dimarts, 29 de maig del 2012

El PSUC-Viu recordarà el multitudinari míting del maig de 1976


La formació ha començat a preparar un homenatge a les persones que van participar en aquell històric míting, ara fa 36 anys, que va aplegar 6.000 persones. L'organització treballarà la localització als barris.

29 de maig de 1976, ara fa 36 anys. El PSUC omple el pavelló de l’Sferic amb 6.000 persones, segons el cronistes de l’època. A fora en queden encara 4.000. És un dels primers mítings de l’esquerra a tot l’Estat després de la mort de Franco. El PSUC, però, encara no estava legalitzat, com tampoc ho estaven tots els altres partits opositors del règim. No hi podien haver ni símbols ni sigles. L’acte, perquè fos autoritzat, es va organitzar com un certamen cultural sota el títol Una opció de futur.

Ara, l’efemèride ha servit d’impuls perquè el PSUC-Viu comenci a preparar un homenatge multitudinari a totes les persones que van participar en aquell històric míting. Per això caldrà una important tasca de localització per als barris.

Els que hi eren recorden aquell moment com un moment d’efervescència política i de compromís social. És el cas de Manuel Linares, exdirigent del PSUC: “Aquesta efervescència es produeix no perquè Terrassa sigui millor que cap altra sinó perquè aquí va greminar una estructura de partit dins tots els sectors de la ciutat"; per a Apolo Jiménez, també exdirigent del PSUC: “El PSUC no era un partit, era “el partit”. Era el partit de tots aquells que lluitàvem contra Franco, per això érem tan forts.”

La política ha canviat molt des d’aleshores, però alguns dels veterans del PSUC veuen, en el moviment del 15-M, moltes de les reivindicacions que, fa 36 anys, van portar 6.000 persones a omplir el pavelló de l’Sferic.


dilluns, 28 de maig del 2012

La Terrassa «roja i revolucionària» encara respira

Font: La Torre del Palau

Els militants del PSUC recorden el primer míting de l'esquerra al maig de 1976 a l'Sferic


El dia 29 de maig de 1976, el pavelló de l'Sferic va acollir un fet històric no només a la nostra ciutat sinó arreu de Catalunya: va ser el lloc escollit per realitzar el primer míting del PSUC. "Allò era un torrent de persones amb tanta força que era impossible que s'aturés", explica Manuel Linares, un dels militants del partit i que va acudir a la trobada que va tenir lloc al Centre Cívic Montserrat Roig.

El motiu d'aquesta reunió de comunistes i antifranquistes va ser commemorar el 36è aniversari d'aquell moment "d'efervescència i que va ser l'inici de la visibilitat del partit", rememora Alfredo Clemente, secretari general del PSUC-viu i membre de la direcció nacional d'EUiA. Aquesta trobada va servir també per fer el primer contacte amb tots els que aleshores formaven part d'aquest moviment mig clandestí mig legal. La idea és que aquest any es dugui a terme un acte oficial d'homenatge "a totes aquelles persones que es van sacrificar per conquerir drets i llibertats democràtiques". Per fer-ho, els organitzadors tenen previst fer una ronda de visites per tots els barris i elaborar un llistat de possibles militants o ciutadans que van participar en aquell míting. De moment, encara no tenen data fixada ni una ubicació programada.

Temps de repressió
En total, van ser segons va recollir El Treball, van ser 6.000 persones, de les quals unes 4 mil eren terrassenques, les que es van reunir al pavelló per escoltar "les tesis polítiques i de govern del partit comunista". L'acte, va relatar Clemente, va ser "negociat" entre Joan Busquets, aleshores responsable polític del PSUC, i el cap de la Brigada de Informació de Terrassa, Aníbal Martínez. La convocatòria del dilluns també va servir per recordar aquells temps "en què Terrassa era una ciutat roja i revolucionària" segons Linares, i en la qual "també eren temps en què la repressió va ser molt violenta i que molts militants van patir tortures, com jo mateix", va rememorar Juan Martínez.

La Tercera República i la lluita per les llibertats "que en aquests temps s'estan perdent" també van centrar bona part de l'acte. Així mateix, Clemente tampoc va oblidar fer autocrítica al reconèixer que "l'error més gran que vam cometre va ser deixar que el partit es dividís, aquest instrument s'hauria d'haver preservat. Per això, creiem que és el moment de recuperar la unitat del partit comunista".


diumenge, 27 de maig del 2012

Carta al govern català


Sr. Artur Mas:

¿Usted no se ha preguntado o, mejor dicho, usted no ha investigado, junto con su gobierno, a los miles de empresarios en Cataluña que han amenazado a sus trabajadores-as con que si hacían huelga el día 29 les ponían de patitas en la calle? Y todo ello a pesar de las reiteradas denuncias de los sindicatos. Una huelga, dicho sea de paso, para defender los derechos de dichos trabajadores, pisoteados por ustedes. Eso, ¿cómo lo podríamos denominar? ¿VIOLENCIA? ¿Cómo es posible que usted haga esto, cuando siempre es tan “justo” con los empresarios y personas pudientes, y sobre todo con la banca, a la que se le da todas las prebendas y dinero del erario público? Usted, el mismo que vende las empresas públicas, es decir de los ciudadanos-as, que son los que dan la riqueza al País, por cuatro chavos. Supongo que los trabajadores-as no se merecen nada, solo que nos despojen de nuestros derechos conquistados a fuerza de muchas luchas, cárceles y palizas. ¿Cómo es posible que ustedes, gente de CIU, quieran hacer ver que no son iguales que la ultraderecha española (PP) haciendo la misma política? ¿A quién quieren engañar? A mí no, por supuesto.

Sé que muchas personas de buena fe que están en vuestro partido quizás no piensen de la misma manera que la jerarquía de CIU, e incluso tampoco mucho de los que os han votado. Sin embargo, son los que os votan y os ponen en la poltrona de CIU y del gobierno, Sr. Mas. Y, para mí, ustedes son iguales que la derecha del PP, porque cuando les conviene también pactan con ellos y hacen la misma política. 

No se trata de justificar el vandalismo, pero Sres. del PP y CIU, ¿Cuándo tienen previsto facilitar mucho más la investigación, y endurecer las penas de cárcel por choriceo político, bancario y empresarial? ¿O eso no les molesta tanto a ustedes? Una buena parte de la rabia que hay en el pueblo es culpa de ustedes, impresentable casta de políticos, banqueros y empresarios (sálvese el que pueda) que hacen de este País lo que les viene en gana, según sus intereses.

No hay problemas en recortar educación y en suprimir becas, en darnos fútbol y Belenes Esteban, para que los pobres sigamos hundidos en la ignorancia, mientras la casta nos explota y mantiene buenos sueldos a nuestra costa. Los bancos se quedan con los ahorros de toda una vida, y a cambio te dan un papel mojado que no tienen ni siquiera la obligación de respetar. Los recortes en Sanidad os facilitan el camino para obligar a privatizar todos los servicios derivados.

Se eliminan las regulaciones de los mercados, se recortan los impuestos a los ricos y se mantienen los paraísos fiscales para defraudar al fisco. La corrupción campa a sus anchas. La justicia está politizada y se quiere que solo sea para las personas que puedan pagarla, dejando a una gran parte de ciudadanas y ciudadanos, sin poder acceder a un derecho que es de obligado cumplimiento según el art.24 de la Constitución. Se gesta una economía especulativa que, poco a poco, desbanca a la economía productiva y se pone al dinero por encima de todo valor ético y moral. Se destruye sistemáticamente todo lo público y se utiliza la propaganda para hacernos creer una mentira mil veces contada.

Cuando los gobernantes recortan o anulan sistemáticamente las conquistas sociales del pueblo, es cuando se ejerce la verdadera violencia. Y esta violencia es mucho más grave que la que pueda ejercer cualquier individuo contra un escaparate, por mucho que yo no comparta esa actitud de romper todo lo que se pille por delante. Vuestra violencia, aunque sutil y enmascarada, como todo lo que un político suele hacer, afecta a la convivencia social de todos los ciudadanos. Al final, hasta el ciudadano más pacífico y comedido, en un acto de desesperación, puede lanzar una piedra contra un escaparate y acabar en la cárcel, mientras que los chupópteros se van de rositas con unas buenas pensiones y sueldos.

El Gobierno estatal aprueba una subida de la luz del 7% y del 5% en el gas.
La violencia no siempre es física, también lo es aumentar un 7% el recibo de la luz a 5 millones de parados, a los pensionistas y trabajadores que con enormes dificultades llegamos a fin de mes. ¡Ah, eso sí!, A los empresarios el aumento es de 0,91%, porque hay que crear empleo, del precario, del que a algunos les va bien.

Violencia es condenar a millones de personas a la indignidad de vivir de la caridad. Violencia es robarnos a los y las trabajadoras nuestro salario y pensiones, recortándolos hasta la saciedad.
Violencia es robarnos el dinero público para dárselo a los bancos o a los amigotes, primero privatizando empresas públicas y, después vendiéndolas por menos de lo que valen.
Violencia es proteger a los ricos y poderosos, judicialmente, fiscalmente y empobrecer a la población.
Violencia es abandonar a su suerte a los enfermos, y personas dependientes y cargarse la enseñanza pública.
Violencia es dejar sin su casa a personas de todas las edades que no pueden pagar su hipoteca por estar toda la familia en paro.
Violencia es que las personas desahuciadas, habiendo entregando su casa, deban al banco un dinero que no podrán pagar en dos o tres vidas trabajando, y menos con empleos y sueldos precarios o en el paro, dejando a las familias en la miseria y la desesperación para el resto de sus días.
Violencia es que a la ley tan injusta a la que me refiero, no se le haya cambiado ni una coma, y que aún así los gobernantes puedan dormir tranquilos.
Violencia es también quedar impasible ante esta barbarie que están cometiendo los grandes intereses económicos y empresariales con la colaboración de los gobernantes, haciendo de lacayos en detrimento del pueblo al que dicen defender.
Violencia es también que la iglesia católica, que habla tanto de las cosas que les interesan, de todo lo anterior no diga nada, solo calle.

Creo que nunca olvidaremos……. 

Francisco Vera Granados

dissabte, 5 de maig del 2012

Fotos de Sant Jordi 2012

Amb una mica de retard, publiquem les fotos de la nostra ja tradicional parada de llibres i roses per Sant Jordi, en el Raval de Montserrat.





dimecres, 2 de maig del 2012

35 Anys de la legalitat de CCOO


Exsindicalista de CCOO
Juan Márquez: "CCOO hauria de tenir una actitud més revolucionària"
 
Coincidint amb el 35è aniversari de la legalització de CCOO, dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització.
 
El sindicat Comissions Obreres commemora 35 anys des de la seva legalització després de la dictadura de Franco, en una etapa de les més dures dels últims temps marcada per la Vaga General i per la recent aprovada Reforma laboral.

Dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització per no convertir-se en simples gestories. Segons Juan Márquez, exsindicalista de CCOO: "Penso que amb el temps, Comissions ha anat deixant una mica el principi revolucionari que tenia el sindicat i s’ha convertit, junt amb l’UGT, amb una mena de gestoria. Penso que el sindicat no ha de deixar el perfil sindical i polític que ha de tenir. Penso que ens hem acomodat massa i penso que Comissions hauria de tenir una actitud més revolucionària en el sentit de protestar més i  defensar més als treballadors. Ha d’haver-hi una actitud més sindical que de funcionaris”.

El 1964 Comissions Obreres va celebrar la primera reunió amb una vintena de membres, la majoria dels quals procedents del PSUC. Després d’anys a la clandestinitat treballant al sindicat vertical del franquisme però també des dels barris, el sindicat celebra un acte clandestí al carrer del Vall i se li prohibeix una assemblea al cinema Rambla que finalment se celebra a Ca n ‘Anglada. Per a Márquez: "Apareix Comissions com un sindicat de nou estil en què es planteja una política sociolaboral i al mateix temps, política. No es tractava d’apartar-se de la situació política del país sinó de, a més, plantejar la creació d’un nou sindicat i tractar els problemes del món laboral, també estar en el debat del problema polític. De les nostres primeres reivindicacions sortia allò de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”.

Després de les traves per a la legalització de Comissions Obreres, el sindicat vinculat  a l’antic PSUC es legalitza l’any 1977.

dimarts, 1 de maig del 2012

Contra la Reforma Laboral i les retallades socials, mobilització!

Des del PSUC viu celebrem el dia de la classe treballadora conscients que aquest no és un Primer de Maig més. Immersos en un context de deteriorament permanent dels drets socials, cal que aquest Primer de Maig sigui més que mai una jornada de reivindicació i lluita en un procés de mobilització creixent iniciat amb la convocatòria de la Vaga General del 29 de març.

Avui ens sobren els motius per sortir al carrer. Existeixen milions de raons per a la mobilització dels treballadors. Per començar, en tenim 5.273.600 per sortir a manifestar-nos aquest 1r de maig. La desocupació és sense dubte una de les majors xacres que pateix diàriament la classe treballadora. Amb una taxa d’atur del 22,85%, Espanya és el país de la Unió Europa amb més desocupats. Per exemple, dels 24 milions d'aturats a la Unió Europea, un de cada cinc és espanyol. Paral·lelament, Espanya també lidera l'índex pel que fa a la desocupació juvenil havent superat ja la tràgica barrera del 50%. La darrera enquesta de l’Eurostat constata que els costos laborals a l’Estat espanyol són dels més baixos de la Unió Europea.  

És absurd, per tant, afirmar que la legislació laboral espanyola és inflexible i garantista per als treballadors i treballadores. Aquest ha estat el principal argument en favor de la reforma laboral, però que en cap cas explica des de la racionalitat el perquè del diferencial de les taxes d'atur en relació a la resta de la UE. Ans al contrari, apunta a un qüestionament del model de creixement espanyol, al qual se suma la caiguda de la demanda tant pública com privada, fruit de les retallades en la inversió pública i la laminació del poder adquisitiu de la gent treballadora.

Lluny de solucionar la situació de precarietat laboral i atur que afecta la classe obrera, les receptes dels governs i de les elits financeres aprofundeixen cada vegada amb més intensitat en la destrucció de l'Estat social i dels drets laborals. La recent reforma laboral decretada pel govern del PP representa la ruptura del consens constitucional de 1978 ja que posa en qüestió el model de relacions laborals dels últims trenta anys. No en va, la nova reforma és una agressió sense precedents contra drets socials històrics com també, contra la negociació col·lectiva i el mateix paper dels sindicats com a representants dels treballadors. És a dir, intenten suprimir els nostres drets i alhora desactivar la nostra capacitat de resposta.

La situació a Catalunya no és menys lesiva que a la resta de l'Estat. La reforma laboral del PP, avalada de manera entusiasta pel govern de CiU, ha provocat que fins al març els ERO hagin augmentat en un 50% afectant a un total de 21.000 treballadors. Catalunya pateix un procés gradual de pèrdua del teixit industrial. 

Les dades parlen per si soles: en els últims quatre anys la indústria a Catalunya ha perdut 225.000 llocs de treball i han tancat 3.500 empreses. Tot i això, no sembla que el govern de la Generalitat faci tot el possible per frenar la sagnia mitjançant polítiques actives de creació d'ocupació en el sector. La reforma laboral que "havia de crear ocupació" i que tant agrada a CiU ha fet estralls en la indústria catalana. Només en el que portem de 2012, els expedients de regulació s'han incrementat un 166% respecte al 2011. Per solucionar el problema, CiU no només no fomenta l'ocupació o el desenvolupament tecnològic en l'àmbit de la indústria sinó que ens proposa el model "EuroVegas" per sortir de la crisi. O el que és el mateix, un model basat en el baix valor afegit, la precarietat laboral, la inseguretat en l'ocupació i el frau fiscal.

Assistim a una profunda ofensiva neoliberal contra els serveis públics i el benestar de la ciutadania. La plaga de retalls i els pressupostos generals de l'Estat presentats pel PP el 2012 aguditzen el debilitament de l’esfera pública davant l’interès privat. Els treballadors no només estem pagant la crisi econòmica amb més atur i pèrdua de drets sinó que alhora estem pagant el dèficit públic que es va generar arran de les ajudes multimilionàries que l'Estat va destinar a la Banca. Des del PSUC viu no podem sinó considerar immoral que mentre es retallen 27.000 milions dels pressupostos més altres 10.000 extres en serveis tan essencials com la Sanitat i l'Educació, d'altra banda s'aprovi una nova injecció econòmica a la Banca de 50.000 milions o una amnistia fiscal que pretén blanquejar capitals a preu d’un irrisori 10 % del total. El deute privat sobrepassa el deute públic, i aquesta és precisament una de les grans rèmores que pateix un país que s'encamina cap el subdesenvolupament econòmic i social. La fal·làcia d'una crisi que en realitat és una estafa, ha quedat al descobert. Una crisi econòmica que és social i política. Per que la nova ofensiva expressada tant pel govern català com per l'espanyol, passa també per l'atac als drets i llibertats civils. Amb l’enduriment del codi penal, la restricció del dret de reunió i manifestació, l’equiparació del vandalisme urbà a delictes de terrorisme, l’empresonament preventiu o la vergonyosa iniciativa personal del Conseller Felip Puig invitant a la delació via web, constata que el liberalisme s’ha desprès definitivament del seu vernís democràtic. El seguit de detencions desencadenades els darrers dies a sindicalistes de CCOO, UGT i CGT, així com a vaguistes i militants de l’esquerra organitzada mereixen la més elevada denuncia. Des del PSUC Viu volem expressar la més profunda solidaritat amb l’Isma, el Dani i el Javi, els estudiants en presó preventiva des del matí del 29-M detinguts per participar en un piquet estudiantil . Pretenen negar l’extrema lluita de classes existent al nostre país negant la protesta i la contestació social. Però no ho aconseguiran!

El PSUC viu anima la militància, simpatitzants i en definitiva, el conjunt de la classe treballadora a participar activament en les manifestacions del Primer de Maig que arreu del territori han convocat els sindicats CCOO i UGT. Ara ens toca als treballadors fer-nos al carrer, fer front a l'engany, armar-nos de dignitat i lluitar pels nostres drets.