35 Anys de la legalitat de CCOO

Font: Terrassa Digital

Exsindicalista de CCOO

Juan Márquez: "CCOO hauria de tenir una actitud més revolucionària"

 

Coincidint amb el 35è aniversari de la legalització de CCOO, dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització.

 

El sindicat Comissions Obreres commemora 35 anys des de la seva legalització després de la dictadura de Franco, en una etapa de les més dures dels últims temps marcada per la Vaga General i per la recent aprovada Reforma laboral.

Dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització per no convertir-se en simples gestories. Segons Juan Márquez, exsindicalista de CCOO: "Penso que amb el temps, Comissions ha anat deixant una mica el principi revolucionari que tenia el sindicat i s’ha convertit, junt amb l’UGT, amb una mena de gestoria. Penso que el sindicat no ha de deixar el perfil sindical i polític que ha de tenir. Penso que ens hem acomodat massa i penso que Comissions hauria de tenir una actitud més revolucionària en el sentit de protestar més i  defensar més als treballadors. Ha d’haver-hi una actitud més sindical que de funcionaris”.

El 1964 Comissions Obreres va celebrar la primera reunió amb una vintena de membres, la majoria dels quals procedents del PSUC. Després d’anys a la clandestinitat treballant al sindicat vertical del franquisme però també des dels barris, el sindicat celebra un acte clandestí al carrer del Vall i se li prohibeix una assemblea al cinema Rambla que finalment se celebra a Ca n ‘Anglada. Per a Márquez: "Apareix Comissions com un sindicat de nou estil en què es planteja una política sociolaboral i al mateix temps, política. No es tractava d’apartar-se de la situació política del país sinó de, a més, plantejar la creació d’un nou sindicat i tractar els problemes del món laboral, també estar en el debat del problema polític. De les nostres primeres reivindicacions sortia allò de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”.

Després de les traves per a la legalització de Comissions Obreres, el sindicat vinculat  a l’antic PSUC es legalitza l’any 1977.

Contra la Reforma Laboral i les retallades socials, mobilització!

Des del PSUC viu celebrem el dia de la classe treballadora conscients que aquest no és un Primer de Maig més. Immersos en un context de deteriorament permanent dels drets socials, cal que aquest Primer de Maig sigui més que mai una jornada de reivindicació i lluita en un procés de mobilització creixent iniciat amb la convocatòria de la Vaga General del 29 de març.

Avui ens sobren els motius per sortir al carrer. Existeixen milions de raons per a la mobilització dels treballadors. Per començar, en tenim 5.273.600 per sortir a manifestar-nos aquest 1r de maig. La desocupació és sense dubte una de les majors xacres que pateix diàriament la classe treballadora. Amb una taxa d’atur del 22,85%, Espanya és el país de la Unió Europa amb més desocupats. Per exemple, dels 24 milions d'aturats a la Unió Europea, un de cada cinc és espanyol. Paral·lelament, Espanya també lidera l'índex pel que fa a la desocupació juvenil havent superat ja la tràgica barrera del 50%. La darrera enquesta de l’Eurostat constata que els costos laborals a l’Estat espanyol són dels més baixos de la Unió Europea.  

És absurd, per tant, afirmar que la legislació laboral espanyola és inflexible i garantista per als treballadors i treballadores. Aquest ha estat el principal argument en favor de la reforma laboral, però que en cap cas explica des de la racionalitat el perquè del diferencial de les taxes d'atur en relació a la resta de la UE. Ans al contrari, apunta a un qüestionament del model de creixement espanyol, al qual se suma la caiguda de la demanda tant pública com privada, fruit de les retallades en la inversió pública i la laminació del poder adquisitiu de la gent treballadora.

Lluny de solucionar la situació de precarietat laboral i atur que afecta la classe obrera, les receptes dels governs i de les elits financeres aprofundeixen cada vegada amb més intensitat en la destrucció de l'Estat social i dels drets laborals. La recent reforma laboral decretada pel govern del PP representa la ruptura del consens constitucional de 1978 ja que posa en qüestió el model de relacions laborals dels últims trenta anys. No en va, la nova reforma és una agressió sense precedents contra drets socials històrics com també, contra la negociació col·lectiva i el mateix paper dels sindicats com a representants dels treballadors. És a dir, intenten suprimir els nostres drets i alhora desactivar la nostra capacitat de resposta.

La situació a Catalunya no és menys lesiva que a la resta de l'Estat. La reforma laboral del PP, avalada de manera entusiasta pel govern de CiU, ha provocat que fins al març els ERO hagin augmentat en un 50% afectant a un total de 21.000 treballadors. Catalunya pateix un procés gradual de pèrdua del teixit industrial. 

Les dades parlen per si soles: en els últims quatre anys la indústria a Catalunya ha perdut 225.000 llocs de treball i han tancat 3.500 empreses. Tot i això, no sembla que el govern de la Generalitat faci tot el possible per frenar la sagnia mitjançant polítiques actives de creació d'ocupació en el sector. La reforma laboral que "havia de crear ocupació" i que tant agrada a CiU ha fet estralls en la indústria catalana. Només en el que portem de 2012, els expedients de regulació s'han incrementat un 166% respecte al 2011. Per solucionar el problema, CiU no només no fomenta l'ocupació o el desenvolupament tecnològic en l'àmbit de la indústria sinó que ens proposa el model "EuroVegas" per sortir de la crisi. O el que és el mateix, un model basat en el baix valor afegit, la precarietat laboral, la inseguretat en l'ocupació i el frau fiscal.

Assistim a una profunda ofensiva neoliberal contra els serveis públics i el benestar de la ciutadania. La plaga de retalls i els pressupostos generals de l'Estat presentats pel PP el 2012 aguditzen el debilitament de l’esfera pública davant l’interès privat. Els treballadors no només estem pagant la crisi econòmica amb més atur i pèrdua de drets sinó que alhora estem pagant el dèficit públic que es va generar arran de les ajudes multimilionàries que l'Estat va destinar a la Banca. Des del PSUC viu no podem sinó considerar immoral que mentre es retallen 27.000 milions dels pressupostos més altres 10.000 extres en serveis tan essencials com la Sanitat i l'Educació, d'altra banda s'aprovi una nova injecció econòmica a la Banca de 50.000 milions o una amnistia fiscal que pretén blanquejar capitals a preu d’un irrisori 10 % del total. El deute privat sobrepassa el deute públic, i aquesta és precisament una de les grans rèmores que pateix un país que s'encamina cap el subdesenvolupament econòmic i social. La fal·làcia d'una crisi que en realitat és una estafa, ha quedat al descobert. Una crisi econòmica que és social i política. Per que la nova ofensiva expressada tant pel govern català com per l'espanyol, passa també per l'atac als drets i llibertats civils. Amb l’enduriment del codi penal, la restricció del dret de reunió i manifestació, l’equiparació del vandalisme urbà a delictes de terrorisme, l’empresonament preventiu o la vergonyosa iniciativa personal del Conseller Felip Puig invitant a la delació via web, constata que el liberalisme s’ha desprès definitivament del seu vernís democràtic. El seguit de detencions desencadenades els darrers dies a sindicalistes de CCOO, UGT i CGT, així com a vaguistes i militants de l’esquerra organitzada mereixen la més elevada denuncia. Des del PSUC Viu volem expressar la més profunda solidaritat amb l’Isma, el Dani i el Javi, els estudiants en presó preventiva des del matí del 29-M detinguts per participar en un piquet estudiantil . Pretenen negar l’extrema lluita de classes existent al nostre país negant la protesta i la contestació social. Però no ho aconseguiran!

El PSUC viu anima la militància, simpatitzants i en definitiva, el conjunt de la classe treballadora a participar activament en les manifestacions del Primer de Maig que arreu del territori han convocat els sindicats CCOO i UGT. Ara ens toca als treballadors fer-nos al carrer, fer front a l'engany, armar-nos de dignitat i lluitar pels nostres drets.

El Josep ens ha deixat...

Intervenció de Jonathan Atienza aquest passat dissabte 14 d'abril a Terrassa en el Sopar per la República, en homenatge al nostre estimat amic, company i camarada Josep Martínez Ferreiro, mort fa tres setmanes. El Josep era membre de l'Associació de Terrassa per la Tercera República i militant del PSUC-viu.

Antes de continuar, este año tenemos que lamentar la ausencia entre nosotros/as de un compañero de la asociación que nos dejó hace apenas tres semanas. A él le habría gustado estar en la cena de hoy, como ha estado en todas desde que comenzamos a organizarlas. Me estoy refiriendo a nuestro amigo, compañero y para algunos también camarada Josep Martínez Ferreiro, el pintor.

La suya ha sido una vida de dedicación a lo que amaba, y a todo aquello en lo que creía. Si su pasión y su medio de vida fue la pintura, observar la realidad que le rodeaba para plasmarla en sus cuadros, su otra pasión fue intentar cambiar esa misma realidad desde el compromiso militante y la lucha.

Josep fue una persona excepcional, abnegada y firme en sus convicciones. No podía permanecer impasible ante la injusticia social porque creía que el deber de toda persona con un mínimo de conciencia debe ser implicarse en cambiarla. Como parte de ese compromiso asumió también la defensa de los valores republicanos, y por eso desde el principio, fue un compañero implicado en la asociación. Participaba en la toma de decisiones y en la organización de las actividades como el que más, pero a raíz de sus problemas de salud tuvo que comenzar a cuidarse más, y en consecuencia tuvo que dejar de frecuentarnos.

Pese a ello en ningún momento se desvinculó y siempre quiso estar presente en todos los eventos que hacíamos. El año pasado sin ir más lejos, nos acompañó a nuestra última salida a la Jonquera y La Vajol y también estuvo presente en la cena.

Con su desaparición física se nos ha ido una de esas personas insustituibles, pero que nunca va a dejar de estar presente entre nosotros/as.

Él quería estar presente hoy aquí, pero no va a poder ser. Pese a ello, el mejor homenaje que le podemos hacer, y que seguro que le gustaría, es continuar esta lucha por la justicia social y por la República. Decía que quizás no la vería, pero que las generaciones jóvenes debíamos seguir batallando para hacerla realidad.

Por eso desde aquí pedimos un aplauso de reconocimiento a Josep.

Salud compañero!!

Viva la República!!!

35 Anys del primer acte legal de CCOO a Terrassa

El 3 d'abril de 1977 es realitzava el primer acte legal de Comissions Obreres a Terrassa, al cinema Rambla. 35 anys després els i les comunistes continuem lluitant i defensant la mateixa alternativa social. Venim de lluny i anem més lluny encara!

29 de Març: tots i totes a la Vaga General!

VAGA GENERAL 29M!

Octaveta convocant a la vaga
Cartell convocant a la vaga

Posicionament del PSUC viu
Anàlisi de la reforma laboral pel PCE

Octavetes d'EUiA convocant a la vaga per Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa
Adhesiu d'EUiA per la vaga general del 29M 2012
Primer anàlisi d'EUiA sobre la reforma laboral

Díptic d'Izquierda Unida, en català
Diapositives explicatives d'Izquierda Unida
Argumentari contra la reforma d'Izquierda Unida

Octaveta de CCOO i UGT

Telèfon de la vaga
Tel. 93 310 77 77 de 9.30 a 14.00 i de 16.00 a 19.00
Fax. 93 481 27 66
vagageneral@ccoo.cat

Més informació:
http://www.ccoo.cat/vagageneral

Hem d'aturar la reforma laboral del PP

HEM D’ATURAR LA REFORMA LABORAL DEL PP

MANIFESTACIONS diumenge 19 de febrer a les 12h

Aquest diumenge 19 de febrer, CCOO i UGT de Catalunya convoquem diverses manifestacions contra la reforma laboral amb el lema "No a la reforma laboral! INJUSTA amb els treballadors i treballadores. INEFICAÇ per a l'economia. INÚTIL per a l'ocupació."

- a Barcelona: 12 hores a Passeig de Gràcia - Avinguda Diagonal

Respostes comunistes a la crisi

ACTE POLÍTIC: RESPOSTES COMUNISTES A LA CRISI

Dissabte 18 de febrer, a les 11:30h

Presenta:
Miguel Ángel Domínguez, Secretari de Moviment Obrer del PSUC-Viu

Intervenen:
José Luis Centella, Secretari General del PCE i Diputat al Congrés per IU
Alfredo Clemente, Secretari General del PSUC-Viu
Jorge Torres, Secretari General de Joves Comunistes
Amparo Ardanuy, Secretaria de Dona del PSUC Viu

Centre Cívic Cotxeres Borrell (C/Viladomat 2-8, Barcelona, Metro L2 Sant Antoni o L3 Poble Sec, Bus 20, 24, 64, 57, 157).

Open publication - Free publishing - More catalunya

En defensa de la democràcia i contra les mesures de PP i CiU

El PP ha començat la legislatura de manera provocadora. El nomenament de Luis de Guindos com a ministre d’Economia posa de manifest la clara aliança del govern amb el sector financer i especulatiu que ha provocat la crisi, sense cap tipus de dissimulo ni de vergonya.

L’estratègia del capital continua endavant: volen aprofundir la crisi i debilitar el sector públic per tal de fomentar una nova acumulació privada en l’educació, salut i serveis socials. Les primeres mesures del PP van en aquesta línia. La disminució de la despesa no fa sinó accentuar la depressió, com ha posat de manifest l’evidència econòmica disponible. En una crisi de demanda, la recuperació passa necessàriament per un impuls a l’economia des del sector públic, el contrari del que s’està fent.

Les mesures són injustes, ja que l’ajust recau novament sobre qui més està patint la crisi. Fins i tot l’increment d’impostos afecta majoritàriament sobre les rendes del treball. Però no són mesures il·lògiques, sinó que segueixen a la perfecció l’estratègia assenyalada.

És evident que la crisi econòmica i la política van de la mà. No es tracta només de que el PP hagi faltat a les seves promeses electorals, sinó que les seves polítiques atempten contra els drets socials, que també són drets humans, i per tant contra la democràcia. Cap majoria, que en aquest cas no és absoluta des del punt de vista de la voluntat popular, pot justificar mesures antidemocràtiques com les que estem veient.

L’única reforma laboral justa consistiria en la revocació de totes les anteriors i en el respecte pels drets de la classe treballadora. En un context tan greu com l’actual, els sindicats no poden arribar a cap tipus d’acord que segueixi la lògica dels ajustos.

A Catalunya, la situació ha superat totes les línies vermelles. CiU creu que una majoria simple de votants, aconseguida mitjançant la manipulació i la utilització barroera del nacionalisme, legitima al govern per a atacar tots els drets socials. CiU està bombardejant de manera sistemàtica uns drets que sustenten la ja feble democràcia que s’ha aconseguit amb l’esforç i fins i tot la vida de moltes persones en aquest país. No podem acceptar com a legítimes unes mesures que fins i tot estan provocant la pèrdua de vides humanes per inatenció sanitària.

El PSUC Viu fa una crida a la mobilització unitària per tal de lluitar per la democràcia i contra les mesures d’ajust. Apostem per una revolució ciutadana que pugui expressar al carrer i a les institucions la defensa dels drets de les persones. Creiem que forces polítiques d’esquerres, sindicats i moviments socials han de lluitar en comú per tal d’aconseguir aquest gran repte.

Open publication - Free publishing - More catalunya

La Maruja es nega a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona

La Maruja, militant del PSUC Viu, veïna de Nou Barris i actual presidenta del Casal de Gent Gran de la Prosperitat des de la seva creació ara fa 8 anys, s'ha negat a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona, de mans de l'alcalde Xavier Tries, en protesta contra les retallades que estan aplicant els governs de CiU. Podeu veure el vídeo de la frustrada entrega al canal YouTube del PSUC Viu (només la intervenció de la Maruja) i a BTV (notícia de tota l'entrega):

Canal YouTube del PSUC Viu
BTV

Ens ha deixat Trinidad Gallego, la "Trini"

Trinidad Gallego, membre de "Les Dones del 36", ens ha deixat.
Recordem que al 2004 va participar en un acte nostre a Terrassa:
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/terrassa_14022004.htm

Els seus valors de fraternitat són els valors de l'esquerra. Mai l'oblidarem.

Companyes i companys, camarades:

Hem de lamentar la pèrdua d'una altre de les imprescindibles, la nostra infatigable i estimada per tothom, camarada Trinidad Gallego coneguda per tots com "La Trini".

El seu compromís és el de tota una vida. La Trini entrà al PCE l’any 1935; va exercir d’infermera durant tota la guerra mentre realitzava altres tasques al si de la JSU, per a patir immediatament desprès la brutal repressió del règim. Va ingressar a la presó junt amb la seva mare i la seva àvia, que tenia 87 anys.

Això però, no la va doblegar; un cop va sortir de la presó, va dedicar-se en cos i ànima a organitzar l'antifranquisme, primer al si del PCE i finalment, des del moment de la seva arribada a Barcelona a l'any 50, a través del PSUC. Ha mantingut la seva militància comunista tota la vida.

La Trini ha donat el cos a la ciència, pel que no hi haurà enterrament.

La Secretaria Política del Partit ha decidit fer un acte de comiat a la seu central del partit, a la sala que porta el seu nom, el proper dimecres dia 16 de novembre a les 19:00 hores.

Així mateix, preparar un gran acte d’homenatge públic en les properes setmanes, ampli, unitari, obert a tothom, amb la participació també del PCE, en un espai adequat i que pugui donar cabuda a totes aquelles persones que vulguin retre homenatge a la Trini.

El dolor per la seva mort es del de la dimensió del reconeixement a la seva persona, a la seva lluita i a tot el que ha representat i representarà per sempre entre totes i tots els que a Catalunya han lluitat, lluiten i lluitaran pels ideals d'emancipació als que la camarada Trinidad Gallego va dedicar tota la seva vida.

La Trini ha mort: la lluita continua.

La històrica militant comunista Trinidad Gallego, coneguda com la Trini, va morir ahir als 98 anys. Nascuda a Madrid, Trinidad Gallego era enfermera i miltant del PCE des del 1935. La Trini va ser una de les milers de dones comunistes durament repressaliades pel franquisme, que va passar bona part de la seva vida a les presons de Las Ventas i d’Amorebieta, per la seva militància comunista. Actualment militava al PSUC-Viu i era col·laboradora habitual de la Fundació Pere Ardiaca, en l'àmbit de la Memòria Històrica.

Esa fue mi vida. Siempre defenderé las ideas comunistas porque creo que sólo desde ahí se puede luchar contra lo que se nos vino encima y contra lo que sucede hoy, que yo no sé si la gente lo ve, pero yo sí lo veo. Y menos mal que me moriré pronto, porque con 85 años yo no sé si he hecho bastante, pero lo cierto es que ya no puedo más.

“Trini”, 1998

Va néixer el 28 d’octubre del 1913. Va viure sempre amb la seva mare i la seva àvia com a figura paterna. Quan era petita no tenia consciència de les diferències de classes socials. Va anar a l’escola i va ser educada amb la màxima llibertat que era possible en aquell temps. Va tenir moltes feines i sempre va aprendre a buscar-se la vida ella sola.

A casa seva gairebé no parlaven de temes de política. Però el 1934, i com a conseqüència de la “Revolució d’Octubre”, un cosí de la Trini li va demanar ajuda per auxiliar els fills de les lluitadores que van ser empresonades a Astúries. Va col·laborar, doncs, amb les socialistes per refugiar-los a Madrid. A poc a poc es va adonar de les diferències tant ideològiques com socials de la gent que l’envoltava, o sigui, els seus veïns. El 1935 ingressa al Partit Comunista.

A la feina observava totes les injustícies de les monges i, amb altres infermeres, el 1936 va crear el “Comité de Enfermeras”. Durant tota la guerra va estar a l’hospital de sang amb els ferits de la guerra. La seva lluita en aquest conflicte bèl·lic va ser curar ferits, organitzar l’hospital i atendre els desesperats.

El 13 d’abril del 1939 un veí la va denunciar i les tres, la Trini, la seva mare i la seva àvia, van ingressar a la presó de Ventas. Van ser jutjades i condemnades a 30 anys. Les van traslladar a la presó d’Amorebieta (Biscaia). El setembre del 1941 van sortir indultades i van ser desterrades. La seva mare i la seva àvia van anar a un pis que la Trinidad va trobar per a elles (quan va sortir la seva àvia de la presó tenia 90 anys). Ella va anar a treballar a Alacant. La tornen a detenir el febrer del 1942 per les seves activitats clandestines organitzant el Partit Comunista d’Espanya. La condemna és la mateixa que l’anterior. Va estar a la presó fins el 1945. En sortir, aconsegueix feina a Baena (Còrdova) i Alcahuete de la Sierna (Jaén). En aquest període, auxilià uns guerillers que eren a la muntanya.

El gener del 1947 la van detenir un altre cop per auxili a bandolers. Malalta, la traslladen un altre cop a la presó de Ventas el 1948, on li arriba la notícia de la mort de la seva àvia i de la seva mare. En total, passa set anys en diferents presons treballant d’infermera i llevadora. A totes les presons on s’està les condicions són terribles: ni sanitat, ni menjar, ni higiene...només cançons i balls per evitar el fred i la gana. El 1951 arriba a Barcelona. Va viure en molts pisos però al final es va instal·lar definitivament a Nou Barris. Van ser temps difícils plens de por i ella, que no volia lliurar-se arribada a aquest punt, només pensava a menjar i sobreviure.

La Trinidad va ser una dona molt valenta, culta, intel·ligent, exigent, amb sentit de l’humor i sense por a la mort. I el que ella mai no va fer és oblidar ni perdonar tot el que li havien fet a la seva àvia. Activa militant social i política militava al PSUC-Viu. Des del 2006 era sòcia d'Honor de la nostra Fundació.

Seguim el teu exemple Trini, sempre dempeus!