Bones Festes

No als atacs de CiU contra Cuba!

“PEL DRET A DECIDIR DE CADA POBLE….
NO A LES INGERÈNCIES CONTRA CUBA !! ”

Amb sorpresa i indignació hem rebut durant aquesta setmana la noticia tergiversada de que vuit militants de CiU (més concretament de CDC i la JNC) van estar el passat diumenge a Cuba participant en un acte de protesta convocat per les “Damas de Blanco”, exhibint pancartes a favor de la llibertat i la democràcia, una d’elles de la nostra ciutat, amb la intenció de provocar un boom publicitari.

Aquest grup de dones ha escollit Cuba per a manifestar-se en el Dia Internacional dels Drets Humans, sabent que amb el seu acte propagandístic provocarien la seva repatriació - en vulnerar la legalitat dels seu visat de turista- i una mobilització general dels mitjans de comunicació al seu favor, però a la vegada amb la convicció de que el Govern Cubà els hi donaria un tracte exquisit. Els fets així ho demostren.

Una vegada, Hebe de Bonafini, presidenta de l’associació argentina de “las Madres de la Plaza de Mayo”, va criticar durament a les cubanes“Damas de Blanco” - que intenten imitar a les primeres – dient que "Las llamadas Damas de Blanco defienden el terrorismo de Estados Unidos y las Madres de la Plaza de Mayo simbolizamos el amor a nuestros hijos asesinados por tiranos impuestos por Estados Unidos" i que "nuestro pañuelo blanco simboliza la vida mientras que estas mujeres de las que usted me habla representan la muerte".

Lamentable que CiU vulgui celebrer el Dia Internacional dels Drets Humans protestant juntament amb persones que es manifesten pel fet de rebre diners de mans de l’Oficina d’Interessos dels Estats Units per a fer-ho.

Lamentable que CiU no vulgui condemnar el bloqueig, ni el camp de concentració de Guantánamo, ni la Guerra d’Irak, ni l’opressió als pobles palestí i saharahui, ni la repressió a la llibertat d’expressió que es viu al nostre propi país. Es feliciten, als seus propis blogs, de “ l'acció valenta que ha protagonitzat aquesta delegació catalana de joves compromeses amb la llibertat individual i col·lectiva de les persones i els pobles”.¿No hagués estat més valent fer això mateix, per exemple, a Guantánamo a o­n les mancances democràtiques de mans del Sr.Bush són molt més grans i flagrants que les que hi puguin haver a Cuba?

Lamentable que CiU s’afegeixi a la campanya contra la revolució cubana que ve portant des de fa anys al nostre país el PP d’Aznar, Rajoy i Acebes.

Lamentable que CiU es manifesti “pel dret a decidir” mentre participen en una ingerència total i absoluta a la sobirania i la dignitat d’un altre poble.

Cuba no és una dictadura. A Cuba s’escullen lliurement entre els seus ciutadans (sense la pressió de ningú) als seus representants i les polítiques que han de fer-se. Els problemes socials que pateix Cuba són el resultat de dècades de bloqueig econòmic i sabotatge per part dels EUA. Tot i així, Cuba és l’únic país del seu continent sense analfabetisme, o­n ningú viu sense sostre i a o­n no hi ha nens desnutrits, i tot gràcies als valors generosos de la seva revolució.

Desitgem que Convergència i Unió canvïi d’actitud respecte a Cuba i si li preocupa realment la seva població denuncïi el bloqueig criminal dels EUA, a les organitzacions terroristes d’extrema dreta que operen des de Miami i que han provocat centenars de morts i ferits a l’illa, reclamin l’extradició del terrorista Posada Carriles, exigeixin la lliberació dels 5 cubans condemnats injustament a llargues condemnes als EUA per defensar al seu poble (l’Ajuntament de Terrassa va aprovar una moció demanant la seva lliberació al 2006, tot i els vots en contra de CiU i el PP), i demanin l’eliminació del vergonyós camp de Guantánamo, etc...

Casal de l’Amistat Catalano-Cubana de Terrassa

Nous conflictes laborals a Terrassa

Aquesta setmana han esclatat conflictes laborals en els dos diaris de la ciutat (Més Terrassa i Diari de Terrassa). Us fem saber els comunicats que han realitzat els treballadors de les dos empreses:

Els components de la redacció dels diaris Més Terrassa i Més Sabadell hem denunciat aquest dimecres 5 de desembre en roda de premsa celebrada a Terrassa, les irregularitats que s’han portat a terme en l’acomiadament dels treballadors dels diaris Més. Concretament, els acomiadaments s’han produït en diferents onades durant el mes de novembre i ha afectat a més d’una trentena de treballadors. El motiu oficial, segons la direcció, són els problemes econòmics de l’empresa deguts a una mala gestió i a un suposat desfalc per part d’un directiu.

Aquest fet contrasta amb la política d’expansió de l’empresa, que al mes de setembre va obrir noves capceleres, com el Més Hospitalet, Més Cornellà, va adquirir el Més Sabadell i va ampliar notablement la plantilla de treballadors.

A més, el 7 de novembre es va organitzar una festa molt ostentosa en motiu del segon aniversari del Més Terrassa, on es van pronunciar discursos esperançadors i de futur respecte els diaris, per part del director general, Andreu Castelló.

El dia 15 de novembre, però, unes quinze persones van ser acomiadades sense previ avís, es van tancar les capceleres del Més Sant Cugat, Hospitalet i Cornellà i el Més Sabadell va passar a publicar-se només en format digital.

Els acomiadaments es van repetir la setmana següent i, entre el passat dijous 29 de novembre i dilluns 3 de desembre, es va liquidar la resta de plantilla dels diaris Més Terrassa i Més Sabadell, és a dir, una desena de treballadors.

El resultat de tot aquest procés, en aquests moments, és el tancament de tots aquests diaris Més, excepte el Més Manresa, i l’acomiadament total de més d’una trentena de treballadors, tot i que no descartem que aquest número hagi estat superior (degut a la manca d’informació rebuda per part de la direcció) i que continuï la reducció de plantilla entre la resta de mitjans del grup empresarial.

Acomiadament irregular

Els acomiadaments han estat en tots els casos improcedents i sense previ avís. Però el cas més flagrant és el de set treballadors als quals l’empresa es va negar a pagar el finiment i la indemnització corresponent “per manca de diners”, segons la nova gerent de l’empresa.

Davant aquesta situació, els treballadors emprendrem, de forma conjunta, mesures legals contra l’empresa.

D’altra banda, considerem que el tancament dels diaris d’un dia per l’altre és una falta de respecte cap als lectors, anunciants, institucions i entitats de les diferents ciutats, que han demostrat la seva confiança i suport a aquest mitjà. Creiem que la ciutadania es mereix una explicació de la desaparició dels diaris, que s’han convertit en un punt de referència en el periodisme local.

Informació addicional

Els diaris Més formen part del grup empresarial TLB Grup, presidit per Lluís Basiana i que està format per diferents mitjans, com ara els diaris Més Manresa, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Hospitalet, Cornellà, a més de la ràdio Styl FM i la Televisió de Manresa-Bages- Berguedà (TLB).

----------------------------------------

Comunicat de la redacció de Diari de Terrassa a l’opinió pública

Els treballadors de DIARI DE TERRASSA volem posar en coneixement de la ciutat la situació que estem vivint de constant pèrdua de poder adquisitiu, salaris baixos i llargues jornades laborals. L’empresa es nega a acceptar les nostres demandes salarials després de deu mesos de negociacions. Davant d’aquesta actitud per part de l’empresa hem decidit deixar de signar els nostres articles i donar a conèixer a l’opinió pública la realitat de les nostres condicions laborals.

Els problemes s’arrosseguen des de fa anys, però ha arribat un moment que ja són de tot punt insostenibles.

1.- Partint d’un salari precari, en els darrers 15 anys hem patit una pèrdua de poder adquisitiu del 3,8% a causa de la diferència entre l’IPC català i l’IPC espanyol. És per això que demanem a l’empresa que compensi aquest 3’8% durant els anys de vigència del conveni.

2.- La nostra jornada laboral és teòricament de 36 hores setmanals (7’12 diàries), però com que la plantilla és massa ajustada, ens veiem obligats a fer-ne moltes més. Només demanem una jornada laboral de 40h i que es comptabilitzi la resta del temps com a hores extres. A més, un grup de companys ha de treballar els caps de setmana.

Per negar-se a cap millora, l’empresa argumenta que podria posar en perill la seva viabilitat, però emprèn projectes faraònics (nou edifici, nova rotativa, nous productes) als quals es destinen grans sumes de diners. Demanem que d’una vegada per totes es valori el capital humà, ja que som nosaltres qui fem possible que el DIARI surti cada dia al carrer durant aquests darrers 30 anys.

Assemblea de treballadors de Diari de Terrassa

Per contactar: Delegats de personal

Jordi Guillem 649 656 215

Cristina Mas 677 974 243

Pamela Navarrete 617 966 765

------------ --------- --------- --------- --------- --------- ---------

Us demanem l’enviament d’un comunicat de suport i us suggerim com a base aquest text:

El sotasignant (persona o entitat) expressa el seu suport a les reivindicacions dels treballadors de Diari de Terrassa. Per tenir un diari de qualitat cal que les condicions de treball de la gent que el fa cada dia siguin dignes.

(Signatura o segell)

Enviar a l’atenció de l’empresa a:

opinion@diarideterrassa.es

Amb còpia a: comite.ddt@hotmail.com

Ha mort Gregorio López Raimundo

Avui, dissabte 17 de novembre, el nostre President i màxim dirigent del PSUC durant la major part dels duríssims anys de lluita contra la dictadura i el difícil període de la transició, Gregorio López Raimundo, ens ha deixat, víctima d'una sèrie de greus transtorns circulatoris. Les exèquies tindran lloc exclusivament dins de l'àmbit familiar.

Tots els membres del PSUC-Viu ens unim, en aquest moment de tristor, al dol dels seus familiars i retem homenatge a tota una vida heroica de lluita, sense claudicacions ni componendes, per la democràcia i el socialisme. L'exemple del company Gregorio romandrà per sempre entre nosaltres i servirà d'al·licient a futures generacions de lluitadors pels mateixos ideals que van guiar la seva vida. Els homes i les dones, també els grans homes i dones, passen; però les grans idees perviuen, gràcies fonamentalment a l'impuls que els hi dónen aquells i aquelles. Aquest serà, sens dubte, el destí de les idees per les quals va lluitar Gregorio López Raimundo.

L'acomiadarem dilluns a la Plaça de Sant Jaume, a les 8 del vespre.
Tothom que l'estima hi està convidat.

En un moment en el que molts reivindiquem la nostra memòria col·lectiva, ens deixa un home que representa per a molta gent això: una determinada memòria col·lectiva. Ell és un representant molt especial dels que en circumstàncies molt difícils, d’impuls republicà, d’amor i de mort, de lluita en guerra civil, en l’exili, contra el franquisme, en la presó, en la clandestinitat, en la democràcia, han lluitat per la llibertat i el socialisme a Catalunya i a Espanya. És en Gregori López Raimundo.

Ara parlaran (parlarem) extensament de la seva vida, se’l recordarà i es recordarà com va ser homenatjat fa un any amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. No va ser un fundador del PSUC perquè era massa jove aleshores. Però ha estat un dels dirigents comunistes catalans més coherents i amb més capacitat política de la seva generació. Aragonès d’origen per català de cor, ha estat un dels defensors de la idea d’una Catalunya nació solidària amb els pobles d’Espanya i del món. És un patrimoni de tot els catalans.

Si alguna cosa voldríem destacar del Gregori que és, era i que queda en el nostre record, és la seva coherència. El món ha canviat des dels anys trenta del segle passat, i està canviant de manera més accelerada aquests darrers anys. Moltes coses que creiem representaven el futur ens han deixat orfes, però sentir-se i dir-se comunista avui és no renunciar a la utopia possible d’un mon de dones i homes lliures i iguals, en un món en pau i en un planeta habitable per a les generacions que ens succeiran. Aquest és el socialisme, el comunisme en llibertat que defensava Gregori, que ha defensat fins ara i que ens ajudarà a seguir defensant als que creiem també en aquesta utopia possible.

Ningú que lluita, que avança, que ajuda a avançar, està lliure de contradiccions. Gregori també en tenia i va patir les divisions de l’esquerra amb la que ell lluitava amb esperit unitari. Però les forces centrípetes eren massa fortes, i ell va haver d’escollir. I va ser fidel als seus ideals.
Va voler fer del comunisme un mètode d’unitat al servei de la classe treballadora i dels mes desafavorits, fent-lo viure al sindicat i al carrer més enllà d’ideologies religioses o filosòfiques. Darrerament seguia amb un interès creixent la lluita mundial contra la globalització capitalista.
En un moment en el que ens estem plantejant nous camins de llibertat i de democràcia per arribar al món millor possible, l’exemple de Gregori López Raimundo, el seu consell sempre intel·ligent, pacífic i unitari, no ens deixa. Estimat Gregori, estàs aquí amb nosaltres, que t’estimem i et respectem.

Albert Escofet Sánchez
Secretari General del PSUC viu

Noves activitats republicanes a la nostra ciutat

Hola a tot/es: Aquest dissabte 17 de novembre celebrem l'Assemblea General de l'Associació de Terrassa per la Tercera República. La farem en el Centre Cívic Avel·lí Estrenjer (Plaça de la Cultura, 5), a les 18 hores. L'ordre del dia és el següent: Balanç de gestió 2005-2007 Renovació de la Junta de l'Associació Projecte anual 2008 Precs i preguntes. Com entitat amb convicció unitària, fem una crida de tots els nostres socis/es, simpatitzants i ciutadans en general a l'assistència a l'Assemblea, per lograr una entitat més enfortida i amb més projecció en la ciutat, en uns moments on el moviment republicà i memorialístic ha passat a l'ofensiva per un estat democràtic sense herències del feixisme. Preguem feu el màxim de difusió d'aquesta convocatòria i esperem contar amb la vostra presència. Salut i Tercera República. Des de l'Associació de Terrassa per la Tercera República ens sumem a la convocatòria unitària de la manifestació del 6 de desembre a Madrid: per la Tercera República. No a la Constitució Monàrquica. I aquest any, ja van dos, estem organitzant anar en autocar des de Terrassa cap a Madrid, el dia 5 de desembre a les 12 h. per poder manifestar-nos el dia 6 a les 12 hores. Si esteu interessats/des podeu podeu posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant la web o trucant al 686 52 82 78 (per les tards). Salut i República

Annex: Manifest unitari

Enllaç: kaosenlared

http://associaciotercerarepublica.terrassa.net/

Concentració a Terrassa en solidaritat amb el jove assassinat a Madrid per un militar feixista

Fa uns quants mesos que ens vàrem trobar aquí per expressar el nostre rebuig i la nostra condemna per una agressió feixista que es va produir a Terrassa. Per sort, el company agredit, desprès de passar una temporada a l'hospital, va poder recuperar-se. Aleshores ja vàrem denunciar la impunitat amb que es movien els grups feixistes i la manipulació que es donava en els mitjans de comunicació intentant treure importància política del fet.

Ahir es va tornar a produir una agressió feixista, aquest cop a Madrid, que desgraciadament ha acabat amb l'assassinat d'un noi de 16 anys i ferides greus a 2 joves més. Un altre cop es torna a parlar d'enfrontament entre bandes i de que el assassí era un individu que actuava sol.

La veritat es que el assassí és un militar, recalco militar, que venia de la manifestació que havia convocat Democracia Nacional en contra dels immigrants.

La veritat és que el Carlos anava a una concentració popular en contra de la manifestació feixista.

La veritat és que la delegada del govern a Madrid va autoritzar una manifestació feixista, racista i xenòfoba.

La veritat és que el fiscal en cap de Madrid ha fet unes declaracions fa pocs dies en les que vincula la immigració i la delinqüència.

La veritat és que Democracia Nacional, malgrat que ho hagi desmentit oficialment, és al darrera d'aquesta agressió.

Per això exigim la destitució de la delegada del govern a Madrid, la il·legalització de Democracia Nacional i el càstig exemplar de l'assassí del Carlos i els seus còmplices.

FEIXISME MAI MÉS.

Font: http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=44883

90 Aniversari de la Revolució Soviètica

La Revolució continua viva

1917-2007
90 Aniversari de la Revolució Soviètica

Xerrada-Debat sobre la importància històrica de la Revolució Socialista de 1917

Amb:

- Carlos Hermida (Professor d'Història de la Universidad Complutense de Madrid)

Dissabte 10 de Novembre de 2007
A les 18h. al Centre Cívic President Macià (Rambla de Francesc Macià, 189 - en el barri de Sant Pere Nord de Terrassa)

Organitza: PSUC-viu / PCC / PCE(m-l)

Este año celebramos el 90 aniversario de la primera revolución socialista triunfante de la historia. Esta significó un avance para la clase obrera internacional y se convirtió en la punta de lanza del movimiento obrero y la lucha por liberación de los pueblos del mundo contra el imperialismo. Convirtió un país atrasado en una potencia industrial e intelectual dirigida por y para los trabajadores que demostró la superioridad sin igual del socialismo sobre el capitalismo. Este hecho provocó reacciones favorables por parte del gran impulso revolucionario de partidos, sindicatos y movimientos en todos los rincones del planeta pero también un odio visceral por parte de la burguesía que vio un peligro real de su mundo de explotación, guerras y miseria y se dispuso a aniquilar esta revolución tanto en 1918 cuando se aliaron todas las potencias imperialistas que estaban en guerra entre ellas y los mencheviques como la Alemania nazi con el consentimiento de las “democracias” occidentales en 1939-1945. Ninguno de estos intentos acabó con la URSS que dio una vez más ejemplo de lucha heroica contra el fascismo.

Cabe señalar que desde Catalunya y España tuvimos la oportunidad de comprobar el internacionalismo proletario que demostró la URSS cuando fue el único país que ayudo militarmente a la II Republica en la guerra civil española y la solidaridad de las brigadas internacionales fundamentalmente compuesta u organizada por comunistas.

Hoy día podemos comprobar que la caída de la Unión Soviética ha significado una derrota internacional para los trabajadores ya que la burguesía ha lanzado una ofensiva sin precedentes contra todas las conquistas y derechos que adquirimos por el impulso de aquella Gran Revolución de Octubre. El Capitalismo ha incrementado sus contradicciones que se transforman en guerras, masacres, miseria, enfrentamiento entre pueblos, cierres de empresas, etc… lo que nos hace evidente la necesidad de la lucha por el socialismo.

Ellos, los bolcheviques, abrieron el camino, la lucha continua, la revolución sigue viva.

VIVA LA REVOLUCIÓN SOCIALISTA DE OCTUBRE
VIVA EL SOCIALISMO Y EL COMUNISMO

40è Aniversari de l'assassinat d'Ernesto "Che" Guevara

Al cumplirse los primeros 40 años de la caída en combate y posterior ajusticiamiento del guerrillero argentino-cubano Ernesto Che Guevara, creemos que es necesario rendirle nuestro más sincero y emotivo homenaje. El 8 octubre de 1967 fue ultimado el Che en circunstancias extrañas, apresado herido tras su último combate al frente de una columna insurgente en las montañas del centro de Bolivia, donde intentó generar una revolución continental. Humanismo revolucionario, ética, austeridad, rebeldía, radicalidad, actuar consciente y consecuente, honestidad, antiimperialismo, solidaridad y latinoamericanismo, son la conjunción de los valores que bastan para asumirlo como emblema. En Cuba, país en el que contribuyó decisivamente a su revolución, el Che significa la más alta condición del combatiente, capaz de representar los mejores valores del ser humano. Diversas actividades se suceden por estos días en todo el mundo y especialmente en Cuba para conmemorar la efeméride del asesinato de Guevara, marcadas en su mayoría por la gratitud y el reconocimiento de su ejemplo. A 40 años de su muerte, el Che ocupa uno de los estratos más altos entre los revolucionarios que han sido en el mundo, cuyo carácter irreverente y romántico lo convierten en el paradigma de las nuevas generaciones.

“Crezcan como buenos revolucionarios. Estudien mucho para poder dominar la técnica que permite dominar la naturaleza. Acuérdense que la revolución es lo importante y que cada uno de nosotros, solo, no vale nada. Sobre todo, sean siempre capaces de sentir en lo más hondo cualquier injusticia cometida contra cualquiera en cualquier parte del mundo. Es la cualidad más linda de un revolucionario.”

(Carta de Ernesto “Che” Guevara a sus hijos)

L'Home Nou

Vigència de l'exemple revolucionari

Acte sobre el 40è Aniversari de l'assassinat del Che Guevara

Documental, Poesies, Cançons, Lectures, Cantautor

Dissabte 27 d'octubre de 2007 a partir de les 18h. al Centre Cívic Municipal President Macià de Terrassa (Rambla de Francesc Macià, 189 - en el barri de Sant Pere Nord).

Organitza:

- Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa

- PSUC-Viu

Per una alternativa d'esquerres

Carta de presentación de la candidatura a la presidencia del gobierno de Marga Sanz en IU

Hoy presento una candidatura a la Presidencia de gobierno que quiere dar la palabra a las bases de IU, para que opinen y decidan sobre el programa, sobre nuestra acción parlamentaria y nuestras prioridades políticas. Nos hubiera gustado que la Asamblea de IU hiciera un balance de estos cuatro años y que las ideas y la política se hubieran situado por encima de los nombres, para luego elegir al candidato o candidata más adecuado.

Queremos dar la palabra a nuestros afiliados y afiliadas, porque nos creemos el modelo democrático y participativo que está en los orígenes de nuestro movimiento político, y porque entendemos que la acción institucional tiene sentido cuando se vincula a la organización, a sus órganos y a las normas democráticas de funcionamiento. Los escaños no pueden ser autónomos de la organización que los elige.

Esta candidatura representa una propuesta colectiva y plural de ejercer el autogobierno por parte de los hombres y mujeres que configuramos IU. Creemos en IU. Creemos que IU es necesaria para los trabajadores y trabajadoras de este país, para superar la lógica del capitalismo neoliberal, la lógica que lleva a la precariedad, la desigualdad y la discriminación. Aspiramos a representar la voz de los que no tienen poder y que sufren las consecuencias de un modelo político cada vez más antidemocrático.

Aspiro a que recuperemos la influencia social que hemos tenido, que tuvo la izquierda transformadora y anticapitalista; porque tenemos un espacio social y político propio, y queremos y podemos dar un fuerte impulso a Izquierda Unida hacia la sociedad y recuperar esa credibilidad política que se transforma en voto consciente.

Credibilidad que se ha visto dañada con actuaciones del grupo parlamentario que en demasiadas ocasiones se ha situado de espaldas a la organización, a su programa y a sus bases, y de espaldas a la elaboración de sus áreas que son las raíces que nos unen a los movimientos sociales, aquello que da sentido a nuestra definición de movimiento político y social. Hemos visto un apoyo incomprensible a la LOE, a la Ley de Defensa Nacional, la aceptación de la estabilidad presupuestaria, y ahora no sabemos como puede acabar el debate de la ley de la Memoria Histórica. Una larga lista que ha acentuado la subalternidad de IU a la estrategia política del gobierno Zapatero.

La izquierda transformadora que representamos debe propugnar un cambio de modelo económico y social que ponga en pie un sistema justo y solidario. Porque durante la presente legislatura el crecimiento económico del que se alardea se ha construido sobre una intensificación de la explotación del trabajo y de la naturaleza, y se ha financiado hipotecando los salarios futuros de millones de personas explotando una necesidad básica, la de una vivienda. Los servicios públicos se privatizan, y los adelantos técnicos se han usado para deslocalizar, reestructurar, precarizar etc, en definitiva para elevar aún más la indefensión de los trabajadores y trabajadoras. Vamos hacia una sociedad cada vez mas clasista, desestructurada e insolidaria.

Queremos situar en esta campaña electoral, en nuestra acción institucional y en la movilización social los problemas reales de los trabajadores y trabajadoras y de la ciudadanía: el trabajo, la vivienda, la carestía de la vida, la sanidad, la educación, la atención a los mayores, a los discapacitados.

• Ofrecemos un programa de mejora cuantitativa y cualitativa de la situación de los asalariados frente a la intensificación de la explotación y de la exclusión que caracteriza al sistema y sus políticas neoliberales(hablamos de aumentar el salario mínimo, penalizar la precariedad, la discriminación salarial, hablamos de cláusulas sociales en la contratación pública).
• Queremos mejorar las condiciones de vida de los sectores más desfavorecidos invirtiendo las desigualdades crecientes(hablamos de la educación pública y laica, de la sanidad pública y de calidad, de que la atención a las dependencias se haga desde el servicio público, hablamos de los mayores, de los jóvenes y de combatir las discriminaciones por razón de género o de nacionalidad. Hablamos de vivienda pública en alquiler, de bajar los intereses de las hipotecas, de la reserva pública de todo el suelo urbanizable que queda… y hablamos de la financiación adecuada de los ayuntamientos).
• Planteamos Desarrollo frente a Crecimiento, un desarrollo sostenible y solidario que frene el derroche de energía y agua, y la urbanización y el asfaltado de los espacios libres, que aleje la amenaza del cambio climático. Porque nos creemos que la plenitud del desarrollo humano se hará en armonía con la naturaleza, o no se hará.

Democratizar el Estado significa para nosotros una apuesta radical por la República Federal. Una federalidad basada en la solidaridad y en la libertad, en la libre adhesión de los pueblos del estado. Para esto necesitamos reformar la Constitución del 78 en un sentido progresista, reforzando la participación de los ciudadanos y ciudadanas.

En el siglo XXI un autogobierno efectivo va indisolublemente ligado a la democracia participativa, una Constitución democrática debe abrir el poder a la participación directa en el ámbito de lo económico, de lo político y en lo cultural, en el centro de trabajo, en el barrio, en el ayuntamiento.

Necesitamos un Pacto Federal para un nuevo modelo de Estado basado en un compromiso con los derechos sociales e iguales para todos los ciudadanos independientemente del territorio donde habiten, con el autogobierno y la democracia participativa. Y todo esto tiene un difícil encaje en el actual “tinglado” institucional con un Parlamento “blindado” y “calculado” para asegurar la “gobernabilidad”. Todo ello sin hablar de las zonas “grises” de la democracia española y su amnesia histórica.

De ahí que planteemos como medidas urgentes:

• la reforma de la justicia: control democrático sobre jueces y fiscales
• supresión de los privilegios de la Iglesia Católica, empezando por la enseñanza de la religión en el sistema educativo público
• sometimiento del ejército al control de la representación popular
• reforma electoral para disponer de un sistema proporcional real
• y, por supuesto, la anulación radical de los juicios del franquismo y que devuelva a los represaliados y represaliadas su plena identidad de defensores de la legalidad republicana, de la libertad, la democracia y los derechos sociales. Estos son los elementos sustanciales de nuestra Ley de la Memoria Histórica. NO QUEREMOS OTRA, porque, ¿qué futuro colectivo tienen nuestros pueblos si se les niega la posibilidad de identificarse con su historia?

La izquierda o es anticapitalista, o no lo es, decía Rossana Rosanda estos días, y yo añadiría que o es feminista o tampoco es izquierda. Hoy a IU no nos basta la paridad, debemos incorporar la problemática de género en todos nuestras propuestas políticas, emprendiendo de una vez por todas la política feminista que garantice un discurso y una práctica de hombres y mujeres libres.

Desde nuestro rechazo a la última reforma del Tratado Constitucional europeo debemos impulsar conjuntamente con el PIE y el Foro Social Europeo una iniciativa para un proceso constituyente por una Europa democrática, social y de los pueblos, que nos aleje de una Europa fortaleza y excluyente, y se convierta en un contrapeso a las políticas imperialistas de los EEUU, contribuyendo a la Paz en el mundo, base para la convivencia y el desarrollo de los pueblos.

Esta propuesta necesita de nuestra gente y su protagonismo, de la cohesión de nuestra organización, poniendo fin al conflicto interno, porque estamos decididos a recuperar y aumentar la influencia que hemos tenido no hace tanto tiempo, para que los ciudadanos y las ciudadanas sientan que votar a IU es útil para solucionar sus problemas.

Queremos un debate de propuesta política en la organización y un mecanismo democrático de elección del candidato o candidata a la Presidencia del Gobierno. Y ahí estaremos asumiendo sus resultados, gane quien gane, para hacer la mejor campaña, porque creemos en Izquierda Unida y queremos dar a nuestra gente la palabra.

Marga Sanz

Més informació a:

http://margasanz.blogspot.com/

http://democraciaradical.blogspot.com/

Visca la República!

El Comitè Executiu del PSUC (Viu), davant de l’espiral repressiva desfermada contra les persones que en diferents ciutats i pobles han cremat imatges del Rei d’Espanya, manifesta el seu rebuig d’aquesta violació del que creiem és un dret legítim d’opinió política.

Moltes de les mateixes persones i institucions que en el seu moment van clamar contra la pretensió d’alguns sectors islàmics de que fossin censurats uns dibuixos que feien burla del profeta Muhamad, recolzen ara els jutges que processen i els responsables de l’ordre públic que reprimeixen manifestants contra la institució monàrquica.

Cremar una imatge o una bandera, que no són res més que símbols, no pot en cap cas considerar-se delicte, perquè no constitueix cap agressió física ni moral contra persones ni contra propietats, sinó únicament la manifestació simbòlica d’una opinió política. En aquest cas, la disconformitat amb la institució monàrquica com a forma d’Estat a Espanya.

Institució monàrquica que, tot i haver estat refrendada democràticament en virtut del mateix acte en què es va plebiscitar la vigent Constitució espanyola, no pot lliurar-se del pes que representa la història dels seus orígens: va ser re-instaurada arbitràriament pel dictador que havia ofegat a sang i foc la legitimitat republicana i, un cop mort aquest i iniciat el procés de transició a l’actual (i, pel que es veu, limitada) democràcia, va ser imposada pels “poders fàctics” (classe política franquista, exèrcit i gran capital) a les forces polítiques democràtiques com a conditio sine qua non per a la legalització i conseqüent participació a les eleccions de 1977.

No dubtem, a més, de qualificar aquesta repressió com a inútil, perquè no aconsegueix altra cosa que escampar la protesta i la solidaritat amb els reprimits. Solidaritat a la qual s’adhereix plenament el nostre Partit al temps que reclama l’obertura d’un procés de reforma constitucional (que ja hauria d’haver estat endegat en ocasió de les reformes d’alguns estatuts d’autonomia) per tal de dotar Espanya d’una forma d’Estat autènticament democràtica que té, com a requisit mínim, l’establiment d’una república federal.