dijous, 31 de maig del 2007

Solidaritat amb el govern de Venezuela!

El PSUC-Viu denuncia enérgicamente la campaña de desprestigio (una más) lanzada contra el gobierno de Venezuela a raíz de la decisión de éste de no renovar la licencia a la cadena Radio Caracas Televisión.

Dejando de lado, por obsceno, el hecho de que entre los críticos más vocingleros figuren gobiernos como el de los Estados Unidos, que ha suprimido de facto el estado de derecho en su territorio con la Patriot Act, que mantiene campos de concentración fuera de toda jurisdicción, como Guantánamo, que permite y alienta los malos tratos y las vejaciones a presos en Irak y que practica (con la connivencia de otros críticos igualmente farisaicos, como nuestro propio gobierno) el secuestro y traslado ilegales de personas unilateralmente acusadas de terrorismo, queremos dejar claro que la actuación del gobierno de Venezuela entra dentro de las prácticas comunes en esta materia, según las cuales compete a la administración pública conceder y renovar las licencias de emisión por radio y televisión. Así ocurre, por ejemplo, en Cataluña, donde la Generalitat tiene amplia discrecionalidad en este ámbito (como han podido comprobar reiteradamente numerosas radios libres que han visto denegado su acceso a las o­ndas).

En cuanto a que la motivación en este caso sea política tampoco ha de escandalizar a nadie, al menos en este país, donde ciertas cabeceras de la prensa vasca han visto cómo se las ilegalizaba de la noche a la mañana por presunta apología del terrorismo. Si la línea informativa de dichos medios vascos ha sido considerada delictiva por algunos de los que ahora critican la decisión venezolana, ¿qué habría que decir de una cadena de televisión que en su momento alentó abiertamente el golpe de estado contra el presidente Chávez y que ha atizado descaradamente el enfrentamiento civil en el país?

Una vez más se evidencia la aplicación de dos varas de medir diferentes cuando se trata de juzgar las sanciones, según quiénes sean los sancionados. En este caso, un medio de comunicación que ha dado pruebas de su connivencia con los intentos de desestabilización del régimen venezolano, cuya legitimidad ha sido machaconamente ratificada en las urnas.

En el caso de nuestros medios de comunicación resulta sintomático de esa actitud partidista el hecho de que nunca o casi nunca se hacen eco de los argumentos del gobierno de Venezuela, nunca o casi nunca aluden al contexto social de los hechos y siempre dan por buena sin más averiguaciones la versión de la oposición.

Más valiera que quienes ahora se rasgan las vestiduras por tan “abominable atentado contra la libertad de expresión” dedicaran parte de esas energías a reflexionar seriamente sobre las causas de la desmotivación política creciente de nuestras sociedades presuntamente democráticas, tal como han evidenciado las últimas elecciones municipales y autonómicas.


dimecres, 30 de maig del 2007

Sortida republicana a França

SORTIDA AL SUD DE FRANÇA: L’EXILI REPUBLICÀ

Organitza: Associació de Terrassa per la Tercera República

El proper dissabte 9 de juny, com cada any, visitem per aquestes dates, escenaris de la República, de la guerra i de la repressió. Aquest any ens hem decidit per veure els escenaris de l’exili republicà. El sud de França va ser escenari de l’arribada massiva de republicans i republicanes davant la caiguda de la República i el final de la guerra, que va suposar el triomf del feixisme a Espanya. Van ser rebuts pel govern francès de forma deshonrosa, amuntegats en platges i camps de concentració, com si fossin enemics. La República no va rebre l’ajut de cap democràcia europea i com a mostra el tracte donat pel govern francès.

Anirem a Colliure per o­n van passar milers de republicans i republicanes l’any 1939, i o­n està enterrat el poeta Antonio Machado, símbol antifeixista. Posteriorment anirem a Argelès per visitar les platges o­n va ser empressonats milers de antifeixistes i visitarem també el cementiri dels espanyols, per retre homenatge a molts republicans i republicanes enterrats allà.

Després de dinar visitarem la Maternitat d’Elna, residència organitzada per la infermera de la Creu Roja suïssa Elisabeth Eidenbenz, que va venir a Espanya al 1936 per posar-se al servei d'atenció a la infància. Al final de la guerra, va sortir del pais amb l'èxode republicà i que quan va veure les condicions infrahumanes en les que estaven les dones republicanes embarassades i/o amb fills va decidir que havia de fer alguna cosa. Va fundar la Maternitat per atendre'ls dignament.

Si voleu, podeu trucar per fer reserves al 686 52 82 78 (Jose)

http://associaciotercerarepublica.terrassa.net

Salut i República

dijous, 24 de maig del 2007

Comunicat del PSUC sobre els fets de dissabte passat a Barcelona

La Secretaria Política del Partit Socialista Unificat de Catalunya – Viu es veu en l’obligació moral i política de denunciar i demanar responsabilitats al Govern de Catalunya per la inqualificable actuació de la policia autonòmica contra una pacífica manifestació organitzada pel moviment “okupa” de Barcelona el passat dissabte 19 de maig. Considerem que aquesta actuació va ser totalment desproporcionada i provocativa, a més de causar lesions a diversos ciutadans amb instruments d’agressió no reglamentaris, segons van reconèixer portaveus de la pròpia policia, tot deixant en evidència unes prèvies declaracions auto-justificatives del Conseller responsable d’Interior, senyor Joan Saura.

Actuacions com aquesta no són casos aïllats i esporàdics, sinó que s’insereixen en una línia de duresa repressiva particularment accentuada des de fa un cert temps (desallotjaments “express”, amb exagerada exhibició de força, de locals “okupats”, com “La Makabra”, maltractaments en comissaries, càrregues indiscriminades contra vianants, aplicació aparentment precipitada de la legislació anti-terrorista en casos com el de la jove Núria Pòrtulas, etc.)

És cert que en alguns d’aquests casos cal buscar l’arrel dels excessos repressius en la pròpia legislació vigent, com ara les lleis anti-terroristes, instruments legals que constitueixen un greu atemptat contra l’Estat de Dret, ja que, sota el pretext de garantir la “seguretat” pública, aboleixen en la pràctica una seguretat fonamental, com és la jurídica.

Però a més de les causes que podríem dir “estructurals” (que per sí soles haurien de fer pensar molt a qualsevol que es consideri d’esquerres abans d’acceptar responsabilitats de govern en aquest àmbit), constatem el que sembla, per part dels responsables d’Interior, una decidida voluntat d’evitar a tot preu acusacions de “feblesa” en l’exercici de les seves responsabilitats. Això, per part de qui vulgui ser considerat (i votat) com a representant de l’esquerra, és caure ingènuament en un dels típics paranys que acostuma a posar la dreta política, que ara, cínicament, s’apressa a demanar responsabilitats d’uns actes que ella mateixa ha instigat amb les seves denúncies constants d’una presumpta situació d’“inseguretat ciutadana”.

És simptomàtic, d’altra banda, i diu molt de quins són els interessos que el Govern considera prioritari defensar, malgrat la seva retòrica “social”, el fet que aquesta duresa repressiva colpegi especialment el moviment okupa precisament ara que aquest sembla haver superat anteriors actituds escapistes i marginalistes per convertir-se en una de les forces capdavanteres de la protesta social contra l’encariment de l’habitatge i l’especulació urbanística.

No creiem que les condicions per estar a un govern des de posicions d’esquerres hagin de passar per ser “més papistes que el Papa” en matèria d’ordre públic. En tot cas, nosaltres, des del PSUC-Viu, manifestem el nostre decidit rebuig a qualsevol política que, independentment de les etiquetes que porti, serveixi per fer el joc als enemics de la justícia social i de la democràcia.

dimarts, 22 de maig del 2007

Manifest per la Pau

Davant la creixent violència en el nostre món que s’expressa en la conculcació dels drets més elementals a països abocats a la misèria i la desesperança en els genocidis de pobles sencers, en el terrorisme independentment de la seva naturalesa o en guerres “preventives“ promogudes per algunes potències al marge de la legalitat internacional és important l’esforç de l’Estat quant a afavorir les iniciatives de pau i aprofundir-hi a tots nivells, però pensem que l’Estat el formem les persones i, en conseqüència, no volem ni podem quedar-ne al marge, sinó al contrari, volem donar-hi tot el nostre suport per tal d’aconseguir una pau duradora en un futur proper

Avui nosaltres ciutadans veïns de Terrassa, més enllà de les consignes polítiques i dels interessos partidistes, AFIRMEM que la Pau no sols és l'absència de conflictes, sinó que també requereix un procés positiu, dinàmic i participatiu què es promogui el diàleg i se solucionin els conflictes en un esperit d'entesa i cooperació mutus.

La Pau no és únicament l'absència de guerres sinó que està íntimament lligada amb la garantia i el compromís d'un sistema més just, on prevalguin la igualtat d'oportunitats, la democràcia, el respecte dels drets humans i la satisfacció de les necessitats bàsiques tant materials com immaterials.

Nosaltres ciutadans veïns de Terrassa AFIRMEM que tots els éssers humans tenim un mateix origen; per això, malgrat les diferents ideologies mereixem ser tractats de la mateixa manera, acceptant les diferències de cadascú com a part de la diversitat de la vida. Volem aconseguir, a partir d'això, una societat tolerant que tingui, com a objectiu comú, integrar cada individu com un ésser únic i irrepetible, amb els seus sentiments, els seus pensaments, les seves virtuts i els seus defectes; i que aquest pugui ser capaç de manifestar-los lliurement, malgrat que difereixin d’altres opinions, i així concretar la nostra meta: viure en pau.

Nosaltres ciutadans veïns de Terrassa AFIRMEM que, enfront del terrorisme volem que ens representi una sola veu, la legitimada per les nostres institucions democràtiques. Mai va importar el moment polític, ni els interessos de partit, ni qui fos la víctima, perquè vam entendre sempre que víctimes del terrorisme som tots i vam entendre sempre el significat real de la paraula democràcia. Trencar aquesta cultura, siguin quins siguin els arguments, és donar un baló d'oxigen que no mereixen els terroristes.

Nosaltres ciutadans veïns de Terrassa AFIRMEM que sempre hem donat suport al diàleg per resoldre el conflicte i les iniciatives que persegueixin la pau. Sigui del color que sigui el govern de l’Estat, no només té el dret i l'aval, sinó també l'obligació de buscar solucions que posin fi al terrorisme. El contrari ens fa febles i vulnerables, a tots els ciutadans de l’Estat, enfront del terrorisme.

Aquest Manifest ha estat confeccionat amb el suport de:

FAVT - PSC - ICV - EUiA - ERC - CiU - CCOO - UGT - PSUC-viu

Més informació: http://favt.terrassa.net/

dilluns, 21 de maig del 2007

No hi tornis més

No t'haguéssim conegut mai!

Enhorabona per la retirada, Tony Blair, encara que massa tard. Però ben mirat, millor fóra que no haguessis començat mai. Que no t’haguéssim hagut de conèixer. Per tot el mal que has fet.

Vas desvirtuar un partit, el Partit Laborista, fent veure que el «modernitzaves». Aquest partit no era cap meravella, però era el partit, obrer i socialista, de la gran majoria dels treballadors britànics. «Modernitzar-lo», pobra modernització, va consistir a treure-li una bona part del caràcter social que tenia. Ja no es tractava de defensar la justícia social en el marc de les relacions de treball —no diguem transformar el sistema, perquè això el laborisme ja no s’ho plantejava. Es tractava d’aparellar, per una banda, un alt (?) nivell de serveis socials, i, per l’altra, unes relacions laborals de contingut netament capitalista. O sigui: deixar via lliure a l’explotació social i compensar-la després indirectament. Això darrer en teoria, és clar.

La teva pobresa mental va concebre com a «més modern» adaptar-se als interessos dominants de la burgesia. Com si la justícia fos una cosa passada de moda. I això suposant que anessis de bona fe. La llàstima és que, encara que amb dificultats, molts et van creure. Però tu eres brillant... Sabies confondre. T’havia preparat el terreny la teva menyspreable predecessora. Però en ella era normal, perquè era dels altres. Tu no. Tu vas fer la tasca esgarrifosa de valdre’t del teu prestigi, de la teva oratòria, i fins i tot de la teva joventut per convèncer l’esquerra que havia de canviar, que els valors de sempre eren desfasats, que calia anar cap allà on anava la societat (en comptes de voler-la canviar). El terme «modern» porta una càrrega enlluernadora que fa molt de mal.

Et diran que, gràcies a modernitzar el partit, l’has portat a tres victòries electorals consecutives. I és veritat. Però, a quin preu? La desnaturalització del partit, i de la mateixa política. La classe obrera britànica tenia un partit que la representava, amb uns valors morals. Que la defensava, des del Govern o des de l’oposició. Ho ha perdut. I, en el marc de la mundialització, ens has fet mal a tots. Heus ací la teva misèria.

Ja no parlem de la guerra de l’Iraq. Això ja t’ho diran d’altres. I, si cal, se’t pot valorar la recerca de la pau a Irlanda.

Llarga vida, Tony Blair, però ben lluny de la vida pública. No hi tornis més.

Antoni Ferret

dilluns, 7 de maig del 2007

Cicle de Cinema Republicà a Terrassa

II CICLE DE CINEMA DOCUMENTAL

II REPUBLICA I REPRESSIÓ FRANQUISTA

L’any passat vam iniciar el primer cicle de cinema documental sobre una part de la historia que ens ha estat vedada i silenciada durant molts anys. El nostre objectiu va ser trencar aquest silenci i obrir el debat a la ciutadania de Terrassa aprofitant el ressò que van tenir els actes de commemoració de la proclamació de la II República i de l’inici de la guerra civil. L’èxit del primer cicle ens ha portat a organitzar el segon per continuar la difusió d’aquests treballs d’investigació històrica i memòria oral que queden fora dels circuits comercials.

PROGRAMACIÓ

Dia 8 de maig a les 21 h RAVENSBRUCK, L’INFERN DE LES DONES.

Contarem amb la presencia d’un dels seus directors: Ricard Belis

Un dels camps de concentració nazi menys coneguts potser perquè va ser destinat majoritàriament a l’explotació i extermini de dones, les eternes oblidades de la historia. Obligades a treballar en condicions infrahumanes, juntament amb els seus fills, i exterminades en cameres de gas o utilitzades per fer experiments mèdics. Una de les supervivents va ser Neus Català, una republicana catalana que dóna el seu testimoni al documental.

Dia 15 de maig a les 21h UNA INMENSA PRISION
Amb la presencia del seu director Guillermo Carnero

El franquisme va pretendre eliminar les idees eliminant les persones que les defensaven. Però, les persones només son el portaveu de les idees, el vehicle que les transmet. Malgrat els milers de víctimes del franquisme, les idees perduraran. Aquest documental pretén acostar-nos, des d’un punt de vista humà, a qui amb dignitat van patir aquelles terribles situacions.

Dia 22 de maig a les 21h LA GUERRILLA DE LA MEMORIA

“La guerra ha terminado, Burgos primero de abril de 1939. El Generalisimo Franco”. No era veritat. Va quedar gent disposada a negar-ho i seguir resistint el feixisme. Homes i dones que van marxar a les muntanyes per seguir lluitant contra Franco. Molts ho van pagar amb la vida, però van ser l’esperança durant els durs anys de repressió, en els temps grisos de la postguerra espanyola.

Totes les sessions es faran al cinema Club Catalunya, C/ Sant Pere, 9

Organitza: Associació de Terrassa per la Tercera República
http://associaciotercerarepublica.terrassa.net/


divendres, 4 de maig del 2007

Solidaritat amb els treballadors i les treballadores de Power Controls de Terrassa

Apoyo a los trabajadores y trabajadoras de Power Controls

Durante estos días los ciudadanos de Terrassa hemos visto con preocupación la noticia de que la empresa GE Power Controls (situada en la antigua Agut) ha decidido cerrar su fábrica de Terrassa y dejar fuera a unos 200 trabajadores.

Esta fábrica, de fabricación de material eléctrico, ha pasado en tres años de contar con 400 empleados a rozar los 200. Y ahora, siguiendo la “moda” la dirección de la empresa pretende deslocalizarse, a pesar de tener una excelente facturación, para aumentar más todavía su cuenta de resultados, pagando un alto precio los trabajadores y trabajadoras de Terrassa que no sólo pierden su trabajo sino que se les complica un futuro incierto. Esta noticia es preocupante ya que no es el único caso. Llevamos ya un tiempo lleno de noticias sobre deslocalizaciones y despidos masivos de diferentes empresas, con la pasividad de las instituciones públicas. Denunciamos que estamos perdiendo nuestro trabajo, y el de nuestros hijos. La política industrial del Ayuntamiento, de la Generalitat y del gobierno central es pésima al permitir lo que está ocurriendo, al no crear empleo y al dejar sin trabajo a tantísimas personas. Nuestros gobiernos deberían intervenir en la economía y el mercado para defendernos al pueblo del atropello de la patronal y los grandes empresarios. El panorama para los trabajadores en Catalunya y Terrassa en el futuro parece desolador: paro, precariedad, accidentes laborales, trabajo temporal y mal remunerado, imposibilidad de tener una vivienda, pérdida de poder adquisitivo, sanidad y educación deficiente…

Ante esto, desde el PSUC-viu de Terrassa, pasado el 1 de mayo, día mundial de los trabajadores, mostramos todo nuestro apoyo y solidaridad hacia los trabajadores y trabajadoras de General Electric Power Controls. Apoyamos todas las acciones que decidan hacer en esta lucha por su dignidad y la de todos. Queremos que sepan que pueden contar con nosotros. Animamos a toda la ciudadanía a mostrar del mismo modo su solidaridad y fraternidad. Y exigimos a las administraciones públicas (Ajuntament de Terrassa, Generalitat de Catalunya y gobierno central) y a la izquierda política y sindical a que apoyen a los trabajadores de Power Controls de Terrassa y defienden todos y cada uno de los puestos de trabajo.

¡Viva la unidad de los trabajadores!

PSUC-Viu de Terrassa

dimecres, 2 de maig del 2007

Origen del Primer de Maig

El Primer de Maig arrenca de la lluita dels treballadors nord-americans i europeus per l’escurçament de la jornada de treball. Concretament per aconseguir la jornada de 8 hores.

Als EUA, l’any 1868 s’havia establert la jornada de 8 hores en les empreses i serveis de l’Estat. A partir de llavors la lluita se centrà a aconseguir el mateix en les empreses privades.

L’any 1884, un congrés de la AFL (Federació Americana del Treball) va decidir la celebració d’una jornada de lluita per les 8 hores el dia 1 de maig de 1886.

Es va escollir el dia 1 de maig perquè era el dia en què vencien i es renovaven els contractes anuals de treball, en alguns estats de la Unió.

El dia 1 de maig de 1886 es va esdevenir la jornada de lluita enmig d’un ambient de forta tensió. Hi hagué unes 5.000 vagues i uns 340.000 vaguistes.

Es desenvoluparen greus incidents. A Milwaukee, en una manifestació féu acte de presència la força pública. Els manifestants tiraren pedres i la policia disparà i matà 9 treballadors.

Però els fets principals s’esdevingueren a Chicago. La vaga del dia 1 continuà els dies següents. El dia 3, davant una empresa que havia recorregut a esquirols, s’ajuntaren uns quants milers de treballadors. Hi hagué enfrontaments amb la policia i moriren 6 treballadors, més una cinquantena de ferits.

També a Chicago se celebrà un míting anarquista (hi havia un nucli important d’anarquistes alemanys). Acabat el míting, la policia volgué intervenir, i una bomba (llançada presumptament per un anarquista alemany) esclatà entre la força pública i matà (o foren ferits de mort) 8 policies. Aleshores la policia disparà a mansalva i caigueren morts uns 50 treballadors.

Aquests fets foren seguits de detencions massives i d’un procés, ple d’irregularitats (testimonis falsos, etc.), en què no es descobrí l’autor del llançament de la bomba, però foren inculpats 8 dirigents anarquistes, que foren condemnats a mort i, finalment, 5 d’ells executats. Alguns anys després es reconeixerien oficialment les irregularitats del procés.

Poc després dels fets de Chicago, el 14 de juliol de 1889 (centenari de la Revolució Francesa), a París, un congrés socialista obrer internacional establia la data del Primer de Maig com a dia de lluita de caràcter internacionalista per les 8 hores de treball i altres millores, al mateix temps que es constituïa la Segona Internacional (Socialista).

A partir del Primer de Maig de 1890, en diversos països europeus i als EUA se celebrà, en formes diverses, la mobilització obrera. Sobretot a París i a Londres hi hagué les concentracions més nombroses.

A Chicago i a París, doncs, va néixer la festa reivindicativa del Primer de Maig. Si bé als EUA el significat i el contingut del Primer de Maig acabaren passant al Dia del Treball (primer dilluns de setembre), sorgit paral·lelament.

A Catalunya el primer Primer de Maig (de 1890) hi hagué vaga total, míting i manifestació fins al Govern civil. Però la mobilització continuà els dies successius, amb incidents, fins el dia 19 de maig. Així mateix al País Basc hi va haver vagues i incidents fins el dia 19. A Madrid, Andalusia, Galícia i altres llocs també hi va haver la mobilització del dia 1, amb la particularitat que els socialistes la traslladaren al dia 4, que era diumenge.

(Dades extretes del llibre «1 de Mayo. Historia y significado», de José Babiano Mora. Altabán, Albacete, 2006.)

Antoni Ferret