Manolo Linares, un comunista, un hombre del pueblo, uno de los nuestros

Podeu llegir l'article de l'historiador local Manel Márquez sobre Manuel Linares clicant aquí.

Ens ha deixat l'amic i camarada Manuel Linares

Comença aquest any nou amb una notícia molt dolenta. Ens ha deixat el company Manuel Linares, històric militant i dirigent del PSUC, un dels fundadors d'EUiA a Terrassa, dirigent veïnal i sindical... Ha estat enterrat aquest dilluns 2 de gener pel matí.

Manuel Linares és un dels herois que protagonitzen el llibre "Combat per la llibertat", que relata la història del moviment antifranquista a Terrassa.

Persones lluitadores com ell es van sacrificar pels drets socials i les llibertats democràtiques del nostre país. Entre altres coses va ser membre de les direccions del PSUC i del PCE i va actuar d'enllaç amb l'exili per portar la publicació "Mundo Obrero" a Catalunya. Terrassa perd a una de les persones més significatives de la lluita antifranquista.

Salut i gràcies per sempre camarada!

Se suele decir que este país es injusto con sus mejores hijos y desagradecido con sus héroes. Quizás sea un caso más el de Manuel Linares.

Este país a hombres como Manuel le debe las gracias por la lucha y conquista de derechos sociales y de libertades democráticas.

Desde el Partido sentimos que no se ha marchado del todo: nos deja su ejemplo de lucha y valor así como sus valores de coherencia y humildad.

Sabemos que ha marcado huella en todas las personas que hemos tenido la suerte de conocerlo. Por esto, no ha sido en vano su militancia porque ha logrado que la Revolución esté presente en nuestras conciencias.

Manuel al igual que muchos otros sabía que el compromiso personal implicaba el riesgo de padecer detenciones, torturas y encarcelamientos. Y esto no le impidió seguir luchando por mejorar las condiciones de vida de la gente de esta ciudad. Por eso el 18 de junio de 2010 le quisimos homenajear humildemente entregándole una placa en reconocimiento a su compromiso militante de lucha por la libertad.

Quizás a él le gustaría que hoy estuviéramos aquí explicando chistes. Su sentido del humor no se apagó nunca ni en los peores momentos.

A los jóvenes siempre nos transmitió su entusiasmo y alegría, su convencimiento de que otro mundo más justo, solidario e igualitario es posible. Nos envidió siempre su formación, la claridad como exponía lo que quería decir y su optimismo. Y seguiremos con su ejemplo y sus consejos.

Se merece de todos nosotros el reconocimiento al comunista, al amigo, al familiar, que como en el poema de Machado, era, en el buen sentido de la palabra, bueno.

“Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar. “

Salud, camarada. Y gracias.

Ivan Martos (secretari polític local del PSUC-viu de Terrassa)
 

Contra el continuisme, més activisme!

Open publication - Free publishing - More catalunya

El 14 de novembre, que no ens prenguin el futur, tothom a la Vaga General!

Open publication - Free publishing

Valoració de la situació política catalana davant la convocatòria d’eleccions anticipades

El president de la Generalitat ha convocat eleccions anticipades durant el debat de política general al Parlament. L’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre ha estat l’episodi cabdal d’una estratègia dissenyada per servir l’interès concret de CIU i el de les classes socials que representa. Aquesta mobilització ha estat instrumentalitzada pel govern, com ho ha estat l’aspiració a un millor i més just finançament per Catalunya amb una proposta de Pacte Fiscal que no contempla ni la més mínima inversió en serveis públics i polítiques socials, i que per tant no és bona per a l’interès de la majoria de catalans i catalanes. L’autèntic dèficit a Catalunya és el dèficit social. O la retallada de sobirania que ha suposat la petició de rescat al Fondo de Liquidez Autonómico sota condicions prèviament recolzades per CIU a la Ley de Estabilidad Presupuestaria, llei que arriba a contemplar la intervenció de les autonomies. D’altra banda, aquest rescat, que prioritza l‘aprovisionament de l’esfera privada per davant de garantir entre d’altres sanitat, educació i polítiques socials, l’hauran de suportar ineludiblement el conjunt dels catalans i catalanes.

El PSUC Viu considera que l’estratègia d’enarborar la bandera i acudir al sentiment identitari, respon a la voluntat de CIU per desviar l’atenció de l’extrema lluita de classes existent a Catalunya, provocada per les polítiques d’austeritat i estabilitat pressupostària. CIU representa l’avantguarda neoliberal a l’estat espanyol, que s’expressa retallada rere retallada amb el desmuntatge de la sanitat i l’educació públiques i els serveis socials, l’encariment de preus públics i taxes, així com per aplicar mesures de regressivitat fiscal i continuades privatitzacions. Quan no té les competències com a Govern, les recolza al Parlament espanyol: les reformes laborals, la reforma de les pensions, la reforma de la constitució, les successives retallades, el recolzament al model fiscal regressiu... CIU no només executa les polítiques més antisocials sinó que reprimeix amb brutalitat qualsevol expressió de contestació ciutadana.

En aquest estat de coses, el PSUC VIU vam prendre la determinació de no convocar a la manifestació per una qüestió d’ètica política, ja que en cap cas ens és acceptable manifestar- nos al costat de CIU en aquest context de maniobra de distracció. A més, el PSUC Viu no som una força política que consideri que la independència de Catalunya hagi d’estar necessàriament relacionada amb el compromís de lluita contra l’agressió del capital financer i les classes dominants catalanes, i per una societat justa, equitativa i democràtica. Es tracta de categories diferents. Ans al contrari, entenem que davant l’agressió del capitalisme globalitzat, els treballadors i treballadores i les classes populars han d’assolir llaços d’unió i coordinació en un moment històric en que el paper dels estats-nació és cada cop més irrellevant. El PSUC Viu expressem el compromís d’intervenir, conjuntament amb el PCE, en un espai polític més ampli, que es circumscriu a l’estat espanyol. Compromís amb les lluites socials però també, amb el reconeixement de les diferents realitats nacionals existents en el seu marc.

El procés de superació del model d’estat de les autonomies és, sens dubte, irreversible. Com diem, és intrínsec al col·lapse del model econòmic i jurídico-polític de l’estat espanyol. Ara bé, cal constatar que aquest no ha de passar necessàriament per la recentralització de l’estat o per la independència de Catalunya. En la tradició del catalanisme popular, el PSUC Viu apostem per una relació de federalitat amb Espanya, ja que entenem que aquest és el model que millor pot respondre a les aspiracions socials i nacionals dels treballadors i treballadores i les classes populars catalanes. No es tracta de si aquesta opció és més o menys difícil d’assolir. La secessió de Catalunya o el propi avenç cap a una societat de base socialista també ho són. Es tracta d’elaborar l’estratègia política en base a una proposta madurada, coherent i realista en funció de la realitat imperant. El PSUC Viu ens comprometem, conjuntament amb el PCE, i al si d’EUiA, a treballar per una proposta federal i republicana en tota la seva dimensió: fiscalitat, competències, recursos, organització territorial, drets polítics, socials, econòmics i nacionals. Així mateix, apostem per l’articulació d’aliances entorn l’espai polític dels federalistes per situar la proposta en la centralitat política i així reformular l’encaix de Catalunya dins d’Espanya

Ens reafirmem per tant, en el dret a l’autodeterminació com a mitjà per assolir aquest objectiu. Aquest dret resulta inalienable de l’espai polític dels federalistes, però també de la cultura política marxista. Entenem el dret a decidir com a expressió democràtica de primer ordre en la seva màxima amplitud: ha de definir qui vols ser i com et relaciones des de la perspectiva nacional però també com vols ser des de la perspectiva dels drets socials, económics, polítics i culturals, en definitiva, ha de suposar el primer pas cap a la construcció del projecte de país.

El PSUC Viu entenem el referèndum ciutadà sobre les retallades i les polítiques d’austeritat dels governs de CIU i PP proposat per la Cimera Social i els sindicats de classe com un exercici d’autodeterminació, per tant, cridem a la participació massiva. Així mateix, fem una crida a la mobilització social i a la confrontació d’idees per tal d’acumular la consciència crítica imprescindible per tal d’iniciar el procés constituent de les classe treballadora i les classes populars, la proposta de model d’estat del qual, considerem, passa ineludiblement pel model republicà, federal i solidari. Es tracta, doncs, de començar a construir la democràcia.

Pel que s’ha exposat, l’esquerra catalana acut a les eleccions del 25 de novembre amb el repte de derrotar CIU. Això passa per prendre la iniciativa política i confrontar radicalment la totalitat de les seves reivindicacions. Posar l’accent en l’autèntica agenda política de CIU i els seus efectes en la societat catalana, per descomptat, però especialment, afirmar amb fermesa, no només el dret a l’autodeterminació sinó la proposta per la qual optaríem amb la consecució d’aquest, l’estat republicà, federal i solidari.

Sobre la mort de Bartolomé Baños

Bartolomé Baños (PSUC)

Cuando finaliza el mes de agosto (mes de vacaciones por excelencia) se ha marchado de entre nosotros un comunista sin apellidos, siempre fue eso, un comunista, su marcha ha sido fiel a su más íntimo estilo, silencioso, sin ruido, sabiendo que se marchaba un eslabón mas de la vieja vanguardia de luchadores de Terrassa.

Baños (cómo lo conocíamos) formó parte de aquella hornada de luchadores comunistas que hizo de Terrassa un punto de referencia en el mapa de España contra la dictadura franquista. Baños se ha ido como ante se fueron: Cipriano, López Neiro, Antonio Casas, la Francisca, Agustín Romero, Antonio el sevillano y tantos luchadores de Terrassa.

Con Baños como pieza clave del partido en la lucha de los años 50 y 60, se forjó el PSUC en Terrassa, su actuación fue fundamental en la relación del partido con los intelectuales, con el movimiento de mujeres democráticas, con la juventud comunista y en el sindicato de CC.OO. pero sobre todo en el aparato de propaganda, contribuyó activamente en forjar una nueva hornada de jóvenes comunistas que se incorporaron a la lucha y a las filas del PSUC.

La contribución de Baños en la lucha para mejorar las condiciones de vida de los trabajadores en las fábricas y mejoras de la calidad de vida en los barrios de Terrassa no ha sido en balde, cuando por razones de edad ha tenido que dejarnos, contemplamos que su ajetreada actividad no cayó en el vacío, él se sentía orgulloso de encontrar a su alrededor una nueva hornada de jóvenes comunistas que recogían su legado y mantenían viva la llama de la lucha obrera, se ha ido tranquilo, sabiendo que aún después de dejar buenos discípulos, hoy son otros mas jóvenes aún los que cogen el relevo y hacen que su lucha no fuera en balde, son jóvenes luchadores que pelean incansablemente por mantener las mejoras que se consiguieron con su lucha y compañeros de clase ya que los trabajadores en primer lugar y los ciudadanos en general sufrimos una nueva ofensiva de la derecha que pretenden que perdamos todos los derechos conquistados.

En la huelga de las bicicletas se luchaba contra la subida de impuestos y la carestía de la vida, hoy después de 60 años seguimos luchando contra los recortes y la subida de impuestos, puede que se cambie el sentido de los objetivos inmediatos pero la lucha sigue siendo la misma, mientras exista la explotación seguirá habiendo lucha y el espacio que Baños ha dejado pronto es cogido por un relevo.

Bartolomé Baños, puedes descansar tranquilo, que los que abracemos tu ideología y tu lucha recogimos tus experiencias y persistimos en la pelea, si pudieras ver a los nuevos jóvenes podrías sentirte orgulloso de ellos y podrías decir ya puedo marcharme puesto que mi sitio está ocupado.

Juan Márquez

El PSUC Viu critica el rescat de Catalunya i s'oposa a un model de pacte fiscal que no inclou el pacte social

El PSUC Viu considera que la petició de rescat per part de Catalunya demostra que les polítiques de retallades del govern han fracassat. La política de CiU ha consistit en perdonar impostos als més rics (que han provocat la crisi) i retallar la despesa social. Això ha enfonsat l'ocupació, el consum, la demanda i el conjunt de l'economia.

L'alternativa consisteix en incrementar els ingressos (de manera progressiva), la inversió pública i la despesa social, per a estimular l'economia, com ho demostren les experiències econòmiques del segle passat. S'ha de perseguir el frau fiscal, gravar molt més les grans fortunes, prohibir les SICAV, i recuperar plenament l'impost de successions i el del patrimoni.

El PSUC Viu considera que Catalunya té, entre d'altres, dos dèficits molt importants:
•    El dèficit fiscal, degut a un model de finançament insuficient.
•    El dèficit social, que no només es deu al punt anterior, sinó a una política econòmica i fiscal que ens situa molt per sota de la mitjana europea en impostos i despesa social.

Atribuir les mancances socials de Catalunya en exclusiva al dèficit fiscal, com està fent CiU, és fals i suposa una maniobra de distracció que intenta amagar la reaccionària política social que practica l'executiu d'Artur Mas. Es més, sense dèficit fiscal continuaríem per sota de la despesa social europea, degut a les polítiques de dretes del govern.

No és casualitat que els que mes èmfasi han posat en el  pacte fiscal són, alhora, els que s'estan aprofitant de la crisi i de l'empobriment de la majoria de catalans i catalanes. CiU vol eliminar la possibilitat d'una reforma fiscal progressista i progressiva a Catalunya i Espanya, que faci pagar a qui mes té, que és el que volem nosaltres i el que verdaderament ens ajudaria a afrontar una política econòmica justa que creés ocupació i, contribuís a una sortida justa de la crisi.

Per tot això el PSUC Viu es manifesta en contra de la proposta de pacte fiscal aprovada avui pel Parlament de Catalunya, ja que no incorpora la demanda de pacte social. Des del nostre punt de vista, ambdós elements són indestriables, i no es pot validar un règim fiscal que no garanteix les polítiques socials.

Finalment, considerem equivocada i confusa la mecànica de votacions parcials realitzada al Parlament, ja que entenem que el conjunt de la proposta ha de ser considerada globalment. Si hagués estat així estem convençuts de que el vot d'EUiA hagués estat negatiu que és tal com es valora globalment.

Tot està vinculat. Creiem que Catalunya ha d'incrementar els ingressos i la despesa social, de manera que el rescat no seria necessari. Alhora, apostem per un pacte fiscal de base federalitzant i descentralitzada que inclogui la redistribució de competències i de recursos per tal de garantir un finançament suficient per a Catalunya i el conjunt dels pobles de l'estat espanyol. Per tant, un pacte fiscal  entre les parts, just i solidari que garanteixi substancialment els drets socials del conjunt dels treballadors i treballadores i les classes populars.

Finalment, fem una crida a la mobilització per tal d'aturar les polítiques de retallades i el deteriorament dels drets de les persones i de la mateixa democràcia. Les protestes unitàries han de ser una via cabdal per a aconseguir plantejar alternatives justes i d'esquerres.

NO PASARAN!

Animem a participar a la manifestació a Terrassa en defensa de la democràcia i els drets socials, aquest dijous 19 de juliol a partir de les 19h de la tarda des de la Plaça Lluís Companys

Las medidas que anunció el Presidente del Gobierno en su comparecencia parlamentaria del 11 de julio, continúan profundizando la estrategia iniciada por el PSOE, el 10 de Mayo de 2010, de situar el pago de la deuda pública como el objetivo fundamental de nuestra economía. Hay que recordar que el aumento de la deuda pública, que ahora se utiliza para justificar estos recortes, está en los préstamos que tanto el gobierno Zapatero como ahora el de Rajoy han venido haciendo a la banca, prestamos que ni han sido devueltos, ni han servido para reactivar la economía real y lo que es peor tampoco han consolidado los balances de la banca española que sigue necesitando liquidez para hacer frente a sus obligaciones.

Para asegurar el pago de las obligaciones contraidas con las emisiones de deuda pública,una deuda que consideramos ilegítima, el gobierno está tomando medidas que vacían de contenido nuestro estado social y derecho al reducir el gasto social, los derechos laborales de los trabajadores de la administración pública y aumentar la fiscalidad indirecta, estas medidas que afectan fundamentalmente a los trabajadores y trabajadoras a los que se sigue haciendo correr con el costo de la crisis, sólo van a traer más dolor y desesperación, harán perder poder adquisitivo a las personas trabajadoras, y en absoluto van a mejorar la situación de las personas desempleadas, al contrario destruirán aún más empleo.

En paralelo, de forma complementaria, se aprovecha la crisis para vaciar de contenido la democracia. Así, en primer lugar, se acaba con el Estado Social al implementar normas, como las que acabamos de mencionar o la reforma laboral, la reforma de las pensiones, la reducción de las cotizaciones sociales o de las percepciones por desempleo que nada tienen que ver con el pago de la deuda, es una opción de clase que persigue mantener la tasa de beneficio del capital y reducir la capacidad de intervención y los derechos reconocidos de la clase trabajadora.

En segundo lugar, el acuerdo que va a tomar hoy el Consejo de Ministros, al modificar la Ley de Bases de Régimen Local supone el mayor ataque que se produce contra los ayuntamientos y la autonomía local. Un ataque que va a eliminar toda capacidad de gobierno en los ayuntamientos de menos de 20.000 habitantes, que elimina las mancomunidades como instrumento de cooperación intermunicipal y reduce el número de concejales para potenciar el bipartidismo.

En tercer lugar, el comportamiento de las fuerzas de seguridad es cada vez más agresivo y cada vez es más evidente que tratan de convertir cada movilización, cada conflicto social o laboral en un problema de orden público y en una persecución judicial con una clara intención de criminalizar a quienes se oponen a la política del PP.

Por último, la implicación del Jefe del Estado en determinados momentos ante la crisis, siempre en favor de los poderosos, tiene su reflejo más evidente cuando reúne al Consejo de Ministros el mismo día que se van a aprobar los mayores recortes de la historia. Es cada vez más evidente que la Monarquía, el Rey, toma partido en favor de una salida antisocial de la crisis, en favor de las clases dominantes frente a las personas trabajadoras.

Este Gobierno hace el trabajo sucio a la patronal, al capital, con una reforma laboral que destruye derechos sociales y trata de cambiar el marco de relaciones laborales, un gobierno que cede la soberanía nacional a instituciones europeas como el BCE que no tienen ningún control democrático y actúa al mandato de los mercados y el capital especulativo.

Un gobierno, en definitiva, al que le sobra la Constitución de 1978 y que ha abierto un verdadero proceso constituyente de forma autoritaria y por Decreto Ley en el que no se da la posibilidad de contrastar alternativas, ni se permite que la ciudadanía pueda decidir en referéndum los cambios constitucionales que se producen, en su mayor parte, por la vía del Decreto Ley.

Esta situación merece una respuesta que de forma global, coordinada y unitaria plantee un modelo social y democrático que confronte con la ofensiva del capital, que defienda la solidaridad frente al recorte. Es por ello que entendemos la necesidad de situar el impulso de los mineros como punta de lanza de lo que debe ser un movimiento que frene a este gobierno en su estrategia de agresión social, democrática y laboral, que lleva a España a convertirse en un Estado intervenido, dependiente y al servicio de los mercados, que no son otra cosa más que el gran capital internacional.

Llamamos a nuestra militancia, a nuestros amigos y amigas a desarrollar los acuerdos de la Conferencia Política. A organizar esta respuesta trabajando con todas las personas afectadas por las medidas de ajuste, a construir la alternativa, a la defensa de los derechos de la clase obrera conquistados en años de lucha, a plantear una propuesta de democracia avanzada para dar respuesta al movimiento que recorre las calles y plazas desde el 15 de mayo de 2011, a confirmar la unidad de la izquierda en torno a una alternativa social, anticapitalista, democrática que confronte con el proyecto que el bipartidismo, los poderes económicos y la monarquía están desarrollando en este proceso constituyente que la derecha está imponiendo en España. Una alternativa que constituya una propuesta de Estado que sea referente de quienes sufren la crisis y de quienes buscan hacer realidad la construcción de otro mundo que no sólo es posible si no cada vez más necesario.

Es el momento de la unidad en la acción, en la lucha, es la hora de trabajar para la síntesis en las propuestas que permitan marcar una agenda para disputar la hegemonía al neoliberalismo.
Es el momento de la movilización. Llamamos a secundar y participar en las movilizaciones convocadas para el próximo 19 de julio por los sindicatos de clase y a preparar de forma unitaria un calendario de movizaciones que derrote la ofensiva neoliberal.

NO PASARAN!

El món no és un casino, i els treballadors no som mercaderia

Open publication - Free publishing

Veniu a la Festa de Nou Treball 2012

7 de juliol de 2012
CEIP Sant Ildefons, Avinguda Sant Ildefons 24, Cornellà de Llobregat
Metro L5 Sant Ildefons
Ja és aquí com cada any la Festa del Nou Treball 2012, 76è aniversari de la fundació del PSUC. La festa consistirà en una sèrie d'activitats i debats durant tot el dia, pels que l'entrada és lliure. El dinar popular tindrà un preu de 10€ (no cal reservar) mentre que pel sopar serà necessària l'entrada comprada amb antelació.
Entrades/tiquets pel sopar:
Les podeu comprar a la seu central del PSUC viu, al carrer Doctor Zamenhof 16-18 08020 Barcelona, del dilluns 25 al dijous 28 de juny, de 10h a 14h i de 16h a 20h. Alternativament, poseu-vos en contacte amb l'agrupació local més propera del PSUC viu.
Programa:
11:30h "L’esquerra europea davant l’agressió neoliberal (o els fronts d’esquerres a Europa davant l’agressió neoliberal)"
Taula rodona amb intervencions de Mireia Rovira (Responsable d’Internacional del PSUC Viu), Javier Mariscal (Secretari General del PC Andalusia), Salvador Jové (ex-eurodiputat d’IU), José Cordón (Front de Gauche), i un representant de Syriza.
13:30h - 14h Vermut psuquero, amb militants, amics i simpatitzants, antics dirigents.
Es retrà homenatge al Gregori López Raimundo en el 5è aniversari de la seva mort.
14:30h Paella popular (10€ - no cal reservar ni tiquet/entrada)
17h Documental sobre la mobilització obrera al Baix Llobregat. Tertúlia. Moderat per Miguel Angel Domínguez (Secretari Moviment Obrer del PSUC Viu), amb la participació de CCOO del Baix Llobregat, Elionor Sallés (historiadora), així com de dirigents obrers al baix Llobregat dels anys 60.
19h “S’ho volen carregar tot”
Taula rodona sobre l’ofensiva contra els drets socials, laborals, les llibertats i els drets civils.
Organitzacions polítiques, moviments socials, sindicats
Presenta Lorena Vicioso, Coordinadora d’Alternativa Jove i modera Manel Delgado (antropòleg)
Amb les intervencions de Cristina Simó (secretària de Dona del PCE), Dani Ayyash (jove empresonat pel piquet de la vaga general), Jaume Asens (Advocat), Jordi Bonet (president de la FAVB), Ayoze Alfageme (Coordinador Nacional de l’AEP), Dempeus, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Iaioflautes, PAH.
21:30h Sopar, poesia i acte políticBreu recital de poesia a càrrec del Col·lectiu Perplexitat
Intervencions:
Presenta Agrupació PSUC Viu Cornellà de Llobregat
Benjamí Moles (Secretari General Joves Comunistes)
Amparo Ardanuy (Secretaria Dona PSUC Viu)
José Luis Centella (Secretari General PCE)
Alfredo Clemente (Secretari General PSUC Viu)