La Maruja es nega a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona

La Maruja, militant del PSUC Viu, veïna de Nou Barris i actual presidenta del Casal de Gent Gran de la Prosperitat des de la seva creació ara fa 8 anys, s'ha negat a rebre la medalla d'honor de l'Ajuntament de Barcelona, de mans de l'alcalde Xavier Tries, en protesta contra les retallades que estan aplicant els governs de CiU. Podeu veure el vídeo de la frustrada entrega al canal YouTube del PSUC Viu (només la intervenció de la Maruja) i a BTV (notícia de tota l'entrega):

Canal YouTube del PSUC Viu
BTV

Ens ha deixat Trinidad Gallego, la "Trini"

Trinidad Gallego, membre de "Les Dones del 36", ens ha deixat.
Recordem que al 2004 va participar en un acte nostre a Terrassa:
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/terrassa_14022004.htm

Els seus valors de fraternitat són els valors de l'esquerra. Mai l'oblidarem.

Companyes i companys, camarades:

Hem de lamentar la pèrdua d'una altre de les imprescindibles, la nostra infatigable i estimada per tothom, camarada Trinidad Gallego coneguda per tots com "La Trini".

El seu compromís és el de tota una vida. La Trini entrà al PCE l’any 1935; va exercir d’infermera durant tota la guerra mentre realitzava altres tasques al si de la JSU, per a patir immediatament desprès la brutal repressió del règim. Va ingressar a la presó junt amb la seva mare i la seva àvia, que tenia 87 anys.

Això però, no la va doblegar; un cop va sortir de la presó, va dedicar-se en cos i ànima a organitzar l'antifranquisme, primer al si del PCE i finalment, des del moment de la seva arribada a Barcelona a l'any 50, a través del PSUC. Ha mantingut la seva militància comunista tota la vida.

La Trini ha donat el cos a la ciència, pel que no hi haurà enterrament.

La Secretaria Política del Partit ha decidit fer un acte de comiat a la seu central del partit, a la sala que porta el seu nom, el proper dimecres dia 16 de novembre a les 19:00 hores.

Així mateix, preparar un gran acte d’homenatge públic en les properes setmanes, ampli, unitari, obert a tothom, amb la participació també del PCE, en un espai adequat i que pugui donar cabuda a totes aquelles persones que vulguin retre homenatge a la Trini.

El dolor per la seva mort es del de la dimensió del reconeixement a la seva persona, a la seva lluita i a tot el que ha representat i representarà per sempre entre totes i tots els que a Catalunya han lluitat, lluiten i lluitaran pels ideals d'emancipació als que la camarada Trinidad Gallego va dedicar tota la seva vida.

La Trini ha mort: la lluita continua.

La històrica militant comunista Trinidad Gallego, coneguda com la Trini, va morir ahir als 98 anys. Nascuda a Madrid, Trinidad Gallego era enfermera i miltant del PCE des del 1935. La Trini va ser una de les milers de dones comunistes durament repressaliades pel franquisme, que va passar bona part de la seva vida a les presons de Las Ventas i d’Amorebieta, per la seva militància comunista. Actualment militava al PSUC-Viu i era col·laboradora habitual de la Fundació Pere Ardiaca, en l'àmbit de la Memòria Històrica.

Esa fue mi vida. Siempre defenderé las ideas comunistas porque creo que sólo desde ahí se puede luchar contra lo que se nos vino encima y contra lo que sucede hoy, que yo no sé si la gente lo ve, pero yo sí lo veo. Y menos mal que me moriré pronto, porque con 85 años yo no sé si he hecho bastante, pero lo cierto es que ya no puedo más.

“Trini”, 1998

Va néixer el 28 d’octubre del 1913. Va viure sempre amb la seva mare i la seva àvia com a figura paterna. Quan era petita no tenia consciència de les diferències de classes socials. Va anar a l’escola i va ser educada amb la màxima llibertat que era possible en aquell temps. Va tenir moltes feines i sempre va aprendre a buscar-se la vida ella sola.

A casa seva gairebé no parlaven de temes de política. Però el 1934, i com a conseqüència de la “Revolució d’Octubre”, un cosí de la Trini li va demanar ajuda per auxiliar els fills de les lluitadores que van ser empresonades a Astúries. Va col·laborar, doncs, amb les socialistes per refugiar-los a Madrid. A poc a poc es va adonar de les diferències tant ideològiques com socials de la gent que l’envoltava, o sigui, els seus veïns. El 1935 ingressa al Partit Comunista.

A la feina observava totes les injustícies de les monges i, amb altres infermeres, el 1936 va crear el “Comité de Enfermeras”. Durant tota la guerra va estar a l’hospital de sang amb els ferits de la guerra. La seva lluita en aquest conflicte bèl·lic va ser curar ferits, organitzar l’hospital i atendre els desesperats.

El 13 d’abril del 1939 un veí la va denunciar i les tres, la Trini, la seva mare i la seva àvia, van ingressar a la presó de Ventas. Van ser jutjades i condemnades a 30 anys. Les van traslladar a la presó d’Amorebieta (Biscaia). El setembre del 1941 van sortir indultades i van ser desterrades. La seva mare i la seva àvia van anar a un pis que la Trinidad va trobar per a elles (quan va sortir la seva àvia de la presó tenia 90 anys). Ella va anar a treballar a Alacant. La tornen a detenir el febrer del 1942 per les seves activitats clandestines organitzant el Partit Comunista d’Espanya. La condemna és la mateixa que l’anterior. Va estar a la presó fins el 1945. En sortir, aconsegueix feina a Baena (Còrdova) i Alcahuete de la Sierna (Jaén). En aquest període, auxilià uns guerillers que eren a la muntanya.

El gener del 1947 la van detenir un altre cop per auxili a bandolers. Malalta, la traslladen un altre cop a la presó de Ventas el 1948, on li arriba la notícia de la mort de la seva àvia i de la seva mare. En total, passa set anys en diferents presons treballant d’infermera i llevadora. A totes les presons on s’està les condicions són terribles: ni sanitat, ni menjar, ni higiene...només cançons i balls per evitar el fred i la gana. El 1951 arriba a Barcelona. Va viure en molts pisos però al final es va instal·lar definitivament a Nou Barris. Van ser temps difícils plens de por i ella, que no volia lliurar-se arribada a aquest punt, només pensava a menjar i sobreviure.

La Trinidad va ser una dona molt valenta, culta, intel·ligent, exigent, amb sentit de l’humor i sense por a la mort. I el que ella mai no va fer és oblidar ni perdonar tot el que li havien fet a la seva àvia. Activa militant social i política militava al PSUC-Viu. Des del 2006 era sòcia d'Honor de la nostra Fundació.

Seguim el teu exemple Trini, sempre dempeus!

Us recomanem...

Us recomanem anar al cinema un dia d'aquests a veure la pel·lícula "La voz dormida", dirigida pel director Benito Zambrano i basada en la novel·la de Dulce Chacón.

La unió de les esquerres davant el 20-N

L’impuls de la indignació i les eleccions del 20-N

Les mobilitzacions en contra de les retallades socials i en pro dels serveis públics, pel dret a l’habitatge i en contra dels desnonaments, així com la Jornada Mundial pel Treball Digne impulsada per la Confederació Sindical Internacional o la gran manifestació internacional convocada per al 15 d’octubre, entre d’altres, han tret al carrer a centenars de milers de persones que expressen quotidianament la seva indignació davant els abusos del sistema capitalista exigint així un canvi global.

A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el moviment del 15-M ha demostrat gran vitalitat ja que més enllà de les grans mobilitzacions ha aconseguit generar un debat tan en el seu si com al seu entorn, i sobretot, una capacitat d’arribar als barris i a la quotidianitat del dia a dia de les persones.

La voracitat especuladora dels mercats i les entitats financers, i la supeditació condescendent del poder polític, han generat no només una de les crisis sistèmiques més rellevats de la història, sinó que a més, n’han dissenyat una sortida que dóna l’esquena a la majoria de la població i a costa d’aquesta enriqueix encara més als que l’han provocat. Sortida que s’emmarca, a Europa, en el capficament en continuar amb el model de construcció europea dissenyat al Tractat de Maastrich. Això s’ha traduït en un atur desbocat, en la retallada de drets i l’enduriment de les condicions laborals, la progressiva privatització dels serveis públics o les brutals retallades en despesa pública social, que en definitiva estan generant un estat de precarització estructural de les condicions de vida de la majoria de la ciutadania. Mentrestant, els poders públics no fan altra cosa que crear el marc òptim per a que les grans multinacionals i la banca segueixin augmentant escandalosament els seus beneficis mitjançant la desregulació dels mercats, les ajudes públiques a les entitats financeres, l’aplicació de polítiques fiscals marcadament regressives, la privatització dels sectors estratègics de la economia... Per això, la crisis econòmica també ho és de política. Les democràcies liberals han arribat al col·lapse i el descrèdit de la política és una de les principals fonts d’indignació, quan als carrers es clama per una democràcia realment existent.

Però la política no la podem deixar en mans dels polítics oligàrquics. La mobilització social ha de veure’s reforçada encara més davant les eleccions del 20-N. La cita electoral determinarà el camí que hem de seguir per sortir de la crisis, l’afebliment o no de l’estat del benestar escassament assolit al nostre país i el manteniment de la política oligàrquica representada per PSOE, PP, CIU i PNV. És a dir, el continuisme de les polítiques econòmiques neoliberals representades per aquestes opcions, o bé, per un canvi d’orientació de la mà de l’esquerra. En això, tots els actors socials mobilitzats en defensa de la democràcia i l’estat del benestar hi juguen un paper cabdal. Si bé, no negarem que importants sectors desencantats aposten per l’abstenció o el vot en blanc, és irrefutable que en un sistema electoral no proporcional com l’espanyol, aquests vots aniran a parar als partits majoritaris; per tant, ha de ser objectiu, com importants sectors socials han manifestat, trencar el setge bipartidista.

El PSUC Viu celebra el procés de convergència social i política encetat pel Partido Comunista de España i per Izquierda Unida, que ha portat a obrir el debat sobre els punts programàtics a més de 15.000 persones, moltes, de multitud de col·lectius socials en lluita, que a més, ha integrat a les candidatures electorals. Unes eleccions cabdals pel futur de l’esquerra transformadora i del projecte federal d’IU que de la mà del candidat a la presidència del Govern Cayo Lara, es dota d’un programa clar de transformació social per a construir l’alternativa al neoliberalisme; la contrareforma laboral que garanteixi drets laborals i condicions de treball com a factor essencial per a una reactivació econòmica que situa en primer pla la creació d’ocupació , 3 milions de llocs de treball amb propostes concretes de on recaptar els diners necessaris, el repartiment del treball amb la reducció de jornada a 35 hores; el recolzament a les empreses basades en la autogestió i en la cogestió.

Programa que situa amb fermesa la necessitat d’una ofensiva indiscriminada en favor de les polítiques d’igualtat,, econòmiques, socials i especialment les de gènere; l’enfortiment del sector públic, (sanitat i educació veritablement públiques i de qualitat, i progressiva reducció de les dobles vies); una reforma fiscal progressiva i flexibilitat en el dèficit pressupostari; la promoció de la banca pública; la lluita contra el frau fiscal i contra l’economia submergida; la nacionalització dels sectors estratègics de l’economia en la línia d’un nou model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient fonamentat en la formació, l’R+D i la organització eficient del procés productiu; l’augment de la despesa pública social especialment en protecció social (pensions, dependència, subsidi atur, serveis socials, ajuda a les famílies, RMI); les polítiques públiques d’habitatge i reformulació del paradigma de la propietat immoble; l’accés racional i no mercantilitzat a la cultura, entesa aquesta com un bé d’interès general; la democràcia real participativa que avanci cap a un nou model d’estat republicà, federal, laic i solidari regit per un sistema de participació política directa, transversal, transparent i proporcional, i que deplori la guerra com a eina de resolució de conflictes.

Així mateix, Izquierda Unida recupera la iniciativa política articulant una resposta unitària de les esquerres progressistes d’arreu de l’estat en la gran coalició “La Izquierda plural”. És significatiu l’esforç realitzat per IU-EUiA per integrar en la escomesa electoral a ICV i que els vots de la coalició a Catalunya vagin a reforçar el projecte federal. L’acord aconseguit és l’acord possible donades les condicions en les que ha hagut de negociar EUIA, per les mateixes característiques originaries de la coalició, i per la nova situació que crea el fet, legítim però transcendent, amb el pas d’ICV d’establir un protocol d’acció política amb una força d’àmbit estatal. Encara que la segona condició, tenir representació parlamentària, no està, a priori, del tot garantida, la nova dinàmica al si d’EUiA i la seva voluntat de posar en un primer pla el compromís amb IU ha aconseguit l’objectiu més important, la coalició amb IU.
És possible i necessària una democràcia social, econòmica i participativa. És per això que la mobilització s’ha de canalitzar en necessària participació electoral. Es fa evident, i així ha estat expressat per una ample majoria del CN d'EUiA, que cal obrir una nova etapa en les relacions entre EUiA i ICV. El darrer acord electoral marca un abans i un després amb l’objectiu d'aconseguir un ample grup parlamentari representatiu de l'esquerra transformadora, anticapitalista i republicana.

Per tant, el PSUC Viu expressa el seu suport electoral a la coalició ICV-EUiA, manifesta i es compromet a treballar activament en la campanya i a recolzar inequívocament els seus candidats amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats electorals possibles. Tot plegat, per tal d’enfortir a Catalunya l’espai de la esquerra transformadora, per enfortir EUiA i, així, enfortir el projecte federal de l’esquerra transformadora que representa Izquierda Unida, que s’erigeix com a única alternativa al neoliberalisme representat per PP i PSOE.

El PSUC Viu crida a tota la seva militància, als simpatitzants, al conjunt d’EUiA, a la gent d’esquerres que vol politiques de transformació, a treballar per assolir els millors resultats electorals per la Coalició ICV-EUiA i per IU i, alhora, a impulsar i participar en totes les mobilitzacions front a la crisi, avui, demà i després del 20 N, per tal de contribuir a aixecar una alternativa social i política que respongui realment als interessos de la gent treballadora.

S'ha celebrat el XIVè congrés del PSUC Viu

Amb el lema “Reconstruïm el PSUC, per la democràcia real, pel socialisme”, els dies 8 i 9 d’octubre de 2011, a Sant Adrià de Besòs, s’ha celebrat el XIVè Congrés del PSUC Viu. En aquest s’ha discutit la situació política i s’han abordat les tasques dels comunistes en l’actual etapa, aprovant-se un document polític que les centra en la lluita i organització de la classe obrera i les capes populars enfront de les polítiques neoliberals que pretenen descarregar tots els costos de la crisi econòmica en aquells sectors i imposar una sortida a la mateixa que reforci encara més la dominació dels sectors oligàrquics del capitalisme financer i industrial.

El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida, del projecte de refundació de la qual, amb el treball a EUiA, els/les comunistes de Catalunya en som corresponsables.

El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com a instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.

Al document aprovat s’hi contemplen mesures concretes que responen al model organitzatiu i als mètodes de treball que el PSUC Viu necessita per afrontar amb èxit l’altre objectiu senyalat al lema del XIVè Congrés: la reconstrucció del PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social. Amb la mateixa perspectiva s’ha procedit a una actualització dels estatuts.

Finalment, el Congrés ha elegit al nou Comitè Central que ha de dirigir el proper període i que ha elegit al camarada Alfred Clemente Conte com a nou Secretari General del Partit, qui, en la seva intervenció de cloenda, resumint els acords aprovats i reivindicant el patrimoni històric i humà del PSUC i del PCE, reafermant el nostre caràcter de continuadors d’aquella trajectòria, ha demanat la unitat de totes i tots els camarades en l’aplicació de la política aprovada apel.lant a la necessària aportació de totes i cadascuna de les persones que militem al Partit.

XIV Congrés del PSUC

Por el Estado Social y la democracia. Contra la reforma constitucional ¡referéndum ya!

El PSUC Viu rememora els 75 anys de militància política a Terrassa

Font: Terrassa Digital

Els seus militants consideren el comunisme, un sistema polític plenament vigent per a la defensa dels treballadors i per respondre a les actuals demandes de la societat. Durant el franquisme va agrupa l'oposició al règim.

L’històric Partit Socialista Unificat de Catalunya, ara PSUC Viu, arriba al 75è aniversari de la seva fundació amb l’objectiu de incidir en els nous moviments socials tal i com en el seu moment va capitalitzar les inquietuds obreres i veïnals.

Per a Iván Martos, responsable polític del PSUC Viu Terrassa: “Anar aconseguint la unitat de les classes populars del nostre país per defensar els drets socials que governs i mercats ens estan traient. Aquesta unitat dels moviments socials i populars, de l’esquerra en defensa dels principals interessos dels treballadors. Això és el més important per a nosaltres.”

Segons Juan Márquez, militant històric del PSUC: "Com a partit, la nostra funció d’ara és incidir en els nous moviments igual com en el seu moment ho vam fer en els moviments obrers i veïnals. Ara, la nostra actuació és apropar-nos i participar activament en els nous moviments. No podem repetir la història d’abans però sí actuar a partir de l’experiència”.

Els militants del PSUC Viu consideren el comunisme, un sistema polític plenament vigent per a la defensa dels treballadors i per donar resposta a les actuals demandes de la societat. Segons Martos: "Per a nosaltres el comunisme és el moviment de les persones per organitzar-se, unir-se i defensar els drets de tothom i impedir les injustícies socials i la desigualtat.”

Per a Márquez: "Un partit que va saber aglutinar a totes les persones que volien democràcia i llibertat dins l’organització. Va saber combinar el nacionalisme català amb els immigrants d’aleshores. La integració que va fer el PSUC ens va intruduïr a la nacionalitat catalana, molt important per agrupar al màxim de gent. Quedem encara dins el PSUC i defensant el comunisme perquè considerem que és una ideologia que continua sent vàlida com abans.”

El PSUC es va fundar l’any 1936 i durant el franquisme va ser el principal partit que agrupava l’oposició al règim. A la clandestinitat va ser víctima d’una forta repressió fins arribar a les primeres eleccions democràtiques quan es va erigir com una de les formacions amb més suport social. El 1978 comptava amb uns 40.000 afiliats i el 1980 va obtenir més de 600.000 vots en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.

Les discrepàncies internes i la crisi en els països del bloc comunista van fer que el partit s’hagi reinventat sense deixar els seus principis, per arribar a l’actual situació en que participa de les institucions a través d’Esquerra Unida i Alternativa i Iniciativa per Catalunya Verds.

NO a la reforma constitucional

Albert Escofet - Secretari General del PSUCViu

Durant aquests últims anys des del PSUCviu hem anat denunciant el procés d'involució democràtica, social i política per part del govern del PSOE que ha comptat amb el suport, en els seus aspectes fonamentals, pel PP i CiU.

La votació al Congrés amb els vots del PSOE, PP i UPN a favor de la reforma de la Constitució, és un cop d'estat en tota regla dels poders financers, dels interessos d'Alemanya i dels seus bancs, que deixa sense la menor capacitat política i de decisió al conjunt dels òrgans de representació de les Corts Generals i el Parlament de Catalunya. Això significarà la radicalització de les retallades socials, i a la pràctica, la desaparició dels drets socials i la retallada de les llibertats civils i sindicals.

A Catalunya, CiU, amb el suport del PP, està duent a terme una política de dreta extrema, amb un brutal atac contra els drets dels ciutadans, centrat en les retallades sobre sanitat, educació i del conjunt de les polítiques socials. L'exemple més sagnant és l'intent de desaparició en la pràctica de la RMI, que afecta els sectors més febles de la nostra societat.

En aquests moments d'extrema gravetat, cal la màxima mobilització. En primer lloc per exigir un referèndum sobre la modificació de la Constitució, on ciutadans puguin debatre i expressar la seva voluntat sobre la pèrdua de sobirania democràtica. En segon lloc, lluitar contra totes les reformes socials i laborals que està impulsant el Govern del PSOE, amb el suport del PP i de la dreta nacionalista.

Tots els militants del PSUCviu han de participar de manera activa conjuntament amb el PCE, IU i EUiA en totes les mobilitzacions convocades pels sindicats, pel 15M i per les diferents plataformes de ciutadans, per poder contrarestar aquest atac contra els drets socials i democràtics. Estem davant la decadència d'un sistema i per això la perillositat de les respostes d'aquest. Avui més que mai és necessària la unitat d'acció i la capacitat de buscar la confluència dels sectors de l'esquerra política i social, per anar construint una alternativa d'esquerra transformadora i anticapitalista, davant d'un model agonitzant que ens porta a una neodictadura dels poders financers.

-----------------------

Manifestació contra la reforma constitucional,

Dimarts 6 de setembre a les 18:30h a Barcelona (Plaça Urquinaona / Via Laietana)

Veniu a la Festa del PCE 2011

Del 16 al 18 de setembre de 2011 es celebrarà a San Fernando de Henares (Madrid) l'edició d'aquest any del principal punt de trobada de l'esquerra i espai de solidaritat de l'estat, La Festa del PCE.

Felicitats, PSUC

Aquest 23 de juliol ha sigut el 75 Aniversari de la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Terrassa omple els carrers de mobilitzacions populars

Els darrers dies i setmanes, hi han hagut a Terrassa diverses mobilitacions populars en defensa dels nostres drets, que els comunistes recolzem. Com per exemple les manifestacions en defensa de la sanitat pública (greument amenaçada per les retallades del Govern de CiU) convocades per treballadors i usuaris o les mobilitzacions contra els desnonaments convocades per la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques.

Festa de Nou Treball 2011

Albert Escofet

Celebrem enguany una data senyalada: els 75 anys de la fundació del PSUC. Són moltes les pàgines glorioses que marquen el nostre recorregut al llarg de tots aquests anys, malgrat els errors, de vegades greus, que en algun moment hem comés. Però no és moment de mirar enrere amb nostalgia o autocomplaença, sinó de sumar el nostre esforç al que molts ciutadans i ciutadanes, treballadors de totes classes, fan avui dia per tal d’aturar i fer retrocedir l’ofensiva neolliberal, manifestació màxima del capitalisme expoliador i opressor del nostre temps. És hora de sortir al carrer, al costat de les masses revoltades contra aquest sistema, per oferir-les hi, com instrument de lluita i transformació, un PSUC més viu que mai, més entregat que mai a la causa del socialisme i la llibertat.

Aquest és el marc en què celebrem la nostra festa, materialment modesta, però animada per la nostra il·lusió davant l’embranzida del moviment popular al nostre país i arreu del món. Com a Secretari General us invito a participar-hi amb entusiasme i fer d’aquesta trobada festiva una ocasió privilegiada per a l’enfortiment de la nostra activitat militant.

Molt aviat, més detalls a www.psuc.org

Dia: 2 de juliol de 2011

Lloc: Escola la Farigola del Clot C/ Hernan Cortes s/n (Barcelona)

Accés: Metro Glòries i Clot de la L1. Autobusos 56, 60, 62, N3, 192, Tramvia T4, T5

Cotxe: Al costat de la Plaça de les Glòries (Diagonal-Meridiana). És possible aparcar al costat de la Farinera del Clot en un solar entre meridiana i Diagonal (sentit mar).

Tota la jornada: servei de bar, parades solidaritat, exposicions

10:30 Taller "Els mitjans de comunicació a debat"

12:00 Univers Poètic

12:00 Taller “Com fer front a les retallades neoliberals”

15:00 Dinar de Carmanyola

16:00 Taller: "El mon en moviment: Els indignats i l’escenari internacional"

16:00 Cine Fòrum: Inside Job

17:00 Debat: 75 Aniversari del PSUC, la contribució de Comorera

18:00 Cine Fòrum: El cine i la Comuna en el seu 140è aniversari

19:00 Debat: El pacte del Euro

21:00 Sopar i Acte Polític

22:30 Reconeixement a nostra historia (1960-1965): la militància comunista (entrega diplomes)

Actuació Homenatge a Alfred Lucchetti, per catorzedabril

Ball

VI Cicle de Cinema Republicà a Terrassa

07/06/2011 a les 21h

Cinema

Sisè cicle de Cinema Republicà i Memorialístic

La escuela Fusilada

Dirigida por: Iñaki pinedo

Daniel Alvarez

Tindrem amb nosaltres Jesús A. Calvo, productor i realitzador del documental

La II República Espanyola suposà l'assaig més profundament democràtic de la seva història i pretén introduir al país en el concert del món modern. L'educació es converteix en punta de llança de l'ideari reformista, amb l'obstinació de fer ciutadans en lloc de súbdits. La república es salvarà per l'escola", arriben a pregonar els teòrics.
El 18 de juliol de 1936 totes aquelles esperances es veuen truncades. La revolta militar s'acarnissà de forma especial amb els mestres. Setanta anys després, la història encara no s'atreveix a donar una xifra de docents assassinats. Però no va ser aquest l'únic cop que va rebre l'escola. El Franquisme va iniciar un procés de depuració que es va estendre fins als anys 60 i en el qual 6000 mestres van ser expulsats de l'ensenyament. La purga va actuar sobre la totalitat del cos docent. El procediment va ser l'habitual del regim: tothom havia de demostrar la seva "innocència".

El 20 de novembre de 1975 mor Franco, alguns i algunes mestres republicanes tornen al seu lloc a l'escola. Després de quaranta anys, els que es van mantenir fidels a la legalitat, són "amnistiats". La societat espanyola demostrà que la llibertat sense ira és possible. Serà possible sense memòria?

Lloc: CINEMA CATALUNYA - Sant Pere, 9 - Terrassa

Preu: Gratuït

14/06/2011 a les 21h

Cinema

Sisè Cicle de Cinema Republicà i Memorialístic

Hollywood contra Franco

Comptarem amb la presència d'Oriol Porta, Director del documental

Hollywood va manipular la Guerra Civil Espanyola en més de 50 pel·lícules segons les conveniències de la Casa Blanca.
Aquest drama documental revela a través de la història del guionista Alvah Bessie, que va lluitar a Espanya durant la Guerra Civil amb les brigades internacionals, i de la utilització de fragments de pel·lícules famoses, com "Casablanca" o "Tal como eramos", la relació oculta entre el cinema i la política. El documental compta amb testimonis destacats com els de Susan Sarandon, Arthur Laurents, Walter Bernstein i Romà Gubern.

Lloc: CINEMA CATALUNYA - Sant Pere, 9 - Terrassa
Preu: Gratuït

21/06/2011 a les 21h

Cinema

Sisè Cicle de Cinema Republicà i Memorialístic

La voz a ti debida

Día 21 de juny a les 9 del vespre

La voz a ti debida

Dirigida por: Antonio Girón

Ens acompanyarà, Barbara Boyero, videorealizadora

Des de les primeres exhumacions científiques de l'any 2000 a la localitat lleonesa de Priaranza de Bierzo, no han deixat d'aparèixer fosses comunes de víctimes del franquisme davant l'opinió pública estatal i internacional. A partir d'aquest moment, els moviments de recuperació de la memòria històrica han impulsat la creació d'institucions, l?interès de les Nacions Unides, la tramitació parlamentària d'una "Llei de la Memòria" o l?històric acte judicial del 16 d'octubre de 2008 a l'Audiència Nacional Espanyola.
Aquesta pel·lícula recull una visió global sobre una década d'esdeveniments i debats, alhora que aprofundeix en els seus orígens i conseqüències. En certa manera, també suposa un acte de comprensió i coneixement sobre un passat encara recent. Potser perquè testimonis com els de Carmen Gallego, Lluís Martí Bielsa, Trinidad Gallego o Marcos Ana, explicats sense donar-se cap importància, ens transmeten els conflictes i les lluites per construir relacions socials més justes i equitatives per part de tota una generació ciutadana silenciada per la història oficial.

Lloc: CINEMA CATALUNYA - Sant Pere, 9 - Terrassa

Preu: Gratuït

De la indignació a l'acció

Cinefòrums a Terrassa

Us convidem a participar en els cinefòrums que tindran lloc dissabte 28 de maig i dissabte 4 de juny, a les 17h. en el Centre Cívic President Macià de Terrassa (Rambla de Francesc Macià, 189).

Les pel·lícules que es projectaran són:

- 28 de maig a les 17:00h: Documental AL SUR DE LA FRONTERA, del director OLIVER STONE. El debat posterior estarà coordinat per Ferran Pastor.

- 4 de juny a les 17:00h: Documental SICKO, del director MICHAEL MOORE. El debat posterior estarà coordinat per Neus Molina.

Us esperem a tots i a totes!

El PSUC-Viu davant el moviment 15 de maig

Saludem efusivament el moviment popular iniciat el 15 de maig amb les acampades a Barcelona, Madrid i tantes altres ciutats de Catalunya i de tot l’Estat. Veiem en aquesta mobilització la plasmació d’una resistència popular plural, no partidista i profundament democràtica front al capitalisme neoliberal, per la qual moltes organitzacions fins ara disperses i sovint enfrontades de l’esquerra social i política veníem des de fa temps maldant. Aquesta mobilització, fruit de milers de petits esforços de persones i grups no disposats a claudicar davant el “pensament únic”, només pot sorprendre aquells que han interioritzat aquest pensament (millor fora dir-li “antipensament”) fins al punt de creure que vivim en el millor dels móns possibles i que hem arribat al final de la història.

Saludem el moviment 15 de maig:

Per la seva capacitat de transformar en ACCIÓ la INDIGNACIÓ davant la INDIGNITAT de l’actual sistema socio-econòmic.
Per la seva capacitat de connectar particularment amb les necessitats reals i la sensibilitat de la gent jove, la més maltractada avui dia per aquest sistema.
Per la justesa de la seva protesta contra una política que, amb el pretext de la crisi, i de retallada en retallada de les prestacions socials i dels nivells d’ocupació, aboca la gran majoria, i particularment els joves, a un futur sense perspectives.
Per l’encert de situar les responsabilitats, per aquest ordre, en els representants del capital financer i en els polítics al seu servei.
Per l’adopció de formes de lluita que treuen el debat polític a l’espai públic per antonomàsia, el carrer, i que amb el seu caràcter pacífic posen en evidència la violència estructural d’un sistema que es diu democràtic però és refractari a la intervenció de la majoria en la vida pública.
Per haver trobat la manera de superar la cotilla institucional en què els poders reals han anat recloent la participació política en mig del conformisme d’algunes organitzacions polítiques i socials que no han estat a l’alçada de les seves responsabilitats en la defensa dels de sota.

Condemnem qualsevol intent de repressió, prohibició o control del moviment o de la seva utilització electoralista. Les seves demandes són legítimes, més enllà de la conjuntura electoral.

Fem vots per tal que aquesta protesta tingui continuïtat i contribueixi decisivament a invertir l’actual tendència antidemocràtica a la suplantació de la voluntat popular per la voluntat d’uns poders econòmics oligàrquics.

Són els nostres

Albert Escofet - Secretari General del PSUC-Viu

Les manifestacions del 15 de Maig han posat de manifest el rebuig total d'amplis col·lectius socials en contra de l'actual situació, imposada pel Govern, les institucions de la UE i, sobretot, els interessos especulatius del sector financer, que de fet s'han convertit en una dictadura, deixant sense contingut les institucions democràtiques.

La corrupció política, una llei electoral injusta i discriminatòria en favor del bipartidisme, el control polític del Poder Executiu per part del sector financer, han arribat a nivells totalment inadmissibles, que han fet realitat la consigna “Li diuen democràcia i no ho és”.

Ens trobem davant un moviment plural i divers, una realitat històrica de ruptura amb situacions heretades del passat, amb unes formes de fer política alienes a la democràcia i als interessos dels ciutadans. Realitats que el partit ja ha analitzat críticament, i així ho hem posat de manifest en els nostres documents congressuals.

En aquests moments, conscients del canvi històric, hem de saber implicar tots els actors afectats per la crisi, respectant la seva pluralitat, per treballar tots junts, amb la voluntat de sumar milers i milers de ciutadans, lluny de qualsevol instrumentalització partidista, en favor d'un procés de transformació democràtica i social.

Per tot això, emplaço tots els camarades i amics del PSUC-Viu a participar activament en les actuals mobilitzacions, i en especial en les concentracions i manifestacions sorgides del moviment unitari del 15 de Maig.

ICV-EUiA: a Terrassa vota amb el cor a l'esquerra

Tots i totes a la manifestació contra les retallades!

Manifestació contra les retallades i en defensa dels drets socials i els serveis públics, aquest dissabte 14 de maig a les 11:00h a Barcelona (Plaça de Catalunya).

Podeu llegir el Manifest clicant aquí

Sobre les eleccions municipals del 22 de maig

El PSUC Viu considera que les properes eleccions municipals representen una fita clau per a l’esquerra transformadora a Catalunya. En moments de crisi com els actuals, i amb un govern autonòmic de CiU que està mostrant el seu tarannà més ultraliberal, és més necessari que mai trobar resistències i contrapoders institucionals als ajuntaments de Catalunya.

El PSUC Viu, des de la seva trajectòria i història municipalista, considera que la política local és la més propera a la ciutadania. Davant l’asfixia econòmica a la que s’intenta sotmetre als nostres consistoris, apostem pel desenvolupament d’uns serveis socials públics i de qualitat per a tothom, per un finançament suficient i per un aprofundiment de la seva transparència que permeti als i les ciutadanes ampliar els seus instruments per a afrontar els efectes de la crisi.

El PSUC Viu, com a partit integrant d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), participa en aquestes eleccions municipals dintre d’aquesta formació política, que concorre en coalició amb ICV a la immensa majoria de localitats de Catalunya. Demanem per tant el vot per a ICV-EUiA, o per les candidatures on, sota d’altres denominacions, es presenten candidats o candidates d’EUiA.

Així mateix, el PSUC Viu dóna suport a totes les candidatures municipals i autonòmiques d’Izquierda Unida (IU).

Per més informació sobre les eleccions municipals a Terrassa clica aquí sobre

Sobre la il·legalització de Bildu

La decisió del Tribunal Suprem espanyol de declarar il·legal la coalició abertzale Bildu, impedint així que pugui presentar candidatures a les eleccions municipals del 22 de maig, demostra de manera fefaent, per si encara hi havia algun dubte, que existeix en instàncies decisives del sistema polític espanyol la ferma voluntat d’impedir, al preu que sigui, la solució pacífica del conflicte basc i la definitiva substitució de la lluita armada per la competició en el marc de la democràcia representativa.

Per tal de justificar aquest greu atentat al dret de milers de ciutadans bascos a participar democràticament en la vida política del seu país, s’al·ludeix a suposades connexions entre ETA y alguns dels membres de la coalició Bildu, igual com es va fer en relació amb la precedent coalició abertzale Sortu, també il·legalitzada. Deixant de banda el fet que aquestes presumptes connexions són en el millor dels casos molt indirectes, el primer que cal dir és que, si el que es vol és normalitzar la situació política d’Euskadi, l’única solució passa perquè siguin precisament aquells que han practicat fins no fa gaire la lluita armada els que s’integrin en la vida política ordinària. La pau es fa amb els adversaris, no amb persones alienes al conflicte.

Però cada cop està més clar que a certs grups polítics no els interessa la pau, sinó la polarització i la tensió permanent. Cada cop que el moviment abertzale ha fet un pas endavant i ha acceptat les condicions que se l’imposaven, el Govern, els partits majoritaris i els poders de l’Estat en general han afegit noves condicions cada cop més exigents i humiliants. Ningú no pot negar, objectivament, la irracionalitat de la violència armada practicada tant de temps per ETA. Però tampoc es pot negar la irracionalitat de la violència institucional actualment exercida contra un moviment abertzale que desitja sincerament substituir les armes pels vots.

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (Viu) condemna enèrgicament aquesta estratègia clarament antidemocràtica que no fa sinó retardar indefinidament la solució política pacífica del conflicte d’Euskadi.

Terrassa es mobilitza contra la retallada de drets socials!

Sindicats i entitats protesten contra les retallades en educació i salut

Professors i alumnes d'instituts de Terrassa protesten contra les retallades

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca alerta d'un nou cas de desnonament a Terrassa

Tots i totes al 1 de Maig !

Pel dret al treball i a un futur digne, per dir sí als drets i no a les retallades, us animem a participar a la manifestació del Primer de Maig, el dia dels treballadors i les treballadores, a les 11:30h a Barcelona (Passeig de Gràcia / Ronda de Sant Pere).

Arriba aquest any el 1r de maig en un context d’ofensiva permanent contra els drets socials i laborals de la classe treballadora del nostre país. Des que va esclatar la crisi els seus mateixos responsables han aprofitat la conjuntura per retallar l’Estat social i del benestar, per precaritzar el mercat de treball i per posar en qüestió la pròpia interlocució de les organitzacions sindicals com a representants dels treballadors i treballadores. La pèrdua de llocs de treball i la elevada taxa d’atur posen de manifest un dels efectes més tràgics de la crisi.

A l’enquesta de la població activa (EPA) del quart trimestre de 2010 l’atur va tornar a pujar a l’Estat Espanyol, al voltant de 122.000 aturats més, situant-se la taxa en un 20,33% i el nombre total de treballadors i treballadores sense feina en 4.696.000. En paral·lel a Catalunya a on la taxa d’atur és del 17,98% la pèrdua de teixit industrial està evidenciant la manca de politiques industrials i la debilitat vers a les multinacionals per part de la Conselleria de Treball de la Generalitat. Conflictes com ara els de Yamaha, Derbi, Alstom, Comesa o les mateixes Nissan i Seat són el resultat de l’estratègia de la patronal per deteriorar el sector secundari a Catalunya a favor de processos de deslocalització productiva no només cap a països amb costos més laborals inferiors, sinó com en el cas de Yamaha o Derbi cap a països com França o Itàlia.

Baixen els salaris, augmenta l’atur, es retalla el salari social en la sanitat, l’educació o la protecció social, es desnona a milers de famílies conduïdes a la ruïna pels especuladors: front a les agressions no tenim altre camí que fer créixer la indignació i transformar-la en mobilització.

El govern de l’Estat amb la complicitat del PP i CiU ha eliminat el Impost al Patrimoni, ha rebaixat el Impost de Societats del 35% al 30%, ha rebaixat la tributació de les plusvàlues, del 43% al 18%, permeten que las SICAV (instrument financer dels rics) tributin al 1%, en lloc del marginal (43%), permeten la evasió fiscal, han reduït el tipus marginal del IRPF del 45% al 43%, i han reduït les despeses socials a l’educació, la sanitat, la atenció a les persones depenent, les pensions, etc.

A Catalunya l’arribada de CiU al govern no ha fet més que radicalitzar les reformes neoliberals i sota el mantell de l’obscura distribució del pressupost de l’Estat, accelerar el desmantellament de la protecció social invocant la defensa de la pàtria. En realitat estan robant-nos la cartera i desviant els recursos públics que ara governen vers les mans privades. La seva arrogància i menyspreu pels treballadors esta fora de tota mesura vista fins al moment. Es que mai s’havia vist deixar la sanitat publica en mans dels que han gestionat els hospitals privats?

Corren temps difícils per a la classe treballadora, sinó som capaços d’articular una potent resposta, la seva ambició no te límits. Des de l'ofensiva neoliberal, el PSC-PSOE ha cedit en aspectes polítics i socials considerats fins fa poc inamovibles i vinculats al denominat estat del benestar. Avui se ens ven com a modernitat la precarietat laboral, la privatització de serveis, el retall de pensions. L'esquerra ha de ser conscient que hi ha unes línies vermelles que no deurien haver traspassat mai, i que fer-ho ha suposat desnaturalitzar-se. Cal una ferma resposta i una amplia unitat en forma de mobilitzacions concretes en cada espai social sota un programa clar de continguts, que al nostre entendre hauria de passar per:

1. Preservació de totes les conquestes socials. En particular el sistema de pensions, la sanitat i l’educació. Acabar amb els desnonaments hipotecaris. Atenció als desocupats prorrogant els subsidis.

2. Reforma Fiscal. Per que pagui més qui més té, amb homologació a nivell europeu si es mante el marc econòmic de l’Euro. Abolició de les SICAV a Espanya.

3. Nacionalització sectors estratègics: Energia, transport, aigua, recerca, telefonia, comunicació, recursos naturals,..etc. aturant la privatització dels serveis públics. Banca pública començant per les caixes tindrien que han de mantenir el vincle amb el territori, junt amb els Bancs que hagin tingut que ser intervinguts.

4. Transparència de la gestió i els comptes publiques. Promulgació dels pressupostos participatius i de la democràcia municipal. Persecució de la corrupció.

5. Defensa i dignificació del treball. Repartiment del temps de treball vers una jornada de 35 hores setmanals. Promoció del Cooperativisme i economia social. Acabar amb qualsevol discriminació de gènere i protecció del dreta a la maternitat.

6. Defensa d’un model productiu endogen i sostenible. Estalvi energètic i reconversió vers energies renovables i descentralitzades. Promoure el treball i el consum de proximitat i la participació dels treballadors i treballadores en la gestió de les empreses.

7. Defensa d’una Federalitat Solidària. Model fiscal federal i transparent, que defineixi les atribucions de l’Estat i de Catalunya i estableixi nivells socials que es tenen de garantir arreu.

8. Política de pau, retirada de totes les tropes espanyoles al estranger. Reducció depesa militar i sortida de la OTAN.

D’altra banda l’estratègia sindical dels darrers anys ha portat a debilitar l’hegemonia política que els treballadors i treballadores necessiten per fer front a les grans retallades socials que la dreta política i les politiques de dretes estan desenvolupant. La imatge de que les grans organitzacions sindicals només han trobat el recolzament de un petit grup de diputats en la defensa contra la reforma laboral, han de fer reflexionar sobre ho erroni d’aquesta estratègia. En aquest procés cal que els Sindicats, surtin de la seva actual resignació: han de jugar un altre paper i pasar a desenvolupar una defensa més activa dels drets dels treballadors. Com va mostrar la darrera Vaga General es necessari establir una amplia complicitat social que posi fre al neoliberalisme, cal fer convergir els moviments ciutadans de associacions de veïns, usuaris, consumidors, d’estudiants, de dones, crear amplies complicitats amb el mon de la cultura i els intel·lectuals crítics.

Els principis bàsics del neoliberalisme han fracassat, s'ha evidenciat la fal·làcia i el buit d'un sistema capitalista injust, generador de misèria i incapaç de corregir les seves pròpies tares. Les seves politiques no aporten solucions sinó més misèria, més atur i més precarietat. No es ara moment de treure els impostos sobre els rics, no es ara moment de desprotegir als treballadors, no es ara moment de desentendre’s del control de l’economia. El PSUC amb una lluita de 75 anys en defensa dels treballadors, no es resigna i es proposa canviar aquesta situació. Us cridem a reflexionar amb nosaltres sobre quin es el camí per sortir de aquesta trampa i us convidem a participar des de la nostre web en el procés congressual que tenim convocat aquest octubre

Treballadores i treballadors en aquest 1er de Maig des del PSUC viu fem una crida a la nostra militància i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-nos per aquests objectius.

Us cridem a participar el 1r de maig a les manifestacions convocades pels Sindicats així com a les accions convocades pels sindicats i organitzacions socials pel pròxim mes de maig contra les retallades i en demanda del manteniment de l'ocupació.

Barcelona: 11,30 h, Ronda de Sant Pere/Passeig de Gracia
Girona: 12 h, Plaça de la Independència
Lleida: 11,30 h, Plaça del Treball
Tarragona: 12 h, Plaça Imperial Tarraco

Visca la classe treballadora! Visca el 1er de Maig!

Veniu a la Fira d'Abril

Un any més el PSUC viu i Joves Comunistes participem a la Feria de Abril que es celebra a Catalunya. Enguany, com en els darrers anys, es farà al recinte del Fòrum, a Barcelona. Així doncs, podreu trobar-nos els caps de setmana del 29/04 al 1/05, i del 6/05 al 8/05, a la barra de Joves Comunistes. Us hi esperem!

Sant Jordi 2011

Un any més, el PSUC-viu de Terrassa hem tornat a participar en la celebració de la Diada de Sant Jordi a la nostra ciutat, amb la nostra parada de llibres i roses ubicada al Raval de Montserrat (davant de l'Ajuntament de Terrassa).

Els i les comunistes, som i serem militants de la vida.

El PSUC fixa el seu Congrés per l'octubre

Font: larepublica.es

El PSUC viu irá a un congreso extraordinario, a celebrar en Barcelona en octubre próximo. Diversos son los objetivos que se marcan los comunistas, como "analizar las características de la crisis, así como los retos y potencialidades que la misma ha abierto por desarrollar nuestro proyecto".

Así mismo, se buscará "determinar la línea política del partido" actualmente enmarcada por la línea de coalición de ICV con EUiA y la llamada "alternativa social anticapitalista".

El PSUC viu, hermanado con el PCE, buscará con este congreso potenciar un "instrumento para la defensa de los derechos y de las reivindicaciones de la gente trabajadora, para fortalecer CC.OO., y para la refundación de Esquerra Unida".

Documents polítics del 14è Congrés del PSUC

Nova web de L'Esquerra de Terrassa

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa estrenem nova pàgina web, aquest blog. Per a nosaltres és important dotar-nos d'eines de comunicació que siguin útils en la lluita i defensa dels drets socials de la ciutadania i els valors d'esquerres.

http://terrassadesquerres.blogspot.com/

La protesta contra les retallades desborda la Plaça Sant Jaume de Barcelona

Font: Sírius

Les retallades impulsades pel govern de la Generalitat han encès els sectors afectats, especialment el de la sanitat pública i l'ensenyament. Una concentració convocada per sindicats, organitzacions professionals i partits de l'oposició ha omplert de gom a gom des de les 18.00 la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i tots els carrers al voltant, com es port veure a la foto. Funcionaris i treballadors de les empreses públiques, junts amb sindicats, ciutadans i polítics d'ICV-EUiA, ERC i PSC, han protestat contra les reduccions pressupostàries i les retallades del govern de dretes i esquitxat per la corrupció i l'amiguisme.

Mitja hora abans de l'inici oficial de la protesta, prevista per les sis de la tarda, la plaça s'ha omplert majoritàriament de personal sanitari, vestits amb bates blanques, cridant i exhibint pancartes contra el conseller de Sanitat, Boi Ruiz i consignes a favor de la sanitat pública com 'Salut sí, Boi no', 'Tots som usuaris, no ens miris, uneix-te' i 'Les autoritats sanitàries adverteixen que Mas i Boi perjudiquen la salut'.

Aquesta és la segona jornada consecutiva de protestes del personal sanitari. Ahir, centenars de facultatius dels hospitals de Bellvitge, de la Vall d'Hebron, de l'Hospital del Mar i el Clínic van sortir al carrer per protestar contra les retallades en sanitat.

-------------------

Manifest cap a la III República

Manifest dels comunistes sobre el 14 d'abril

Ha mort l'Alfred Lucchetti

Ha mort l'actor Alfred Lucchetti, un comunista, un republicà, un demòcrata, un tros d'actor sempre compromès amb els de baix. La capella ardent s'instal·larà al Tanatori de Les Corts dissabte a la tarda i el comiat es farà diumenge a les 12,30 hores.

Albert Escofet, Secretari General del PSUC viu, en nom de tots i totes els militants, vol donar el seu condol a la seva extensa família, i envia una abraçada fraternal al seu germà, el nostre camarada i ex-secretari general Antoni Lucchetti en aquests moments tan tristos.

http://www.3cat24.cat/noticia/1143146/ociicultura/Mor-lactor-Alfred-Lucchetti-als-77-anys

http://noticies.sirius.cat/2011/04/euia-es-suma-al-dol-per-la-mort-dalfred.html

Ideal d'igualtat

Veniu al Sopar per la República a Terrassa

El proper dia 9 d'abril, l'Associació de Terrassa per la III ª República organitza com cada any el sopar conmemoratiu de la IIª República i per això us ho volem enrecordar i animar-vos a que us apunteu a aquesta nit d'agermanament i confraternització entre republicans i republicanes.

El sopar serà en el Centre Cívic President Macià (Rbla. Francesc Macià, 189, Terrassa) i començarà a les 21h. Desprès del menjar i de brindar per la IIIª República, es llegirà el manifest i a continuació veurem l'espectacle teatral "Dios Mercado", una crítica al neoliberalisme.

És una nit que promet, i en aquest 80è aniversari de la proclamació de la II ª República, volem comptar amb la vostra companyia.

El preu és de 15 €, i us podeu dirigir a qualsevol company/a de l'associació per reservar entrada. També podeu escriure a sandino1926@yahoo.es

Us esperem.

Salut i República

Sobre les nuclears

La catàstrofe nuclear que actualment té lloc al Japó demostra, per si calien més proves, que el rebuig de l’energia nuclear per amplis sectors de la població a gairebé tots els països està més que justificat. La campanya d’intoxicació informativa, endegada conjuntament per companyies elèctriques, governs i constructores en defensa del manteniment i proliferació de les centrals nuclears, amb prou feines és superada per la toxicitat mateixa de les emissions radiactives procedents dels reactors accidentats. La insistència, per exemple, en la baixa probabilitat d’accidents com el provocat pel terratrèmol i el tsunami subsegüent a la costa nordoriental del Japó oblida interessadament una cosa tan elemental com el fet que el risc no es medeix només per la probabilitat de l’accident, sinó multiplicant la seva probabilitat pel dany que pot ocasionar: així, pot ser molt més gran el risc d’un incident poc freqüent però d’efectes molt greus que a la inversa. Igualment fals és l’argument que insisteix en el baix preu relatiu de l’energia nuclear en comparació amb altres formes d’energia: aquest argument prescindeix dels costos indirectes que té la indústria nuclear, per exemple, en quant a la gestió dels residus (la vida dels quals pot ser de milers d’anys) i les indemnitzacions per possibles danys. La trampa del càlcul resideix en el fet que aquests costos es traspassen normalment a l’Estat (és a dir, a tots els ciutadans, inclosos els perjudicats pels efectes nocius de la indústria nuclear).

El PSUC-Viu denuncia l’obstinació en el recurs a aquesta energia de riscos tan elevats, obstinació explicable només pels grans interessos econòmics privats que s’amaguen darrera aquesta indústria, i fa seves les propostes que organitzacions ecologistes i molts experts no a sou de la indústria nuclear fan en el sentit de: a) aplicar mesures decidides d’estalvi energètic i ús racional de l’energia, perfectament possibles amb la tecnologia actual sense haver de recórrer a grans restriccions doloroses per a la majoria; b) substituir, de manera progressiva però irreversible, les fonts d’energia contaminants i perjudicials per a la biosfera (fonamentalment, la nuclear i la basada en els combustibles fòssils) per fonts d’energia renovables i respectuoses del medi ambient.

EUiA: L'Esquerra en marxa!

Font: Terrassa Digital

Núria Alcalà, candidata d'Esquerra Unida i Alternativa a la coalició amb Iniciativa

La defensa de serveis públics és la lluita principal de la formació davant del context de retallades de la Generalitat. EUiA ha reorganitzat la comissió per tal de reforçar el seu discurs d’esquerres i pau

La defensa de serveis públics és la lluita principal d’Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa davant del context de retallades de la Generalitat. Així ho han fet saber a la presentació del nou coordinador local, Iván Martos, i la cap de llista per a les eleccions municipals Núria Alcalà.

La formació ha reorganitzat la comissió per tal de reforçar el seu discurs d’esquerres i pau. Per Ivan Martos, “Hem escollit una nova comissió política local formada per gent jove i amb experiències en la lluita social, gent el món del treball, moviment republicà, solidaritat i moviment veïnal.”

Esquerra Unida i Alternativa es presenta en coalició amb Iniciativa per Catalunya Verds per a les properes eleccions municipals perquè creuen que són necessàries les associacions per defensar millor els drets socials dels ciutadans.

Núria Alcalà és la número quatre de la llista i vol representar la veu de la població més maltractada per la crisi: “Pensem que el repartiment de la riquesa, sigui poca o molta la que hi hagi, hem de saber dir prou. Els recursos s’han de repartir per les persones i llocs on realment es necessiten.”

El moviment politico-social, format tant per partits polítics, organitzacions i persones independents, destaquen la seva proximitat amb els moviments socials perquè no es dediquen de manera professional a la política.

Hi han raons per creure en un món millor

Vídeo dels nostres camarades de Màlaga

Èxit de l'assemblea d'Esquerra Unida de Terrassa

Aquest dissabte 19 de març al matí es va reunir l'assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa en el centre cívic President Macià.

L'assemblea que va reunir prop de cinquanta persones va debatre sobre com intervenir millor en la nostra ciutat per combatre les retallades i defensar els drets socials i la qualitat del serveis públics. Es va debatre sobre la situació de crisi, de l'atur i el treball, sobre la sanitat i salut pública, sobre el dret a l'habitatge i els abusos de les hipoteques, sobre el moviment veïnal, sobre immigració i drets civils, sobre l'educació pública i sobre el moviment republicà. També es va parlar sobre les properes eleccions municipals como una batalla més per lluitar pels valors d'esquerres.

L'assemblea va comptar amb la participació dels membres de la direcció d'EUiA Marisol Martínez i Joan Josep Nuet, que van explicar la situació social i política que vivim actualment. L'assemblea va ratificar a Núria Alcalà com a cap de llista d'EUiA a les properes eleccions municipals a Terrassa, en les que ens tornarem a presentar en coalició amb ICV. També va escollir a Ivan Martos com a nou coordinador local d'EUiA i la comissió política local va ser ratificada.