diumenge, 25 de febrer del 2007

Èxit de la concentració en contra de les agressions feixistes a Terrassa

Joves Comunistes i el PSUC viu de Terrassa expressem el nostre total rebuig als fets ocorreguts a Terrassa el cap de setmana passat, on un grup de neonazis van apallissar a un camarada de Joves Comunistes i del PSUC-Viu i van ferir altres companys de Joves d’Esquerra Verda d’ICV mentre passejaven per la nostra ciutat.

Desitjem i esperem que els afectats es recuperin sense més complicacions i que els responsables de l’agressió siguin castigats. No volem que això torni a passar mai més, per això exigim mesures a les institucions públiques per frenar aquests fets, i demanem que l’Ajuntament de Terrassa, tal i com va fer el de Castellar del Vallès, declari Terrassa com a “ciutat antifeixista”.

Denunciem un fet gravíssim, que per desgràcia s’ha anat repetint amb massa regularitat a molts pobles i ciutats de Catalunya (sobretot a la nostra comarca), així com a d’altres parts de l’Estat. De la mateixa manera denunciem la passivitat demostrada en múltiples ocasions per les forces policials i la fiscalia a l’hora d’investigar les organitzacions terroristes d’extrema dreta que hi ha darrera d’aquestes agressions. Són organitzacions amb el clar objectiu de sembrar el terror en les persones amb inquietuds socials o amb iniciativa política progressista. Aquest no ha estat el primer cas de violència feixista i en massa ocasions els responsables d’aquestes agressions han sortit impunes dels processos judicials quan s’hi ha arribat. Aquesta situació no es pot tolerar, ni pot continuar.

La solució en cap cas pot passar per pagar amb la mateixa moneda. Davant les agressions i la violència feixistes, els comunistes ens reafirmem en els principis democràtics i socialistes i en la necessària organització de tots i totes per defensar-nos de futures escomeses.

Els autors de la brutal agressió estan alimentats pel clima de crispació derivat de la involució política propiciada pel PP i els seus satèl·lits, així com per la COPE i altres mitjans de comunicació de dretes.

Per últim, agraïm la solidaritat demostrada per altres organitzacions polítiques i moviments populars respecte d’aquestes agressions, i cridem a la necessària unitat de les forces veritablement democràtiques en contra del feixisme en totes les seves expressions. Per això, ens sentim molt satisfets per l’acte de protesta a les agressions feixistes que va tenir lloc ahir dissabte per la tarda a Terrassa, on gairebé un miler de persones van mostrar la seva solidaritat cap a la lluita antifeixista, reivindicant mesures per evitar que tornin a passar fets com aquest, sota el lema unitari de "Cap agressió impune, fora feixistes de Terrassa".


dimarts, 20 de febrer del 2007

Concentració antifeixista a Terrassa

El darrer divendres 16 es va produïr a Terrassa una brutal agressió a companys de Joves Comunistes del PSUC viu i de Joves d'Esquerra Verda per part d'un grup neonazi, amb el resultat d'un company hospitalitzat i altres ferits. Per aquest motiu i per rebutjar la violència i les amenaces nazis, Joves Comunistes i PSUC viu demanem l'afluència massiva a la concentració antifeixista convocada el proper dissabte 24 a les 18h davant l'Ajuntament de Terrassa.

EL FEIXISME NO PASSARÀ, NI A TERRASSA NI A CAP LLOC DEL MÓN!

TERRASSA SERÀ LA TOMBA DEL FEIXISME!



dissabte, 17 de febrer del 2007

Greu atac feixista contra joves d'esquerres a Terrassa

En la madrugada del sábado 17 de febrero del 2007, en la ciudad de Terrassa (Barcelona) un grupo de compañeros/as miembros de Joves Comunistes (JC) y de Joves d’Esquerra Verda (JEV), han sufrido una brutal agresión por parte de un grupo de 12-13 neonazis.

Estaba siendo una noche tranquila de ocio hasta que nuestros compañeros se cruzaron con este grupo de indeseables. Al parecer los fascistas identificaron a uno de los compañeros agredidos como miembro y responsable de una de las organizaciones políticas en la localidad, mencionando incluso su nombre y decidieron que iban a por él.

En ese momento se ensañaron bestialmente y con contundencia con nuestros compañer@s, con la intención clara de darles un escarmiento ejemplar por el hecho de defender unas ideas políticas que lo único que buscan es acabar con las injusticias sociales que las y los trabajadores sufrimos a diario en todos los aspectos de nuestra vida. El resultado de la paliza fue dramático, aunque pudo haber sido mucho peor. Han habido 3 compañeros de JEV heridos, pero afortunadamente ya dados de alta por parte de los servicios hospitalarios, y un compañero de JC ha sido el que ha salido más mal parado. Se encuentra ingresado aún con dos costillas rotas, el tabique nasal roto, y toda la cara desfigurada.

Al percibir los fascistas que se estaba avisando a la policía, se esfumaron del lugar, pero si la paliza hubiese durado unos minutos más, ahora quizás estaríamos hablando de unos resultados trágicos. Iban ataviados con cadenas e incluso llevaban armas blancas como un machete. Con lo cual está claro que esa noche habían salido de “caza” como ellos dicen, a ver a quien podían agredir.

Ante la gravedad de lo acontecido desde Joves Comunistes queremos denunciar públicamente y condenar, no sólo la agresión sino también el intento de asesinato que nuestros compañeros han sufrido de una manera bestial par parte de estos fascistas, que no dudamos en ningún momento, iban organizados para hacer lo que hicieron.

Exigimos que los cuerpos policiales y la propia justicia investigue hasta el fondo quien está detrás de todo esto y que los responsables de los hechos paguen ejemplarmente por el daño causado a nuestros camaradas.

Si tenemos en cuenta que estos indeseables sabían perfectamente de la militancia de nuestros compañeros en nuestras organizaciones políticas, aún es más grave lo sucedido.

Esta claro que los autores de esta barbarie son sólo las fuerzas de choque de grupos políticos de extrema derecha, y que esta manera de actuar viene de órdenes dadas desde más arriba. Por lo tanto, no creemos que sea sólo suficiente con identificar y condenar a los autores materiales de la paliza, sino que también se debería investigar a los verdaderos ideólogos de estos actos terroristas con mayúsculas.

Esperamos y deseamos que estos hechos no queden impunes como desgraciadamente ha pasado en otras ocasiones.

Frente al avance del fascismo, sólo nos queda reafirmarnos en nuestro proyecto de sociedad socialista, y ni esta agresión a nuestro compañero, ni las que ha sufrido el movimiento comunista , podrá con nosotros.

El fascismo NO PASARÁ, ni en Terrassa ni en ningún lugar del mundo.

Terrassa será la tumba del fascismo.

Joves Comunistes de Terrassa

dimarts, 13 de febrer del 2007

Continua augmentant el preu de la vivenda a Terrassa

El preu de l'habitatge a Terrassa puja un 22 per cent en un any. És la ciutat de Catalunya on es construeixen més habitatges nous

Terrassa és la ciutat de Catalunya amb més habitatges iniciats l'any passat, fins i tot més que a Barcelona. Al 2006, es va començar la construcció de 6.574 habitatges, que equivalen a 32,9 per cada mil habitants. Tot i aquest lideratge, la ciutat ocupa el número 58 en el rànquing d'índex de construcció. Ho diu l'Informe sobre el sector de l'Habitatge a Catalunya 2006, que ha publicat el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Segons aquest estudi, la superfície mitjana construïda ha baixat al darrer any a Terrassa dels 87 als 79 metres quadrats.

El preu per metre quadrat, en canvi, ha pujat dels 3.110 euros del 2005, als 3.801 del 2006, un increment d'un cinc per cent. Pel què fa a l'evolució del preu de vendes de l'habitatge de segona ma, s'ha més que doblat en quatre anys. Dels 1.324 euros per metre quadrat del 2002, s'ha passat als 2.823 euros del 2006. En el darrer any, l'increment ha estat ser del 17,7 per cent. Una enquesta feta a la segona meitat del 2006 revela que el 97 per cent dels terrassencs percep un increment del preu dels pisos, mentre que només un 3 per cent creu que es mantenen.

Pel què fa al lloguer, a la ciutat es van fer el 2006 un total de 2.067 contractes; un divuit per cent més que al 2005. El preu del lloguer, l'any passat, va ser de gairebé 800 euros, davant els 700 de fa dos anys, unes xifres molt semblants a la mitjana catalana. L'Institut Català del Sol va tancar el 2006 amb passat prop de 700 habitatges acabats a Catalunya. A Terrassa va promure 38 habitatges de protecció oficial per a joves al Pla de les Fonts.

http://www.e-newsterrassa.com/

divendres, 9 de febrer del 2007

Jornades de formació marxista a Terrassa

Jornadas de formación «Repetir Marx»

Os informamos de que el Club de la Luna Llena prepara unas Jornadas de formación de filosofía marxista en Terrassa. El título de estas jornadas será: «Repetir Marx».

Este curso constará de 6 sesiones de 2 horas cada una, con 20 minutos de descanso en el intermedio. Las sesiones serán los domingos a partir de las 11h de la mañana. El lugar está por determinar.

El curso es gratuito, no nos mueve otro interés que el de repensar y difundir el pensamiento de Marx, que no es otra cosa que invitar, en la medida de nuestras posibilidades, a otra praxis que nada tiene que ver con la New Age y la "izquierda estética" postmoderna.

Las fechas serán:

  • 18 y 25 de febrero
  • 4, 11, 18 y 25 de marzo

Este seminario constará de tres temas básicos de estudio:

  • Materialismo filosófico

    • Primacía de la materia o de la corporeidad.
    • Dialéctica entre corporeidad e idea, entre situación e ideal.
    • Dialéctica vs Metafísica.
    • Cosificación de ideas. Feuerbach y la deconstrucción de la idea de Dios.
  • Ideología

    • La Ideología no tiene historia (sentido negativo, sentido positivo).
    • La Ideología como soporte que asegura la Reproducción del Capital.
    • La interpelación Ideológica.
    • La ficción teleológica.
    • Dos conceptos de Ideología: Representación Imaginaria vs Moral.
  • Materialismo Histórico

    • Categorías fundamentales (relaciones sociales de producción, fuerzas de producción, clase social, coyuntura...).
    • Interpretación mecanicista y no mecanicista de la "Ley de correspondencia".
    • El fetiche de la Mercancía, valor de uso y valor, su relación con la Ideología.
    • La plusvalía, su relación con la Ideología.

POR FAVOR, CONFIRMAD VUESTRA ASISTENCIA A imartos@yahoo.es y edunun@gmail.com. Necesitamos saber cuanta gente va a venir para hacer las fotocopias (si fuera necesario) y reservar el lugar apropiado.

Os informamos también de que en el futuro pensamos hacer jornadas de formación que aborden pensadores y artistas tales como Althusser, Freud, Lacan, Newton, Einstein, Bohr, Richard Stallman, Darwin, Watson y Crick, Cervantes, Miguel Hernández, Pedro Salinas, Magritte y otros.

Nuestro interés es multidisciplinar.
--
http://clublunallena.blogspot.com/

dimecres, 7 de febrer del 2007

EL DECREIXEMENT: ESPERANÇA DE FUTUR

Hem viscut i vivim en una cultura del creixement. El creixement econòmic continuat ha estat, i és, no sols una cultura, sinó un sentit comú, un sine qua non. No es comprenia una altra cosa. S'hi han basat tant el capitalisme com el socialisme. Ens ve de la Revolució Industrial, i gràcies a aquest creixement han canviat radicalment les condicions de vida, d'una pobresa generalitzada a una riquesa, molt mal repartida, però que ha afectat la gent d'una part del món.

Però, després de 200 anys, hem tocat sostre. Ha arribat un moment que no hauria de continuar, no pot continuar, el creixement en aquells països on s'ha produït fins ara. La combinació entre creixement econòmic i creixement demogràfic ens amenaça amb un col·lapse.

Els elements que ens limiten les perspectives de creixement continuat són:

* Esgotament de recursos planetaris.

* Contaminació atmosfèrica, que, per la via de l'efecte hivernacle, ens porta al canvi climàtic.

* Amuntegament de deixalles i residus.

L'esgotament de recursos el podem exemplificar, sobretot, amb quatre elements de consum: l'energia, la carn, la fusta i el paper.

L'altíssim consum d'energia dels països desenvolupats ens aboca a una crisi de l'energia. Les fonts habituals, petroli, gas, carbó i energia nuclear esdevenen problemàtiques. Les tres primeres amenacen d'acabar-se en un molt pròxim futur. Més enllà del fet que s'acabin —si s'arriben a acabar—, hi ha l'evidència que esdevindran escasses: se'n produirà menys quantitat que la necessària per al ritme de creixement actual. Si esdevenen escasses poden pujar molt de preu i poden ser motiu de greus crisis econòmiques i d'enfrontaments i de guerres, com ja està passant.

Pel que fa a la nuclear, resulta altament prohibitiva per la seva perillositat: perill d'accidents i hipoteca dels residus, amb permanència de milers d'anys. A més, és caríssima pel que fa a la seva instal·lació. Si algun dia es pot produir l'energia de fusió, en lloc de la de fissió (l'actual), pot ser molt diferent, però ara com ara no és possible.

No es pot mantenir indefinidament l'actual consum d'energia dels països desenvolupats, no sols pel que representa d'esgotament de recursos energètics, sinó per les conseqüències del deteriorament natural i el canvi climàtic. Sí que es podria fer amb l'energia de les fonts renovables: sol, vent, etc. Però en l'estat de la tecnologia actual, aquestes fonts no poden produir la quantitat que s'utilitza de les fonts tradicionals, sinó només una part. En un futur més o menys incert es podria tornar a consumir molta energia amb les renovables o amb la nuclear de fusió, però avui cal reduir-lo, aquest consum. (O també si s’aconseguís l’obtenció d’hidrogen sense cost o amb poc cost d’energia.)

L'alt consum de carn també és problemàtic. Una extensió ics de terra de conreu —la qual, al seu torn, és contínuament limitada per la urbanització, els asentaments industrials i les vies de comunicació— pot mantenir 10 vegades més persones si es dedica a produir aliments vegetals que si es dedica a alimentar bestiar per extreure'n carn. La terra de conreu pot esdevenir insuficient. Menjar molta carn equival a menjar-se el menjar d'altres. És així de clar.

I si tot el món consumís tanta fusta i tant paper con el món desenvolupat, no quedarien arbres. Ja ara estan disminuint perillosament. No es pot consumir tanta fusta i tant paper.

El canvi climàtic producte de l'efecte hivernacle produït per la combustió d'elements fòssils comportarà les conseqüències següents.

* Fosa del gel polar i aument, lent però progressiu, del nivell del mar, amb conseqüències greus per a les illes i els litorals.

* Desviació del corrent d'aigua càlida que ve del Golf de Mèxic a les costes europees.

* Desertització de terres avui seques i assecament de les contigües. (Amb incidència en la Península Ibèrica.)

* Alteració dels fenòmens climàtics, amb augment de la dialèctica sequeres-inundacions.

Pel que fa les deixalles i els residus, aquests plantegen la necessitat de més i més espai on col·locar-los, mentre que la seva crema intoxica l'aire amb conseqüències per a la salut. De tota manera aquesta conseqüència del creixement econòmic és més evitable que les altres per la via del reciclatge i la reutilització. L'aspecte més greu dels residus és el dels nuclears, que fan aquesta opció energètica del tot menystenible.

Cal tenir clar que, encara que es pugui argumentar que es podria consumir menys energia per la via d'un ús més eficient (menys energia per la mateixa producció) o bé que es podrien abocar menys gasos contaminants a l'atmosfera amb l'ús de filtres, sempre queda, a més, el problema de l'esgotament dels recursos.

Hi estem atrapats! Encara que en un hipotètic futur es pugui tornar a consumir molta energia renovable i nuclear de fusió, ara s'hauria de restringir. Tant l'esgotament de recursos (fonts d'energia, terres de conreu, arbres, aigua, metalls...) com l'amenaça del canvi climàtic ens imposen «parar el creixement». No es pot créixer més. Hem arribat al sostre. És la fi d'una època.

Ara bé: molts països del món, situats encara en un nivell de consum molt baix, sí que haurien de continuar creixent (encara que no tant com hem fet nosaltres). Ergo: en compensació, els nostres països haurien de «decréixer». Disminuir el consum, disminuir la circulació de vehicles, disminuir la producció, disminuir els intercanvis, disminuir les extraccions.

Això implicaria una presa de consciència de la població més sensible, però no n'hi hauria pas prou. Caldria engegar potents campanyes oficials i no oficials, en el sentit de desestimular el consumisme, amb objectius concrets. Seria un repte governamental bàsic.

Els motors del decreixement han de ser:

* Objectius i campanyes governamentals i socials.

* Actitud de reducció del consum per part de la gent.

* Menys circulació amb vehicle privat.

* Plans reduccionistes de les empreses.

* Lleis de reducció de la jornada laboral.

* Disminució del comerç internacional (gran consumidor d'energia).

Tot plegat hauria de conduir a l'elaboració d'una nova «cultura», la cultura del decreixement: una cultura de la responsabilitat en l'ús dels recursos, de la conservació de la naturalesa, d'assegurar un futur per als nostres descendents... Tothom s'hi hauria de comprometre. Tota manifestació de creixement hauria de ser criticada.

Antoni Ferret

dilluns, 5 de febrer del 2007

Carta d'Albert Escofet

Ha mort el camarada Ramon Puiggròs.

El camarada Ramon Puiggròs, dirigent sindicalista històric de Comissions Obreres i militant nostre des dels inicis del partit, ha mort ahir dia dos de febrer als 76 anys d’edat.

Ramon Puiggròs forma part de la història ineludible de la Catalunya d’avui, com a comunista del PSUC Viu i com a sindicalista de CC.OO. Ramon és ja patrimoni de la esquerra i el seu esperit de lluita i sacrifici, sempre contrari a les injustícies i coherent amb les seves idees, romandrà amb força entre tots nosaltres. Ja des de la clandestinitat i posteriorment com a secretari general del tèxtil i president de la Federació d'Indústries Tèxtils, Químiques i Afins a CCOO, Ramon ha destacat per la seva coherència ideològica i per sentir-se orgullós en tot moment de que se’l reconegués com a sindicalista i especialment com a comunista.

Des del partit al que represento vull manifestar amb emoció que lamentem molt la pèrdua del camarada Ramon Puiggròs i que sabrem recollir el seu exemple d'honestedat i fermesa en la lluita social fent que el PSUC Viu, el seu estimat PSUC Viu, sigui allò que camarades com ell han contribuït a que sigui: un partit honest, un partit de lluita contra la injustícia social, un partit de treballadors i treballadores, un partit comunista, sense vergonyes i amb orgull tal i com a ell li agradava.

Recentment, en Ramon Puiggròs, va rebre de l’Ajuntament de Terrassa la medalla de la ciutat per la seva trajectòria sindical i cívica. Nosaltres sabem que la millor medalla és la consecució de millores per als treballadors i treballadores i d’aquestes en Ramon s’endú un munt.

Vull, doncs, en nom del partit que represento, en nom del partit d’en Ramon, el PSUC Viu, retre un sincer homenatge a un comunista, un sindicalista i un lluitador que ha dedicat la seva vida a millorar la dels demés. Gràcies Ramon.


Albert Escofet

Secretari General del PSUC Viu

divendres, 2 de febrer del 2007

Mor el nostre camarada Ramon...

Mor el sindicalista i militant del PSUC-Viu Ramon Puiggròs

L’històric sindicalista Ramon Puiggròs ha mort a dos quarts d’una de la matinada, d’aquest divendres, a l’Hospital de Terrassa. Puiggròs havia ingressat al centre hospitalari a principis de gener com a conseqüència d’una llarga malaltia. Fa dues setmanes, Ramon Puiggròs va rebre la Medalla de la Ciutat de la mà de l’alcalde, Pere Navarro.

Ja per problemes de salut, l’històric sindicalista no va poder assistir a l’acte del Saló de Plens. Una delegació del Consistori es va desplaçar després a l’Hospital de Terrassa, on estava ingressat, per lliurar-li la condecoració. Ramon Puiggròs ha estat un dels noms més rellevants del sindicalisme antifranquista al Vallès Occidental. Fundador de la Unió Sindical Obrera i secretari general de la seva branca tèxtil, Puiggròs va intervenir, al 1975, en les negociacions del Pla de Reestructuració del Sector Llaner.

En els últims anys de la seva vida, Puiggròs havia representat pensionistes i jubilats a Comissions Obreres. També formava part de l’Associació de Veïns de Ca n’Aurell i de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa. I estava afiliat políticament al PSUC-Viu i a EUiA. L’enterrament de Ramon Puiggròs serà aquest dissabte a les quatre de la tarda a la Catedral del Sant Esperit.


Dossier oficial realitzat per l'Ajuntament de Terrassa en el seu homenatge:

http://www.kaosenlared.net/media/2004/2810_1_homenatge_ramon_puiggros%5B.pdf


Glosa realitzada per Joan Coscubiela (secretari general de CC.OO. de Catalunya) en el seu homenatge:

http://v4.ccoo.cat/blog/documents/Intervencions/Actes/2007/20070116_Homenatge%20Ramon%20Puiggros.pdf