dimecres, 18 d’abril del 2012

El Josep ens ha deixat...

Intervenció de Jonathan Atienza aquest passat dissabte 14 d'abril a Terrassa en el Sopar per la República, en homenatge al nostre estimat amic, company i camarada Josep Martínez Ferreiro, mort fa tres setmanes. El Josep era membre de l'Associació de Terrassa per la Tercera República i militant del PSUC-viu.

Antes de continuar, este año tenemos que lamentar la ausencia entre nosotros/as de un compañero de la asociación que nos dejó hace apenas tres semanas. A él le habría gustado estar en la cena de hoy, como ha estado en todas desde que comenzamos a organizarlas. Me estoy refiriendo a nuestro amigo, compañero y para algunos también camarada Josep Martínez Ferreiro, el pintor.

La suya ha sido una vida de dedicación a lo que amaba, y a todo aquello en lo que creía. Si su pasión y su medio de vida fue la pintura, observar la realidad que le rodeaba para plasmarla en sus cuadros, su otra pasión fue intentar cambiar esa misma realidad desde el compromiso militante y la lucha.

Josep fue una persona excepcional, abnegada y firme en sus convicciones. No podía permanecer impasible ante la injusticia social porque creía que el deber de toda persona con un mínimo de conciencia debe ser implicarse en cambiarla. Como parte de ese compromiso asumió también la defensa de los valores republicanos, y por eso desde el principio, fue un compañero implicado en la asociación. Participaba en la toma de decisiones y en la organización de las actividades como el que más, pero a raíz de sus problemas de salud tuvo que comenzar a cuidarse más, y en consecuencia tuvo que dejar de frecuentarnos.

Pese a ello en ningún momento se desvinculó y siempre quiso estar presente en todos los eventos que hacíamos. El año pasado sin ir más lejos, nos acompañó a nuestra última salida a la Jonquera y La Vajol y también estuvo presente en la cena.

Con su desaparición física se nos ha ido una de esas personas insustituibles, pero que nunca va a dejar de estar presente entre nosotros/as.

Él quería estar presente hoy aquí, pero no va a poder ser. Pese a ello, el mejor homenaje que le podemos hacer, y que seguro que le gustaría, es continuar esta lucha por la justicia social y por la República. Decía que quizás no la vería, pero que las generaciones jóvenes debíamos seguir batallando para hacerla realidad.

Por eso desde aquí pedimos un aplauso de reconocimiento a Josep.

Salud compañero!!

Viva la República!!!

dilluns, 9 d’abril del 2012

35 Anys del primer acte legal de CCOO a Terrassa

El 3 d'abril de 1977 es realitzava el primer acte legal de Comissions Obreres a Terrassa, al cinema Rambla. 35 anys després els i les comunistes continuem lluitant i defensant la mateixa alternativa social. Venim de lluny i anem més lluny encara!

dissabte, 18 de febrer del 2012

Hem d'aturar la reforma laboral del PP

HEM D’ATURAR LA REFORMA LABORAL DEL PP

MANIFESTACIONS diumenge 19 de febrer a les 12h

Aquest diumenge 19 de febrer, CCOO i UGT de Catalunya convoquem diverses manifestacions contra la reforma laboral amb el lema "No a la reforma laboral! INJUSTA amb els treballadors i treballadores. INEFICAÇ per a l'economia. INÚTIL per a l'ocupació."

- a Barcelona: 12 hores a Passeig de Gràcia - Avinguda Diagonal

dimecres, 1 de febrer del 2012

Respostes comunistes a la crisi

ACTE POLÍTIC: RESPOSTES COMUNISTES A LA CRISI

Dissabte 18 de febrer, a les 11:30h

Presenta:
Miguel Ángel Domínguez, Secretari de Moviment Obrer del PSUC-Viu

Intervenen:
José Luis Centella, Secretari General del PCE i Diputat al Congrés per IU
Alfredo Clemente, Secretari General del PSUC-Viu
Jorge Torres, Secretari General de Joves Comunistes
Amparo Ardanuy, Secretaria de Dona del PSUC Viu

Centre Cívic Cotxeres Borrell (C/Viladomat 2-8, Barcelona, Metro L2 Sant Antoni o L3 Poble Sec, Bus 20, 24, 64, 57, 157).


dissabte, 7 de gener del 2012

En defensa de la democràcia i contra les mesures de PP i CiU

El PP ha començat la legislatura de manera provocadora. El nomenament de Luis de Guindos com a ministre d’Economia posa de manifest la clara aliança del govern amb el sector financer i especulatiu que ha provocat la crisi, sense cap tipus de dissimulo ni de vergonya.

L’estratègia del capital continua endavant: volen aprofundir la crisi i debilitar el sector públic per tal de fomentar una nova acumulació privada en l’educació, salut i serveis socials. Les primeres mesures del PP van en aquesta línia. La disminució de la despesa no fa sinó accentuar la depressió, com ha posat de manifest l’evidència econòmica disponible. En una crisi de demanda, la recuperació passa necessàriament per un impuls a l’economia des del sector públic, el contrari del que s’està fent.

Les mesures són injustes, ja que l’ajust recau novament sobre qui més està patint la crisi. Fins i tot l’increment d’impostos afecta majoritàriament sobre les rendes del treball. Però no són mesures il·lògiques, sinó que segueixen a la perfecció l’estratègia assenyalada.

És evident que la crisi econòmica i la política van de la mà. No es tracta només de que el PP hagi faltat a les seves promeses electorals, sinó que les seves polítiques atempten contra els drets socials, que també són drets humans, i per tant contra la democràcia. Cap majoria, que en aquest cas no és absoluta des del punt de vista de la voluntat popular, pot justificar mesures antidemocràtiques com les que estem veient.

L’única reforma laboral justa consistiria en la revocació de totes les anteriors i en el respecte pels drets de la classe treballadora. En un context tan greu com l’actual, els sindicats no poden arribar a cap tipus d’acord que segueixi la lògica dels ajustos.

A Catalunya, la situació ha superat totes les línies vermelles. CiU creu que una majoria simple de votants, aconseguida mitjançant la manipulació i la utilització barroera del nacionalisme, legitima al govern per a atacar tots els drets socials. CiU està bombardejant de manera sistemàtica uns drets que sustenten la ja feble democràcia que s’ha aconseguit amb l’esforç i fins i tot la vida de moltes persones en aquest país. No podem acceptar com a legítimes unes mesures que fins i tot estan provocant la pèrdua de vides humanes per inatenció sanitària.

El PSUC Viu fa una crida a la mobilització unitària per tal de lluitar per la democràcia i contra les mesures d’ajust. Apostem per una revolució ciutadana que pugui expressar al carrer i a les institucions la defensa dels drets de les persones. Creiem que forces polítiques d’esquerres, sindicats i moviments socials han de lluitar en comú per tal d’aconseguir aquest gran repte.



dimecres, 30 de novembre del 2011

La Maruja es nega a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona

La Maruja, militant del PSUC Viu, veïna de Nou Barris i actual presidenta del Casal de Gent Gran de la Prosperitat des de la seva creació ara fa 8 anys, s'ha negat a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona, de mans de l'alcalde Xavier Tries, en protesta contra les retallades que estan aplicant els governs de CiU. Podeu veure el vídeo de la frustrada entrega al canal YouTube del PSUC Viu (només la intervenció de la Maruja) i a BTV (notícia de tota l'entrega):

Canal YouTube del PSUC Viu
BTV



dissabte, 12 de novembre del 2011

Ens ha deixat Trinidad Gallego, la "Trini"

Trinidad Gallego, membre de "Les Dones del 36", ens ha deixat.
Recordem que al 2004 va participar en un acte nostre a Terrassa:
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/terrassa_14022004.htm

Image


Els seus valors de fraternitat són els valors de l'esquerra. Mai l'oblidarem.

Companyes i companys, camarades:

Hem de lamentar la pèrdua d'una altre de les imprescindibles, la nostra infatigable i estimada per tothom, camarada Trinidad Gallego coneguda per tots com "La Trini".

El seu compromís és el de tota una vida. La Trini entrà al PCE l’any 1935; va exercir d’infermera durant tota la guerra mentre realitzava altres tasques al si de la JSU, per a patir immediatament desprès la brutal repressió del règim. Va ingressar a la presó junt amb la seva mare i la seva àvia, que tenia 87 anys.

Això però, no la va doblegar; un cop va sortir de la presó, va dedicar-se en cos i ànima a organitzar l'antifranquisme, primer al si del PCE i finalment, des del moment de la seva arribada a Barcelona a l'any 50, a través del PSUC. Ha mantingut la seva militància comunista tota la vida.

La Trini ha donat el cos a la ciència, pel que no hi haurà enterrament.

La Secretaria Política del Partit ha decidit fer un acte de comiat a la seu central del partit, a la sala que porta el seu nom, el proper dimecres dia 16 de novembre a les 19:00 hores.

Així mateix, preparar un gran acte d’homenatge públic en les properes setmanes, ampli, unitari, obert a tothom, amb la participació també del PCE, en un espai adequat i que pugui donar cabuda a totes aquelles persones que vulguin retre homenatge a la Trini.

El dolor per la seva mort es del de la dimensió del reconeixement a la seva persona, a la seva lluita i a tot el que ha representat i representarà per sempre entre totes i tots els que a Catalunya han lluitat, lluiten i lluitaran pels ideals d'emancipació als que la camarada Trinidad Gallego va dedicar tota la seva vida.

La Trini ha mort: la lluita continua.

La històrica militant comunista Trinidad Gallego, coneguda com la Trini, va morir ahir als 98 anys. Nascuda a Madrid, Trinidad Gallego era enfermera i miltant del PCE des del 1935. La Trini va ser una de les milers de dones comunistes durament repressaliades pel franquisme, que va passar bona part de la seva vida a les presons de Las Ventas i d’Amorebieta, per la seva militància comunista. Actualment militava al PSUC-Viu i era col·laboradora habitual de la Fundació Pere Ardiaca, en l'àmbit de la Memòria Històrica.

Esa fue mi vida. Siempre defenderé las ideas comunistas porque creo que sólo desde ahí se puede luchar contra lo que se nos vino encima y contra lo que sucede hoy, que yo no sé si la gente lo ve, pero yo sí lo veo. Y menos mal que me moriré pronto, porque con 85 años yo no sé si he hecho bastante, pero lo cierto es que ya no puedo más.

“Trini”, 1998
Va néixer el 28 d’octubre del 1913. Va viure sempre amb la seva mare i la seva àvia com a figura paterna. Quan era petita no tenia consciència de les diferències de classes socials. Va anar a l’escola i va ser educada amb la màxima llibertat que era possible en aquell temps. Va tenir moltes feines i sempre va aprendre a buscar-se la vida ella sola.
A casa seva gairebé no parlaven de temes de política. Però el 1934, i com a conseqüència de la “Revolució d’Octubre”, un cosí de la Trini li va demanar ajuda per auxiliar els fills de les lluitadores que van ser empresonades a Astúries. Va col·laborar, doncs, amb les socialistes per refugiar-los a Madrid. A poc a poc es va adonar de les diferències tant ideològiques com socials de la gent que l’envoltava, o sigui, els seus veïns. El 1935 ingressa al Partit Comunista.

A la feina observava totes les injustícies de les monges i, amb altres infermeres, el 1936 va crear el “Comité de Enfermeras”. Durant tota la guerra va estar a l’hospital de sang amb els ferits de la guerra. La seva lluita en aquest conflicte bèl·lic va ser curar ferits, organitzar l’hospital i atendre els desesperats.

El 13 d’abril del 1939 un veí la va denunciar i les tres, la Trini, la seva mare i la seva àvia, van ingressar a la presó de Ventas. Van ser jutjades i condemnades a 30 anys. Les van traslladar a la presó d’Amorebieta (Biscaia). El setembre del 1941 van sortir indultades i van ser desterrades. La seva mare i la seva àvia van anar a un pis que la Trinidad va trobar per a elles (quan va sortir la seva àvia de la presó tenia 90 anys). Ella va anar a treballar a Alacant. La tornen a detenir el febrer del 1942 per les seves activitats clandestines organitzant el Partit Comunista d’Espanya. La condemna és la mateixa que l’anterior. Va estar a la presó fins el 1945. En sortir, aconsegueix feina a Baena (Còrdova) i Alcahuete de la Sierna (Jaén). En aquest període, auxilià uns guerillers que eren a la muntanya.

El gener del 1947 la van detenir un altre cop per auxili a bandolers. Malalta, la traslladen un altre cop a la presó de Ventas el 1948, on li arriba la notícia de la mort de la seva àvia i de la seva mare. En total, passa set anys en diferents presons treballant d’infermera i llevadora. A totes les presons on s’està les condicions són terribles: ni sanitat, ni menjar, ni higiene...només cançons i balls per evitar el fred i la gana. El 1951 arriba a Barcelona. Va viure en molts pisos però al final es va instal·lar definitivament a Nou Barris. Van ser temps difícils plens de por i ella, que no volia lliurar-se arribada a aquest punt, només pensava a menjar i sobreviure.

La Trinidad va ser una dona molt valenta, culta, intel·ligent, exigent, amb sentit de l’humor i sense por a la mort. I el que ella mai no va fer és oblidar ni perdonar tot el que li havien fet a la seva àvia. Activa militant social i política militava al PSUC-Viu. Des del 2006 era sòcia d'Honor de la nostra Fundació.

Seguim el teu exemple Trini, sempre dempeus!

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Us recomanem...

Us recomanem anar al cinema un dia d'aquests a veure la pel·lícula "La voz dormida", dirigida pel director Benito Zambrano i basada en la novel·la de Dulce Chacón.