PELS DRETS POLÍTICS, ECONÒMICS
I SOCIALS
PER LES LLIBERTATS NACIONALS DE
CATALUNYA
PER LA III REPÚBLICA
Aquest 2014 també és el 75è aniversari de la derrota de
la II República espanyola i amb ella de l’inici de la dictadura feixista del
franquisme. La repressió de la qual, com han posat de manifest diversos historiadors, fou la més
brutal, si exceptuem els períodes de guerra oberta, en la història de l’Europa
dels segle XX. Així ho demostren les xifres d’assassinats, empresonats, exiliats i
represaliats de tota mena després de la guerra de 1936-1939. Una Transició condicionada per la
correlació de forces existent no va permetre la plena superació de quaranta anys de
dictadura ni la justícia, la veritat i la reparació pels vençuts en aquella guerra.
Avui, alguns dels problemes segueixen pervivent. Si exceptuem el problema de
l’exèrcit – avui entretingut amb les missions internacionals- l’Església Catòlica segueix
intentant marcar l’agenda de l’estat en qüestions cabdals que afecten als drets cívics; la
qüestió agrària, si bé no té la virulència dels anys 30 per transformacions evidents però
per un impacte a l’economia general molt menor, podem considerar que ha estat
substituïda per un problema social de caire general expressat en l’atur, la precarietat i la
pobresa galopants; la forma d’estat no ha estat decidida democràticament pel poble i
el problema nacional ha rebrotat de nou. L’estructura jurídico-política de la
Transició s’ha esgotat, desbordada per unes reivindicacions polítiques, econòmiques, socials
i nacionals que no hi troben cabuda. Tot, agreujat per una crisi econòmica general que
a l’Estat espanyol adquireix especial gravetat per les mancances d’una estructura
econòmica pròpia d’un capitalisme subaltern parasitari i corrupte, sense
distinció entre les diverses fraccions que utilitzen els sentiments i les reivindicacions
nacionals per guanyar quotes de poder en la redistribució que comporta la crisi.
És hora d’una àmplia convergència de totes les lluites
dels treballadors i treballadores i de tots els sectors que es mobilitzen enfront de les
diferents expressions de la crisi i de les sortides que pretén imposar el capital transnacional,
l’oligarquia i els sectors socials subalterns a la mateixa, que s’expressi en un programa
capaç de representar els interessos de la majoria. Que reculli els canvis polítics
i econòmics indispensables per recuperar, desenvolupar i ampliar els drets de tota
naturalesa que permetin una vida més digna amb caràcter immediat i per les generacions
futures. Que garanteixin la sobirania popular enfront dels dictats de la Troica i una
participació solidària en la construcció d’una Europa de justícia i llibertats. Per a
aquest objectiu és indispensable que el potencial democràtic que significa la mobilització
del poble de Catalunya pel dret a decidir sumi la seva energia a la de tots els pobles
d’Espanya. Una història de lluites comunes; uns mateixos interessos de la classe
treballadora; molts vincles culturals, econòmics i socials; uns mateixos objectius en el marc
d’Europa; exigeixen responsabilitat i visió a llarg termini per part de les
forces polítiques i, en especial, d’aquelles que es reclamen d’esquerres. La lliure i plena
decisió del poble de Catalunya sobre el futur del seu lligam amb la resta de pobles
d’Espanya només pot ser tal en el marc d’un procés general de transformació de l’Estat
espanyol que expressi aquella convergència i la hegemonia dels sectors populars, de manera que s’entengui que no hi haurà una democràcia avançada a tota Espanya si
Catalunya no decideix lliurament el seu futur, i Catalunya no exercitarà veritablement el
dret a l’autodeterminació si no és en el marc d’un procés de transformació democràtica de
tot l’Estat, amb la comprensió i la solidaritat del conjunt de la classe
treballadora i dels sectors avançats dels altres pobles.
Els comunistes considerem que un procés d’aquestes
característiques no pot ser un altre que un procés per la III República espanyola,
federal i solidària. Que en el desenvolupament del mateix permeti l’exercici del dret a
l’autodeterminació de Catalunya i de la resta de pobles que ho desitgin i en
els seu resultat final, en la seva expressió jurídico-constitucional, reculli el caràcter
plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya i l’opció lliurament acceptada
d’un estat republicà i federal.
El PSUC-viu crida a participar a totes les convocatòries
unitàries de commemoració de la proclamació de la IIª República i de lluita per la
IIIª, particularment les de 9 Barris el diumenge 13, la concentració del mateix 14 d’Abril a
la Plaça Sant Jaume de Barcelona i la de Figueres l’11 de Maig referent al 75
aniversari de la celebració de la darrera sessió de les Corts republicanes.