dimecres, 3 d’octubre del 2012

Valoració de la situació política catalana davant la convocatòria d’eleccions anticipades

El president de la Generalitat ha convocat eleccions anticipades durant el debat de política general al Parlament. L’èxit de la manifestació de l’Onze de Setembre ha estat l’episodi cabdal d’una estratègia dissenyada per servir l’interès concret de CIU i el de les classes socials que representa. Aquesta mobilització ha estat instrumentalitzada pel govern, com ho ha estat l’aspiració a un millor i més just finançament per Catalunya amb una proposta de Pacte Fiscal que no contempla ni la més mínima inversió en serveis públics i polítiques socials, i que per tant no és bona per a l’interès de la majoria de catalans i catalanes. L’autèntic dèficit a Catalunya és el dèficit social. O la retallada de sobirania que ha suposat la petició de rescat al Fondo de Liquidez Autonómico sota condicions prèviament recolzades per CIU a la Ley de Estabilidad Presupuestaria, llei que arriba a contemplar la intervenció de les autonomies. D’altra banda, aquest rescat, que prioritza l‘aprovisionament de l’esfera privada per davant de garantir entre d’altres sanitat, educació i polítiques socials, l’hauran de suportar ineludiblement el conjunt dels catalans i catalanes.

El PSUC Viu considera que l’estratègia d’enarborar la bandera i acudir al sentiment identitari, respon a la voluntat de CIU per desviar l’atenció de l’extrema lluita de classes existent a Catalunya, provocada per les polítiques d’austeritat i estabilitat pressupostària. CIU representa l’avantguarda neoliberal a l’estat espanyol, que s’expressa retallada rere retallada amb el desmuntatge de la sanitat i l’educació públiques i els serveis socials, l’encariment de preus públics i taxes, així com per aplicar mesures de regressivitat fiscal i continuades privatitzacions. Quan no té les competències com a Govern, les recolza al Parlament espanyol: les reformes laborals, la reforma de les pensions, la reforma de la constitució, les successives retallades, el recolzament al model fiscal regressiu... CIU no només executa les polítiques més antisocials sinó que reprimeix amb brutalitat qualsevol expressió de contestació ciutadana.

En aquest estat de coses, el PSUC VIU vam prendre la determinació de no convocar a la manifestació per una qüestió d’ètica política, ja que en cap cas ens és acceptable manifestar- nos al costat de CIU en aquest context de maniobra de distracció. A més, el PSUC Viu no som una força política que consideri que la independència de Catalunya hagi d’estar necessàriament relacionada amb el compromís de lluita contra l’agressió del capital financer i les classes dominants catalanes, i per una societat justa, equitativa i democràtica. Es tracta de categories diferents. Ans al contrari, entenem que davant l’agressió del capitalisme globalitzat, els treballadors i treballadores i les classes populars han d’assolir llaços d’unió i coordinació en un moment històric en que el paper dels estats-nació és cada cop més irrellevant. El PSUC Viu expressem el compromís d’intervenir, conjuntament amb el PCE, en un espai polític més ampli, que es circumscriu a l’estat espanyol. Compromís amb les lluites socials però també, amb el reconeixement de les diferents realitats nacionals existents en el seu marc.

El procés de superació del model d’estat de les autonomies és, sens dubte, irreversible. Com diem, és intrínsec al col·lapse del model econòmic i jurídico-polític de l’estat espanyol. Ara bé, cal constatar que aquest no ha de passar necessàriament per la recentralització de l’estat o per la independència de Catalunya. En la tradició del catalanisme popular, el PSUC Viu apostem per una relació de federalitat amb Espanya, ja que entenem que aquest és el model que millor pot respondre a les aspiracions socials i nacionals dels treballadors i treballadores i les classes populars catalanes. No es tracta de si aquesta opció és més o menys difícil d’assolir. La secessió de Catalunya o el propi avenç cap a una societat de base socialista també ho són. Es tracta d’elaborar l’estratègia política en base a una proposta madurada, coherent i realista en funció de la realitat imperant. El PSUC Viu ens comprometem, conjuntament amb el PCE, i al si d’EUiA, a treballar per una proposta federal i republicana en tota la seva dimensió: fiscalitat, competències, recursos, organització territorial, drets polítics, socials, econòmics i nacionals. Així mateix, apostem per l’articulació d’aliances entorn l’espai polític dels federalistes per situar la proposta en la centralitat política i així reformular l’encaix de Catalunya dins d’Espanya

Ens reafirmem per tant, en el dret a l’autodeterminació com a mitjà per assolir aquest objectiu. Aquest dret resulta inalienable de l’espai polític dels federalistes, però també de la cultura política marxista. Entenem el dret a decidir com a expressió democràtica de primer ordre en la seva màxima amplitud: ha de definir qui vols ser i com et relaciones des de la perspectiva nacional però també com vols ser des de la perspectiva dels drets socials, económics, polítics i culturals, en definitiva, ha de suposar el primer pas cap a la construcció del projecte de país.

El PSUC Viu entenem el referèndum ciutadà sobre les retallades i les polítiques d’austeritat dels governs de CIU i PP proposat per la Cimera Social i els sindicats de classe com un exercici d’autodeterminació, per tant, cridem a la participació massiva. Així mateix, fem una crida a la mobilització social i a la confrontació d’idees per tal d’acumular la consciència crítica imprescindible per tal d’iniciar el procés constituent de les classe treballadora i les classes populars, la proposta de model d’estat del qual, considerem, passa ineludiblement pel model republicà, federal i solidari. Es tracta, doncs, de començar a construir la democràcia.

Pel que s’ha exposat, l’esquerra catalana acut a les eleccions del 25 de novembre amb el repte de derrotar CIU. Això passa per prendre la iniciativa política i confrontar radicalment la totalitat de les seves reivindicacions. Posar l’accent en l’autèntica agenda política de CIU i els seus efectes en la societat catalana, per descomptat, però especialment, afirmar amb fermesa, no només el dret a l’autodeterminació sinó la proposta per la qual optaríem amb la consecució d’aquest, l’estat republicà, federal i solidari.

diumenge, 9 de setembre del 2012

Sobre la mort de Bartolomé Baños

Bartolomé Baños (PSUC)

Cuando finaliza el mes de agosto (mes de vacaciones por excelencia) se ha marchado de entre nosotros un comunista sin apellidos, siempre fue eso, un comunista, su marcha ha sido fiel a su más íntimo estilo, silencioso, sin ruido, sabiendo que se marchaba un eslabón mas de la vieja vanguardia de luchadores de Terrassa.

Baños (cómo lo conocíamos) formó parte de aquella hornada de luchadores comunistas que hizo de Terrassa un punto de referencia en el mapa de España contra la dictadura franquista. Baños se ha ido como ante se fueron: Cipriano, López Neiro, Antonio Casas, la Francisca, Agustín Romero, Antonio el sevillano y tantos luchadores de Terrassa.

Con Baños como pieza clave del partido en la lucha de los años 50 y 60, se forjó el PSUC en Terrassa, su actuación fue fundamental en la relación del partido con los intelectuales, con el movimiento de mujeres democráticas, con la juventud comunista y en el sindicato de CC.OO. pero sobre todo en el aparato de propaganda, contribuyó activamente en forjar una nueva hornada de jóvenes comunistas que se incorporaron a la lucha y a las filas del PSUC.

La contribución de Baños en la lucha para mejorar las condiciones de vida de los trabajadores en las fábricas y mejoras de la calidad de vida en los barrios de Terrassa no ha sido en balde, cuando por razones de edad ha tenido que dejarnos, contemplamos que su ajetreada actividad no cayó en el vacío, él se sentía orgulloso de encontrar a su alrededor una nueva hornada de jóvenes comunistas que recogían su legado y mantenían viva la llama de la lucha obrera, se ha ido tranquilo, sabiendo que aún después de dejar buenos discípulos, hoy son otros mas jóvenes aún los que cogen el relevo y hacen que su lucha no fuera en balde, son jóvenes luchadores que pelean incansablemente por mantener las mejoras que se consiguieron con su lucha y compañeros de clase ya que los trabajadores en primer lugar y los ciudadanos en general sufrimos una nueva ofensiva de la derecha que pretenden que perdamos todos los derechos conquistados.

En la huelga de las bicicletas se luchaba contra la subida de impuestos y la carestía de la vida, hoy después de 60 años seguimos luchando contra los recortes y la subida de impuestos, puede que se cambie el sentido de los objetivos inmediatos pero la lucha sigue siendo la misma, mientras exista la explotación seguirá habiendo lucha y el espacio que Baños ha dejado pronto es cogido por un relevo.

Bartolomé Baños, puedes descansar tranquilo, que los que abracemos tu ideología y tu lucha recogimos tus experiencias y persistimos en la pelea, si pudieras ver a los nuevos jóvenes podrías sentirte orgulloso de ellos y podrías decir ya puedo marcharme puesto que mi sitio está ocupado.

Juan Márquez

dijous, 26 de juliol del 2012

El PSUC Viu critica el rescat de Catalunya i s'oposa a un model de pacte fiscal que no inclou el pacte social

El PSUC Viu considera que la petició de rescat per part de Catalunya demostra que les polítiques de retallades del govern han fracassat. La política de CiU ha consistit en perdonar impostos als més rics (que han provocat la crisi) i retallar la despesa social. Això ha enfonsat l'ocupació, el consum, la demanda i el conjunt de l'economia.

L'alternativa consisteix en incrementar els ingressos (de manera progressiva), la inversió pública i la despesa social, per a estimular l'economia, com ho demostren les experiències econòmiques del segle passat. S'ha de perseguir el frau fiscal, gravar molt més les grans fortunes, prohibir les SICAV, i recuperar plenament l'impost de successions i el del patrimoni.

El PSUC Viu considera que Catalunya té, entre d'altres, dos dèficits molt importants:
•    El dèficit fiscal, degut a un model de finançament insuficient.
•    El dèficit social, que no només es deu al punt anterior, sinó a una política econòmica i fiscal que ens situa molt per sota de la mitjana europea en impostos i despesa social.

Atribuir les mancances socials de Catalunya en exclusiva al dèficit fiscal, com està fent CiU, és fals i suposa una maniobra de distracció que intenta amagar la reaccionària política social que practica l'executiu d'Artur Mas. Es més, sense dèficit fiscal continuaríem per sota de la despesa social europea, degut a les polítiques de dretes del govern.

No és casualitat que els que mes èmfasi han posat en el  pacte fiscal són, alhora, els que s'estan aprofitant de la crisi i de l'empobriment de la majoria de catalans i catalanes. CiU vol eliminar la possibilitat d'una reforma fiscal progressista i progressiva a Catalunya i Espanya, que faci pagar a qui mes té, que és el que volem nosaltres i el que verdaderament ens ajudaria a afrontar una política econòmica justa que creés ocupació i, contribuís a una sortida justa de la crisi.

Per tot això el PSUC Viu es manifesta en contra de la proposta de pacte fiscal aprovada avui pel Parlament de Catalunya, ja que no incorpora la demanda de pacte social. Des del nostre punt de vista, ambdós elements són indestriables, i no es pot validar un règim fiscal que no garanteix les polítiques socials.

Finalment, considerem equivocada i confusa la mecànica de votacions parcials realitzada al Parlament, ja que entenem que el conjunt de la proposta ha de ser considerada globalment. Si hagués estat així estem convençuts de que el vot d'EUiA hagués estat negatiu que és tal com es valora globalment.

Tot està vinculat. Creiem que Catalunya ha d'incrementar els ingressos i la despesa social, de manera que el rescat no seria necessari. Alhora, apostem per un pacte fiscal de base federalitzant i descentralitzada que inclogui la redistribució de competències i de recursos per tal de garantir un finançament suficient per a Catalunya i el conjunt dels pobles de l'estat espanyol. Per tant, un pacte fiscal  entre les parts, just i solidari que garanteixi substancialment els drets socials del conjunt dels treballadors i treballadores i les classes populars.

Finalment, fem una crida a la mobilització per tal d'aturar les polítiques de retallades i el deteriorament dels drets de les persones i de la mateixa democràcia. Les protestes unitàries han de ser una via cabdal per a aconseguir plantejar alternatives justes i d'esquerres.

dissabte, 14 de juliol del 2012

NO PASARAN!

Animem a participar a la manifestació a Terrassa en defensa de la democràcia i els drets socials, aquest dijous 19 de juliol a partir de les 19h de la tarda des de la Plaça Lluís Companys



Las medidas que anunció el Presidente del Gobierno en su comparecencia parlamentaria del 11 de julio, continúan profundizando la estrategia iniciada por el PSOE, el 10 de Mayo de 2010, de situar el pago de la deuda pública como el objetivo fundamental de nuestra economía. Hay que recordar que el aumento de la deuda pública, que ahora se utiliza para justificar estos recortes, está en los préstamos que tanto el gobierno Zapatero como ahora el de Rajoy han venido haciendo a la banca, prestamos que ni han sido devueltos, ni han servido para reactivar la economía real y lo que es peor tampoco han consolidado los balances de la banca española que sigue necesitando liquidez para hacer frente a sus obligaciones.

Para asegurar el pago de las obligaciones contraidas con las emisiones de deuda pública,una deuda que consideramos ilegítima, el gobierno está tomando medidas que vacían de contenido nuestro estado social y derecho al reducir el gasto social, los derechos laborales de los trabajadores de la administración pública y aumentar la fiscalidad indirecta, estas medidas que afectan fundamentalmente a los trabajadores y trabajadoras a los que se sigue haciendo correr con el costo de la crisis, sólo van a traer más dolor y desesperación, harán perder poder adquisitivo a las personas trabajadoras, y en absoluto van a mejorar la situación de las personas desempleadas, al contrario destruirán aún más empleo.

En paralelo, de forma complementaria, se aprovecha la crisis para vaciar de contenido la democracia. Así, en primer lugar, se acaba con el Estado Social al implementar normas, como las que acabamos de mencionar o la reforma laboral, la reforma de las pensiones, la reducción de las cotizaciones sociales o de las percepciones por desempleo que nada tienen que ver con el pago de la deuda, es una opción de clase que persigue mantener la tasa de beneficio del capital y reducir la capacidad de intervención y los derechos reconocidos de la clase trabajadora.

En segundo lugar, el acuerdo que va a tomar hoy el Consejo de Ministros, al modificar la Ley de Bases de Régimen Local supone el mayor ataque que se produce contra los ayuntamientos y la autonomía local. Un ataque que va a eliminar toda capacidad de gobierno en los ayuntamientos de menos de 20.000 habitantes, que elimina las mancomunidades como instrumento de cooperación intermunicipal y reduce el número de concejales para potenciar el bipartidismo.

En tercer lugar, el comportamiento de las fuerzas de seguridad es cada vez más agresivo y cada vez es más evidente que tratan de convertir cada movilización, cada conflicto social o laboral en un problema de orden público y en una persecución judicial con una clara intención de criminalizar a quienes se oponen a la política del PP.

Por último, la implicación del Jefe del Estado en determinados momentos ante la crisis, siempre en favor de los poderosos, tiene su reflejo más evidente cuando reúne al Consejo de Ministros el mismo día que se van a aprobar los mayores recortes de la historia. Es cada vez más evidente que la Monarquía, el Rey, toma partido en favor de una salida antisocial de la crisis, en favor de las clases dominantes frente a las personas trabajadoras.

Este Gobierno hace el trabajo sucio a la patronal, al capital, con una reforma laboral que destruye derechos sociales y trata de cambiar el marco de relaciones laborales, un gobierno que cede la soberanía nacional a instituciones europeas como el BCE que no tienen ningún control democrático y actúa al mandato de los mercados y el capital especulativo.

Un gobierno, en definitiva, al que le sobra la Constitución de 1978 y que ha abierto un verdadero proceso constituyente de forma autoritaria y por Decreto Ley en el que no se da la posibilidad de contrastar alternativas, ni se permite que la ciudadanía pueda decidir en referéndum los cambios constitucionales que se producen, en su mayor parte, por la vía del Decreto Ley.

Esta situación merece una respuesta que de forma global, coordinada y unitaria plantee un modelo social y democrático que confronte con la ofensiva del capital, que defienda la solidaridad frente al recorte. Es por ello que entendemos la necesidad de situar el impulso de los mineros como punta de lanza de lo que debe ser un movimiento que frene a este gobierno en su estrategia de agresión social, democrática y laboral, que lleva a España a convertirse en un Estado intervenido, dependiente y al servicio de los mercados, que no son otra cosa más que el gran capital internacional.

Llamamos a nuestra militancia, a nuestros amigos y amigas a desarrollar los acuerdos de la Conferencia Política. A organizar esta respuesta trabajando con todas las personas afectadas por las medidas de ajuste, a construir la alternativa, a la defensa de los derechos de la clase obrera conquistados en años de lucha, a plantear una propuesta de democracia avanzada para dar respuesta al movimiento que recorre las calles y plazas desde el 15 de mayo de 2011, a confirmar la unidad de la izquierda en torno a una alternativa social, anticapitalista, democrática que confronte con el proyecto que el bipartidismo, los poderes económicos y la monarquía están desarrollando en este proceso constituyente que la derecha está imponiendo en España. Una alternativa que constituya una propuesta de Estado que sea referente de quienes sufren la crisis y de quienes buscan hacer realidad la construcción de otro mundo que no sólo es posible si no cada vez más necesario.

Es el momento de la unidad en la acción, en la lucha, es la hora de trabajar para la síntesis en las propuestas que permitan marcar una agenda para disputar la hegemonía al neoliberalismo.
Es el momento de la movilización. Llamamos a secundar y participar en las movilizaciones convocadas para el próximo 19 de julio por los sindicatos de clase y a preparar de forma unitaria un calendario de movizaciones que derrote la ofensiva neoliberal.

NO PASARAN!

dimecres, 20 de juny del 2012

Veniu a la Festa de Nou Treball 2012


7 de juliol de 2012
CEIP Sant Ildefons, Avinguda Sant Ildefons 24, Cornellà de Llobregat
Metro L5
Sant Ildefons
Ja és aquí com cada any la Festa del Nou Treball 2012, 76è aniversari de la fundació del PSUC. La festa consistirà en una sèrie d'activitats i debats durant tot el dia, pels que l'entrada és lliure. El dinar popular tindrà un preu de 10€ (no cal reservar) mentre que pel sopar serà necessària l'entrada comprada amb antelació.
Entrades/tiquets pel sopar:
Les podeu comprar a la seu central del PSUC viu, al carrer Doctor Zamenhof 16-18 08020 Barcelona, del dilluns 25 al dijous 28 de juny, de 10h a 14h i de 16h a 20h. Alternativament, poseu-vos en contacte amb l'agrupació local més propera del PSUC viu.
Programa:
11:30h "L’esquerra europea davant l’agressió neoliberal (o els fronts d’esquerres a Europa davant l’agressió neoliberal)"
Taula rodona amb intervencions de Mireia Rovira (Responsable d’Internacional del PSUC Viu), Javier Mariscal (Secretari General del PC Andalusia), Salvador Jové (ex-eurodiputat d’IU), José Cordón (Front de Gauche), i un representant de Syriza.
13:30h - 14h Vermut psuquero, amb militants, amics i simpatitzants, antics dirigents.
Es retrà homenatge al Gregori López Raimundo en el 5è aniversari de la seva mort.
14:30h Paella popular (10€ - no cal reservar ni tiquet/entrada)
17h Documental sobre la mobilització obrera al Baix Llobregat. Tertúlia. Moderat per Miguel Angel Domínguez (Secretari Moviment Obrer del PSUC Viu), amb la participació de CCOO del Baix Llobregat, Elionor Sallés (historiadora), així com de dirigents obrers al baix Llobregat dels anys 60.
19h “S’ho volen carregar tot”
Taula rodona sobre l’ofensiva contra els drets socials, laborals, les llibertats i els drets civils.
Organitzacions polítiques, moviments socials, sindicats
Presenta Lorena Vicioso, Coordinadora d’Alternativa Jove i modera Manel Delgado (antropòleg)
Amb les intervencions de Cristina Simó (secretària de Dona del PCE), Dani Ayyash (jove empresonat pel piquet de la vaga general), Jaume Asens (Advocat), Jordi Bonet (president de la FAVB), Ayoze Alfageme (Coordinador Nacional de l’AEP), Dempeus, Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Iaioflautes, PAH.
21:30h Sopar, poesia i acte políticBreu recital de poesia a càrrec del Col·lectiu Perplexitat
Intervencions:
Presenta Agrupació PSUC Viu Cornellà de Llobregat
Benjamí Moles (Secretari General Joves Comunistes)
Amparo Ardanuy (Secretaria Dona PSUC Viu)
José Luis Centella (Secretari General PCE)
Alfredo Clemente (Secretari General PSUC Viu)

diumenge, 10 de juny del 2012

No és un rescat, és un segrest




Secretaria Política del PSUC viu
Barcelona, 9 de juny de 2012

A les 19:30h d’avui, el ministre d’economia espanyol Luís de Guindos, ha comparegut en roda de premsa per informar que finalment el sector financer espanyol serà rescatat.

El titular d’economia ha confirmat que “l’ajut” a la banca es canalitzarà mitjançant el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per valor de 100.000 milions d’euros. Tot i l'anunci de que el préstec de l'Eurogrup es realitzarà sense condicions, la realitat és que el préstec contabilitzarà com deute sobirà i que el pagament dels interessos serà en última instància responsabilitat del govern espanyol. S’acaba constatant doncs, que tant el govern espanyol com l’executiu comunitari anteposen els interessos de l’oligarquia financera per davant dels drets democràtics de la ciutadania. 

En sentit estricte, el rescat equival al sanejament de la banca espanyola, que té un deute de més de 400.000 milions d’euros amb la banca estrangera, en gran part impagables per l’enorme dimensió dels actius tòxics acumulats com a fruït de l’especulació immobiliària.

Però el rescat esdevé un segrest quan parlem de les mesures que afectaran a la ciutadania, que serà en última instància la que haurà de fer front al desgavell del sistema financer. Ja han estat moltes les polítiques d’ajust que estan empobrint a la classe treballadora, i en seran més si no hi ha una contundent resposta popular: retallades en salut, educació i serveis socials, supressió de drets laborals, retard de l’edat de jubilació, privatitzacions, desmantellament dels serveis públics, etc.

El PSUC viu s’oposa al rescat a la banca espanyola, ja que l’objectiu final és salvar als creditors europeus, especialment la banca alemanya. Quan una empresa (o un banc) concedeix crèdits de dubtós cobrament, s’ha de fer càrrec de les pèrdues que poden produir-se. Només s’han de salvar els dipòsits de la ciutadania, mai els préstecs sustentats en una especulació que ens ha portat a la més gran crisi de la història del capitalisme.

Des del PSUC viu fem una crida a una mobilització unitària i sostinguda contra aquest segrest de la democràcia, la sobirania popular i els drets de les persones. Demanem la dimissió immediata del govern espanyol com principal responsable de la seva enorme negligència econòmica. També exigim la dimissió de l’executiu català com còmplices i alumnes avantatjats de les polítiques d’ajust que estan enfonsant l’economia i distribuint la riquesa en favor de la tirania financera que ha provocat la crisi.

No al rescat, no al segrest de la democràcia. L’alternativa passa per salvar a les persones, per una política fiscal progressiva, per un increment de la despesa social i del paper de l’Estat als sectors econòmics estratègics, inclòs el sistema financer.

dimarts, 29 de maig del 2012

El PSUC-Viu recordarà el multitudinari míting del maig de 1976


La formació ha començat a preparar un homenatge a les persones que van participar en aquell històric míting, ara fa 36 anys, que va aplegar 6.000 persones. L'organització treballarà la localització als barris.

29 de maig de 1976, ara fa 36 anys. El PSUC omple el pavelló de l’Sferic amb 6.000 persones, segons el cronistes de l’època. A fora en queden encara 4.000. És un dels primers mítings de l’esquerra a tot l’Estat després de la mort de Franco. El PSUC, però, encara no estava legalitzat, com tampoc ho estaven tots els altres partits opositors del règim. No hi podien haver ni símbols ni sigles. L’acte, perquè fos autoritzat, es va organitzar com un certamen cultural sota el títol Una opció de futur.

Ara, l’efemèride ha servit d’impuls perquè el PSUC-Viu comenci a preparar un homenatge multitudinari a totes les persones que van participar en aquell històric míting. Per això caldrà una important tasca de localització per als barris.

Els que hi eren recorden aquell moment com un moment d’efervescència política i de compromís social. És el cas de Manuel Linares, exdirigent del PSUC: “Aquesta efervescència es produeix no perquè Terrassa sigui millor que cap altra sinó perquè aquí va greminar una estructura de partit dins tots els sectors de la ciutat"; per a Apolo Jiménez, també exdirigent del PSUC: “El PSUC no era un partit, era “el partit”. Era el partit de tots aquells que lluitàvem contra Franco, per això érem tan forts.”

La política ha canviat molt des d’aleshores, però alguns dels veterans del PSUC veuen, en el moviment del 15-M, moltes de les reivindicacions que, fa 36 anys, van portar 6.000 persones a omplir el pavelló de l’Sferic.


dilluns, 28 de maig del 2012

La Terrassa «roja i revolucionària» encara respira

Font: La Torre del Palau

Els militants del PSUC recorden el primer míting de l'esquerra al maig de 1976 a l'Sferic


El dia 29 de maig de 1976, el pavelló de l'Sferic va acollir un fet històric no només a la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya: va ser el lloc escollit per realitzar el primer míting del PSUC. "Allò era un torrent de persones amb tanta força que era impossible que s'aturés", explica Manuel Linares, un dels militants del partit i que va acudir a la trobada que va tenir lloc al Centre Cívic Montserrat Roig.

El motiu d'aquesta reunió de comunistes i antifranquistes va ser commemorar el 36è aniversari d'aquell moment "d'efervescència i que va ser l'inici de la visibilitat del partit", rememora Alfredo Clemente, secretari general del PSUC-viu i membre de la direcció nacional d'EUiA. Aquesta trobada va servir també per fer el primer contacte amb tots els que aleshores formaven part d'aquest moviment mig clandestí mig legal. La idea és que aquest any es dugui a terme un acte oficial d'homenatge "a totes aquelles persones que es van sacrificar per conquerir drets i llibertats democràtiques". Per fer-ho, els organitzadors tenen previst fer una ronda de visites per tots els barris i elaborar un llistat de possibles militants o ciutadans que van participar en aquell míting. De moment, encara no tenen data fixada ni una ubicació programada.

Temps de repressió
En total, van ser segons va recollir El Treball, van ser 6.000 persones, de les quals unes 4 mil eren terrassenques, les que es van reunir al pavelló per escoltar "les tesis polítiques i de govern del partit comunista". L'acte, va relatar Clemente, va ser "negociat" entre Joan Busquets, aleshores responsable polític del PSUC, i el cap de la Brigada de Informació de Terrassa, Aníbal Martínez. La convocatòria del dilluns també va servir per recordar aquells temps "en què Terrassa era una ciutat roja i revolucionària" segons Linares, i en la qual "també eren temps en què la repressió va ser molt violenta i que molts militants van patir tortures, com jo mateix", va rememorar Juan Martínez.

La Tercera República i la lluita per les llibertats "que en aquests temps s'estan perdent" també van centrar bona part de l'acte. Així mateix, Clemente tampoc va oblidar fer autocrítica al reconèixer que "l'error més gran que vam cometre va ser deixar que el partit es dividís, aquest instrument s'hauria d'haver preservat. Per això, creiem que és el moment de recuperar la unitat del partit comunista".


diumenge, 27 de maig del 2012

Carta al govern català


Sr. Artur Mas:

¿Usted no se ha preguntado o, mejor dicho, usted no ha investigado, junto con su gobierno, a los miles de empresarios en Cataluña que han amenazado a sus trabajadores-as con que si hacían huelga el día 29 les ponían de patitas en la calle? Y todo ello a pesar de las reiteradas denuncias de los sindicatos. Una huelga, dicho sea de paso, para defender los derechos de dichos trabajadores, pisoteados por ustedes. Eso, ¿cómo lo podríamos denominar? ¿VIOLENCIA? ¿Cómo es posible que usted haga esto, cuando siempre es tan “justo” con los empresarios y personas pudientes, y sobre todo con la banca, a la que se le da todas las prebendas y dinero del erario público? Usted, el mismo que vende las empresas públicas, es decir de los ciudadanos-as, que son los que dan la riqueza al País, por cuatro chavos. Supongo que los trabajadores-as no se merecen nada, solo que nos despojen de nuestros derechos conquistados a fuerza de muchas luchas, cárceles y palizas. ¿Cómo es posible que ustedes, gente de CIU, quieran hacer ver que no son iguales que la ultraderecha española (PP) haciendo la misma política? ¿A quién quieren engañar? A mí no, por supuesto.

Sé que muchas personas de buena fe que están en vuestro partido quizás no piensen de la misma manera que la jerarquía de CIU, e incluso tampoco mucho de los que os han votado. Sin embargo, son los que os votan y os ponen en la poltrona de CIU y del gobierno, Sr. Mas. Y, para mí, ustedes son iguales que la derecha del PP, porque cuando les conviene también pactan con ellos y hacen la misma política. 

No se trata de justificar el vandalismo, pero Sres. del PP y CIU, ¿Cuándo tienen previsto facilitar mucho más la investigación, y endurecer las penas de cárcel por choriceo político, bancario y empresarial? ¿O eso no les molesta tanto a ustedes? Una buena parte de la rabia que hay en el pueblo es culpa de ustedes, impresentable casta de políticos, banqueros y empresarios (sálvese el que pueda) que hacen de este País lo que les viene en gana, según sus intereses.

No hay problemas en recortar educación y en suprimir becas, en darnos fútbol y Belenes Esteban, para que los pobres sigamos hundidos en la ignorancia, mientras la casta nos explota y mantiene buenos sueldos a nuestra costa. Los bancos se quedan con los ahorros de toda una vida, y a cambio te dan un papel mojado que no tienen ni siquiera la obligación de respetar. Los recortes en Sanidad os facilitan el camino para obligar a privatizar todos los servicios derivados.

Se eliminan las regulaciones de los mercados, se recortan los impuestos a los ricos y se mantienen los paraísos fiscales para defraudar al fisco. La corrupción campa a sus anchas. La justicia está politizada y se quiere que solo sea para las personas que puedan pagarla, dejando a una gran parte de ciudadanas y ciudadanos, sin poder acceder a un derecho que es de obligado cumplimiento según el art.24 de la Constitución. Se gesta una economía especulativa que, poco a poco, desbanca a la economía productiva y se pone al dinero por encima de todo valor ético y moral. Se destruye sistemáticamente todo lo público y se utiliza la propaganda para hacernos creer una mentira mil veces contada.

Cuando los gobernantes recortan o anulan sistemáticamente las conquistas sociales del pueblo, es cuando se ejerce la verdadera violencia. Y esta violencia es mucho más grave que la que pueda ejercer cualquier individuo contra un escaparate, por mucho que yo no comparta esa actitud de romper todo lo que se pille por delante. Vuestra violencia, aunque sutil y enmascarada, como todo lo que un político suele hacer, afecta a la convivencia social de todos los ciudadanos. Al final, hasta el ciudadano más pacífico y comedido, en un acto de desesperación, puede lanzar una piedra contra un escaparate y acabar en la cárcel, mientras que los chupópteros se van de rositas con unas buenas pensiones y sueldos.

El Gobierno estatal aprueba una subida de la luz del 7% y del 5% en el gas.
La violencia no siempre es física, también lo es aumentar un 7% el recibo de la luz a 5 millones de parados, a los pensionistas y trabajadores que con enormes dificultades llegamos a fin de mes. ¡Ah, eso sí!, A los empresarios el aumento es de 0,91%, porque hay que crear empleo, del precario, del que a algunos les va bien.

Violencia es condenar a millones de personas a la indignidad de vivir de la caridad. Violencia es robarnos a los y las trabajadoras nuestro salario y pensiones, recortándolos hasta la saciedad.
Violencia es robarnos el dinero público para dárselo a los bancos o a los amigotes, primero privatizando empresas públicas y, después vendiéndolas por menos de lo que valen.
Violencia es proteger a los ricos y poderosos, judicialmente, fiscalmente y empobrecer a la población.
Violencia es abandonar a su suerte a los enfermos, y personas dependientes y cargarse la enseñanza pública.
Violencia es dejar sin su casa a personas de todas las edades que no pueden pagar su hipoteca por estar toda la familia en paro.
Violencia es que las personas desahuciadas, habiendo entregando su casa, deban al banco un dinero que no podrán pagar en dos o tres vidas trabajando, y menos con empleos y sueldos precarios o en el paro, dejando a las familias en la miseria y la desesperación para el resto de sus días.
Violencia es que a la ley tan injusta a la que me refiero, no se le haya cambiado ni una coma, y que aún así los gobernantes puedan dormir tranquilos.
Violencia es también quedar impasible ante esta barbarie que están cometiendo los grandes intereses económicos y empresariales con la colaboración de los gobernantes, haciendo de lacayos en detrimento del pueblo al que dicen defender.
Violencia es también que la iglesia católica, que habla tanto de las cosas que les interesan, de todo lo anterior no diga nada, solo calle.

Creo que nunca olvidaremos……. 

Francisco Vera Granados

dissabte, 5 de maig del 2012

Fotos de Sant Jordi 2012

Amb una mica de retard, publiquem les fotos de la nostra ja tradicional parada de llibres i roses per Sant Jordi, en el Raval de Montserrat.





dimecres, 2 de maig del 2012

35 Anys de la legalitat de CCOO


Exsindicalista de CCOO
Juan Márquez: "CCOO hauria de tenir una actitud més revolucionària"
 
Coincidint amb el 35è aniversari de la legalització de CCOO, dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització.
 
El sindicat Comissions Obreres commemora 35 anys des de la seva legalització després de la dictadura de Franco, en una etapa de les més dures dels últims temps marcada per la Vaga General i per la recent aprovada Reforma laboral.

Dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització per no convertir-se en simples gestories. Segons Juan Márquez, exsindicalista de CCOO: "Penso que amb el temps, Comissions ha anat deixant una mica el principi revolucionari que tenia el sindicat i s’ha convertit, junt amb l’UGT, amb una mena de gestoria. Penso que el sindicat no ha de deixar el perfil sindical i polític que ha de tenir. Penso que ens hem acomodat massa i penso que Comissions hauria de tenir una actitud més revolucionària en el sentit de protestar més i  defensar més als treballadors. Ha d’haver-hi una actitud més sindical que de funcionaris”.

El 1964 Comissions Obreres va celebrar la primera reunió amb una vintena de membres, la majoria dels quals procedents del PSUC. Després d’anys a la clandestinitat treballant al sindicat vertical del franquisme però també des dels barris, el sindicat celebra un acte clandestí al carrer del Vall i se li prohibeix una assemblea al cinema Rambla que finalment se celebra a Ca n ‘Anglada. Per a Márquez: "Apareix Comissions com un sindicat de nou estil en què es planteja una política sociolaboral i al mateix temps, política. No es tractava d’apartar-se de la situació política del país sinó de, a més, plantejar la creació d’un nou sindicat i tractar els problemes del món laboral, també estar en el debat del problema polític. De les nostres primeres reivindicacions sortia allò de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”.

Després de les traves per a la legalització de Comissions Obreres, el sindicat vinculat  a l’antic PSUC es legalitza l’any 1977.

dimarts, 1 de maig del 2012

Contra la Reforma Laboral i les retallades socials, mobilització!

Des del PSUC viu celebrem el dia de la classe treballadora conscients que aquest no és un Primer de Maig més. Immersos en un context de deteriorament permanent dels drets socials, cal que aquest Primer de Maig sigui més que mai una jornada de reivindicació i lluita en un procés de mobilització creixent iniciat amb la convocatòria de la Vaga General del 29 de març.

Avui ens sobren els motius per sortir al carrer. Existeixen milions de raons per a la mobilització dels treballadors. Per començar, en tenim 5.273.600 per sortir a manifestar-nos aquest 1r de maig. La desocupació és sense dubte una de les majors xacres que pateix diàriament la classe treballadora. Amb una taxa d’atur del 22,85%, Espanya és el país de la Unió Europa amb més desocupats. Per exemple, dels 24 milions d'aturats a la Unió Europea, un de cada cinc és espanyol. Paral·lelament, Espanya també lidera l'índex pel que fa a la desocupació juvenil havent superat ja la tràgica barrera del 50%. La darrera enquesta de l’Eurostat constata que els costos laborals a l’Estat espanyol són dels més baixos de la Unió Europea.  

És absurd, per tant, afirmar que la legislació laboral espanyola és inflexible i garantista per als treballadors i treballadores. Aquest ha estat el principal argument en favor de la reforma laboral, però que en cap cas explica des de la racionalitat el perquè del diferencial de les taxes d'atur en relació a la resta de la UE. Ans al contrari, apunta a un qüestionament del model de creixement espanyol, al qual se suma la caiguda de la demanda tant pública com privada, fruit de les retallades en la inversió pública i la laminació del poder adquisitiu de la gent treballadora.

Lluny de solucionar la situació de precarietat laboral i atur que afecta la classe obrera, les receptes dels governs i de les elits financeres aprofundeixen cada vegada amb més intensitat en la destrucció de l'Estat social i dels drets laborals. La recent reforma laboral decretada pel govern del PP representa la ruptura del consens constitucional de 1978 ja que posa en qüestió el model de relacions laborals dels últims trenta anys. No en va, la nova reforma és una agressió sense precedents contra drets socials històrics com també, contra la negociació col·lectiva i el mateix paper dels sindicats com a representants dels treballadors. És a dir, intenten suprimir els nostres drets i alhora desactivar la nostra capacitat de resposta.

La situació a Catalunya no és menys lesiva que a la resta de l'Estat. La reforma laboral del PP, avalada de manera entusiasta pel govern de CiU, ha provocat que fins al març els ERO hagin augmentat en un 50% afectant a un total de 21.000 treballadors. Catalunya pateix un procés gradual de pèrdua del teixit industrial. 

Les dades parlen per si soles: en els últims quatre anys la indústria a Catalunya ha perdut 225.000 llocs de treball i han tancat 3.500 empreses. Tot i això, no sembla que el govern de la Generalitat faci tot el possible per frenar la sagnia mitjançant polítiques actives de creació d'ocupació en el sector. La reforma laboral que "havia de crear ocupació" i que tant agrada a CiU ha fet estralls en la indústria catalana. Només en el que portem de 2012, els expedients de regulació s'han incrementat un 166% respecte al 2011. Per solucionar el problema, CiU no només no fomenta l'ocupació o el desenvolupament tecnològic en l'àmbit de la indústria sinó que ens proposa el model "EuroVegas" per sortir de la crisi. O el que és el mateix, un model basat en el baix valor afegit, la precarietat laboral, la inseguretat en l'ocupació i el frau fiscal.

Assistim a una profunda ofensiva neoliberal contra els serveis públics i el benestar de la ciutadania. La plaga de retalls i els pressupostos generals de l'Estat presentats pel PP el 2012 aguditzen el debilitament de l’esfera pública davant l’interès privat. Els treballadors no només estem pagant la crisi econòmica amb més atur i pèrdua de drets sinó que alhora estem pagant el dèficit públic que es va generar arran de les ajudes multimilionàries que l'Estat va destinar a la Banca. Des del PSUC viu no podem sinó considerar immoral que mentre es retallen 27.000 milions dels pressupostos més altres 10.000 extres en serveis tan essencials com la Sanitat i l'Educació, d'altra banda s'aprovi una nova injecció econòmica a la Banca de 50.000 milions o una amnistia fiscal que pretén blanquejar capitals a preu d’un irrisori 10 % del total. El deute privat sobrepassa el deute públic, i aquesta és precisament una de les grans rèmores que pateix un país que s'encamina cap el subdesenvolupament econòmic i social. La fal·làcia d'una crisi que en realitat és una estafa, ha quedat al descobert. Una crisi econòmica que és social i política. Per que la nova ofensiva expressada tant pel govern català com per l'espanyol, passa també per l'atac als drets i llibertats civils. Amb l’enduriment del codi penal, la restricció del dret de reunió i manifestació, l’equiparació del vandalisme urbà a delictes de terrorisme, l’empresonament preventiu o la vergonyosa iniciativa personal del Conseller Felip Puig invitant a la delació via web, constata que el liberalisme s’ha desprès definitivament del seu vernís democràtic. El seguit de detencions desencadenades els darrers dies a sindicalistes de CCOO, UGT i CGT, així com a vaguistes i militants de l’esquerra organitzada mereixen la més elevada denuncia. Des del PSUC Viu volem expressar la més profunda solidaritat amb l’Isma, el Dani i el Javi, els estudiants en presó preventiva des del matí del 29-M detinguts per participar en un piquet estudiantil . Pretenen negar l’extrema lluita de classes existent al nostre país negant la protesta i la contestació social. Però no ho aconseguiran!

El PSUC viu anima la militància, simpatitzants i en definitiva, el conjunt de la classe treballadora a participar activament en les manifestacions del Primer de Maig que arreu del territori han convocat els sindicats CCOO i UGT. Ara ens toca als treballadors fer-nos al carrer, fer front a l'engany, armar-nos de dignitat i lluitar pels nostres drets.

dimecres, 18 d’abril del 2012

El Josep ens ha deixat...

Intervenció de Jonathan Atienza aquest passat dissabte 14 d'abril a Terrassa en el Sopar per la República, en homenatge al nostre estimat amic, company i camarada Josep Martínez Ferreiro, mort fa tres setmanes. El Josep era membre de l'Associació de Terrassa per la Tercera República i militant del PSUC-viu.

Antes de continuar, este año tenemos que lamentar la ausencia entre nosotros/as de un compañero de la asociación que nos dejó hace apenas tres semanas. A él le habría gustado estar en la cena de hoy, como ha estado en todas desde que comenzamos a organizarlas. Me estoy refiriendo a nuestro amigo, compañero y para algunos también camarada Josep Martínez Ferreiro, el pintor.

La suya ha sido una vida de dedicación a lo que amaba, y a todo aquello en lo que creía. Si su pasión y su medio de vida fue la pintura, observar la realidad que le rodeaba para plasmarla en sus cuadros, su otra pasión fue intentar cambiar esa misma realidad desde el compromiso militante y la lucha.

Josep fue una persona excepcional, abnegada y firme en sus convicciones. No podía permanecer impasible ante la injusticia social porque creía que el deber de toda persona con un mínimo de conciencia debe ser implicarse en cambiarla. Como parte de ese compromiso asumió también la defensa de los valores republicanos, y por eso desde el principio, fue un compañero implicado en la asociación. Participaba en la toma de decisiones y en la organización de las actividades como el que más, pero a raíz de sus problemas de salud tuvo que comenzar a cuidarse más, y en consecuencia tuvo que dejar de frecuentarnos.

Pese a ello en ningún momento se desvinculó y siempre quiso estar presente en todos los eventos que hacíamos. El año pasado sin ir más lejos, nos acompañó a nuestra última salida a la Jonquera y La Vajol y también estuvo presente en la cena.

Con su desaparición física se nos ha ido una de esas personas insustituibles, pero que nunca va a dejar de estar presente entre nosotros/as.

Él quería estar presente hoy aquí, pero no va a poder ser. Pese a ello, el mejor homenaje que le podemos hacer, y que seguro que le gustaría, es continuar esta lucha por la justicia social y por la República. Decía que quizás no la vería, pero que las generaciones jóvenes debíamos seguir batallando para hacerla realidad.

Por eso desde aquí pedimos un aplauso de reconocimiento a Josep.

Salud compañero!!

Viva la República!!!

dilluns, 9 d’abril del 2012

35 Anys del primer acte legal de CCOO a Terrassa

El 3 d'abril de 1977 es realitzava el primer acte legal de Comissions Obreres a Terrassa, al cinema Rambla. 35 anys després els i les comunistes continuem lluitant i defensant la mateixa alternativa social. Venim de lluny i anem més lluny encara!

dissabte, 18 de febrer del 2012

Hem d'aturar la reforma laboral del PP

HEM D’ATURAR LA REFORMA LABORAL DEL PP

MANIFESTACIONS diumenge 19 de febrer a les 12h

Aquest diumenge 19 de febrer, CCOO i UGT de Catalunya convoquem diverses manifestacions contra la reforma laboral amb el lema "No a la reforma laboral! INJUSTA amb els treballadors i treballadores. INEFICAÇ per a l'economia. INÚTIL per a l'ocupació."

- a Barcelona: 12 hores a Passeig de Gràcia - Avinguda Diagonal

dimecres, 1 de febrer del 2012

Respostes comunistes a la crisi

ACTE POLÍTIC: RESPOSTES COMUNISTES A LA CRISI

Dissabte 18 de febrer, a les 11:30h

Presenta:
Miguel Ángel Domínguez, Secretari de Moviment Obrer del PSUC-Viu

Intervenen:
José Luis Centella, Secretari General del PCE i Diputat al Congrés per IU
Alfredo Clemente, Secretari General del PSUC-Viu
Jorge Torres, Secretari General de Joves Comunistes
Amparo Ardanuy, Secretaria de Dona del PSUC Viu

Centre Cívic Cotxeres Borrell (C/Viladomat 2-8, Barcelona, Metro L2 Sant Antoni o L3 Poble Sec, Bus 20, 24, 64, 57, 157).


dissabte, 7 de gener del 2012

En defensa de la democràcia i contra les mesures de PP i CiU

El PP ha començat la legislatura de manera provocadora. El nomenament de Luis de Guindos com a ministre d’Economia posa de manifest la clara aliança del govern amb el sector financer i especulatiu que ha provocat la crisi, sense cap tipus de dissimulo ni de vergonya.

L’estratègia del capital continua endavant: volen aprofundir la crisi i debilitar el sector públic per tal de fomentar una nova acumulació privada en l’educació, salut i serveis socials. Les primeres mesures del PP van en aquesta línia. La disminució de la despesa no fa sinó accentuar la depressió, com ha posat de manifest l’evidència econòmica disponible. En una crisi de demanda, la recuperació passa necessàriament per un impuls a l’economia des del sector públic, el contrari del que s’està fent.

Les mesures són injustes, ja que l’ajust recau novament sobre qui més està patint la crisi. Fins i tot l’increment d’impostos afecta majoritàriament sobre les rendes del treball. Però no són mesures il·lògiques, sinó que segueixen a la perfecció l’estratègia assenyalada.

És evident que la crisi econòmica i la política van de la mà. No es tracta només de que el PP hagi faltat a les seves promeses electorals, sinó que les seves polítiques atempten contra els drets socials, que també són drets humans, i per tant contra la democràcia. Cap majoria, que en aquest cas no és absoluta des del punt de vista de la voluntat popular, pot justificar mesures antidemocràtiques com les que estem veient.

L’única reforma laboral justa consistiria en la revocació de totes les anteriors i en el respecte pels drets de la classe treballadora. En un context tan greu com l’actual, els sindicats no poden arribar a cap tipus d’acord que segueixi la lògica dels ajustos.

A Catalunya, la situació ha superat totes les línies vermelles. CiU creu que una majoria simple de votants, aconseguida mitjançant la manipulació i la utilització barroera del nacionalisme, legitima al govern per a atacar tots els drets socials. CiU està bombardejant de manera sistemàtica uns drets que sustenten la ja feble democràcia que s’ha aconseguit amb l’esforç i fins i tot la vida de moltes persones en aquest país. No podem acceptar com a legítimes unes mesures que fins i tot estan provocant la pèrdua de vides humanes per inatenció sanitària.

El PSUC Viu fa una crida a la mobilització unitària per tal de lluitar per la democràcia i contra les mesures d’ajust. Apostem per una revolució ciutadana que pugui expressar al carrer i a les institucions la defensa dels drets de les persones. Creiem que forces polítiques d’esquerres, sindicats i moviments socials han de lluitar en comú per tal d’aconseguir aquest gran repte.