua de llocs de treball i la elevada taxa d’atur posen de manifest un dels efectes més tràgics de la crisi.

A l’enquesta de la població activa (EPA) del quart trimestre de 2010 l’atur va tornar a pujar a l’Estat Espanyol, al voltant de 122.000 aturats més, situant-se la taxa en un 20,33% i el nombre total de treballadors i treballadores sense feina en 4.696.000. En paral·lel a Catalunya a on la taxa d’atur és del 17,98% la pèrdua de teixit industrial està evidenciant la manca de politiques industrials i la debilitat vers a les multinacionals per part de la Conselleria de Treball de la Generalitat. Conflictes com ara els de Yamaha, Derbi, Alstom, Comesa o les mateixes Nissan i Seat són el resultat de l’estratègia de la patronal per deteriorar el sector secundari a Catalunya a favor de processos de deslocalització productiva no només cap a països amb costos més laborals inferiors, sinó com en el cas de Yamaha o Derbi cap a països com França o Itàlia.

Baixen els salaris, augmenta l’atur, es retalla el salari social en la sanitat, l’educació o la protecció social, es desnona a milers de famílies conduïdes a la ruïna pels especuladors: front a les agressions no tenim altre camí que fer créixer la indignació i transformar-la en mobilització.

El govern de l’Estat amb la complicitat del PP i CiU ha eliminat el Impost al Patrimoni, ha rebaixat el Impost de Societats del 35% al 30%, ha rebaixat la tributació de les plusvàlues, del 43% al 18%, permeten que las SICAV (instrument financer dels rics) tributin al 1%, en lloc del marginal (43%), permeten la evasió fiscal, han reduït el tipus marginal del IRPF del 45% al 43%, i han reduït les despeses socials a l’educació, la sanitat, la atenció a les persones depenent, les pensions, etc.

A Catalunya l’arribada de CiU al govern no ha fet més que radicalitzar les reformes neoliberals i sota el mantell de l’obscura distribució del pressupost de l’Estat, accelerar el desmantellament de la protecció social invocant la defensa de la pàtria. En realitat estan robant-nos la cartera i desviant els recursos públics que ara governen vers les mans privades. La seva arrogància i menyspreu pels treballadors esta fora de tota mesura vista fins al moment. Es que mai s’havia vist deixar la sanitat publica en mans dels que han gestionat els hospitals privats?

Corren temps difícils per a la classe treballadora, sinó som capaços d’articular una potent resposta, la seva ambició no te límits. Des de l'ofensiva neoliberal, el PSC-PSOE ha cedit en aspectes polítics i socials considerats fins fa poc inamovibles i vinculats al denominat estat del benestar. Avui se ens ven com a modernitat la precarietat laboral, la privatització de serveis, el retall de pensions. L'esquerra ha de ser conscient que hi ha unes línies vermelles que no deurien haver traspassat mai, i que fer-ho ha suposat desnaturalitzar-se. Cal una ferma resposta i una amplia unitat en forma de mobilitzacions concretes en cada espai social sota un programa clar de continguts, que al nostre entendre hauria de passar per:

Preservació de totes les conquestes socials. En particular el sistema de pensions, la sanitat i l’educació. Acabar amb els desnonaments hipotecaris. Atenció als desocupats prorrogant els subsidis.
Reforma Fiscal. Per que pagui més qui més té, amb homologació a nivell europeu si es mante el marc econòmic de l’Euro. Abolició de les SICAV a Espanya.
Nacionalització sectors estratègics: Energia, transport, aigua, recerca, telefonia, comunicació, recursos naturals,..etc. aturant la privatització dels serveis públics. Banca pública començant per les caixes tindrien que han de mantenir el vincle amb el territori, junt amb els Bancs que hagin tingut que ser intervinguts.
Transparència de la gestió i els comptes publiques. Promulgació dels pressupostos participatius i de la democràcia municipal. Persecució de la corrupció.
Defensa i dignificació del treball. Repartiment del temps de treball vers una jornada de 35 hores setmanals. Promoció del Cooperativisme i economia social. Acabar amb qualsevol discriminació de gènere i protecció del dreta a la maternitat.
Defensa d’un model productiu endogen i sostenible. Estalvi energètic i reconversió vers energies renovables i descentralitzades. Promoure el treball i el consum de proximitat i la participació dels treballadors i treballadores en la gestió de les empreses.
Defensa d’una Federalitat Solidària. Model fiscal federal i transparent, que defineixi les atribucions de l’Estat i de Catalunya i estableixi nivells socials que es tenen de garantir arreu.
Política de pau, retirada de totes les tropes espanyoles al estranger. Reducció depesa militar i sortida de la OTAN.

D’altra banda l’estratègia sindical dels darrers anys ha portat a debilitar l’hegemonia política que els treballadors i treballadores necessiten per fer front a les grans retallades socials que la dreta política i les politiques de dretes estan desenvolupant. La imatge de que les grans organitzacions sindicals només han trobat el recolzament de un petit grup de diputats en la defensa contra la reforma laboral, han de fer reflexionar sobre ho erroni d’aquesta estratègia. En aquest procés cal que els Sindicats, surtin de la seva actual resignació: han de jugar un altre paper i pasar a desenvolupar una defensa més activa dels drets dels treballadors. Com va mostrar la darrera Vaga General es necessari establir una amplia complicitat social que posi fre al neoliberalisme, cal fer convergir els moviments ciutadans de associacions de veïns, usuaris, consumidors, d’estudiants, de dones, crear amplies complicitats amb el mon de la cultura i els intel·lectuals crítics.

Els principis bàsics del neoliberalisme han fracassat, s'ha evidenciat la fal·làcia i el buit d'un sistema capitalista injust, generador de misèria i incapaç de corregir les seves pròpies tares. Les seves politiques no aporten solucions sinó més misèria, més atur i més precarietat. No es ara moment de treure els impostos sobre els rics, no es ara moment de desprotegir als treballadors, no es ara moment de desentendre’s del control de l’economia. El PSUC amb una lluita de 75 anys en defensa dels treballadors, no es resigna i es proposa canviar aquesta situació. Us cridem a reflexionar amb nosaltres sobre quin es el camí per sortir de aquesta trampa i us convidem a participar des de la nostre web en el procés congressual que tenim convocat aquest octubre

Treballadores i treballadors en aquest 1er de Maig des del PSUC viu fem una crida a la nostra militància i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-nos per aquests objectius.

Us cridem a participar el 1r de maig a les manifestacions convocades pels Sindicats així com a les accions convocades pels sindicats i organitzacions socials pel pròxim mes de maig contra les retallades i en demanda del manteniment de l'ocupació.

Barcelona: 11,30 h, Ronda de Sant Pere/Passeig de Gracia
Girona: 12 h, Plaça de la Independència
Lleida: 11,30 h, Plaça del Treball
Tarragona: 12 h, Plaça Imperial Tarraco

Visca la classe treballadora! Visca el 1er de Maig!

Veniu a la Fira d'Abril

2011-04-28T23:59:00.001+02:00

Un any més el PSUC viu i Joves Comunistes participem a la Feria de Abril que es celebra a Catalunya. Enguany, com en els darrers anys, es farà al recinte del Fòrum, a Barcelona. Així doncs, podreu trobar-nos els caps de setmana del 29/04 al 1/05, i del 6/05 al 8/05, a la barra de Joves Comunistes. Us hi esperem!

Sant Jordi 2011

2011-04-24T19:23:00.002+02:00

Un any més, el PSUC-viu de Terrassa hem tornat a participar en la celebració de la Diada de Sant Jordi a la nostra ciutat, amb la nostra parada de llibres i roses ubicada al Raval de Montserrat (davant de l'Ajuntament de Terrassa).

Els i les comunistes, som i serem militants de la vida.

El PSUC fixa el seu Congrés per l'octubre

2011-04-18T23:24:00.002+02:00

Font: larepublica.es

El PSUC viu irá a un congreso extraordinario, a celebrar en Barcelona en octubre próximo. Diversos son los objetivos que se marcan los comunistas, como "analizar las características de la crisis, así como los retos y potencialidades que la misma ha abierto por desarrollar nuestro proyecto".

Así mismo, se buscará "determinar la línea política del partido" actualmente enmarcada por la línea de coalición de ICV con EUiA y la llamada "alternativa social anticapitalista".

El PSUC viu, hermanado con el PCE, buscará con este congreso potenciar un "instrumento para la defensa de los derechos y de las reivindicaciones de la gente trabajadora, para fortalecer CC.OO., y para la refundación de Esquerra Unida".

Documents polítics del 14è Congrés del PSUC

Nova web de L'Esquerra de Terrassa

2011-04-16T19:57:00.000+02:00

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa estrenem nova pàgina web, aquest blog. Per a nosaltres és important dotar-nos d'eines de comunicació que siguin útils en la lluita i defensa dels drets socials de la ciutadania i els valors d'esquerres.

http://terrassadesquerres.blogspot.com/

La protesta contra les retallades desborda la Plaça Sant Jaume de Barcelona

2011-04-14T23:54:00.003+02:00

Font: Sírius

Les retallades impulsades pel govern de la Generalitat han encès els sectors afectats, especialment el de la sanitat pública i l'ensenyament. Una concentració convocada per sindicats, organitzacions professionals i partits de l'oposició ha omplert de gom a gom des de les 18.00 la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i tots els carrers al voltant, com es port veure a la foto. Funcionaris i treballadors de les empreses públiques, junts amb sindicats, ciutadans i polítics d'ICV-EUiA, ERC i PSC, han protestat contra les reduccions pressupostàries i les retallades del govern de dretes i esquitxat per la corrupció i l'amiguisme.

Mitja hora abans de l'inici oficial de la protesta, prevista per les sis de la tarda, la plaça s'ha omplert majoritàriament de personal sanitari, vestits amb bates blanques, cridant i exhibint pancartes contra el conseller de Sanitat, Boi Ruiz i consignes a favor de la sanitat pública com 'Salut sí, Boi no', 'Tots som usuaris, no ens miris, uneix-te' i 'Les autoritats sanitàries adverteixen que Mas i Boi perjudiquen la salut'.

Aquesta és la segona jornada consecutiva de protestes del personal sanitari. Ahir, centenars de facultatius dels hospitals de Bellvitge, de la Vall d'Hebron, de l'Hospital del Mar i el Clínic van sortir al carrer per protestar contra les retallades en sanitat.

-------------------

Manifest cap a la III República

Manifest dels comunistes sobre el 14 d'abril

Ha mort l'Alfred Lucchetti

2011-04-10T20:29:00.001+02:00

Ha mort l'actor Alfred Lucchetti, un comunista, un republicà, un demòcrata, un tros d'actor sempre compromès amb els de baix. La capella ardent s'instal·larà al Tanatori de Les Corts dissabte a la tarda i el comiat es farà diumenge a les 12,30 hores.

Albert Escofet, Secretari General del PSUC viu, en nom de tots i totes els militants, vol donar el seu condol a la seva extensa família, i envia una abraçada fraternal al seu germà, el nostre camarada i ex-secretari general Antoni Lucchetti en aquests moments tan tristos.

http://www.3cat24.cat/noticia/1143146/ociicultura/Mor-lactor-Alfred-Lucchetti-als-77-anys

http://noticies.sirius.cat/2011/04/euia-es-suma-al-dol-per-la-mort-dalfred.html

Ideal d'igualtat

2011-04-09T23:59:00.001+02:00

Veniu al Sopar per la República a Terrassa

2011-04-01T23:59:00.000+02:00

El proper dia 9 d'abril, l'Associació de Terrassa per la III ª República organitza com cada any el sopar conmemoratiu de la IIª República i per això us ho volem enrecordar i animar-vos a que us apunteu a aquesta nit d'agermanament i confraternització entre republicans i republicanes.

El sopar serà en el Centre Cívic President Macià (Rbla. Francesc Macià, 189, Terrassa) i començarà a les 21h. Desprès del menjar i de brindar per la IIIª República, es llegirà el manifest i a continuació veurem l'espectacle teatral "Dios Mercado", una crítica al neoliberalisme.

És una nit que promet, i en aquest 80è aniversari de la proclamació de la II ª República, volem comptar amb la vostra companyia.

El preu és de 15 €, i us podeu dirigir a qualsevol company/a de l'associació per reservar entrada. També podeu escriure a sandino1926@yahoo.es

Us esperem.

Salut i República

Sobre les nuclears

2011-03-31T23:59:00.000+02:00

La catàstrofe nuclear que actualment té lloc al Japó demostra, per si calien més proves, que el rebuig de l’energia nuclear per amplis sectors de la població a gairebé tots els països està més que justificat. La campanya d’intoxicació informativa, endegada conjuntament per companyies elèctriques, governs i constructores en defensa del manteniment i proliferació de les centrals nuclears, amb prou feines és superada per la toxicitat mateixa de les emissions radiactives procedents dels reactors accidentats. La insistència, per exemple, en la baixa probabilitat d’accidents com el provocat pel terratrèmol i el tsunami subsegüent a la costa nordoriental del Japó oblida interessadament una cosa tan elemental com el fet que el risc no es medeix només per la probabilitat de l’accident, sinó multiplicant la seva probabilitat pel dany que pot ocasionar: així, pot ser molt més gran el risc d’un incident poc freqüent però d’efectes molt greus que a la inversa. Igualment fals és l’argument que insisteix en el baix preu relatiu de l’energia nuclear en comparació amb altres formes d’energia: aquest argument prescindeix dels costos indirectes que té la indústria nuclear, per exemple, en quant a la gestió dels residus (la vida dels quals pot ser de milers d’anys) i les indemnitzacions per possibles danys. La trampa del càlcul resideix en el fet que aquests costos es traspassen normalment a l’Estat (és a dir, a tots els ciutadans, inclosos els perjudicats pels efectes nocius de la indústria nuclear).

El PSUC-Viu denuncia l’obstinació en el recurs a aquesta energia de riscos tan elevats, obstinació explicable només pels grans interessos econòmics privats que s’amaguen darrera aquesta indústria, i fa seves les propostes que organitzacions ecologistes i molts experts no a sou de la indústria nuclear fan en el sentit de: a) aplicar mesures decidides d’estalvi energètic i ús racional de l’energia, perfectament possibles amb la tecnologia actual sense haver de recórrer a grans restriccions doloroses per a la majoria; b) substituir, de manera progressiva però irreversible, les fonts d’energia contaminants i perjudicials per a la biosfera (fonamentalment, la nuclear i la basada en els combustibles fòssils) per fonts d’energia renovables i respectuoses del medi ambient.

EUiA: L'Esquerra en marxa!

2011-03-30T23:36:00.002+02:00

Font: Terrassa Digital

Núria Alcalà, candidata d'Esquerra Unida i Alternativa a la coalició amb Iniciativa

La defensa de serveis públics és la lluita principal de la formació davant del context de retallades de la Generalitat. EUiA ha reorganitzat la comissió per tal de reforçar el seu discurs d’esquerres i pau

La defensa de serveis públics és la lluita principal d’Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa davant del context de retallades de la Generalitat. Així ho han fet saber a la presentació del nou coordinador local, Iván Martos, i la cap de llista per a les eleccions municipals Núria Alcalà.

La formació ha reorganitzat la comissió per tal de reforçar el seu discurs d’esquerres i pau. Per Ivan Martos, “Hem escollit una nova comissió política local formada per gent jove i amb experiències en la lluita social, gent el món del treball, moviment republicà, solidaritat i moviment veïnal.”

Esquerra Unida i Alternativa es presenta en coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds per a les properes eleccions municipals perquè creuen que són necessàries les associacions per defensar millor els drets socials dels ciutadans.

Núria Alcalà és la número quatre de la llista i vol representar la veu de la població més maltractada per la crisi: “Pensem que el repartiment de la riquesa, sigui poca o molta la que hi hagi, hem de saber dir prou. Els recursos s’han de repartir per les persones i llocs on realment es necessiten.”

El moviment politico-social, format tant per partits polítics, organitzacions i persones independents, destaquen la seva proximitat amb els moviments socials perquè no es dediquen de manera professional a la política.

Hi han raons per creure en un món millor

2011-03-28T22:00:00.002+02:00

Vídeo dels nostres camarades de Màlaga

Èxit de l'assemblea d'Esquerra Unida de Terrassa

2011-03-22T23:59:00.000+01:00

Aquest dissabte 19 de març al matí es va reunir l'assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa en el centre cívic President Macià.

L'assemblea que va reunir prop de cinquanta persones va debatre sobre com intervenir millor en la nostra ciutat per combatre les retallades i defensar els drets socials i la qualitat del serveis públics. Es va debatre sobre la situació de crisi, de l'atur i el treball, sobre la sanitat i salut pública, sobre el dret a l'habitatge i els abusos de les hipoteques, sobre el moviment veïnal, sobre immigració i drets civils, sobre l'educació pública i sobre el moviment republicà. També es va parlar sobre les properes eleccions municipals como una batalla més per lluitar pels valors d'esquerres.

L'assemblea va comptar amb la participació dels membres de la direcció d'EUiA Marisol Martínez i Joan Josep Nuet, que van explicar la situació social i política que vivim actualment. L'assemblea va ratificar a Núria Alcalà com a cap de llista d'EUiA a les properes eleccions municipals a Terrassa, en les que ens tornarem a presentar en coalició amb ICV. També va escollir a Ivan Martos com a nou coordinador local d'EUiA i la comissió política local va ser ratificada.

Contra les retallades, per les pensions, el treball i els drets socials

2011-03-21T23:59:00.000+01:00

Que cessin les hostilitats

2011-03-20T22:06:00.001+01:00

Albert Escofet - Secretari General del PSUC viu

El PSUC viu, davant la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que dóna via lliure a la intervenció internacional a Líbia, vol expressar la seva oposició a la imposició de la lògica de la guerra, aquesta vegada impulsada per Gran Bretanya i França i amb l'entusiasta suport del govern espanyol.

Els mitjans de comunicació espanyols, gairebé unànimement, oculten l'evident hipocresia que representa el fet que els mateixos governs àrabs que actuen a Líbia per defensar, suposadament, la democràcia, imposen a sang i foc la repressió per sostenir la petromonarquia de Bahrein. En canvi, cal destacar que el suport de l'ONU a la intervenció ha estat lluny de la unanimitat: Alemanya, Xina, Brasil i d'altres s'han abstingut davant el risc d'una guerra llarga i costosa en vides humanes, com ja ha succeït a l'Iraq i a l'Afganistan.

El PSUC viu manifesta, un cop més, el seu suport a les forces d'esquerra que al món àrab han iniciat una primavera de lluita pels drets del poble que ara podria acabar de la pitjor manera: amb un bany de sang.

Per evitar-ho, i com a primer pas, exigim el cessament immediat de les hostilitats i una mediació de pau auspiciada per les Nacions Unides lliure de sospita de servir interessos imperialistes.

Sempre a l'Esquerra

2011-03-14T23:59:00.003+01:00

Per defensar els drets socials i la qualitat dels serveis públics. Per la defensa de l'ocupació i el dret a un treball i a una vivenda dignes. Per rebutjar l'atur i les retallades socials que ens imposen governs, patronals i bancs. Si creus que no podem soportar tanta injustícia,

Et convidem a construir un marc unitari de les persones d'esquerres per transformar la nostra ciutat i construir una societat més democràtica, justa, igualitària i solidària.
Et convidem a lluitar amb nosaltres per un món millor.
Et convidem a participar a l'Assemblea Local oberta d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa, aquest proper dissabte 19 de març a les 10:30h del matí en el Centre Cívic President Macià de Terrassa (Rambla de Francesc Macià, 189 - en el barri de Sant Pere Nord).

Per una sortida social a la crisi per l'esquerra i amb drets!

La història no s'ha acabat

2011-03-11T19:44:00.002+01:00

Open publication - Free publishing - More socialisme

8 de Març de 2011: Dia de la Dona Treballadora

2011-03-07T22:21:00.000+01:00

Aquest 8 de març, el PSUC-viu fem una crida a la unitat d’acció, de totes les organitzacions de dones en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat. Tot i reconeixent els avenços en igualtat i justícia social, aconseguits per les dones. Darrera la crisis, el sistema capitalista que respon exclusivament a les necessitats empresarials, fa us i abusa de la mà d’obra femenina i retalla les miserables prestacions, provocant greus exclusions.

Ens situem enfront dels que defensen l’atac al sistema públic de pensions, acord que aguditzarà ladesigualtat de les dones, acreixent-ne la feminització de la pobresa i reforçant., encara més, el sistema de divisió sexual del treball.

La sostenibilitat de la vida, es troba al servei de l’acumulació de capital. La conciliació és una gran mentida. Ni l’estat ni el mercat assumeixen la responsabilitat de les cures. Aquest recau a les llars, i al mateix temps , a les dones.

Hi ha un increment de serveis de cura i atenció als altres, però són un pegat, i es dona en un context de forta privatització dels serveis públics. Volem cuidar replantejant el model, sota la premissa de que allò prioritari no és el mercat, ni la cura aliena, sinó les nostres pròpies vides.

Qüestionem un model en el que es planteja la inexistència de responsabilitats i de cures sobre ningú, inclús sobre les pròpies necessitats; on lliurement ens posem enterament a disposició de les il·limitades demandes de l’empresa . És necessari convertir el dret del lloc de treball digne i per a totes les persones en un mitjà, no un fi en si mateix. La feminització de les migracions i la mercantilització de les llars, estan donant lloc a una forta redistribució diferenciada de les cures i l’atenció dels altres entre dones, marcada per la classe social, l’ètnia, i la situació migratòria.

A la debilitat estructural del mercat femení, s’afegeix la infrarepresentació de les dones en càrrecs de responsabilitat, empreses, i administracions públiques.

Des del PSUC-viu, fem una crida a la mobilització de les dones per:

Una política laboral, fiscal i social, al servei de la redistribució justa dels recursos i solucions urgents als col·lectius més vulnerables: treballadores domèstiques (canvi del règim especial de les treballadores de la llar), dones joves, immigrants (igualtat de drets amb les altres),i monomarentals.

La defensa dels serveis públics i l’ increment de la despesa social. Rebutjem la retallada del 10% als serveis públics, que ha aprovat l’actual govern de Catalunya!.

Corresponsabilitzar a tota la societat del sosteniment de la vida. Una vida que mereixi ser viscuda. Les persones com a subjectes polítics, front al concepte d’éssers mercantils.

Corresponsabilitzar de la llar a tots els homes: reducció generalitzada de la jornada, sense pèrdua de salari i prestacions.

Dret al treball, però també a la cura i al temps lliure. A cuidar amb condicions laborals justes i eliminació de prestacions per la cura i l’atenció dels altres, incompatibles amb el treball assalariat (art. 18 de la Llei de Dependència i el reconeixement de 9 mesos de cotització per la cura d’un/a fill/a pactat a “l’acord de les pensions”).

Des del PSUC-viu Prioritzem la lluita contra totes les formes de violència contra les dones i és per això que demanem al Govern de Catalunya que garanteixi els recursos necessaris per fer front a les discriminacions i violències vers les dones: Així com recuperar el Programa contra la Violència Masclista suprimit darrerament pel Govern de CiU.

Declaren a Terrassa els sindicalistes denunciats el 29-S

2011-03-04T00:22:00.002+01:00

Font: Sírius

Avui han prestat declaració als jutjats de Terrassa els 4 sindicalistes de CCOO, en les diligències prèvies a la possible imputació d'un presumpte delicte per vulneració del dret al treball, tipificat en l'article 315.3 del Codi Penal. Els fets van tenir lloc en la jornada de Vaga General de l'29s, quan els 4 sindicalistes integrants d'un piquet informatiu de CCOO, degudament identificat amb armilles, van ser denunciats per l'empleat d'una gasolinera de la zona de Roc Blanc a Terrassa, el qual s'ha presentat com a acusació particular.

En declaracions a Sirius, un dels sindicalistes imputats va mostrar la seva sorpresa a la rapidesa i nombre de dotacions policials (3) que van anar a identificar-los, tot i estar exercint un dret reconegut en l'article 28.2 de la constitució, així com en el 2.2 Apt d. de la LOLS (Llei Orgànica de Llibertat Sindical).

Un cop fetes les declaracions s'està l'espera de la resolució del tribunal, pel que fa a si s'obre un sumari, o s'arxiva definitivament el cas.

Més de mig centenar de delegats i membres de comitès d'empresa han acudit als jutjats de Terrassa en solidaritat amb els sindicalistes denunciats, entre els quals hi havia el secretari general del PSUC viu Albert Escofet, el secretari general de la federació d'indústria de CC.OO. del Vallès Occidental, Sebas González i una representació d'EUiA Sabadell encapçalada pel responsable d'organització local Fulgencio Cánovas, així com un nodrit nombre de militants de l'assemblea d'EUiA a Terrassa.

El PSUC i Esquerra Unida amb els treballadors de l'Ajuntament

2011-02-27T23:59:00.002+01:00

El PSUC-viu de Terrassa felicita i vol mostrar el seu suport a CCOO i als treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Terrassa per l'exemple de coherència i lluita pels seus drets que han demostrat, i els animem a continuar endavant en defensa dels drets de tots i totes.

Nota informativa de l'Assemblea d'Afiliats i Afiliades de la Secció Sindical de Comissions Obreres de l'Ajuntament de Terrassa i Organismes Autònoms

Nota de premsa d'EUiA de Terrassa sobre l'acord aconseguit pels treballadors de l'Ajuntament

"Ni nos domaron, ni nos doblaron ni nos van a domesticar"
(Marcelino Camacho)

La comissió local d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa felicita als treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Terrassa, i en especial a la seva Secció Sindical de Comissions Obreres, per haver aconseguit gràcies a gairebé un any de protestes en els Plens i mobilitzacions constants un acord que suposarà la recuperació del poder adquisitiu perdut injustament dels empleats municipals, complint-se els convenis.

Animem també als sindicats i treballadors a continuar lluitant per respectar els drets laborals i llibertats sindicals i d'expressió, com les denúncies interposades per CCOO a l'Ajuntament. Aquesta important victòria sindical demostra la necessitat d'unitat de treballadors i treballadores i la utilitat de l'activitat i lluita sindical.

Cridem a la ciutadania de Terrassa, seguint aquest exemple, a defensar els drets socials i els serveis públics, com la sanitat i l'educació públiques, actualment en greu perill per les injustificades retallades socials del Govern. Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa, conjuntament amb els sindicats, els moviments socials i populars i la resta de l'esquerra transformadora de la nostra ciutat, continuarem treballant per construir una societat més democràtica, justa, igualitària i solidària.

Aprofitem l'ocasió per solidaritzar-nos amb les quatre persones que el proper 3 de març han sigut cridades a declarar als Jutjats de Terrassa per haver participat en els piquets informatius de CCOO a la passada Vaga General del 29 de Setembre, els quals van ser denunciats injustament, i demanem la seva plena llibertat i absolució.

Solidaritat amb els sindicalistes terrassencs

2011-02-23T23:59:00.000+01:00

El proper 3 de març, han estar cridats a declarar davant del jutge a quatre companys/es que van ser denunciats per formar part d'un piquet informatiu de Comissions Obreres a la passada Vaga General del 29 de Setembre, els quals poden ser jutjats i empresonats injustament.

La solidaritat és necessària per aconseguir l'absolució d'aquests companys/es. Per això demanem que assistiu i els acompanyeu el 3 de març a les 9:45h. del matí als Jutjats de Terrassa (Rambla del Pare Alegre, 112 - al costat del Hotel Don Cándido).

Reorganització a EUiA

2011-02-18T23:59:00.000+01:00

Nota de premsa d'EUiA de Terrassa

Aquest dissabte passat 12 de febrer al matí es va reunir l'assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa en el centre cívic President Macià, amb la presència i participació dels militants de l'organització de Terrassa, així com amb membres de la direcció comarcal i nacional d'EUiA, entre ells la coordinadora comarcal Marisol Martínez i el fins ara senador Joan Josep Nuet.

L'assemblea va repassar l'actualitat política més recent, com la retallada de drets socials del govern, la crudesa de la crisi entre una bona part de la societat, el proper cicle electoral i sobre la necessitat d'articular una esquerra forta, coherent i que sigui combativa a les injustícies.

En aquest sentit es va renovar la direcció local, sent escollida una nova comissió política local d'EUiA de Terrassa formada per gent jove, per gent vinculada al món del treball, als moviments populars dels barris, al moviment republicà i a moviments de solidaritat. La nova comissió està formada per José María Martínez, Núria Alcalá, Ivan Martos, Anna Rius, Jonathan Atienza i Raúl Martínez.

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa

Un 2011 de retalls i revoltes

2011-02-14T19:06:00.001+01:00

Open publication - Free publishing - More socialisme

El PSUC-viu mostra el seu rebuig a la reforma de les pensions

2011-02-01T19:10:00.002+01:00

Un cop més el govern central del PSOE ha donat un nou pas endavant en la seva ofensiva per deteriorar i precaritzar l'estat del benestar i els drets socials de la classe treballadora del nostre país. Des del PSUC-Viu mostrem la nostra oposició a aquesta nova reforma de les pensions, que perjudicarà ostensiblement el poder adquisitiu dels futurs pensionistes i l'accés a una jubilació digna d'un gran volum de treballadors i treballadores, afectant especialment als joves, la inserció de la qual al mercat laboral s'ha retardat en els últims anys, i a les dones, els qui pateixen índexs més elevats de precarietat i temporalitat laboral.

La reforma amplia els anys de cotització necessaris per accedir al 100% de la pensió passant, dels 35 als 38,5 anys, de manera que a partir de 2013 s'anirà retardant gradualment l'edat de jubilació dels 65 anys fins als 67 anys el 2027 en el cas de no comptar amb els anys de cotització requerits. En paral·lel, s'amplia el període del càlcul de la pensió de 15 a 25 anys en dues fases; així el càlcul es realitzarà sobre els últims 20 anys de cotització en els primers 3-5 anys a partir de l'entrada en vigor de la reforma (2016-2018) i en una segona fase el càlcul s'estendrà als últims 25 anys de cotització (2021-2024). La mesura de l'ampliació del període de càlcul suposarà una greu pèrdua econòmica per als pensionistes, entorn al 10%. És a dir, ens trobem davant d'una agressió del govern contra la classe treballadora de gran magnitud i que hipoteca el futur de milions de treballadors i treballadores joves.

La capacitat de pressió del sindicalisme confederal i de classe en un context de retalls socials s'ha revelat insuficient i només ha aconseguit introduir alguns tènues elements de millora en la reforma i a penes ha pogut pal·liar els efectes d'un decret del govern més dur i regressiu que perseguia establir com incondicionalment obligatòria l'edat de jubilació en els 67 anys. No obstant això, i al marge de matisos i que es computin com a anys de cotització fins a un màxim de 24 mesos els períodes en què els estudiants exerceixin de becaris i que cotitzin els períodes per cura de fills, a raó de nou mesos per fill i amb un límit igual de 24 mesos, des del PSUC-Viu creiem que la nova reforma pactada sota la pressió del capital financer atempta contra les condicions socials de la classe obrera i és per això pel que expressem la nostra ferma oposició a la mateixa.

El govern s'ha rendit als poders econòmics i als mercats. La seva insistència a revisar els pactes de Toledo en matèria de pensions anhelava únicament satisfer al gran capital. El sistema públic de pensions a Espanya era i és viable. Només en els dos últims anys la seguretat social ha registrat un superàvit de més de 10.000 milions d'euros mentre el fons de reserva superava els 60.000 milions d'euros, gràcies als interessos dels quals s'ha pogut compensar i superar el dèficit provocat en l'últim exercici pel dramàtic augment de l'atur. És evident, per tant, que el principal objectiu de la nova reforma és forçar els treballadors a subscriure plans privats de pensions en benefici de la banca.

Des del PSUC-Viu emplacem al conjunt de l'esquerra a manifestar-se contra la reforma de les pensions així com contra la reforma laboral i, en el venidor, contra totes les agressions que sofreixi la classe treballadora, en la perspectiva d'un profund canvi social que acabi amb l'actual dictadura del capital. Subscrivim, per tant, la posició d'Esquerra Unida enfront d'aquest i altres episodis de l'ofensiva neoliberal emparada pel govern i, al costat del PCE, ens comprometem a secundar l'estratègia de ferma oposició de IU, dins i fora de les institucions.

La Secretaria del Món del Treball del PSUC-Viu realitzarà al febrer un plenari amb tot el nostre actiu sindical amb l'objectiu de definir la nostra estratègia de lluita i la nostra resposta contra la reforma de les pensions. Al mateix temps, fem una crida al conjunt de la nostra militància i a la classe treballadora a mobilitzar-se contra les polítiques antisocials del govern central i contra la pèrdua permanent d'ocupació i de teixit industrial a Catalunya, amb el recent exemple de Yamaha, on la direcció de l'empresa ha anunciat el tancament de la planta situada a Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental) i el consegüent acomiadament de 400 treballadors i treballadores.

Sobre els esdeveniments a Tunísia

2011-01-21T22:12:00.002+01:00

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (Viu) saluda el moviment popular de Tunísia que, com a resposta davant un brutal atac al nivell de vida de la majoria de la població, ha estat capaç de derrocar el dictatorial president Ben Alí i endegar un procès de democratització del país. Malgrat el fet que el partit que recolçava el deposat president continua sent hegemònic al nou govern provisional, esperem que la decisió i la capacitat de lluita demostrades per la població de Tunísia, amb la important contribució dels partits de l’oposició democràtica, i molt particularment del Partit Comunista, garanteixin que el procés no es tanqui amb mesures purament cosmètiques, sinó que aboqui a una autèntica transformació democràtica en tots els nivells de l’estructura social.

Al mateix temps denunciem la hipocresia dels governs europeus i nordamericà, que al llarg dels anys han tancat sistemàticament els ulls davant els abusos perpepetrats per l’ex-president Ben Alí i els seus partidaris, i només ara semblen haver descobert la injustícia imperant sota el seu règim. Això demostra la manca d’autèntiques conviccions democràtiques dels governs de les anomenades democràcies “lliberals”, que només vetllen pel què entenen com “estabilitat” de qualsevol tipus de règim mentre sigui favorable als interessos econòmics dels grans grups empresarials que aquests governs serveixen.

Finalment fem vots per tal que l’experiència del poble de Tunísia serveixi d’exemple per a tots aquells pobles que pateixen les conseqüències de la manca d’autèntica democràcia, no només política, sinó també econòmica, que caracteritza el sistema capitalista mundial.

--------------------

Anàlisi crítica de la reforma de pensions

Sortida a La Vajol i a La Jonquera

2011-01-02T23:59:00.000+01:00

Sortida a La Vajol i Museu de l'Exili (La Jonquera)

El proper dia 29 de gener de l'any 2011 anirem a visitar el Museu de l'Exili situat en la localitat de La Jonquera. Farem una visita guiada al museu, després d'arribar des de Terrassa en autocar.

Després en adreçarem a menjar, en un menjar de germanor i d'intercanvi d'idees i experiències. Per just després anar al poble de La Vajol, molt a prop de La Jonquera.

Aquest poble va ser punt de trobada de sortida cap a l'exili l'any 39, així com magatzem de documentació i tresor republicà. També va ser lloc de reunió del govern republicà que marxava cap a l'exili (amb Negrín al capdavant) i lloc de reunió del govern de la Generalitat de Catalunya (lloc de reunió i pas cap a l'exili del govern i el nostre president Lluís Companys)

Informar-vos que el preu estimat és entre 25-30 euros. Podeu reservar des de la web o personalment a algun de nosaltres.

Més informació

Bon any nou a tots i totes!

2010-12-31T18:25:00.002+01:00

2010, el año del mayor ataque del neoliberalismo a las conquistas laborales y sociales de la democracia
(Artículo de Cayo Lara)

El año que se acaba, deja un reguero de sufrimiento para demasiada gente. Un sufrimiento injusto e inútil porque se produce como resultado de una salida cruel a una crisis que han generado los especuladores financieros y cuyas consecuencias las está cargando el Gobierno sobre las espaldas de las víctimas.

Ha sido un año triste porque hay más pobres y más ricos, más paro, más inseguridad en el trabajo, más miedo, más marginación social, más gente en el abismo, más opulencia e indiferencia y más individualismo y racismo frente a la castigada inmigración. Ha decrecido la fraternidad y nos han robado la débil democracia. Demasiados espacios de la Justicia están ciegos y complacientes ante los poderosos e inquisidores con los que luchan contra la corrupción y por la memoria histórica. A la juventud mejor formada de nuestra historia le han robado la esperanza y el control mediático del pensamiento libre es asfixiante, debilitando el medio público y sustituyendo canales de información por tele basura.

Ridiculizando la soberanía nacional, el Gobierno puso la democracia de rodillas ante el poder financiero, claudicó ante el Vaticano con la retirada de la Ley de Libertad Religiosa, privilegió a Marruecos con vergonzosos tratados comerciales no condenando la masacre contra el pueblo saharaui y se descubrió el sucursalismo vergonzoso del Gobierno de EEUU, a través de las informaciones de Wikileaks.

Los desahucios de más de 100.000 familias de sus viviendas demuestra la usura insaciable de la Banca. No sólo hipotecaron a millones de familias con precios escandalosamente especulativos de la vivienda, por la ausencia de intervención pública del gobierno, sino que ahora los desahucian y pretenden dejarlos esclavizados para pagar la deuda de la especulación. Como premio el gobierno, de acuerdo con el PP, ha decidido bancarizar las Cajas de Ahorro.

Tiembla el Estado frente a las notas de las agencias de calificación, que son sencillamente instrumentos al servicio de los especuladores financieros para que los inversores en la deuda soberana incrementen sus impúdicos intereses mientras piden que se reduzca el déficit para que así se garantice el pago de la deuda y sus jugosos beneficios para repartir en los Consejos de Administración de unas elites cada vez más ricas y poderosas.

Un gobierno esclavo, que no soberano, que decretó el primer estado de alarma de la democracia, nos miente una y mil veces con el coro de voceros del neoliberalismo que machacan como un martillo pilón nuestro pensamiento; “solo hay una receta para salir de la crisis” la del pensamiento único, la receta de que paguen los de abajo el festín de los de arriba.

Así se ataca al débil estado del bienestar como nunca. El tijeretazo con recortes salariales a los empleados públicos, a los fondos de cooperación, congelación de pensiones, reducción de la inversión y del empleo público, que provoca una perdida del poder adquisitivo de la mayoría, debilitando el consumo e incrementando la crisis y el paro.

Asistimos a un ataque sin precedentes a los sindicatos de clase y a los recortes de derechos laborales con una reforma injusta e inútil que subvenciona los despidos, precariza el empleo y ataca la negociación colectiva. Se rebajan los impuestos a las grandes empresas mientras se ahoga a las pequeñas y a los autónomos. Se aumentan los impuestos indirectos a los de abajo y se permite un fraude fiscal escandaloso, consintiendo a los paraísos fiscales. La exigua hacienda pública se nutre mayoritariamente de los impuestos a las rentas del trabajo mientras se reducen los provenientes de las rentas del capital. No hemos conocido ni una sola medida fiscal del gobierno ante los responsables de la crisis para que contribuyeran a una salida social.

Se ha aprobado para 2011 el presupuesto más antisocial de la era Zapatero y se barrunta un nuevo año de más sufrimiento para muchos porque ya recoge las recomendaciones de las 37 mayores empresas al gobierno. Suprimir los 426 euros a los pobres más pobres, privatizar parcialmente empresas públicas rentables como AENA y la Lotería Nacional y rebajar impuestos a grandes empresarios con beneficios. La escandalosa subida de la luz queda como el regalo de navidad de Zapatero a las Eléctricas, mientras el SMI más bajo de Europa, sube por debajo de la inflación.

En la Comisión del Pacto de Toledo, los nacional-neoliberales, PP y PSOE y los nacionalistas de derechas, CIU, PNV y algún otro, han abierto la puerta para que Zapatero siga ilusionado con aumentar la edad de jubilación y el periodo de calculo de las pensiones, con los objetivos de recortar las pensiones futuras y alimentar los planes privados para favorecer a la banca.

Mientras tanto la CEOE elige un presidente nuevo con discurso viejo. Menos sector público y más neoliberalismo y en el PP brindan con champán con música de fondo de “El Padrino” por dos razones. Una porque Fabra ha sido absuelto por una justicia que ha dejado prescribir cuatro graves delitos, y, la otra, porque Zapatero, con su negativa a reformar la ley electoral, prefiere que gobierne el PP antes que la izquierda crezca en el Parlamento y le pone así la alfombra azul a Rajoy hacia la Moncloa sin más mérito que la Gurtel.

Con este panorama, que no ha frenado la HG del 29S ni las movilizaciones sindicales que hemos apoyado, el 2011 será un año duro que debemos afrontar con más organización y movilización, con los sindicatos y el tejido social crítico que queda en éste país para poner coto a tanto despropósito y ataques a los derechos y conquistas laborales y sociales de los trabajadores y trabajadoras.

La lucha por el empleo y contra la marginación y exclusión social, el derecho a la vivienda frente a los desahucios, la defensa de lo público, del estado del bienestar y de los derechos laborales, regenerar la democracia y la ética en las instituciones y la lucha por la igualdad son algunos de los objetivos irrenunciables para el nuevo año enmarcado en las elecciones municipales y autonómicas en las que debemos ganar presencia en las Instituciones.

El PP y el PSOE defienden el mismo modelo neoliberal. La alternativa de izquierdas a ese neoliberalismo salvaje es la tarea que tenemos por delante. No nos resignamos y como recordó Josefina de Marcelino, “Si uno se cae, se levanta inmediatamente y sigue adelante”.

No siguis innocent!

2010-12-28T00:01:00.000+01:00

El Gobierno esconde la verdad cuando habla de la reforma de las pensiones públicas

El Gobierno dice que es inevitable aumentar la edad legal de jubilación a los 67 años (aunque lo quiera hacer con flexibilidad)
No es cierto.
España es uno de los países de Europa con una edad “real” de jubilación más alta (63 años y 10 meses) y cercana a la edad legal.

El Gobierno dice que el aumento de la esperanza de vida (habrá más pensionistas en el futuro) hace necesaria la reforma.
No es cierto.
Es verdad que habrá más pensionistas, pero también es verdad que habrá más cotizantes y con cotizaciones más altas. El problema no es demográfico, sino de voluntad política. Se pueden hacer cotizar los contratos que están en la economía sumergida, se puede evitar que las mujeres ganen un 30% menos que los hombres y, por tanto, coticen menos, se puede elevar el salario mínimo (uno de los más bajos de Europa), se puede hacer cotizar las becas (en su mayor parte son contratos laborales encubiertos) se pueden elevar las cotizaciones máximas (la base más alta son 3.198 euros/mes; a partir de ahí ya no se cotiza más).

El Gobierno dice que el gasto en pensiones es muy alto.
No es cierto.
En 2011 gastaremos en pensiones contributivas en torno al 10% del PIB. En 2040, el 14%. Hoy hay ya países como Italia que ya gastan ese 14 %. Francia gasta ya el 12%. Nuestras pensiones medias son de las más bajas de Europa y el número de pensionistas comparado con la población también es de los más reducidos. Incluso en períodos de crisis como el actual y con 4,5 millones de parados, la Seguridad Social tiene superávit y el Fondo de reserva está aumentando hasta alcanzar casi los 70.000 millones de euros.

El Gobierno dice que las medidas que se toman ahora son para consolidar el sistema y garantizar las pensiones del futuro.
No es cierto.
La realidad es que las medidas que se toman tienen por objetivo reducir las pensiones y así lo expresa el Gobierno en el compromiso contenido en el Plan de Austeridad enviado a la Comisión Europea. El aumento de la edad de jubilación significa que todos cobraríamos dos años menos de pensión, con el consiguiente ahorro (que se estima en un 6%) y el aumento de los años de cómputo para determinar el importe de la pensión, de los actuales 15 años a 20 o 25, significa que todos cobraremos pensiones más bajas (entre un 5 y un 10% menos) porque los salarios más antiguos eran más bajos.

El Gobierno dice que defiende el sistema público de pensiones.
No es cierto.
Lo ha entregado a los mercados, que tienen nombre y apellidos. Son los bancos y las compañías de seguros. Se pretende un modelo asistencial, es decir unas pensiones públicas mínimas y el resto con complementos de los seguros privados.

Todo ello parece una mala inocentada de fin de año. Pero no lo es.

Sólo la lucha y la movilización puede impedir que toquen las pensiones imponiendo su reforma dentro de un mes.

El Rei s'ha posicionat amb els poderosos i davant del poble

2010-12-26T19:55:00.002+01:00

El coordinador general d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, ha qualificat avui com "buit" de contingut el discurs del Rei i ha assegurat que amb les seves paraules s'ha posicionat davant del poble i a favor dels poderosos i responsables de les crisi. Cayo Lara ha assegurat que el Rei ha fet més èmfasi en dir els mals que pateixen els ciutadans que en assenyalar els culpables de la crisi econòmica.

Qui escoltés el discurs del Rei -ha comentat- pensaria que les coses que estan passant a Espanya han passat perquè "els marcians ens han enviat els mals des de Mart" i, però, ha dit, la crisi té uns responsables molt concrets, per una banda la conjuntura internacional i, de l'altra, un model de desenvolupament insostenible basat en el totxo.

El coordinador general d'IU ha apuntat com a responsables d'aquesta crisi als especuladors internacionals, als banquers i als promotors urbanístics.

També ha carregat contra la responsabilitat del Govern que, ha dit: "No ha propiciat la intervenció de l'Estat en la política d'habitatge, que ha alimentat uns preus desorbitats que ara han endeutat el país d'una manera importantíssima".

Per Cayo Lara, el Rei no només "va defugir" assenyalar als responsables de la crisi, sinó que va avalar les reformes presentades pel president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

Font principal de la notícia: http://www.rtve.es/noticias/20101225/cayo-lara-iu-rey-se-posicionado-frente-pueblo/389839.shtml

--------------------------

Veniu a la manifestació pels drets socials!

2010-12-16T23:59:00.002+01:00

Manifestació en contra de la retallada de drets laborals i socials, i en defensa del benestar i la cohesió social

Després de la vaga del 29 de setembre, els sindicats CCOO i UGT han convocat una manifestació aquest dissabte 18 de desembre a les 17 hores a la Plaça Universitat de Barcelona per reclamar que es tiri enrere la reforma laboral i que no es reformi l'edat de jubilació. La manifestació es fa en contra de la retallada de drets laborals i socials i en defensa del benestar i la cohesió social.

Per la refundació de l'esquerra catalana

2010-12-15T19:14:00.002+01:00

¿Qué hacer?

Reflexiones del PSUC-viu de Terrassa

Se hace necesario hacer una valoración de los resultados de las últimas elecciones autonómicas catalanas, así como los motivos de estos resultados y lo que va a suponer esta nueva etapa histórica. Sólo así podremos concretar y construir la alternativa de izquierdas al modelo conservador y ultra-liberal que nos están imponiendo.

Las elecciones suelen actualizar en el parlamento el termómetro social, se traslada al parlamento y al gobierno la visión que tiene la ciudadanía de la política y de sus problemas. Y así ha sido en estas elecciones.

Hacía tiempo que se visualizaba la movilización de la derecha y como iban avanzando los valores conservadores y neoliberales en la sociedad. Electoralmente se ha visualizado en al gran aumento de votos a CiU, PP, SI, C's o PxC. Y socialmente en la aceptación de debates sobre los valores de la familia, la visita del Papa, la prohibición del burka, el empadronamiento o no de inmigrantes, la supuesta necesidad de eliminar impuestos directos como el de sucesiones, los ataques al sindicalismo y al derecho de huelga, etc... Una vez más se culpabiliza a los más débiles de la crisis, para que los ricos salgan airados.

El Govern d'Entesa (PSC, ERC e ICV-EUiA) no ha sabido en su segunda legislatura enfrentarse a los graves problemas provocados por la crisis y el paro y al avance ideológico y cultural de la derecha. A pesar de haber hecho algunas políticas positivas, la visión que ha tenido la ciudadanía de este gobierno ha sido muy negativa. Por este motivo nos encontramos ahora con una gran desmovilización y desmoralización de las bases sociales progresistas catalanas. No se ha sabido enfrentarse al problema del paro y se han aceptado las mismas políticas suicidas de Zapatero. Se ha cumplido aquello de que cuando un gobierno de izquierdas hace política de derechas, le abre las puertas a la derecha pura. Ha sido un gobierno sin rumbo ni programa unitario, se ha visualizado enfrentamientos entre los miembros del mismo gobierno, se han aprobado políticas antisociales como los recortes a los trabajadores públicos, la nueva Llei d'Educació de Catalunya, la mutilación del impuesto de sucesiones, las grandes subvenciones a la educación concertada, la práctica privatización de la sanidad, se ha llevado a una vía muerta al nuevo Estatut, la cuestión identitaria ha estado por encima de la cuestión social, etc... Una lástima, una oportunidad perdida de hacer políticas de izquierdas, cuando no había un gobierno de izquierdas en Catalunya desde la II República.

Lo que nos encontramos en estos momentos y lo que se visualiza del futuro próximo es apocalíptico. A medio año de las próximas elecciones municipales (y autonómicas en casi el resto del estado) tenemos en Catalunya a una derecha liderada por Artur Mas y el tándem neocon CiU-PP que va a poder gobernar sin problemas, avisándonos ya sin práctica oposición que se va a dedicar a desmantelar el poco estado del bienestar que nos queda, a debilitar la administración pública, a eliminar servicios públicos y sociales y a privatizar hasta el aire que respiramos. Y lo mismo sucederá previsiblemente en las próximas elecciones generales, dónde el PP puede llegar a gobernar. Y además con un más que preocupante crecimiento de la extrema derecha y las ideas racistas, por culpa del discurso del PP y de Plataforma per Catalunya. Las próximas elecciones municipales deben ser una batalla antifascista para intentar evitar que PxC entre en más ayuntamientos.

Ante esta derecha tenemos como hemos dicho antes a una izquierda desmoralizada:

El PSC sin líder después de la dimisión de Montilla deberá entrentarse a las elecciones municipales sin dirección formal y ante el miedo de perder los ayuntamientos del cinturón rojo ante la creciente CiU. Las decisiones y políticas derechizadas de Zapatero seguirán perjudicando a los socialistas, que pueden llegar a quedarse en mínimos históricos (al igual que en Francia, dónde en las últimas elecciones el PS ha sido superado por los verdes de Europe Ecologie).
ERC ha perdido más de la mitad de votos y escaños, ha visto nacer dos nuevos partidos independentistas (SI y RC), pasa de ser la tercera fuerza política del Parlament a ser la quinta y continúa con una fuerte crisis interna de liderazgo. No han sabido superar su dilema de la prioridad entre “izquierda” e “independentismo”.
ICV-EUiA, la coalición de la que formamos parte, ha sido quien menos ha perdido del tripartit, pero no hay que obviar que ha perdido 50.000 votos y dos escaños. Es necesaria pues una autocrítica. La coalición se ha “medio-salvado” por ser la única fuerza que ha defendido en campaña el estado del bienestar y los servicios públicos y por ser la candidatura más a la izquierda, pero la deriva verde y ecologista (olvidando el hilo rojo) hace que la clase trabajadora catalana esté casi huérfana políticamente. Además algunas acciones en el govern d'entesa de la coalición ha desconcertado a nuestra base social (entrada en la Conselleria d'Interior, represión de los Mossos d'Esquadra a los estudiantes de la UB o a los trabajadores de Panrico, el voto a favor de los recortes salariales a los trabajadores públicos, el débil rechazo a la LEC o a las políticas antisociales de sus socios de gobierno, etc...). Debería de haber una reflexión del porque Izquierda Unida en el estado crece en influencia y votos, y en Catalunya ICV-EUiA al contrario. Aún así hay que reconocer el valor de que aún existe una base social de izquierda alternativa bastante grande que aún nos vota y que potencialmente es muy importante.

Con la idea de refundar la izquierda catalana para poder enfrentarnos mejor a las importantes luchas que nos esperan en defensa de los servicios públicos y los derechos sociales, contra el neoliberalismo y el neofascismo, apoyando al movimiento obrero y popular, el PSUC-viu de Terrassa creemos que tienen que realizarse contra antes mejor cambios en el espacio político de la llamada izquierda alternativa.

Debemos priorizar la reconstrucción del Partido Comunista. La situación que vivimos de debilitamiento de la izquierda y del movimiento obrero y popular es consecuencia de la destrucción en los años 80 y 90 del PSUC y lo que significaba. Hoy es más necesario que nunca la existencia de un fuerte partido que sepa crear revolucionarios, cuadros disciplinados, para crear movimiento, para priorizar la defensa de los derechos sociales allí dónde esté, que priorice la lucha y sepa regenerar la política de la izquierda. Necesitamos una organización para vencer, más comunistas que luchen por la justicia social.
La Izquierda que queremos debe recuperar prácticas pérdidas.
- Debe basarse en el trabajo voluntario de sus militantes (no en empresas pega-carteles o en hacer solamente notas de prensa).
- No debe caer en posiciones nacionalistas, en nuestro país la izquierda debe de ser internacionalista, republicana y federalista.
- Tenemos que saber superar divisiones y sectarismos, y ser capaces de crear un movimiento útil de izquierdas que le dé un sentido popular y alegre a la Unidad.
- La Izquierda no debe de tener discursos ambiguos y amables al sistema, debe ser implacable ante la injusticia social y por ello nuestros discursos y políticas deben ser contundentes y coherentes. Nuestros mensajes tienen que ser claros. Sólo así podremos obtener la credibilidad del pueblo.
- La Izquierda tiene que apoyar las movilizaciones sindicales y sociales en defensa de los derechos sociales y los servicios públicos, como las huelgas generales.

En el resto del estado el PCE e IU están por este camino. Tenemos que trasladar a Esquerra Unida i Alternativa y al resto de personas y colectivos de la izquierda alternativa catalana esta visión y esta necesidad de refundar nuestro espacio.

"Recoged esta voz", a Barcelona

2010-12-08T23:59:00.000+01:00

El grup terrassenc "Club de la Luna Llena" representarà la seva obra de teatre "Recoged esta voz" aquest dissabte 11 de desembre a Barcelona, en el marc dels actes d'homenatge al centenari del naixement del poeta del poble, Miguel Hernández, que volen realitzar l'Associació Cultural Pharos i Comissions Obreres.

L'obra es representarà a Barcelona aquest dissabte 11 de desembre a les 19:00h a l'Orfeó Gracienc (c/ Astúries, 83 - Metro L3 Fontana).

Us hi esperem!

Noves mobilitzacions contra les retallades socials del Govern

2010-12-03T23:59:00.000+01:00

Davant les mesures anunciades avui pel president del govern, CCOO de Catalunya considera inacceptable que Rodríguez Zapatero torni a convertir-se en el braç executor de les directrius dels mercats i es rendeixi als seus designis. Per això CCOO recolza, el proper 15-D, concentracions a empreses i institucions, i el 18-D la manifestació a Barcelona, a les 17, a Pl. Universitat.

Amb les mesures anunciades -segons CCOO- es continua fent recaure les factures de la crisi sobre els treballadors i les treballadores i les persones que es troben amb més dificultats socials i laborals.

CCOO de Catalunya li recorda al president del Govern que hi ha d'altres formes d'obtenir recursos, com és mitjançant una sistema fiscal més just, on es faci pagar més a qui més té, fent pagar a l'economia especulativa el que li pertoca, perseguint amb decisió el frau fiscal i no rebaixant impostos que beneficien a les rendes més altes.

CCOO no permetrem una sortida de la crisi amb més desigualtats i més retallades socials i laborals i per tant fem una crida a les mobilitzacions previstes el dia 15 i el 18 de desembre.

------------------

Cayo Lara ve justificada una nueva huelga general
Zapatero sigue malvendiendo España a los grandes empresarios
Más privatizaciones
Valoración de urgencia del nuevo recorte social del Gobierno

Els treballadors de l'Ajuntament continuen en lluita contra les retallades

2010-12-02T23:59:00.000+01:00

La Secció Sindical de CCOO de l'Ajuntament de Terrassa avui dia 30 de novembre, s'ha manifestat al ple municipal, per reivindicar el compliment en la seva totalitat del conveni i acords signats, i per la recuperaciò del poder adquisitiu perdut.

"La política del govern arrasa autonomies i municipis"

2010-12-01T23:39:00.002+01:00

Cayo Lara assegura que "la política de 'ajustament dur' de Zapatero arrasa als seus propis governs autonòmics, inclosa Catalunya, i ajuntaments". El coordinador federal d'Esquerra Unida, Cayo Lara, ha destacat avui que els resultats en les Eleccions Autonòmiques Catalanes celebrades ahir s'han degut en gran mesura "a la política d'ajustament dur davant la crisi seguida per Zapatero a nivell estatal, que atropella els governs autonòmics i als ajuntaments allà on governa".

Lara va fer aquesta valoració en la roda de premsa que ha ofert aquest matí a la seu d'IU al costat del secretari federal d'Organització, Miguel Reneses, hores abans que la Comissió Executiva Federal analitzi aquesta tarda de manera més pausada els resultats d'aquests comicis. En la seva opinió, Rodríguez Zapatero ha de rectificar immediatament unes polítiques que s'han demostrat "inútils i injustes", perquè la sortida a la crisi no passa per elles sinó per "un gir de 180 graus cap a una sortida social i no per la forma erràtica amb què s'està portant".

"Així ho han valorat els ciutadans catalans a les urnes", va assegurar el màxim responsable d'IU, per a qui, en resposta a la qüestió plantejada pels periodistes, l'electorat català ha votat "pensant fonamentalment en la crisi i en l'atur, en els prop de 600.000 aturats que hi ha a Catalunya, més que en posicions identitàries".

Per aconseguir aquest gir demanar la reacció dels qui abans van recolzar el PSOE, "d'aquests votants socialistes que segueixen pensant que les coses no s'estan fent bé, perquè no hi hagi un efecte clar i sedant en les Eleccions Generals si no es produeix aquest canvi".

Lara entén que el president del Govern no pot seguir simplement aplicant les ordres dels mercats "ni fent actuacions com la de la jornada de reflexió, reunint-se amb els 37 empresaris més importants. Potser el que va fer Zapatero aquest dia és ajudar a que els catalans reflexionessin la seva decisió amb aquesta reunió".

"Si no hi ha una rectificació seriosa, si Zapatero no es reuneix amb els agents socials i amb els partits d'esquerres per fer aquest gir de 180 graus, ens portarà a la dreta a la Moncloa. No només els ajuntaments i comunitats autònomes socialistes van a patir els efectes d'aquesta pèssima gestió en les pròximes eleccions. Per tant, és una responsabilitat greu la que tenen el president del Govern i el PSOE", va dir.

Enfront d'aquesta actuació, va valorar "els resultats aconseguits per Iniciativa-Esquerra Unida que són els que millor han resistit l'embat contra el tripartit i que han estat castigats en molta menor mesura". Ha opinat que els 10 escons aconseguits per ICV-EUiA són un licient per continuar "amb el seu perfil vermell i verd, social i ecologista", i posar l'accent en els problemes dels ciutadans.

El coordinador federal d'IU va criticar també "la campanya desmotivadora i erràtica del PSC", després que el seu candidat José Montilla "renegués de la feina del tripartit i avancés que no es presentaria més com a candidat". Tot això, en conjunt, va fer que molts ciutadans d'esquerra "s'hagin quedat a casa".

Veniu aquest dissabte a la festa solidària cubana!

2010-11-25T23:59:00.002+01:00

Veniu tots i totes aquest dissabte 27 de novembre a la Festa de Solidaritat cubana, a partir de les 17h. al carrer Provença, 142 (en el barri de Sant Pere Nord de Terrassa).

Amb les actuacions musicals de Mario Farias (trovador xilè) i de Dabucabuc (rumba del Maresme). Hi haurà a més exposició gràfica, projeccions, servei de barra popular, salsa disco, etc...

Aquesta festa estarà organitzada pel Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa, la Asociación de Inmigrantes Sin Fronteras i pel Comité de Solidaridad Sandinista.

Us esperem!

Sobre les Eleccions al Parlament de Catalunya

2010-11-20T23:59:00.000+01:00

Ens trobem davant d'unes eleccions marcades per una profunda crisi social i política, i un retrocés històric dels drets dels treballadors amb una nova reforma laboral dictada pel Govern del Partit Socialista.

La resposta dels sindicats del passat 29 de setembre, juntament amb amplis sectors socials, ha estat tot un èxit, tot i les campanyes d'intimidació dels sectors de la dreta, del govern, dels mitjans de comunicació i dels piquets empresarials.

La unitat sindical, la participació d'amplis sectors socials, ha permès l'ampli seguiment d'aquesta vaga, amb una participació del 90% al sector industrial, tot això culminat amb la manifestació de 400.000 persones el mateix dia 29. Hem de felicitar el conjunt del Partit per l'esforç fet, abans, defensant la necessitat d'aquesta Vaga General, al costat del PCE i IU, quan alguns sectors sindicals o de l'esquerra a Catalunya s'oposaven a aquesta. I durant la campanya prèvia, amb repartiment de milers d'octavetes, actes de les diferents agrupacions i la participació activa durant la jornada del 29, en piquets i en la manifestació central a Barcelona.

Aquesta Vaga General ha de ser l'inici d'un procés de mobilitzacions per a deixar sense efectivitat la llei de la Reforma Laboral. Ha canviat el govern però no està canviant la seva política. Les declaracions de Valeriano Gómez, Ministre de Treball, posen de manifest la nul·la voluntat de l'Executiu de modificar aquesta llei. Hem de mantenir la pressió interna dins de les organitzacions sindicals per seguir mobilitzant, inclosa una nova Vaga General, si el govern de Zapatero manté els seus plantejaments o inicia la reforma de les pensions, com ha vingut anunciant.

En aquesta fase de la crisi estem assistint a un avanç de la dreta a nivell global. L'últim exemple d'això són els resultats de les eleccions dels EUA. Tot i que cal ressaltar la fortalesa dels processos d'Amèrica Llatina, com Veneçuela i Brasil, que estan consolidant un projecte alternatiu.

A l'estat espanyol i a Catalunya està passant el mateix. La crisi i el fracàs de la política dels socialistes estan alimentant un avanç considerable del discurs i els valors de les dretes, i una possible victòria en les futures convocatòries electorals.

Per tot això cobren especial importància les eleccions del pròxim dia 28. Hem de fer el màxim esforç perquè en aquestes eleccions la coalició ICV-EUiA obtingui el millor resultat possible, marcant de manera clara el discurs vermell, assenyalant que la crisi és fruit d'un model polític i econòmic que ens està conduint al desastre i condemnant a l'atur a milions de treballadors.

Aquestes eleccions poden tenir conseqüències amb vista al futur immediat. Els seus resultats poden influir de manera decisiva en les eleccions locals del mes de maig pròxim, especialment en els municipis més importants, posant en perill l'hegemonia de l'esquerra. Hi ha risc real a ciutats com ara a Barcelona o a d'altres de més de 100.000 habitants, on la dreta pot aconseguir la majoria.

Per tot això, cal el màxim d'esforç del conjunt del Partit per aconseguir el millor resultat possible el proper dia 28. A partir del 29 haurem d'analitzar els resultats electorals, així com els diferents elements contradictoris que han anat apareixent aquests darrers mesos sobre el futur de l'esquerra i de la nostra coalició. Hem de situar el nostre debat en l'aprofundiment del nostre treball amb IU, el nostre referent estatal, com un projecte global i solidari a nivell de l'Estat, per superar el bipartidisme existent i com a alternativa real a l'avanç dels discursos de la dreta i de les seves polítiques antisocials.

Nou Treball i Mundo Obrero de Novembre

2010-11-18T19:10:00.001+01:00

Open publication - Free publishing - More catalunya

25 de Novembre: Dia Contra la Violència de Gènere

2010-11-16T23:59:00.000+01:00

Des del PSUC-viu condemnem la violència de la que són objecte les dones en molts àmbits de la vida i aquest 25 de novembre seguim denunciant que tres de cada quatre dones en el món han patit alguna vegada a la seva vida violència masclista (ONU).

A més, unes 5.000 dones moren assassinades pel codi de l’honor. I també hi ha altres víctimes que dia a dia pateixen una violència que no deixa marca física, però sí psicològica: aquelles dones que aguanten les vexacions i humiliacions verbals per part de les seves parelles.

La violència té rostre de Dona, perquè tres de cada quatre víctimes a Ciudad Juárez són dones, a Haití el nombre de violacions desprès del terratrèmol està sent brutal, les mutilacions genitals a l’África i inclús a Europa augmenten, les agressions per exercir el dret a l’educació a l’Afganistan, les dones assassinades a Espanya a mans de les seves parelles o ex parelles són més en el que portem d’any que en tot el 2009, o les dades d’Europol, que estimen que hi ha cents de milers de víctimes de trata d’ éssers humans per a l’explotació sexual solsamènt a Europa, sent la immensa majoria de les víctimes dones i nenes el que mostra que la violència de gènere no només persisteix si no que amb la crisi augmenta en alguna de les seves facetes.

Des del PSUC-viu fem una crida a tots els governs i institucions, sindicats, partits, en definitiva a tota la societat per a què acabem amb aquesta impunitat. La violència exercida contra les dones és una pandèmia que pot atacar a totes per igual, sense fronteres i independentment de la classe social.

A Espanya el passat 28 de juny, s'han complert cinc anys des que va entrar en vigor la Llei orgànica 1 / 2004 de mesures de protecció integral contra la Violència de Gènere, llei que segueix sense comprendre els aspectes estructurals de la violència sexista i que no conté les mesures efectives de detecció precoç, prevenció i accions educatives, ni els recursos necessaris pel seu desenvolupament. A Catalunya es va aprovar la llei 5/2008 on recollia aquestes mancances, principalment en el conceptual, però la llei catalana no té valor a nivell judicial.

La crisi i les retallades pressupostàries en polítiques socials, empitjoren el camí cap a la igualtat real, amb l'agreujant de la supressió del Ministeri d’igualtat, que només representava el 0,03% dels pressupostos generals de l'Estat i que les polítiques d'igualtat són una de les grans víctimes en les decisions anticrisi d'aquest Govern de ZP.

Però no hi ha crisi pel proxenetisme. Exemple tenim a Catalunya que es permet l’obertura d’un macro prostíbul a La Jonquera i la proliferació de dones a les carreteres, cada vegada més joves.

Des del PSUC-viu exigim:

què es derogui el decret 217/2002 del 1 d’agost, que permet l’obertura d’aquest tipus de locals, que a més fomenten la proliferació de màfies del tràfic de dones per l’explotació sexual
la implementació de la llei de violència de gènere dotant-la de recursos materials, humans i econòmics suficients. Incidint en la coeducació real a les escoles que és fonamental per la prevenció de la violència de gènere.
la formació,sensibilització i millor coordinació dels professionals que atenen a les dones en situació de violència masclista..Aplicant la llei a l’àmbit educatiu i que s’introdueixi en la formació universitària de magisteri, pedagogia i el master-CAP, assignatures d’igualtat i prevenció de violència masclista a l’aula.

El Govern fa amb el Sahara el mateix que el PP amb Iraq

2010-11-15T22:00:00.002+01:00

"Están haciendo exactamente lo mismo, están abandonando al pueblo saharaui y condenándoles a la muerte o a matar".

Willy Toledo: "el Gobierno hace con el Sáhara lo mismo que el PP con Iraq"

Agencias / LR

Willy Toledo ha criticado que el Gobierno del PSOE haga con el Sáhara lo mismo que el PP con Iraq, y ha condenado que el ejecutivo de Zapatero haga "oídos sordos a la ciudadanía" en referencia al conflicto saharaui, máxime cuando los socialistas criticaron que Aznar "no hiciera caso a los millones de españoles que estaban en contra" de la guerra de Irak.

"Ellos están haciendo exactamente lo mismo, están abandonando al pueblo saharaui y condenándoles a la muerte o a matar".

A su juicio, "el único idioma que entiende el Gobierno español es la violencia", puesto que "se pone del lado de los criminales, de los terroristas y de los asesinos". "Exigimos que se acabe el genocidio y una solución ya porque después de veinte años de lucha pacífica van a obligar a usar la violencia, que es lo que más odia el pueblo saharaui", ha advertido.

Asimismo, Willy Toledo ha censurado que el Ejecutivo haya "dicho por activa y por pasiva que lo que priman son los intereses y ese presunto trato de vecindad con Marruecos". En este sentido, ha recordado que los saharauis también "son vecinos" de España y que en El Aaiún se están asesinando a "ciudadanos españoles".

Sobre la repressió del Marroc contra els saharauis

2010-11-09T23:59:00.000+01:00

El PSUC viu se solidariza con nuestro eurodiputado Willy Meyer y los periodistas españoles agredidos en el avión que aterrizó en El Aiun, territorio ocupado por Marruecos, cuando pretendían tomar contacto con la realidad de los campamentos de refugiados saharauis. La acción del pueblo saharaui pone de manifiesto la terrible situación de una población expulsada de su propio país. Un pueblo que durante decenas de años se visto privada de los más elementales derechos sociales y políticos.

El gobierno marroquí quiere ocultar a los ojos de la opinión pública mundial la represión sistemática y feroz contra el pueblo saharaui. La actuación de la policía marroquí revela a las claras el sentido profundo de la monarquía alauita poniendo de manifiesto su carácter autoritario y dictador, a pesar de lo cual, siempre ha contado con el apoyo de los sucesivos gobiernos españoles y con el manifiesto beneplácito de la Casa Real Española.

El PSUC viu se solidariza con la heroica lucha del pueblo saharaui por sus derechos.

Hoy la dignidad vive bajo las jaimas.

Albert Escofet, secretari general del PSUC-viu

Si uno cae, se vuelve a levantar y sigue adelante

2010-11-08T19:20:00.001+01:00

El pasado viernes 29 de octubre algunos currantes empezamos el día escuchando por la radio del coche, en el trayecto de camino para la jornada laboral, el triste fallecimiento de una de las personas que más se han sacrificado por defender nuestros derechos, por defender mejores condiciones de vida para la gran mayoría de ciudadanos y ciudadanas de nuestro país. “Marcelino Camacho, fundador de Comisiones Obreras, ha fallecido a los 92 años”.

El día se vuelve un poco más feo y triste, la radio cada media hora da la misma noticia y a uno le pasan por la cabeza mil ideas. Me viene a la memoria no sé porque un vídeo que hay colgado en Youtube de una entrevista del programa infantil “La Bola de Cristal” a Marcelino. La presentadora lo define en el vídeo diciendo que “no es un triunfador, pero es un luchador” y le preguntaba al líder de CCOO en aquellos momentos que aconsejara al patito que debía hacer para no quedarse en paro. Y él aconsejaba con mucha ternura al patito a que se organizara con otros patitos para defender sus derechos. También me viene a la memoria el acto de homenaje que se le hizo a él y a su compañera Josefina en el marco de La Fiesta del PCE hace algunos años. Me sorprendió mucho en aquel emotivo acto la sencillez y dulzura de ambos. Pienso que está siendo un año muy duro, y que nos han abandonado grandes personas y referentes morales de la izquierda como Antoni Farrés, Mario Benedetti, José Saramago o J.A. Labordeta.

Al llegar a casa vi por televisión lo que siempre ocurre cuando muere alguien famoso. Todos vimos el desfile de políticos y gente ilustre que iban a asegurarse que Marcelino estaba muerto y aprovechaban para salir en los medios alabando al difunto. A pesar de ser sus enemigos de clase, el príncipe Felipe, la Cospedal, Bono (no el cantante), Antonio Gutiérrez (el que apuñaló a Marcelino), el nuevo ministro de Trabajo y el presidente Zapatero hablaban de lo bueno que era Marcelino, de su importancia en la lucha por los derechos sociales y las libertades democráticas, en su defensa de los trabajadores, etc... Seguramente si Belén Esteban conociese quién era Marcelino también hubiera ido. Nunca antes había visto tal espectáculo de cinismo: estaban alabando la conquista de derechos sociales los mismos que nos los quieren arrebatar de nuevo ahora!

Si algo me ha enseñado el Partido y los compañeros y compañeras de mi agrupación es la camaradería, no como algo formal que escribes en los documentos, sino como algo real, tangible, los lazos que nos unen a las personas con una misma ilusión de transformar la sociedad. Por eso mismo vimos claro que a pesar de contar con poco tiempo teníamos que ir a Madrid a despedir a un buen hombre y un gran camarada. Así, los camaradas de Terrassa que teníamos disponibilidad ese fin de semana cogimos un coche el mismo viernes por la noche rumbo a Madrid. Era una lástima que no se organizaran autocares desde Barcelona para ir, hubiera podido venir más gente. No era la primera vez que viajábamos a Madrid en coche, bien conocida es ya por nosotros la estación de servicio de Alfajarín.

Llegamos a Madrid el sábado por la mañana bien temprano. Fuimos directamente a la sede de CCOO de Madrid, en la calle Lope de Vega. Allí se encontraba la capilla ardiente en el Auditorio que lleva su nombre. La misma calle de la sede estaba cortada al tráfico por la policía. Ya de buena mañana hay mucho movimiento en la entrada de la sede, gente entrando y saliendo constantemente, muchos compañeros fuera en la calle o en las cafeterías de alrededor. En el escenario del auditorio se encuentra en el centro Marcelino, a su lado, como siempre estuvo, su compañera Josefina, y los secretarios generales del PCE (José Luis Centella) y de CCOO (Fernández Toxo); y algunos otros familiares. Pese al movimiento de personas todo el día ninguno de ellos se separa, permanecen allí juntos toda la mañana. Detrás de ellos multitud de coronas, y enfrente, todo un lateral del auditorio repleto de coronas. La gente va pasando, a saludar, a dar el pésame, o simplemente se sientan respetuosamente en alguna butaca del auditorio. Hay muchos carteles con el rostro de Marcelino y su frase póstuma “Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar”.

A las 12:30h el auditorio está a reventar, muchos nos tenemos que quedar de pie. Hay un breve y emotivo acto donde una pequeña orquesta toca el canon de Pachelbel, alguna otra sintonía y finalmente todos cantamos La Internacional, mientras los operarios se llevan las coronas, el féretro y los familiares tras él encabezan una marcha. La gente que está fuera aplaude y grita ánimos a Josefina, se improvisan lemas como “Marcelino vive, la luche sigue”, se entona el “CCOO sindicato trabajador”, “Aquí se ve, la fuerza del PCE”, “Que viva la lucha de la clase obrera”. Aparecen banderas republicanas, de CCOO y del PCE en una manifestación que nos lleva hasta la Puerta de Alcalá, como las del Primero de Mayo que encabezaba Marcelino.

Allí se ha montado un escenario con una gran pancarta detrás con Marcelino. Presenta el acto la escritora Almudena Grandes. Le sigue Marcel Camacho, el hijo del homenajeado, que nos habla de su padre, de lo que ocurría en casa cuando él estaba en la cárcel, de lo que significó la lucha, etc... Da paso a José Luis Centella, secretario general del Partido Comunista de España, que muy emocionado da una gran lección de las ideas, la honestidad y la coherencia con la que Marcelino Camacho ha defendido a los trabajadores toda su vida desde sus CCOO y desde su Partido, que es el nuestro. El actual líder de CCOO, Fernández Toxo interviene y da mucho sentido al sindicalismo de Marcelino, a su visión de la lucha de clases y a su concepción de sindicato. La gente emocionada vuelve a cantar La Internacional y a enarbolar las banderas rojas finalizando teóricamente el acto. Digo teóricamente porque no es así, ya que Josefina se acerca al micrófono da las gracias emocionada a todos los asistentes, nos lanza un gran y sincero abrazo a todos y nos explica la anécdota de las últimas palabras que dijo Marcelino poco antes de fallecer: “Si uno se cae, se levanta inmediatamente y sigue adelante”. Nunca antes había estado en un acto tan digno como éste. Posteriormente la comitiva marcha hacia el Cementerio Civil dónde finaliza el entierro.

Marcelino Camacho ha muerto, aunque algunos lo daban por muerto tres días antes. Ha sido enterrado en el Centenario de Miguel Hernández. Muchos también nos acordamos de él este día y de la otra Josefina, Josefina Manresa. Algunos medios de comunicación destacan sobretodo que no había robado y que vivía humildemente en un piso pequeño sin ascensor en un barrio periférico madrileño. Tristes tiempos en los que la noticia es que un líder político no es ladrón ni corrupto, sino honrado y coherente con sus ideas.

Algunos quisieron apartarlo de la vida pública precisamente porque no les interesaba esa coherencia y austeridad. Quisieron tratar sus ideas de anticuadas, pues lo moderno parece ser era otra cosa. Hoy las ideas y el ejemplo de Marcelino siguen plenamente vivos. Hoy tanto la izquierda como el movimiento obrero necesitamos rescatar ese ejemplo de dignidad, solidaridad y bondad que tan difícil es encontrar hoy, en una sociedad tan marcada por lo estético, lo superficial y el individualismo. La lucha de clases continúa y las ideas de emancipación e igualdad vuelven a cobrar fuerza. Tendremos nuevos Marcelinos, nuevas Josefinas, nuevos Migueles Hernández.

Viva siempre Marcelino Camacho! Viva Josefina Samper! Vivan las Comisiones Obreras y viva el Partido Comunista!

Ivan Martos (secretario político local del PSUC-viu de Terrassa)

Terrassa amb Marcelino

2010-10-31T20:51:00.003+01:00

Una delegación del PSUC-viu de Terrassa ha participado este sábado en Madrid en los actos de despedida del mayor líder sindical de la historia de nuestro país, el también comunista Marcelino Camacho.

El mejor homenaje del PCE “La bandera roja y republicana seguirá en pie para continuar la batalla”

Secretaría de Comunicación del PCE / 30 oct 10

Miles de personas despidieron esta mañana a Marcelino por las calles de Madrid, desde la sede de Comisiones Obreras hasta la Puerta de Alcalá donde se celebró su último homenaje. Tras una tribuna con la hoz y martillo de claveles rojos bordada sobre claveles blancos, José Luis Centella, Secretario General del PCE recordó que a Camacho le intentaron doblegar muchas veces, “las más peligrosas por las buenas, pero él siempre tuvo claro su compromiso comunista, su defensa de los trabajadores”. Añadió que “Marcelino era mucho más que un buen hombre, fue un sindicalista sin matices ni dobleces y un comunista de una sola pieza”.

El secretario general del PCE recordó que Josefina llegó a las 8.30 de la mañana a la sede de CCOO con la bandera del PCE doblada “para que nadie tuviera dudas , y para decir que hay que continuar la lucha, que significa mantener el ejemplo de coherencia de Marcelino, porque los objetivos aún no se han logrado.

Conciso y claro, Centella compartió su compromiso: “El mejor homenaje del PCE es que la bandera roja y republicana que hoy hondea a media asta en todo el mundo, seguirá en pie para continuar la batalla”.

Como dijo su compañera, Josefina, recordando las últimas palabras de Camacho cuando le visitó una vecina: “Si uno se cae se levanta inmediatamente y sigue adelante", y prolongaba ese adelante extendiendo los brazos y la voz al futuro y a los presentes.

Ignacio Fernández Toxo, secretario general de CC OO, recordó que el primer amor de Camacho fue su familia, el segundo el partido y el tercer el país.

Y Marcel Camacho, el hijo de Marcelino, comentó que su padre ya medía mucho sus palabras, pero que siempre repetía libertad, justicia social, paz “pero sobre todo IGUALDAD”.

Los camaradas le despidieron con un séquito de banderas comunistas y republicanas, ondeando a lo largo del cortejo y el dieron el último adiós, puño en alto, cantando la Internacional.

Ens ha deixat el company Marcelino...

2010-10-29T19:15:00.004+02:00

COMUNICAT DEL PSUC VIU DAVANT LA DEFUNCIÓ DE MARCELINO CAMACHO

La bandera roja del PSUC Viu, del partit dels comunistes catalans, ondeja a mitja asta en senyal de dol per la mort de Marcelino Camacho.

Amb profund dolor i consternació hem conegut la notícia de la defunció del nostre benvolgut camarada.

El PSUC Viu manifesta el seu afecte i solidaritat a Josefina, la seva inseparable companya sense la qual la seva obra no hagués estat possible, a Yenia i Marcel, els seus fills, a Vicenta, la seva germana, als seus néts i la resta de família, a qui té molt presents en aquests moments de dolor i tristesa.

Els nostres condols també a les seves Comissions Obreres a través de la CONC i la C.S. de CC.OO. d'Espanya, i al seu i nostre Partit Comunista d'Espanya, en el que va militar des de 1935.

Marcelino, revolucionari, sindicalista, lluitador antifranquista, internacionalista, dirigent del PCE, Secretari General i President de CC.OO., va dedicar la seva vida a la lluita per la millora de les condicions de vida dels oprimits i oprimides, per la llibertat, el socialisme i el comunisme fins a l'últim minut de la seva vida, amb una coherència que fa d'ell un ésser excepcional.

Marcelino Camacho va estar sempre incondicionalment amb els treballadors i les treballadores de Catalunya, amb les seves lluites i amb les CC.OO: va ser a Barcelona on les CC.OO. d'Espanya es van constituir en Sindicat; va participar a la capçalera de la gran manifestació unitària de l'11 de setembre del 77 quan un milió de catalans reivindicaven l'Estatut, i en tantes i tantes ocasions. Mai ens va fallar, mai es va doblegar, mai el van sotmetre.

Encara que ja pertanyia a la nostra història, continuarà escrivint pàgines de coherència, honradesa i compromís a través del seu exemple, que es mantindrà sempre en la nostra memòria i en la de tots els que, prenent el seu relleu i intentant seguir aquest exemple de dignitat, continuaran la seva lluita per la defensa dels treballadors i treballadores, per la igualtat, per la llibertat, per l'emancipació dels "pàries de la terra".

Visca Marcelino Camacho

Visca Comissions Obreres

Visca el Partit Comunista

Canviar de política, no de polítics

2010-10-26T23:59:00.000+02:00

Sense arribar ni molt menys al grau d’intensitat, constància, organització i fermesa de que fan gala els treballadors de França i llurs sindicats, el cert és que l’aturada a tot Espanya de 10 milions d’assalariats el passat 29-S es pot considerar, en mig del retrocés de l’esquerra en el què estem immersos, tot un èxit. No tant pel què és en si (poca cosa si del que es tracta és d’obligar a fer marxa en darrera al Govern, tant el central com els autonòmics, en llurs polítiques antisocials), sinó pel què té de símptoma de recuperació de la capacitat mobilitzadora de les organitzacions obreres. Recuperació que cal consolidar i enfortir per tal d’aturar l’ofensiva neoliberal que sembla no tenir límits en la seva agressivitat.

Agressivitat que es manifesta, per exemple, al nostre país en la ràbia amb la què s’intenta criminalitzar (judicialment inclús) els piquets de vaga, així com en l’actitud venjativa de molts empresaris privats i gestors públics que es dediquen, des del 29-S ençà, a acomiadar o castigar de diverses maneres treballadors i treballadores que van exercir i defensar llegítimament el dret de vaga.

Llàstima fan, en canvi, aquells que, tot i tenir una feina segura (cas diferent és el de molts treballadors precaris), es van autojustificar amb tota mena excuses el 29-S per no anar a la vaga: des del pretext esquerranista de que la vaga estava “ pactada” entre el Govern i els sindicats majoritaris fins a la presumpta incapacitat per fer front a un descompte de la 365 part del sou anual... Caldrà recordar aquí la vella història d’Esaú i el plat de llenties?

Cert és, de tota manera, que els sindicats han de fer un esforç per arribar i oferir “ alicients” als treballadors de les petites i mitjanes empreses, sempre sotmesos a un més directe control empresarial, als precaris i, molt particularment, als aturats. Cal saber trobar, en la rica experiència multisecular del moviment obrer, aquelles formes flexibles d’organització i de lluita que permetin aglutinar tots el segments de la classe obrera, per molt diferents que siguin els uns dels altres, en una acció concertada dirigida cap al comú objectiu de la victòria sobre la dominació del capital.

Davant la mobilització social, el Govern de Rodríguez Zapatero ha reaccionat amb la vella fórmula lampedusiana: canviar-ho tot per tal que no canviï res. I si algun canvi hi ha, és a pitjor: Moratinos, per exemple, cedeix el lloc a una “atlantista” més ben vista a Washington que a Madrid. En quant al “gest” cap a l’ esquerra que alguns diuen que representa l’entrada d’un ugetista i de la trànsfuga Rosa Aguilar, té totes les traces de ser més aviat un intent d’absorció que no pas d’aproximació.

El canvi que cal en el drama de la política espanyola no és només, com algun portantveu parlamentari ha dit agudament aquests dies, un canvi d’actors, sinó també i sobre tot un canvi de “guió” . I això val, òbviament, per al cicle electoral que s’obrirà el proper 28 de novembre: de poc servirà que Roma canviï el Cèsar si el Cèsar no canvia Roma. I canviar Roma no vol dir més del mateix, sinó més d’algunes coses i menys d’unes altres. Per exemple: més pa i menys circ.

Solidaritat amb els treballadors i les treballadores de França

2010-10-21T20:32:00.001+02:00

El PSUC-Viu manifesta la seva més ferma solidaritat amb la lluita dels treballadors i els estudiants francesos contra la reforma de les pensions proposada pel president N. Sarkozy. El total divorci existent entre la majoria parlamentària que es disposa a aprovar per llei aquesta reforma i el 70% de la societat francesa que hi està en contra demostra fins a quin punt la "democràcia" vigent actualment en la majoria dels paísos que s'autoproclamen democràtics no arriba a ser ni formal. Una "democràcia" que actua contra la gran majoria del poble traeix de socarrel la seva significació originària i demostra que el veritable poder polític en aquestes societats "democràtiques" no l'exerceix el poble sinó aquella petita part del mateix que ostenta el poder econòmic.

El recurs a l'exèrcit per desbloquejar les refineries ocupades pels obrers fa palès, d'altra banda, que els poders econòmics no vacil·len en recòrrer a la violència més desproporcionada per tal de defensar llurs interessos. Demostra que, darrera de "demòcrates" com els grans empresaris, financers i polítics servils a l'estil de Sarkozy i de la gran majoria de la classe política europea, s'amaguen dictadors sense escrúpols que mentre s'omplen la boca amb la paraula "llibertat" trepitgen la llibertat real de la majoria.

Cal que els sindicats i les forces polítiques d'esquerres del nostre país aprenguin la lliçó que ens envien des de l'altra banda dels Pirineus. Aquella lluita i la nostra, com la dels treballadors grecs, portuguesos, etc., és LA MATEIXA LLUITA. O la guanyem tots junts o tots junts la perdem.

Rectificació ja!

2010-10-20T23:59:00.000+02:00

Valoració de la Vaga General del passat 29 de Setembre

2010-10-12T23:59:00.000+02:00

Des del PSUC-Viu valorem molt positivament el desenvolupament de la Vaga General realitzada el passat 29 de setembre. Podem afirmar sense reserves que la convocatòria ha estat un èxit del conjunt de la classe treballadora espanyola tant en el seguiment com en la participació. Felicitem els sindicats de classe CCOO i UGT per l’esforç realitzat, per quant s’ha fet palesa la validesa i vigència de la mobilització social com a eina de pressió i avenç de la classe obrera, i instem ambdós sindicats a aprofundir en la unitat d’acció i a avançar, des de llur independència, cap a quotes creixents d’unitat sindical com a factor imprescindible per donar resposta a la magnitud de l’atac del capitalisme contra les conquestes i drets dels treballadors i treballadores.

L’èxit de la Vaga General és encara més destacable si tenim en compte la furiosa campanya antisindical desfermada pels medis de comunicació de la dreta, així com per l’entorn mediàtic del Govern del PSOE. Front a tot això, uns 10 milions de treballadors i treballadores han manifestat de manera contundent en tot el país llur rebuig a la reforma laboral i a les mesures antisocials del Govern central, dòcilment secundades i en algún cas, com el de Catalunya, augmentades pels governs autonòmics. Rebuig que va acompanyat, com és natural, de l’exigència d’una rectificació d’aquestes mesures.

En particular, valorem com molt notable el seguiment de la Vaga General a Catalunya. Al menys tres quartes parts de la població treballadora de Catalunya varen secundar la Vaga General i prop de 400.000 treballadors i treballadores varen participar en la manifestació de la tarde convocada per CCOO i UGT en el centre de Barcelona. La davallada del consum elèctric el 29 de setembre, que va superar el 28% respecte d’un dia laboral, posa de manifest l’èxit de la Vaga General a Catalunya, que va assolir un grau de seguiment del 97% en sectors industrials com l’elèctric, la mineria i el metall, i del 90% en altres sectors com l’agroalimentari o la construcció, amb la plena paralització de centenars de polígons industrials i del transport públic fora dels serveis mínims prèviament pactats. En aquest sentit, volem felicitar la nostra militància per la seva presència massiva en els piquets informatius i en el procés de mobilització i informació en torn de la Vaga General.

En un moment en què molts apostaven pel fracàs de la Vaga com una demostració de la presumpta manca de representativitat dels sindicats de classe, el cert és que la mobilització generada per la convocatòria s’ha vist secundada amb entusiasme, no només per sindicats minoritaris i sectorials (alguns d’ells, però, majoritaris al seu sector), sinó també per nombroses associacions i entitats cíviques que han aportat un plus molt important a l’acció reivindicativa i sens dubte han generat noves complicitats socials en la resistència contra el neoliberalisme. Front al pessimisme generalitzat que semblava existir sobre la capacitat de les masses treballadores per plantar cara a l’ofensiva de les patronals, dels poders financers i dels governs submissos davant llurs exigències, la jornada del 29-S ha demostrat que molts treballadors, sota l’aparença d’una certa apatia, només estaven esperant que algú amb capacitat de convocatòria donés la senyal per alçar la veu de la protesta.

Aquesta Vaga culmina un treball d’un any i vuit mesos, quan ja alguns en l’esquerra varem plantejar la necessitat de donar una resposta global a les agressions que el Govern començava a perpetrar contra la classe treballadora en l’intent de donar una sortida conservadora a la crisi en la línia marcada pels grans poders econòmics i les institucions que els representen. En aquest temps, malgrat les incomprensions de dins i de fora, el nostre treball polític ha contribuït a la mobilització sindical i a la reacció cívica de rebuig a les polítiques conservadores del Govern de Rodríguez Zapatero. El nostre compromís en mantenir aquesta resposta global ha ajudat a l’èxit de la Vaga General.

Aquesta aturada massiva ha de tenir conseqüències polítiques, tant per al Govern del PSOE com per al PP, així com per a CiU, que juntament amb la CEOE i la patronal catalana Foment han constituït el contra-piquet més reaccionari i violent dels viscuts en les sis vagues generals que han estat convocades des de 1978. Exigim responsabilitats davant la brutal reacció mediàtica i policial contra els piquets informatius en determinats llocs, tot resaltant la paradoxa que, mentre no tenim notícia de comerciants o empresaris ferits, són vàries les desenes de vaguistes que han sofert les conseqüències de la violència policial o d’agressions feixistes.

En el cas concret de Barcelona condemnem els disturbis causats per una minoria de presumptes radicals, entre els què amb tota probabilitat s’havien infiltrat provocadors professionals, així com la utilització demagògica dels mateixos amb la intenció de desprestigiar i criminalitzar l’acció de moviments socials alternatius al sistema i, més enllà d’ells, els veritables protagonistes de la gran Vaga General del 29-S: el moviment sindical i els piquets informatius essencialment pacífics, la presumpta coacció dels quals no ha anat més enllà de l’apel·lació a la consciència de classe dels treballadors i treballadores, cosa molt allunyada de l’autèntica coacció exercida per molts empresaris contra els seus empleats per tal que s’abstinguessin d’exercir el seu dret de vaga amb l’amenaça de l’acomiadament o altres formes de represàlia.

Des del PSUC-Viu exigim al Govern del PSOE que rectifiqui la seva política econòmica en sentit diametralment oposat a l’actual. Les recents dades de l’atur en setembre confirmen la inutilitat de la reforma laboral a l’hora de crear ocupació, així com la creixent tendència a fer més precàries les condicions de treball en el nostre país. És urgent un canvi de model econòmic i productiu, així com de política fiscal. La classe treballadora ha parlat i el Govern no pot fer-se el sord davant un tal clam social. Per això, des del PSUC-Viu emplacem els sindicats de classe a mantenir un procés de mobilització sostinguda en el supòsit que el Govern del PSOE no modifiqui les seves polítiques actuals, àmpliament rebutjades per la gran majoria de la població.

La II Marxa Contra l'Atur arriba a Terrassa

2010-10-05T23:59:00.000+02:00

Aquest dimarts 5 d'octubre ha arribat a Terrassa la II Marxa Contra l'Atur a Catalunya

Ahir va arrencar a caminar des de l'Hospitalet la II Marxa contra l'Atur a Catalunya. Va fer un llarg recorregut. Va passar per Cornellà, SEAT-Martorell, on aquesta va tenir una molt bona acollida per difondre molt massivament els materials i objectius de la mateixa. Van arribar a dormir a Rubí, on l'ajuntament havia aprovat una moció de suport a la marxa a partir del grup municipal d'ICV-EUiA. Gràcies a l'AAVV Can Oriol i a les gestions dels compas d'EUiA van poder dormir en un lloc decent.

Avui, des de Rubí han sortit al matí per anar a menjar a Terrassa, on la marxa ha estat acompanyada pels integrants d'una assemblea d'aturats i han estat rebuts a l'Ajuntament de Terrassa per l'alcalde Pere Navarro i el regidor Manel Pérez... i a dormir a Sabadell. Demà, 6-O, serà un altre dia, amb Badia, Cerdanyola, Ripollet i Montcada.

La Marxa contra l'Atur acabarà el dissabte 9 d'octubre a Barcelona. L'objectiu de la Marxa és potenciar l'organització dels aturats i aturades, donar visibilitat a un problema que a Catalunya afecta a més de 500.000 persones i aportar solucions a una situació que comença a ser insostenible.

----------------------------------------
A la premsa local de Terrassa:

Font: Terrassa Digital

La Marxa contra l'atur arriba a Terrassa

Després d'iniciar el seu camí dilluns, des de l'Hospitalet de Llobregat, han arribat al Raval de Montserrat per reunir-se amb l'alcalde, Pere Navarro. Entre les peticions, reduir la jornada laboral a les 35 hores

Puntualment, a les dotze del migdia com estava previst, ha arribat al Raval de Montserrat aquest dimarts la segona Marxa contra l’atur, la precarietat i en defensa dels drets socials. La trentena de persones que en formen part ha iniciat el seu camí dilluns a l’Hospitalet de Llobregat i, durant sis dies, recorrerà diversos municipis del Vallès i el Baix Llobregat fins arribar dissabte a Barcelona.

Un cop a l’Ajuntament, una delegació de la marxa ha tingut una breu trobada amb l’alcalde, Pere Navarro, i el tinent d’alcalde Manel Pérez per exposar-los les seves reivindicacions. Aquestes passen per garantir el dret a treball a tot ciutadà i per això proposen reduir la jornada laboral fins a les 35 hores per crear ocupació. També demanen a l’Estat que elimini despeses que consideren exagerades i estèrils com les de l’exèrcit i la casa reial.

Segons Diosdado Toledano, portaveu de la Marxa: "El que reivindiquem amb la Marxa és el dret al treball per a tots i totes. És un dret constitucional. I els diem molt clarament als governs de Madrid, de Catalunya i de Terrassa que si no són capaços de donar feina a la gent que en sol·licita, que n'exigeix, han de donar les prestacions suficients perquè la gent pugui viure. O una cosa o l'altra. Primer la feina, però si no són capaços, la prestació. El dret a viure està, en aquest cas, per sobre dels nostres interessos."

Els col·lectiu proposa als Ajuntaments que crein borses de treball local en col.laboració amb les associacions de veïns i la resta del teixit associatiu. En la seva estada a la ciutat, la Marxa ha rebut el suport de l’Assemblea d’Aturats de Terrassa i de l’Assemblea Popular de Terrassa. Després de la seva aturada a Terrassa, la marxa ha continuat cap a Sabadell, on farà nit. Dissabte al migdia preveuen arribar a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb una manifestació massiva.

Hem guanyat la Vaga!

2010-09-30T18:58:00.003+02:00

Gràcies a tots i totes per fer possible que el 29-S hagi estat un dia de vaga general

Font: CCOO

Avui podem llegir i escoltar als mitjans de comunicació valoracions diverses de la vaga general, segons la ideologia o els interessos polítics i econòmics que hi ha darrere de les línies editorials que representen.

Però el que ningú no pot discutir, i així es va viure, és que el trànsit i el consum elèctric van ser com un dia festiu; que els transports públics a les hores de serveis mínims no es van omplir com un dia feiner; que els polígons industrials van estar buits des de la nit abans; que els moviments de les ciutats es van acostar més al d'un dia festiu que no pas laborable; i que les manifestacions de la tarda van omplir els carrers de les nostres ciutats.

Per això ens hem de felicitar i sentir-nos orgullosos d'haver fet possible visualitzar que hi ha un rebuig generalitzat a unes mesures polítiques que volen una sortida de la crisi en contra dels treballadors i les treballadores, dels seus drets laborals i socials. Davant d'aquesta resignació installada del "no hi ha res a fer" davant dels mercats i dels poders econòmics i financers, hem contraposat la nostra força, la dels treballadors i les treballadores organitzats pels sindicats, per dir "així no". Hi ha altres maneres de fer les coses i hi ha una altra manera de sortir de la crisi que sigui més justa i més útil per tenir un mercat laboral que abandoni la competitivitat en baixos costos laborals i en precarietat, i que aposti per guanyar productivitat amb innovació, qualificació de les persones i productes de més valor afegit.

Hem fet la vaga perquè defensem el dret al treball amb dignitat i justícia i perquè sabem que aquesta reforma laboral és una contrareforma que ens portarà més atur i precarietat, ja que s'afavoreix l'acomiadament més fàcil i barat i més desequilibri en la relació entre empresaris i treballadors. I ho hem fet com sabem, convocant els treballadors i les treballadores assalariats, als quals representem, a paralitzar la producció i a fer-ho visible al carrer.

Ara toca gestionar bé l'èxit d'aquest dia. Tenim propostes per canviar les coses i per evitar que les properes reformes anunciades no es facin, un cop més, malmetent els drets laborals i socials i reduint el feble Estat del benestar, i estem disposats a negociar-les.

El nostre objectiu no era fer vaga, sinó canviar les polítiques regressives del Govern. De ben segur que la resposta collectiva del 29-S serà útil per canviar la reforma laboral i evitar altres agressions als nostres drets.

Gràcies a tothom per ajudar a aconseguir-ho.

----------------------------------
Més notícies sobre el seguiment de la Vaga General:
La huelga general ha roto la barrera del sonido
Los ciudadanos dan un aviso al gobierno
Los sindicatos exhiben poder de movilización en Barcelona
La manifestació a Barcelona recull 400.000 persones
La vaga general experimenta un gran èxit en el comerç i l'administració local catalana
Un 80% de la població assalariada no ha anat a treballar
Hemos ganado la Huelga!
Sobre los piquetes patronales
Éxito de la huelga a pesar de los piquetes patronales, que impiden a muchos trabajadores hacer huelga
Triunfan la Huelga General y las movilizaciones convocadas por los sindicatos
Resum de les manifestacions del 29-S
El derecho al trabajo
Milers de persones es concentren davant l'Ajuntament de Terrassa contra la reforma laboral
Els comerços de Terrassa tanquen per la vaga
Els sindicats xifren en 80% la vaga a Terrassa
La indústria terrassenca secunda àmpliament la vaga

Les coses canvien quan tu et mous

2010-09-27T23:59:00.003+02:00

El PSUC-viu de Terrassa crida a tots els treballadors i treballadores de la nostra ciutat a sumar-se i donar suport a la VAGA GENERAL convocada pels sindicats per aquest dimecres 29 DE SETEMBRE contra la reforma laboral i la retallada més gran de drets socials des del franquisme.

Els i les comunistes portem setmanes treballant durament per l'èxit de la vaga general juntament amb els sindicats, moviments socials i la resta de partits d'esquerres. Creiem que ens hi juguem molt, ens juguem la nostra dignitat, els nostres salaris, el futur de les nostres pensions, els nostres drets a una sanitat i educació de qualitat i, en definitiva, el futur de les generacions posteriors. Els grans poders financers volen que nosaltres paguem la crisi que ells han provocat. No podem permetre que s'ampliï encara més l'edat de jubilació, que els convenis siguin paper mullat i que l'acomiadament sigui encara més barat! No deixem perdre els drets que tant ens va costar aconseguir. Defensem el dret al treball!

PELS NOSTRES DRETS
I PERQUÈ LES COSES CANVIEN QUAN TU ET MOUS:

TOTS I TOTES
A LA VAGA GENERAL !!!

Cridem a més a tots els ciutadans i ciutadanes de Terrassa farts/es de les injustes polítiques econòmiques a les què ens sotmeten a que participin a la CONCENTRACIÓ el mateix 29 de setembre a les 12:00h. al Raval de Montserrat (davant l'Ajuntament de Terrassa) i a la MANIFESTACIÓ el mateix dia a les 18:00h. a Barcelona (Pg. de Gràcia amb Av. Diagonal).

Acte central a Barcelona per la Vaga General

2010-09-25T23:59:00.000+02:00

Acte públic al carrer per la Vaga General aquest dilluns 27 de setembre a les 19:30h a Nou Barris (Barcelona), amb la participació de José Luis Centella i Albert Escofet.

Recolzament a la Vaga General del 29 de setembre

2010-09-24T21:16:00.000+02:00

Comunicat de l'Associació de Terrassa per la Tercera República

Encara que molta gent no ho té present, els drets socials i laborals que les classes populars hem gaudit fins ara, no han estat producte de creacions divines. Són el resultat de dures lluites que els treballadors/es hem dut a terme al llarg de moltes dècades.

Amb la crisi financera que des de fa més de dos anys arrasa l’economia mundial i especialment la de l’estat espanyol, tots aquests drets corren un perill imminent de degradar-se més encara i fins i tot de desaparèixer.

En un context on hi ha ja una taxa d’atur de més del 20%, on moltes famílies ja han esgotat tota la prestació de l’atur, on els desnonaments es practiquen de manera sistemàtica etc. tant el govern com les patronals, a instàncies de l’FMI i de la UE, sense cap complex ni sensibilitat social, continuen atacant als més afectats, els treballadors/es.

Mesures com la congelació de les pensions, la reducció dels salaris dels empleats públics, l’incompliment de convenis d'empreses, la nova reforma laboral (amb l’abaratiment de l’acomiadament, el greu atac a la negociació col.lectiva…), l’augment de l’IVA, el proper augment de l’edat de jubilació, l’eliminació de la retroactivitat en la llei de la dependència etc… només respon a una estratègia premeditada per fer-nos pagar la crisi a les majories.

Però aquestes importants retallades no són temporals com volen fer creure a la gent . Són retallades que ens estan imposant aprofitant aquest context, però que tenen la intenció de ser definitives en benefici dels propis còmplices i responsables de la crisi, que no són altres que els grans bancs, el capital financer i especulador, les inmobiliàries etc amb la complicitat dels governants de torn. Hem de lluitar per evitar-ho .

És una vergonya que aquest govern mal autoanomenat d’esquerres, en lloc de fer inversions públiques per crear llocs de treball, i de legislar a favor dels més afectats augmentant la cobertura social, augmentant els impostos a les grans fortunes, restablint l’impost de societats etc , doni ajudes i fons públics a les entitats financeres responsables d’aquest desastre.

És un insult a més a més, que després d’aquesta greu situació, el govern i la patronal encara demanin responsabilitats als sindicats per superar la crisi, cridant a la pau social. Estar clar que ells volen donar una sortida a la crisi per la dreta, i no per l’esquerra com hauria de fer un executiu socialment responsable amb els seus conciutadans.

Per tant:
-per aturar aquesta situació de greus atacs als interessos de les classes populars i treballadores.
- per responsabilitat en la defensa dels drets socials.
-perque hi ha 5 milions d’aturats.

I perquè aixó ja no és pot tolerar més, des de l’Associació de Terrassa per la IIIª República fem una crida a tota la ciutadania (treballadors/es, autònoms, estudiants, petits comerciants, etc.) a que el dia 29 DE SETEMBRE s’adhereixin de manera conscient i activa a la VAGA GENERAL convocada pels sindicats.

La lluita per la República també passa per la defensa dels nostres drets socials, i el dia 29 tots els republicans i republicanes tenim aquest deure.

El PSUC per la Vaga General

2010-09-21T23:59:00.001+02:00

Militants del PSUC viu es van concentrar dimecres passat davant la Borsa de Barcelona, en un acte de suport a la convocatòria de Vaga General i per demanar responsabilitats a qui, especulant, han provocat aquesta crisi.

S'hi han repartit octavetes als vianants explicant els motius de la vaga. Moltes de les persones que s'aturaven a parlar amb els comunistes concentrats han manifestat que "ja anava essent hora que tornés el PSUC".

Pels nostres drets! A la vaga!

Ha mort José Antonio Labordeta

2010-09-19T23:59:00.000+02:00

Font: Sirius

"Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad". L'estrofa pertany al "Canto a la Libertad" de José Antonio Labordeta, cantautor, polític d'esquerres i escriptor, que ha mort avui a Saragossa als 75 anys després d'una llarga malaltia i una vida plena de poesia.

Labordeta ha mort al voltant de la 1.00 d'aquesta matinada a l'Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa on va ser traslladat aquesta setmana en agreujar-se el seu estat de salut, que el tenia postrat a casa seva des de fèia diversos mesos, segons ha informat la Chunta Aragonesista (CHA), partit pel qual va ser diputat al Congrés durant dues legislatures..

"Amb profunda tristesa et comunico que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts", ha informat la Chunta mitjançant un missatge telefònic de la mort del conegut cantautor, a què es li va diagnosticar el 2006 un càncer de pròstata, quan encara era diputat.

Des d'octubre de l'any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió, sempre acotxat per la seva dona i les seves tres filles.

Durant el temps que ha estat postrat a casa seva, va rebre la visita de seus molts amics, amb què comentava l'actualitat del país, assumptes de literatura, música o de futbol, ja que era un fidel seguidor de la Reial Saragossa, i fins i tot ha obtingut condecoracions oficials.

L'últim acte públic que va protagonitzar es va produir el passat dia 6 de setembre, quan va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, Ángel Gabilondo, qui li van lliurar la Gran Cruz de la Orden Civil Alfonso X El Savi. Aquest reconeixement s'el va concedir el Govern d'Espanya, que també li va atorgar la medalla al Treball, per la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i del poble.

La ministra Chacón va destacar llavors que aquest tipus de reconeixements donen prestigi a qui els rep, però hi ha vegades que, per contra, el premiat "dóna prestigi a les distincions", com és el cas de José Antonio Labordeta.

Una persona, va dir Chacón, que durant tota la seva trajectòria vital ha posat veu a la bondat, a la justícia i a la llibertat, primer cantant, després "amb la motxilla a coll" i, després, en la tribuna del Congrés "amb moments memorables de poesia o amb una veu més popular".

Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure, amb el títol 'Regular, gràcies a Déu', una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar el 2006, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l'han atès en aquesta etapa.

És un llibre escrit "a talls", va dir en una trobada amb els mitjans de comunicació, després de tornar a casa seva després d'un tractament mèdic en l'Hospital Miguel Servet de Zaragoza, a cuyo personal s'el va dedicar, per la duresa que li va suposar escriure entre cada estada clínica.

La seva convivència amb el càncer, "una garrotada que li donen a un en el cap", va dir en una entrevista, està inserida en cada capítol d'aquest llibre, perquè Labordeta creu que la gent hauria de parlar dels seus problemes, alguns "drames molt grassos" al costat dels quals el seu "no és res".

Però Labordeta, que era catedràtic de Filosofia, estava content amb la seva vida. "Tinc una dona que funciona de meravella, tres filles, dues nétes, una morena i una altra rossa, un gendre que canta molt bé i no canviaria res. Tinc molts amics, estic molt content amb el que m'ha tocat", va manifestar.

Encara pretenia escriure un nou llibre de tema policíac, però li va impedir l'agreujament de la seva salut durant els últims mesos, en què va expressar la seva gratitud per les moltes mostres d'afecte i reconeixements de tot tipus que ha rebut, inclòs un homenatge dels seus amics del món de la música en el Teatre Principal de Saragossa, en què van participar Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, Rosana o Carmen París.

Entre d'altres, el ser pregoner de les Festes de la Pilar del passat any, quan milers de persones congregades en la plaça van cantar amb ell seu 'Cant a la llibertat', la seva composició més reconeguda, un himne de la Transició democràtica que va interpretar amb la seva guitarra a tot Espanya.

Sobren motius per la Vaga General

2010-09-17T23:59:00.000+02:00

Una vaga guanyada a pols

2010-09-10T23:59:00.001+02:00

La Fiesta del PCE 2010

2010-09-06T23:59:00.003+02:00

Us recomanem anar del 17 al 19 de setembre a San Fernando de Henares (Madrid) a participar en l'edició del 2010 del principal espai de solidaritat i punt de trobada de l'esquerra del país, La Festa del PCE

Raons per fer vaga el 29 de setembre

2010-09-01T23:59:00.000+02:00

Descarrega i difon el pamflet en pdf (cat/cas)

Són molt pocs els ciutadans d'aquest país que no tenen cap motiu per seguir la convocatòria de vaga general llançada pels sindicats per al 29 de setembre. Encara que n'hi ha, per descomptat. Per exemple, no tenen cap motiu per fer vaga els que viuen exclusivament de les rendes que els reporten els fons d'inversió creats per bancs i altres entitats financeres. Tampoc tenen motius per a això els propietaris de les grans empreses. En realitat, no sols no tenen motius per fer vaga, sinó que ni tan sols tenen la possibilitat de fer-la:

PERQUÈ NO TREBALLEN.

TU, en canvi, que entregues cada dia les teves energies a canvi d'un salari, gran o petit (la segona cosa és més probable), com contractat laboral o com a funcionari,

TU, que ets autònom i te les veus i te les desitges perquè rutlli el teu negoci,

TU, que tens una petita empresa en què et deixes la vida i en la que la teva consciència t'exigeix pagar dignament als teus empleats,

TU, que tampoc treballes, no perquè no vulguis, sinó PERQUÈ ETS A L’ATUR,

TENS MOTIUS AMB ESCREIX PER PARTICIPAR A LA PROTESTA DEL 29 DE SETEMBRE

1. Perquè els salaris, en aquest país, van cada cop a menys en el repartiment de la riquesa, malgrat que són els assalariats els que més contribueixen a crear-la.

2. Perquè els governs, el central i els autonòmics, es pleguen contínuament a les pressions dels amos del capital financer perquè redueixin el dèficit públic a costa dels salaris dels empleats públics i de les prestacions socials bàsiques en sanitat, educació, pensions, subsidis d’atur i altres ajudes als qui viuen del seu treball.

3. Perquè cada cop que es reforma la legislació laboral, com s'ha fet aquest estiu, és per fer-los més fàcil als empresaris acomiadar els seus empleats i pagar menys, tot soscavant el principi de negociació col·lectiva.

4. Perquè els bancs, que han rebut milers de milions de diners públics (dels nostres diners), ho estan aprofitant per tapar els seus forats i tornar a les mateixes pràctiques que han provocat la crisi actual; en canvi, escatimen el crèdit als particulars i a les petites empreses, que no poden funcionar sense crèdit.

5. Perquè totes aquestes mesures, que redueixen el poder adquisitiu de la majoria de la població, forçosament reduiran el consum i faran més difícil la supervivència als autònoms i a les petites empreses; la qual cosa, al seu torn, reduirà encara més la recaptació fiscal i augmentarà les dificultats financeres de l'Estat.

6. Perquè aquestes mesures, a més a més, no estan servint per reduir el dèficit públic, ja que els grans inversors continuen exigint uns interessos abusius per comprar bons i obligacions de l'Estat.

7. Perquè aquesta política és suïcida: en comptes de resoldre els problemes, els agreuja; en comptes de servir per sanejar i reactivar l'economia, ens portarà cada dia a nous retalls i a condicions més precàries de vida.

8. PERQUÈ, EN DEFINITIVA, SI NO MANIFESTEM UN REBUIG GENERAL I ROTUND A LA TENDÈNCIA QUE S'HA IMPOSAT AL NOSTRE PAÍS I A TOT EUROPA, A L'AGRESSIÓ DESCARADA DELS QUE VIUEN SENSE TREBALLAR CONTRA ELS QUE TREBALLEM O VOLEM FER-HO, ALLÒ QUE HEM PERDUT FINS ARA NO SERÀ RES COMPARAT AMB EL QUE PERDREM AL FINAL

EL 29 DE SETEMBRE QUE TREBALLIN NOMÉS ELS QUE VIUEN D'EXPLOTAR ELS QUE TREBALLEM!

"Sempre és 26"

2010-08-10T18:55:00.002+02:00

Reportatge de Cubainformación sobre la Festa de Solidaritat amb Cuba realitzada el passat 24 de juliol a la Plaça Lluís Companys de Terrassa, organitzada per Defensem Cuba i pel Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa.

Azagra anima a la Vaga General

2010-08-05T21:09:00.002+02:00

Dedicándole un dibujo al nuevo cartel del PSUC Viu y a un equipo de trabajadores en lucha

Azagra anima la Huelga General del 29-S

Wikipedia/LR

El dibujante Carlos Azagra (Morón de la Frontera, Sevilla, 1957) ha realizado un boceto en el que resalta los símbolos rojos de los comunistas del PSUC Viu (imitación del último póster del Partido) sobre un fondo de trabajadores en lucha, con el que pretende ir animando a la clase obrera a acudir a la huelga del próximo 29 de septiembre.

Famoso por publicar la serie Pedro Pico y Pico Vena entre otras obras, Azagra se crió en Zaragoza y en los años 70 se traslada a Barcelona para estudiar Bellas Artes, y comienza a interesarse en la política colaborando con grupos clandestinos como la Unión de Juventudes Comunistas de España, y varias asociaciones vecinales aragonesas. Su interés por la política marcaría su posterior obra, con un fuerte componente reivindicativo.

En Barcelona, conecta con el grupo "Butifarra!" con los que comienza a colaborar para asociaciones vecinales barcelonesas, mudándose a vivir a Santa Coloma de Gramanet en los años 80. Ahí comenzaría a trabajar para las emergentes revistas de comic como "Makoki" o "El Víbora", así como en fanzines vinculados a sindicatos como CNT o CGT, y en 1984 ficha por la revista semanal El Jueves, donde permanece desde hace más de 20 años. En dicha revista aparecerían publicadas sus personajes más populares como "Pedro Pico y Pico Vena" u "Ovidio". Además, continúa colaborando en publicaciones de comic como TMEO, fanzines reivindicativos y revistas vecinales.

Carlos Azagra es fundador del Partido de la Gente del Bar (PGB) aunque ha prestado su colaboración, mediante dibujos, al PSUC VIU, EUiA e ICV, en ocasiones puntuales y en luchas concretas.

Vine a la Gran Festa de Solidaritat amb Cuba a Terrassa

2010-07-21T19:00:00.001+02:00

Aquest Dissabte 24 de Juliol un any més les entitats de solidaritat amb Cuba a Catalunya, agrupades a la plataforma Defensem Cuba, junt amb el Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa, celebrem la festa nacional cubana.

Aquest any la Festa de Solidaritat amb Cuba es farà a la Plaça Lluís Companys de Terrassa a partir de les 18h de la tarda amb un munt d'activitats (infantils, parades d'entitats, xerrada, exposicions, artesania, taller de ball, servei de bar, concert, SOPAR i BALL.)

El sopar cubà costarà 10 € (congrí, pollastre a la criolla, beguda, postre i cafè).

Reserva't la data i vine a la Gran Festa de la Solidaritat amb Cuba, difon-la entre els teus amics i RESERVA el sopar contactant amb nosaltres.

Vine i gaudeix!!!!

No acatem les retallades de drets socials

2010-07-19T23:59:00.001+02:00

Des d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa demanem al grup municipal de la nostra coalició (ICV-EUiA) que rebutgi en el proper Ple de l'Ajuntament de Terrassa del 21 de juliol la retallada salarial que pretén imposar contra els treballadors i les treballadores municipals. Posicionar-nos en contra de les retallades socials en la mateixa línia i en coherència amb la posició contrària que van prendre IU i ICV en el Congrés dels Diputats.

Creiem que és en aquests moments on es mostren els valors d'esquerres, la defensa dels drets socials i dels serveis públics. No podem recolzar privatitzacions encobertes ("externalitzacions") ni el deteriorament dels nostres drets. En una situació de crisi és on la ciutadania necessita més la qualitat i protecció dels serveis públics.

Proposem també a la resta de grups municipals progressistes de la ciutat una profunda reflexió sobre el que suposen aquests atacs als drets ciutadans, aquest retorn al segle XIX que alguns volen fer a la nostra societat (especialment la dreta i la patronal). De la mateixa manera que els grups que donen suport al Govern català estan parlant aquests dies de no acatar la injusta sentència del TC sobre l'Estatut, l'esquerra no ha d'acceptar aquesta pèrdua injusta de drets socials que suposen les mesures que està prenent el Govern central.

Les mesures presentades pel Govern, i que el nostre Ajuntament pretén aplicar acríticament, per sortir de la crisi són un nou atropellament als drets dels treballadors i les treballadores, pel que és necessari expressar el rebuig més contundent per part de qui sense haver estat els causants de la crisi, som qui estem pagant les seves conseqüències. Les mesures que pretenen imposar-nos són desequilibrades i injustes, confirmen l'ofensiva del neoliberalisme, dels mercats financers, contra els drets dels treballadors i l'anomenat estat del benestar. Nosaltres volem que la crisi la paguin els seus responsables.

S'està produint un sever atac a l'Estat social, ordenat pels mercats financers als governs submisos. Entenem que la feina que ens pertoca a l'esquerra transformadora és precisament el de donar un toc d'atenció a la ciutadania per a que es "rebel·li" contra la política de caràcter neoliberal que s'està posant en marxa a Europa i al nostre país i que està generant la pèrdua dels drets històrics dels treballadors després de segles de lluites.

A més temem l'arribada després dels retalls socials, l'aprovació de la reforma laboral i la previsible privatització de les caixes d'estalvis, els retalls a les pensions, l'atac a tot alló públic, especialment a la sanitat i l'educació, l'augment dels impostos indirectes i tot un paquet de mesures que atempten directament contra els drets històrics de les classes populars i de la gran majoria de la nostra societat. Però sobretot són mesures que beneficien el gran capital i NO PRETENEN CREAR OCUPACIÓ, van només a buscar el benefici empresarial, per la qual cosa la Vaga General del 29 de setembre és en primer lloc una mobilització per exigir ocupació estable, digna, segura i amb drets.

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa es solidaritza i recolza les reivindicacions i mobilitzacions que els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Terrassa estan realitzant. És una mobilització contra una política i una filosofia que encoratgen un progressiu desmantellament del model social, que es basa en un conjunt de drets irrenunciables per a la ciutadania, prestats per institucions públiques, que han de ser protegits i eficientment han de ser gestionats. Per a la qual cosa els empleats públics que, dia rere dia, garanteixen el seu funcionament, han de ser tractats amb respecte pels governants, qui no poden continuar ignorant la justícia de les seves reivindicacions salarials i laborals, ni menyspreant el dret a la negociació col·lectiva que els assisteix i que, de manera reiterada, se'ls ve usurpant.

Esquerra Unida i Alternativa entenem la necessitat de canviar aquestes polítiques per d'altres a favor dels interessos de la majoria, especialment dels treballadors i les treballadores, i construir una altra política econòmicament més equitativa, justa i solidària que, des de la recerca de la plena ocupació, garanteixi drets socials i consolidi i ampliï els serveis públics.

Avui, Esquerra Unida i Alternativa diu: ciutadans i ciutadanes de Terrassa, aixequeu-vos, aixequeu-vos contra la precarietat, contra la desocupació, contra la pobresa, contra la marginació, defensem els nostres drets acumulant forces, recolzem la Vaga General del 29 de setembre.

Vaga General!

2010-07-18T23:59:00.000+02:00

Reproducimos uno de los artículos publicados este mes por Mundo Obrero

El 29-S yo voy, yo paro

Ginés Fernández González / jul-ago 10

...ayer privatizaron la tierra, el agua, el viento, la luz y el sol y no podemos consentirles que privaticen ya nuestros sueños"
Cayo Lara, Coordinador Federal de IU.

Los sindicatos de clase Comisiones Obreras y Unión General de Trabajadores han convocado Huelga General para el día 29 de septiembre, en rechazo de la reforma laboral aprobada por decreto, -en la actualidad en trámite parlamentario- y que según parece -por las declaraciones de los partidos que apoyan esta medida contra la clase trabajadora-, puede verse endurecida si cabe aún más.

Desde IU y desde el PCE hemos venido solicitando la movilización general como rechazo a las políticas económicas del gobierno del PSOE, pero también como rechazo a la actitud de la derecha económica y política, en la medida que gobierna en comunidades autónomas y ayuntamientos, por su beligerante forma de actuar contra los derechos sociales y logros históricos del movimiento obrero.

Pero han sido las propuestas de ampliación del sistema de pensiones y la reforma laboral las detonantes para que los sindicatos mayoritarios tomen esta transcendental medida tras meses de forcejeo con la patronal y el gobierno socialista. La Huelga es una medida extraordinaria de los trabajadores, y con su convocatoria se reconoce que la situación es extraordinariamente difícil para los trabajadores y trabajadoras y que sus intereses están siendo atacados de forma descomunal.

La reforma del sistema y la reforma laboral suponen la ruptura de marcos de acuerdo, hasta hoy sólo rotos en determinados momentos que tuvieron su adecuada contestación. La reforma laboral que realiza el gobierno español es obra de un antiguo ministro de Felipe González, Miguel Boyer, que fue suavizada por los asesores de Moncloa. Es una carga de profundidad en las relaciones laborales de este país, ya que aceptando medidas neoliberales pone patas arriba los tres parámetros de las mismas que son: el sistema de entrada, la permanecía en el mismo y la salida, mediante la dificultad de acceso a un puesto estable de trabajo aumentando las condiciones de inseguridad y eventualidad, la modificación de forma sustancial de la condiciones de trabajo mediante la movilidad geográfica, la modificación de los horarios laborales, suspensión del contrato, etc., y un despido más barato y subvencionado con dinero de todos a los empresarios, como ya hemos desarrollado en la sección Tema del Mes de este número.

Estas medidas, conjuntamente con las económicas, suponen la aceptación por parte del gobierno socialista de los dictados neoliberales de los mismos especuladores que han provocado la crisis, el abandono de las bases socialistas y la traición a millones de votantes. Lo preocupante ante esta situación es que el PP, "el Partido de lo Peor", como lo definió Cayo Lara, pueda atrapar votos descontentos o desilusionados. Los que se presentan como el partido de los trabajadores no definen su programa, lo mantienen oculto, pero cierto es que cada vez que concretan su discurso genérico dicen lo mismo que la patronal, e incluso endurecen la reforma laboral del gobierno como antes lo habían hecho con las medidas económicas. Los trabajadores y las trabajadoras de este país no pueden dejarse engañar por trileros del mensaje, por quienes mantienen en sus filas a corruptos y la trama de corrupción más grave de la democracia, por quienes son subvencionados de forma irregular por la patronal y, lo más grave, por quienes ocultan sus intenciones para llegar al poder teniendo un programa neoliberal y contra la clase trabajadora como están aplicando en las comunidades autónomas donde gobiernan siendo su exponente la de Madrid.

Nos quieren vender que estas medidas son inevitables, que son como un "castigo divino", que no hay otra forma de salir de la crisis y eso no es cierto. Lo que es cierto es que el neoliberalismo impone sus dictados y tanto PSOE como el PP son parte del partido único de la oligarquía financiera, como expuso Samir Amin en la asamblea de refundación de IU. Pero frente a esta políticas hay alternativa, una alternativa que se basa en una salida social a la crisis, que la crisis actual no la paguen los de siempre: los trabajadores y las trabajadoras y la mayoría social. No cabe caer en la desesperanza puesto que es lo que desean para poder aplicar "la receta neoliberal" y que ésta sea asumida por la población. Hay otra salida a la crisis y se hace a través de la movilización. Izquierda Unida plantea una propuesta de izquierdas, contra la dictadura del capital financiero y por la calidad democrática, cuyos principales ejes son: trabajo para todos y todas con derechos; plena protección al desempleo; detener el ataque contra las pensiones y el sector público; que paguen más quienes más tienen y, mediante una fiscalidad progresiva financiar servicios pensiones y protección social públicas y avanzadas; crear y fortalecer un sector público que lidere el cambio de modelo productivo, intervención pública de la economía, creación de una Banca Pública; recuperar la democracia frente al mercado; control democrático de la economía y de las empresas; igualdad en derechos y en deberes y una ley electoral justa.

Los y las comunistas mostramos nuestro apoyo directo a la HUELGA GENERAL convocada por los sindicatos para el 29 de Septiembre. HUELGA GENERAL que pretende ser una movilización de toda la sociedad para exigir al Gobierno un cambio de orientación frente a su apuesta y la de los sectores más retrógrados del mundo empresarial. Estamos contra un modelo productivo que base la competitividad en la precariedad y en los bajos costes laborales, en el poder arbitrario del empresario y en el deterioro de las condiciones de trabajo, de la salud y la seguridad de la clase trabajadora.

Es una movilización contra una política y una filosofía que alientan un progresivo desmantelamiento del modelo social, que se basa en un conjunto de derechos irrenunciables para la ciudadanía, prestados por instituciones públicas, que han de ser protegidos y eficientemente gestionados. Debe ser una huelga cívica contra el bipartidismo y a favor de una verdadera democracia que se vea representada en las urnas con proporcionalidad, porque las sucesivas negaciones de la reforma electoral, son el vivo ejemplo de la consolidación del bipartidismo para a su vez mantener una política económica que beneficia a la clase empresarial a los bancos y las grandes fortunas. Por eso la Huelga General del 29 de septiembre es por los trabajadores y por la democracia.

Ginés Fernández Gonzalez,
Director de Mundo Obrero
http://elblogdexenxo.blogspot.com

Entrevista a Vicenç Navarro

2010-07-17T23:59:00.000+02:00

"La lucha de clases continúa siendo esencial"

Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Es también profesor de Políticas Públicas en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) donde ha impartido docencia durante 35 años. En esta entrevista realizada por Attac TV, Navarro analiza la crisis desde diferentes perspectivas y ofrece soluciones como el aumento del gasto público a nivel europeo o una mayor regulación del capital financiero. Habla del origen de la crisis y del coste que está teniendo en España, y aboga por "romper el determinismo económico buscando otras alternativas al margen de la voluntad política". También explica que la lucha de clases continúa siendo esencial, y afirma que "el capital utiliza el Nacionalismo para dividir a la clase obrera" y, por tanto, en su opinión "hoy más que nunca es necesaria la solidaridad de las clases populares frente al enemigo común". "Los medios de comunicación en nuestro país son instrumentos del capital" y "hay que constituir una Banca Pública que garantice el crédito", son otras de las afirmaciones que Vicenç Navarro realiza en esta entrevista.

Festa de Nou Treball 2010

2010-07-12T23:59:00.000+02:00

Aquest any, la Festa de Nou Treball, que commemora el 74è aniversari de la creació del PSUC, tindrà lloc al CEIP Mediterrània de Sant Adrià de Besòs (Carrer Mar/Av. Manuel Fernandez Marquez).

Programa

10:30-12:00

Taller: La Dona davant de la Crisi amb Cristina Simó, Paloma Martin, Sara Porras, Amparo Ardanuy, Teresa Vidal
Ofrena Floral als Afusellats al Camp de la Bota, per Fil Roig. Entrada Fòrum

12:00-13:30

Contra el bloqueig a Cuba, presenta Alfred Clemente, amb José Luis Centella, Performance Caravana dels 5, Duo "mas vale k nunca"
Passat i Present a la Mina, amb Jaume Botey i Josep Maria Montferrer

14:00-15:00

Taller Comunicació i noves tecnologies, amb Ginés Fernández, Jesús Sànchez-Marín

15:00-16:00

Paella

16:00-18:00

Federico Melchor: Testimonio de una vida, presenta Mariano Aragón, amb Gines Fernández, Eloy Pardo, Victoria Pujolar
Actuació Grup Catorzedabril

17:00-18:30

La Refundació d'IU, presenta Albert Escofet, amb Marga Ferrer, David Rodriguez
Cinema Militant Forum, amb Maria Soliña Barreiro

19:00-20:30

Homenatge Miguel Hernández, Teatro Recoged esta Voz, Club de la Luna Llena
Qui pagarà la Crisi?, presenta Miguel Ángel Domínguez, amb Salvador Jové, Simón Rosado, Fernando Lezcano

21:00–22:30

Sopar i Acte Polític, presenta Neus Vilanova, amb Representant de JC, Jose Luis Centella i Albert Escofet.

22:30-01:00

Tango-Cabaret, amb Susana Oviedo
Ball

Servei de Bar, Parades solidaritat, Cinema sessió contínua

Exposicions: Mostrari de les Exposicions de la ACIM, Exposició sobre el barri de la Mina

Milers de catalans i catalanes demanen respecte als carrers de Barcelona

2010-07-11T23:59:00.000+02:00

Clica sobre la imatge per veure la galeria de fotografies de la manifestació en defensa de l'Estatut del 10 de juliol a Barcelona

-----------------
La manifestació a la premsa:

La mayoría de los españoles rechaza la sentencia del TC sobre el Estatut

Un millón de personas salen a la calle en contra de los recortes al Estatut

Catalunya proclama que es una nación

Lluita de classes... amb poca classe

2010-07-10T23:59:00.000+02:00

Declaració sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya

2010-07-05T23:59:00.002+02:00

Declaració del PSUC-viu davant de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya

Secretaria Política

En el moment de l’aprovació de l’Estatut el PSUC ja va declarar que aquest era manifestament millorable. Érem partidaris d'una profunda reforma constitucional que permetés avançar vers un Estat Federal i Solidari, en que quedessin clarament definides les competències entre l’Estat i el Conjunt de les Comunitats i no d'una reforma bilateral en el marc d'una Constitució sorgida d'una Transició, que 30 anys desprès mostra les seves limitacions per a construir un marc de convivència solidària. Part d’aquestes limitacions estan en el fet de no reconèixer el caràcter multinacional d’Espanya, la democràtica sobirania dels seus pobles a decidir com volen conviure, el manteniment del sistema judicial heretat del franquisme o la pervivència de la vetusta institució monàrquica.

L’opció pel camí de petites reformes, permet el permanent qüestionament de la distribució de recursos i competències, és negatiu per a Catalunya i Espanya perquè cristal·litza una relació basada en la permanent disputa entre institucions, que acaba per fomentar la desavinença entre pobles. Aquesta opció no és nomes fruit del llegat del passat, sinó que esta promoguda i sostinguda pels grans partits de l’Estat (PP, PSOE) i els nacionalistes (CiU, PNV), arquitectes d'un sistema polític que força la ubicació permanent del problema territorial en el centre del debat. Opció que es complementa amb un injust sistema electoral construït per marginar a l’esquerra transformadora, del que tots ells són beneficiaris. Un sistema que recordem, permet a CiU tenir 10 diputats amb el 3,03% de vots, mentre que IU només en te 2 amb el 3,77%.

El PSUC segueix insistint que es necessària una profunda reforma de la Constitució i que cal obrir pas a una segona transició que determini amb claredat les competències municipals, autonòmiques i estatals, sota un principi de subsidiarietat (és a dir que tot allò que es pugui fer millor a un nivell descentralitzat es descentralitzi), però també estableixi un marc federal únic sobre els aspectes que siguin necessaris per assegurar la solidesa d'un Estat al Servei dels treballadors tals com la regulació fiscal, laboral, seguretat social, pensions, defensa o política monetària. No compartim la idea que sempre la millor regulació sigui la més descentralitzada. Com hem vist amb el Impost del Patrimoni, la fractura de les polítiques fiscals dintre d'un mercat únic, porta a que les administracions quedin sotmeses al xantatge de la gran banca i les multinacionals per desmuntar la redistribució de la riquesa i els serveis socials.

Però tot i no ser aquest l’Estatut que haguéssim volgut, ha estat el que ha aprovat el poble de Catalunya i els pobles d’Espanya a través dels seus Parlaments. El fet que un Tribunal Constitucional hagi legislat contra la sobirania popular és totalment rebutjable. És del tot evident que lo prudent hagués estat que el Tribunal s’hagués inhibit d'un procés que l’enfrontava a les sobiranies populars. Però ben al contrari, aquest Tribunal, a més deslegitimat per la seva composició, ha decidit erigir-se en pare salvador de les essències pàtries. Lamentem que en canvi no hagi mostrat cap diligència en defendre drets clarament recollits a la Constitució com el dret a la vivenda dels desnonats per la banca, el dret al treball erosionat per la reforma laboral, els drets del poble conculcats per aquells que s’amaguen darrera els mercats financers per imposar retalls als drets negociats col·lectivament i regulats per lleis que ara es burlen amb tota impunitat al alterar el sou dels treballadors públics o les pensions.

La decisió del Tribunal Constitucional és una ofensa al poble de Catalunya i una maniobra que només farà que enverinar més la crisi en que es viu a tot l’Estat. Som conscients que les forces conservadores nacionalistes de tota mena, se’ls hi dona nou protagonisme per enfonsar al nostre poble en una espiral autodestructiva, que permet establir una cortina de fum sobre els problemes socials que els treballadors de totes les nacionalitats del Estat espanyol patim a mans dels poders financers. Estem davant d'una nova provocació dels sectors més centralistes i reaccionaris que volen camuflar els greus problemes que té el país, enfrontant uns pobles amb altres, revitalitzant els patrioterismes i nacionalismes excloents. Ara l’amenaça més gran pel poble català i espanyol és la contrareforma neoliberal que els grans banquers, a través de institucions com el FMI, el Banc Europeu i la OCDE estan imposant als ciutadans de tot Europa, destruint els seus drets socials i laborals.

No hi ha futur de convivència federal sense un Estat del Benestar molt més fort del que tenim actualment. Per nosaltres la lluita per la sobirania del poble català és inseparable de la lluita per la defensa d'un sòlid estat del benestar i d'un projecte federal que retorni la sobirania popular al poble treballador arreu de l’Estat. La proposta d'un horitzó de independència i conformació d’Estats més petits i dèbils, és caure en el joc que els poders econòmics volen per Europa, per que saben que en un marc més fracturat els representants populars seran encara més dèbils front al seu poder econòmic transnacional.

El PSUC, partit nacional i de la classe treballadora, crida als treballadors de Catalunya a defensar els seus drets nacionals en el marc d'un projecte federal que reconegui la nostra nació i estableixi un marc de convivència a l’Estat espanyol i a Europa just, transparent, democràtic i republicà. Denunciem la dinàmica que volen desfermar els nacionalismes conservadors del PP al formular la demanda contra l’Estatut, però també de CiU al plantejar el conflicte com un problema entre pobles i el PSOE al negar-se a propugnar obertament un projecte federal per canviar el marc jurídic i electoral establert per la transició.

El PSUC entén que aquesta lluita està íntimament relacionada amb la lluita que desenvolupen els treballadors i els seus sindicats per defensar la sobirania popular front als intents dels poderosos de destruir les institucions democràtiques i el marc de drets i llibertats que expressen. Per tant, entenem que avui aquesta lluita també forma part de la mobilització social que arreu de l’estat Espanyol i Europa s’està desfermant contra la contrareforma que els grans banquers han desencadenant contra les conquestes socials. Per nosaltres aquesta mobilització és part de la mobilització vers la Vaga General convocada pel 29 de setembre.

Cridem a tot el poble de Catalunya a mobilitzar-se el 10 de juliol contra la sentència del Tribunal Constitucional

Per la sobirania del poble de Catalunya!

Per la sobirania de les institucions populars. Ni jutges, ni mercaders poden estar per sobre dels parlaments democràtics!

Contra la judicialització de la vida política, reforma democràtica del aparell judicial!

Pel canvi immediat de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i la Llei Electoral!

Per una nova transició que obri pas a una República Federal Solidària sustentada en la sobirania fraternal dels pobles d’Espanya!

Constituïm una xarxa de municipis per la IIIª República que promogui el projecte federal com element vertebrador d'una Espanya plural!

Poble treballador de Catalunya impulsant la Vaga General, assumim el protagonisme que ens pertany!

"Baarìa", al Cinema Catalunya de Terrassa

2010-07-03T13:21:00.002+02:00

Aquesta setmana s'ha estrenat al Cinema Catalunya de Terrassa la pel·lícula Baarìa, de Giuseppe Tornatore. Us la recomanem!!!

Gran èxit de les manifestacions contra la reforma laboral !

2010-07-01T20:03:00.002+02:00

Més de 50.000 persones es van manifestar ahir a Barcelona per protestar contra la reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero en una mobilització prèvia a la vaga general prevista per al 29 de setembre de 2010.

Gran èxit de les manifestacions a Catalunya contra la reforma laboral

Així, NO

2010-06-27T20:18:00.002+02:00

CCOO, juntament amb UGT, ha convocat vaga general contra la reforma laboral del Govern de Zapatero per al dimecres 29 de setembre de 2010. Prèviament es faran concentracions i manifestacions el dimecres 30 de juny a diferents ciutats i un acte massiu a Madrid amb delegats i delegades sindicals el dijous 9 de setembre, que tindrà continuació en una assembla conjunta a Barcelona el dijous 16 de setembre.

A Barcelona la manifestació del dimecres 30 de juny començarà a les 18.30h a la plaça d'Urquinaona.

Manifestacions a Catalunya contra les retallades socials

Construïm un bloc social que defensi els nostres drets

El futur serà nostre

2010-06-21T20:39:00.001+02:00

Cuarenta personas asistieron este viernes pasado 18 de junio al encuentro que el PSUC celebró en el Centre Cívic Montserrat Roig de Terrassa, bajo el lema "el futuro será nuestro, luchamos por nuestros derechos".

El acto se inició con el pase de video de algunas imagenes rescatadas de "Terrassa la Roja". La sala del centro cívico estuvo adornada con carteles y fotografías de la actividad y vida del partido de estos últimos años.

El acto fue presentado por el secretario político del PSUC de Terrassa, Ivan Martos, quien expuso el trabajo realizado por el partido durante este año en nuestra ciudad, muy centrado en la lucha contra la crisis económica, el paro y sus consecuencias, la lucha por la Tercera República, la solidaridad internacionalista y la reconstrucción del partido; apoyando siempre todas las movilizaciones populares que han habido. Defendió el papel de los sindicatos y también la necesidad de la Huelga General del próximo 29 de septiembre y de las movilizaciones en el mismo sentido que se están convocando para defendernos de los recortes sociales y de derechos "que tienen la intención de devolvernos al siglo XIX, pues gobierno y patronal nos quieren como esclavos" y auguró el éxito de la misma. Animó a seguir trabajando por la igualdad y la justicia social y a militar en el Partido.

A continuación intervino Albert Escofet, secretario general del PSUC-viu, que analizó la situación política y social actual, criticando al gobierno español y catalán por sus políticas antisociales. Apuntó que estamos en un cambio de ciclo histórico, dónde la izquierda tiene que defender sin complejos un cambio del sistema injusto en el que vivimos. Y los comunistas tenemos que tener un papel muy importante. Después de su intervención algunos asistentes pidieron la palabra para explicar sus propuestas y su visión de la situación en la que estamos.

Acto seguido, se entregaron a los camaradas de la agrupación local los carnets de militante de este año, con una dedicatoria especial por el centenario del nacimiento del poeta del pueblo, Miguel Hernández.

Y por sorpresa de cuatro personas, se hizo un reconocimiento al compromiso militante a los camaradas Josep Martínez, Manuel Linares, Francisco Roldán y Ramón Subías, entregandoles a cada uno una placa

Este encuentro fraternal terminó con un pica-pica para los asistentes y un brindis con cava por el éxito de la huelga general y con "Visca el PSUC!"

Vine el 27 de juny a Madrid a manifestar-te

2010-06-19T17:27:00.006+02:00

Lluitem pel treball

Per una alternativa social a la crisi

Contra l'atac que la reforma laboral impulsada per Zapatero representa contra els drets de la classe treballadora espanyola, el PCE i Izquierda Unida han convocat una manifestació a Madrid per al proper diumenge 27 de juny, a les 12:00 hores, per l'ocupació i la defensa dels nostres drets socials. El PSUC organitzarà un autocar per anar des de Barcelona cap a la manifestació a Madrid. Per apuntar-vos-hi contacteu amb nosaltres al correu electrònic terrassa@psuc.org

------------------------------------

Ha mort l'escriptor comunista José Saramago

Fue la voz que reivindicó justicia y libertad allí donde no la había. Saramago era incombustible, siempre estaba allí donde había algo que denunciar. Si no era su voz eran sus cartas las que firmaban reivindicaciones, manifestaciones y condenas. Fue la voz que defendió a los oprimidos, a los violentados, a los marginados, a los ninguneados. Comunista portugués forjado en la clandestinidad, nunca cedió en sus principios. Nadie le logró callar en vida, y mucho menos la dictadura salazista. No pudo acabar los estudios porque sus padres no podían pagarles, pero se leyó por su cuenta toda la biblioteca del barrio y le dieron uno de los premios Nobel más reivindicativos que ha otorgado la academia sueca.

Pero hoy la muerte le ha retirado la palabra, para siempre, a esta voz lúcida. Echaremos de menos ese faro que nos guió tantas veces, pero nos queda su pensamiento y su obra, literaria, social y política. Tu alma no subirá a esos cielos de beatos. Tu tendrás vida eterna en las mediatecas, en las librerías, en internet. en nuestras mentes. Tu herencia es para la humanidad. Gracias por todo lo que nos has dejado

Muere Saramago y lloran las piedras del mundo. Lloran en las barriadas pobres y en los despachos de los revolucionarios de salón. Muere Saramago y los comunistas del mundo, cada uno de su padre y de su madre, un hilo rojo nos une y nos separa, recuerdan la voz potente, alzada del suelo, voz de la memoria, de uno de los referentes éticos de la izquierda mundial. Campesino, autodidacta, escritor de prosa densa y verdadera, periodista, animal político, describía el mundo de la explotación y la terrible deriva del capitalismo hacia la nada. Manos grandes, como si quisieran consolar el dolor de la tierra; pelo cano, escaso, figura firme y flexible como el junco (Mao, dixit), Saramago era barricada y referente, clavel revolucionario, Grándola, y conciencia singular, colectiva, de los parias. Escribo estas líneas y le pido a mi nieta Lola, muy triste, que ponga la canción de Zeca Afonso. A los viejos las muertes, sabido es, nos afectan poco. Será por no sentir su cercanía. Polvorientas, las mejores novelas de José, reposan en los estantes superiores de la biblioteca. Hace años que no transito por ellas. He seguido leyendo a Saramago con complicidad comunista, como si me importaran sus textos. He sido fiel a pocas cosas: unos principios antiguos, amistades, lecturas. Cada vez que Saramago publicaba una nueva novela alguien me la regalaba. Reconozco que lo leía a saltos, como si su prosa me recordara lo que somos: reconozco también que ya sólo quiero olvidar.

Dentro de unos años, leeremos a Saramago como uno de los prosistas que mejor describió el viaje a ninguna parte del capitalismo, de la democracia moderna. Otros, la mayoría, pasearán por sus páginas destacando su elaborada prosa, su forma ejemplar de concebir los diálogos, lo apesadumbrado de su voz, centinela en un campo incendiado. Leerán un autor descontextualizado, fuera del mundo, y muchos no comprenderán que, al menos durante veinte años, fue un referente ético de la izquierda comunista. ¿Comunista? No estaremos ni en los museos. Ni siquiera en los museos de cera: museos del horror. Saramago, comunista. Escritor. ¡Comunista! ¡Stalin! La historia literaria, como si le importara a alguien, hará justicia, dentro de unos lustros, a uno de los mejores prosistas portugueses del siglo XX. Alguna de sus obras se estudiarán en las universidades y tesis doctorales (ya existen) analizarán sus palabras, sus sintagmas. Saramago comunista quedará como una referencia anodina, marginal. Muere Saramago, despidiéndose de la vida, un día gris de junio y las palabras de la tribu pierden uno de sus mejores escribas. Muere Saramago y su voz de altavoz, de estatua moral, se eleva hacia la Historia. Una historia de cosas pequeñas, de gestos y caricias, de desilusiones y esperanzas. En el imposible espacio de la verdad, donde las gradas son de piedra, Saramago tiene asiento preferente. Describió el mundo y las tropelías de sus enemigos y concibió una península ibérica a la deriva. Saramago, muerto, sigue pensando el modo de transformar la realidad. Para eso escribía.

María Toledano (Mundo Obrero)

Trobada de militants i entrega de carnets

2010-06-14T23:59:00.002+02:00

Us convidem a assistir i participar el divendres 18 de juny de 2010 a partir de les 19:30h. en el Centre Cívic Municipal Montserrat Roig de Terrassa (Avinguda de Barcelona, 180 - en el barri de Ca n'Anglada) a l'acte "el futur serà nostre, lluitem pels nostres drets!", amb la participació de Albert Escofet (Secretari General del PSUC).

Trobada de militants, amics i amigues del PSUC per comentar la situació política i social actual.
Entrega de carnets als i les militants.
Pica-pica per als assistents a l'acte i brindis amb cava per l'èxit de les mobilitzacions, lluites i vagues en defensa dels drets i la dignitat dels treballadors i de les treballadores.