Des del PSUC viu celebrem el dia de la classe treballadora conscients
que aquest no és un Primer de Maig més. Immersos en un context de
deteriorament permanent dels drets socials, cal que aquest Primer de
Maig sigui més que mai una jornada de reivindicació i lluita en un
procés de mobilització creixent iniciat amb la convocatòria de la Vaga
General del 29 de març.
Avui ens sobren els motius per sortir al carrer. Existeixen milions
de raons per a la mobilització dels treballadors. Per començar, en tenim
5.273.600 per sortir a manifestar-nos aquest 1r de maig. La
desocupació és sense dubte una de les majors xacres que pateix
diàriament la classe treballadora. Amb una taxa d’atur del 22,85%,
Espanya és el país de la Unió Europa amb més desocupats. Per exemple,
dels 24 milions d'aturats a la Unió Europea, un de cada cinc és
espanyol. Paral·lelament, Espanya també lidera l'índex pel que fa a la
desocupació juvenil havent superat ja la tràgica barrera del 50%. La
darrera enquesta de l’Eurostat constata que els costos laborals a
l’Estat espanyol són dels més baixos de la Unió Europea.
És absurd,
per tant, afirmar que la legislació laboral espanyola és inflexible i
garantista per als treballadors i treballadores. Aquest ha estat el
principal argument en favor de la reforma laboral, però que en cap cas
explica des de la racionalitat el perquè del diferencial de les taxes
d'atur en relació a la resta de la UE. Ans al contrari, apunta a un
qüestionament del model de creixement espanyol, al qual se suma la
caiguda de la demanda tant pública com privada, fruit de les retallades
en la inversió pública i la laminació del poder adquisitiu de la gent
treballadora.
Lluny de solucionar la situació de precarietat
laboral i atur que afecta la classe obrera, les receptes dels governs i
de les elits financeres aprofundeixen cada vegada amb més intensitat
en la destrucció de l'Estat social i dels drets laborals. La recent
reforma laboral decretada pel govern del PP representa la ruptura del
consens constitucional de 1978 ja que posa en qüestió el model de
relacions laborals dels últims trenta anys. No en va, la nova reforma
és una agressió sense precedents contra drets socials històrics com
també, contra la negociació col·lectiva i el mateix paper dels
sindicats com a representants dels treballadors. És a dir, intenten
suprimir els nostres drets i alhora desactivar la nostra capacitat de
resposta.
La situació a Catalunya no és menys lesiva que a la
resta de l'Estat. La reforma laboral del PP, avalada de manera
entusiasta pel govern de CiU, ha provocat que fins al març els ERO
hagin augmentat en un 50% afectant a un total de 21.000 treballadors.
Catalunya pateix un procés gradual de pèrdua del teixit industrial.
Les
dades parlen per si soles: en els últims quatre anys la indústria a
Catalunya ha perdut 225.000 llocs de treball i han tancat 3.500
empreses. Tot i això, no sembla que el govern de la Generalitat faci
tot el possible per frenar la sagnia mitjançant polítiques actives de
creació d'ocupació en el sector. La reforma laboral que "havia de crear
ocupació" i que tant agrada a CiU ha fet estralls en la indústria
catalana. Només en el que portem de 2012, els expedients de regulació
s'han incrementat un 166% respecte al 2011. Per solucionar el problema,
CiU no només no fomenta l'ocupació o el desenvolupament tecnològic en
l'àmbit de la indústria sinó que ens proposa el model "EuroVegas" per
sortir de la crisi. O el que és el mateix, un model basat en el baix
valor afegit, la precarietat laboral, la inseguretat en l'ocupació i el
frau fiscal.
Assistim a una profunda ofensiva neoliberal contra
els serveis públics i el benestar de la ciutadania. La plaga de
retalls i els pressupostos generals de l'Estat presentats pel PP el
2012 aguditzen el debilitament de l’esfera pública davant l’interès
privat. Els treballadors no només estem pagant la crisi econòmica amb
més atur i pèrdua de drets sinó que alhora estem pagant el dèficit
públic que es va generar arran de les ajudes multimilionàries que
l'Estat va destinar a la Banca. Des del PSUC viu no podem sinó
considerar immoral que mentre es retallen 27.000 milions dels
pressupostos més altres 10.000 extres en serveis tan essencials com la
Sanitat i l'Educació, d'altra banda s'aprovi una nova injecció
econòmica a la Banca de 50.000 milions o una amnistia fiscal que pretén
blanquejar capitals a preu d’un irrisori 10 % del total. El deute
privat sobrepassa el deute públic, i aquesta és precisament una de les
grans rèmores que pateix un país que s'encamina cap el
subdesenvolupament econòmic i social. La fal·làcia d'una crisi que en
realitat és una estafa, ha quedat al descobert. Una crisi econòmica que
és social i política. Per que la nova ofensiva expressada tant pel
govern català com per l'espanyol, passa també per l'atac als drets i
llibertats civils. Amb l’enduriment del codi penal, la restricció del
dret de reunió i manifestació, l’equiparació del vandalisme urbà a
delictes de terrorisme, l’empresonament preventiu o la vergonyosa
iniciativa personal del Conseller Felip Puig invitant a la delació via
web, constata que el liberalisme s’ha desprès definitivament del seu
vernís democràtic. El seguit de detencions desencadenades els darrers
dies a sindicalistes de CCOO, UGT i CGT, així com a vaguistes i
militants de l’esquerra organitzada mereixen la més elevada denuncia.
Des del PSUC Viu volem expressar la més profunda solidaritat amb l’Isma,
el Dani i el Javi, els estudiants en presó preventiva des del matí del
29-M detinguts per participar en un piquet estudiantil . Pretenen
negar l’extrema lluita de classes existent al nostre país negant la
protesta i la contestació social. Però no ho aconseguiran!
El
PSUC viu anima la militància, simpatitzants i en definitiva, el conjunt
de la classe treballadora a participar activament en les
manifestacions del Primer de Maig que arreu del territori han convocat
els sindicats CCOO i UGT. Ara ens toca als treballadors fer-nos al
carrer, fer front a l'engany, armar-nos de dignitat i lluitar pels
nostres drets.
