Barcelona, 26 d’octubre de 2013
La
Conferència política del PSUC-Viu, que celebrem el 26 d’octubre amb motiu de
preparar la participació i d’elegir la delegació al XIXè Congrés del Partit
Comunista d’Espanya, aprova la següent resolució:
1.-
Els propers 15, 16 i 17 de novembre se celebrarà el XIXè Congrés del Partit
Comunista d’Espanya. És un esdeveniment polític important malgrat segur es
repetiran els intents d’ignorar-ne la seva transcendència.
És
el congrés de la força política que amb més fermesa ha defensat i defensa els
interessos de la classe treballadora i dels sectors populars d’Espanya i que
aspira a ser l’expressió de l’aliança de les forces del treball i de la
cultura.
Les
aportacions i la delegació del PSUC-Viu al congrés del nostre partit germà
volen contribuir a que el PCE jugui el paper que li correspon en l’actual fase
de lluita contra la crisi econòmica, social, política, cultural i ideològica
que travessa Espanya; per la superació del model esgotat de la Transició i per
una alternativa social, democràtica i anticapitalista que, amb l’hegemonia de
la classe treballadora, expressi els interessos majoritaris dels pobles
d’Espanya lliurement organitzats en una República Federal i Solidària. En el
marc de l’aliança amb les forces d’esquerra que treballen per una Unió Europea
democràtica i social.
Alhora,
aquest congrés ha d’afavorir el procés d’unitat comunista a Catalunya perquè
sigui una aportació decisiva a la transformació de la societat.
2.-
Es aquest un moment excepcional que ve determinat per la decisió del capital
d’imposar la seva dictadura per tal d’assolir que la majoria visqui pitjor com
la solució per que una minoria visqui millor: augmenta el nombre de
mil·lionaris i el pes de les rendes del capital sobre les del treball, continua
l’espoli material i de drets sobre el poble treballador
L’anomenada
crisi econòmica actual és l’intent més brutal de reorganització del capitalisme
amb l’únic objectiu de mantenir i augmentar les taxes de benefici després que
la globalització hagi imposat la necessitat pel sistema de reduir costos per
poder competir amb èxit en el mercat mundial.
Aquesta
és una carrera sense final que només porta a l’augment de l’explotació,
l’opressió i la discriminació dels treballadors i treballadores de tot el món
però també de sectors cada cop més amplis de camperols, autònoms i petits
empresaris.
A
Espanya i a Catalunya amb l’excusa de complir les exigències del FMI, del BCE i
de la Comissió, són clars beneficiaris d’aquestes polítiques els sectors dominants
del capital financer i industrial que veuen com els seus beneficis no paren de
créixer. Els governs del PP i de CiU són clars protagonistes i executors de les
mesures que se’n deriven.
Les conseqüències són
clares i dramàtiques per a la majoria de la societat, en primer lloc per
treballadors i treballadores: atur, precarietat laboral, disminució dels salaris,
augment del temps de treball, pobresa, marginalitat, pèrdua de drets socials,
privatització del sector públic.
Però
la classe treballadora i els sectors populars no resten aturats davant de les
agressions: les lluites avui de Panrico i d’Alsthom, les mobilitzacions en
defensa de la sanitat i l’ensenyament públic –en aquest darrer cas amb la
important vaga general del passat 24 d’octubre contra la Llei Wert- contra els
desnonaments, les iniciatives legislatives populars com la de la Renta Mínima
Garantida, són, entre molts d’altres, exemples de com la mobilització popular
pot frenar i després revertir aquesta situació.
El
PSUC-Viu fa una crida a tots els treballadors i treballadores i al conjunt del
poble de Catalunya a participar activament en totes les mobilitzacions que
s’enfrontin contra els efectes concrets de la política neoliberal en cada
territori i en cada sector; a que enforteixin el sindicalisme de classe,
socio-polític, combatiu i participatiu, en especial al si de les CC.OO. i també
totes aquelles organitzacions i plataformes que des de sectors concrets
expressen la lluita i apunten l’alternativa democràtica i popular contra el
sistema.
I
ara, davant l’atac a les Pensions, actuals i futures, que es element central i
estratègic i que te a veure amb el model social que defensem front al model
depredador i privatitzador del capitalisme d’avui, de la Troika i de les
oligarquies financeres, cal la resposta mes amplia i contundent possible.
3.-
Alhora, el PSUC-Viu crida a la més intensa mobilització per la defensa i
desenvolupament de la democràcia, atacada també pel neoliberalisme de forma
directa però també per mitjà de l’extensió de la corrupció que provoca
l’allunyament d’amplis sectors de la societat de les institucions democràtiques.
L’alternativa
a l’actual situació ha de comptar, al costat de mesures econòmiques urgents que
posin en primer lloc la creació de llocs de treball dignes i d’un model
econòmic respectuós amb la natura, amb un conjunt de mesures de regeneració democràtica
que reconeguin i fomentin formes de democràcia participativa i la transformació
de les institucions representatives i de l’Administració pública perquè siguin
expressió de la ciutadania i s’orientin a la defensa dels seus drets i
interessos.
Les
mobilitzacions han d’ajudar a l’enfortiment de la presència d’Izquierda Unida i
d’Esquerra Unida i Alternativa amb l’objectiu de treballar per l’alternativa
social i política anticapitalista i el bloc d’aliances necessari, així com per
la creació de noves majories polítiques i electorals tant a les eleccions
europees, com en el seu moment a les municipals, autonòmiques i generals, que
permetin aplicar mesures legislatives que contribueixin a revertir tot el fet
aquests darrers anys pels governs del PP i de CiU.
4.- Les legítimes
aspiracions i sentiments del poble de Catalunya estant sent utilitzats
barroerament per desviar l’exigència de responsabilitats per les polítiques
dels governs de CiU durant dècades i al mateix temps per dividir a
la classe treballadora i al conjunt dels pobles d’Espanya afectats per les
mateixes polítiques i necessitats d’una mateixa alternativa.
La
independència de Catalunya no és cap solució miraculosa per les dones i homes
que viuen o malviuen del seu treball o en situació d’atur. Els treballadors i
treballadores de Catalunya el que necessiten és la derogació de la reforma
laboral, de les reformes de les pensions, de les contrareformes fiscals, la
lluita contra la corrupció i el càstig dels defraudadors, la sanitat i
l’ensenyament públics, universals i de qualitat, el dret al treball, a una
vivenda digna; i moltes d’altres coses que, si bé algunes són competència de la
Generalitat, moltes d’altres ho són de l’Estat i s’han de resoldre a les Corts,
amb majories polítiques i parlamentàries que apleguin els interessos de tots.
El
PSUC-Viu fa una crida a tot el poble de Catalunya perquè la seva lluita
legítima pels drets nacionals s’integri en una mobilització general per la
transformació democràtica i social d’Espanya; perquè no permeti que la nació,
la cultura o la llengua siguin causa de divisió enfront d’uns mateixos
explotadors i opressors.
La
solució del problema nacional català, - que ho és del conjunt de l’Estat -
vinculat a un procés de transformació social i democràtica, només es possible
en el marc d’un procés al conjunt d’Espanya. Avui més que mai és necessària la
construcció d’una República Federal i Solidària espanyola que contempli el seu
caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüistic i per tant el dret a
l’autodeterminació dels pobles i nacions que l’integren.
5.-
Finalment, el PSUC-Viu, manifesta el total compromís per assolir l’objectiu de
la unitat i fa una crida a totes les persones de Catalunya que es reclamen de
l’ideal comunista, avui més necessari i útil que mai, per un procés d’unitat
dels comunistes que culmini en un partit hereu i continuador de l’històric
PSUC, que com ell sigui interpretació i expressió dels desitjos i sentiments
d’unitat de la classe treballadora i dels sectors populars, i que plasmi en cada
etapa els programes més favorables per avançar en la transformació democràtica
i socialista, amb la revolució de la majoria.
Un
Partit que continuï agermanat amb el PCE com sempre ho va estar el PSUC i ha
seguit mantenint el PSUC Viu. Amb plena corresponsabilitat, que emana de tenir
els mateixos principis i de la voluntat de formar part d'un mateix projecte
comunista federal i republicà, amb una mateixa política i igual aposta amb el
projecte estratègic, amb EUiA i amb IU, i els mateixos criteris organitzatius.
Reforçar
l’afiliació i la militància al Partit,de les seves agrupacions territorials i
de les del moviment obrer així com reforçar la nostra organització de Joves
Comunistes, es la millor contribució que podem fer a les lluites i a la unitat
a tots els nivells.
Unitat per la rebel·lió
social i democràtica, per l’alternativa social i anticapitalista, per la
democràcia i la igualtat front a la dictadura del capital, per la República
federal, pel socialisme front la barbàrie: pel comunisme.
