El
president de la Generalitat ha convocat eleccions anticipades durant el
debat de política general al Parlament. L’èxit de la manifestació de
l’Onze de Setembre ha estat l’episodi cabdal d’una estratègia dissenyada
per servir l’interès concret de CIU i el de les classes socials que
representa. Aquesta mobilització ha estat instrumentalitzada pel govern,
com ho ha estat l’aspiració a un millor i més just finançament per
Catalunya amb una proposta de Pacte Fiscal que no contempla ni la més
mínima inversió en serveis públics i polítiques socials, i que per tant
no és bona per a l’interès de la majoria de catalans i catalanes.
L’autèntic dèficit a Catalunya és el dèficit social. O la retallada de
sobirania que ha suposat la petició de rescat al Fondo de Liquidez
Autonómico sota condicions prèviament recolzades per CIU a la Ley de
Estabilidad Presupuestaria, llei que arriba a contemplar la intervenció
de les autonomies. D’altra banda, aquest rescat, que prioritza
l‘aprovisionament de l’esfera privada per davant de garantir entre
d’altres sanitat, educació i polítiques socials, l’hauran de suportar
ineludiblement el conjunt dels catalans i catalanes.
El PSUC Viu considera que l’estratègia d’enarborar la bandera i
acudir al sentiment identitari, respon a la voluntat de CIU per desviar
l’atenció de l’extrema lluita de classes existent a Catalunya, provocada
per les polítiques d’austeritat i estabilitat pressupostària. CIU
representa l’avantguarda neoliberal a l’estat espanyol, que s’expressa
retallada rere retallada amb el desmuntatge de la sanitat i l’educació
públiques i els serveis socials, l’encariment de preus públics i taxes,
així com per aplicar mesures de regressivitat fiscal i continuades
privatitzacions. Quan no té les competències com a Govern, les recolza
al Parlament espanyol: les reformes laborals, la reforma de les
pensions, la reforma de la constitució, les successives retallades, el
recolzament al model fiscal regressiu... CIU no només executa les
polítiques més antisocials sinó que reprimeix amb brutalitat qualsevol
expressió de contestació ciutadana.
En aquest estat de coses, el PSUC VIU vam prendre la determinació de
no convocar a la manifestació per una qüestió d’ètica política, ja que
en cap cas ens és acceptable manifestar- nos al costat de CIU en aquest
context de maniobra de distracció. A més, el PSUC Viu no som una força
política que consideri que la independència de Catalunya hagi d’estar
necessàriament relacionada amb el compromís de lluita contra l’agressió
del capital financer i les classes dominants catalanes, i per una
societat justa, equitativa i democràtica. Es tracta de categories
diferents. Ans al contrari, entenem que davant l’agressió del
capitalisme globalitzat, els treballadors i treballadores i les classes
populars han d’assolir llaços d’unió i coordinació en un moment històric
en que el paper dels estats-nació és cada cop més irrellevant. El PSUC
Viu expressem el compromís d’intervenir, conjuntament amb el PCE, en un
espai polític més ampli, que es circumscriu a l’estat espanyol.
Compromís amb les lluites socials però també, amb el reconeixement de
les diferents realitats nacionals existents en el seu marc.
El procés de superació del model d’estat de les autonomies és, sens
dubte, irreversible. Com diem, és intrínsec al col·lapse del model
econòmic i jurídico-polític de l’estat espanyol. Ara bé, cal constatar
que aquest no ha de passar necessàriament per la recentralització de
l’estat o per la independència de Catalunya. En la tradició del
catalanisme popular, el PSUC Viu apostem per una relació de federalitat
amb Espanya, ja que entenem que aquest és el model que millor pot
respondre a les aspiracions socials i nacionals dels treballadors i
treballadores i les classes populars catalanes. No es tracta de si
aquesta opció és més o menys difícil d’assolir. La secessió de Catalunya
o el propi avenç cap a una societat de base socialista també ho són. Es
tracta d’elaborar l’estratègia política en base a una proposta
madurada, coherent i realista en funció de la realitat imperant. El PSUC
Viu ens comprometem, conjuntament amb el PCE, i al si d’EUiA, a
treballar per una proposta federal i republicana en tota la seva
dimensió: fiscalitat, competències, recursos, organització territorial,
drets polítics, socials, econòmics i nacionals. Així mateix, apostem per
l’articulació d’aliances entorn l’espai polític dels federalistes per
situar la proposta en la centralitat política i així reformular l’encaix
de Catalunya dins d’Espanya
Ens reafirmem per tant, en el dret a l’autodeterminació com a mitjà
per assolir aquest objectiu. Aquest dret resulta inalienable de l’espai
polític dels federalistes, però també de la cultura política marxista.
Entenem el dret a decidir com a expressió democràtica de primer ordre en
la seva màxima amplitud: ha de definir qui vols ser i com et relaciones
des de la perspectiva nacional però també com vols ser des de la
perspectiva dels drets socials, económics, polítics i culturals, en
definitiva, ha de suposar el primer pas cap a la construcció del
projecte de país.
El PSUC Viu entenem el referèndum ciutadà sobre les retallades i les
polítiques d’austeritat dels governs de CIU i PP proposat per la Cimera
Social i els sindicats de classe com un exercici d’autodeterminació, per
tant, cridem a la participació massiva. Així mateix, fem una crida a la
mobilització social i a la confrontació d’idees per tal d’acumular la
consciència crítica imprescindible per tal d’iniciar el procés
constituent de les classe treballadora i les classes populars, la
proposta de model d’estat del qual, considerem, passa ineludiblement pel
model republicà, federal i solidari. Es tracta, doncs, de començar a
construir la democràcia.
Pel que s’ha exposat, l’esquerra catalana acut a les eleccions del 25
de novembre amb el repte de derrotar CIU. Això passa per prendre la
iniciativa política i confrontar radicalment la totalitat de les seves
reivindicacions. Posar l’accent en l’autèntica agenda política de CIU i
els seus efectes en la societat catalana, per descomptat, però
especialment, afirmar amb fermesa, no només el dret a l’autodeterminació
sinó la proposta per la qual optaríem amb la consecució d’aquest,
l’estat republicà, federal i solidari.
