Hem viscut i vivim en una cultura del creixement. El creixement econòmic continuat ha estat, i és, no sols una cultura, sinó un sentit comú, un sine qua non. No es comprenia una altra cosa. S'hi han basat tant el capitalisme com el socialisme. Ens ve de la Revolució Industrial, i gràcies a aquest creixement han canviat radicalment les condicions de vida, d'una pobresa generalitzada a una riquesa, molt mal repartida, però que ha afectat la gent d'una part del món.
Però, després de 200 anys, hem tocat sostre. Ha arribat un moment que no hauria de continuar, no pot continuar, el creixement en aquells països on s'ha produït fins ara. La combinació entre creixement econòmic i creixement demogràfic ens amenaça amb un col·lapse.
Els elements que ens limiten les perspectives de creixement continuat són:
* Esgotament de recursos planetaris.
* Contaminació atmosfèrica, que, per la via de l'efecte hivernacle, ens porta al canvi climàtic.
* Amuntegament de deixalles i residus.
L'esgotament de recursos el podem exemplificar, sobretot, amb quatre elements de consum: l'energia, la carn, la fusta i el paper.
L'altíssim consum d'energia dels països desenvolupats ens aboca a una crisi de l'energia. Les fonts habituals, petroli, gas, carbó i energia nuclear esdevenen problemàtiques. Les tres primeres amenacen d'acabar-se en un molt pròxim futur. Més enllà del fet que s'acabin —si s'arriben a acabar—, hi ha l'evidència que esdevindran escasses: se'n produirà menys quantitat que la necessària per al ritme de creixement actual. Si esdevenen escasses poden pujar molt de preu i poden ser motiu de greus crisis econòmiques i d'enfrontaments i de guerres, com ja està passant.
Pel que fa a la nuclear, resulta altament prohibitiva per la seva perillositat: perill d'accidents i hipoteca dels residus, amb permanència de milers d'anys. A més, és caríssima pel que fa a la seva instal·lació. Si algun dia es pot produir l'energia de fusió, en lloc de la de fissió (l'actual), pot ser molt diferent, però ara com ara no és possible.
No es pot mantenir indefinidament l'actual consum d'energia dels països desenvolupats, no sols pel que representa d'esgotament de recursos energètics, sinó per les conseqüències del deteriorament natural i el canvi climàtic. Sí que es podria fer amb l'energia de les fonts renovables: sol, vent, etc. Però en l'estat de la tecnologia actual, aquestes fonts no poden produir la quantitat que s'utilitza de les fonts tradicionals, sinó només una part. En un futur més o menys incert es podria tornar a consumir molta energia amb les renovables o amb la nuclear de fusió, però avui cal reduir-lo, aquest consum. (O també si s’aconseguís l’obtenció d’hidrogen sense cost o amb poc cost d’energia.)
L'alt consum de carn també és problemàtic. Una extensió ics de terra de conreu —la qual, al seu torn, és contínuament limitada per la urbanització, els asentaments industrials i les vies de comunicació— pot mantenir 10 vegades més persones si es dedica a produir aliments vegetals que si es dedica a alimentar bestiar per extreure'n carn. La terra de conreu pot esdevenir insuficient. Menjar molta carn equival a menjar-se el menjar d'altres. És així de clar.
I si tot el món consumís tanta fusta i tant paper con el món desenvolupat, no quedarien arbres. Ja ara estan disminuint perillosament. No es pot consumir tanta fusta i tant paper.
El canvi climàtic producte de l'efecte hivernacle produït per la combustió d'elements fòssils comportarà les conseqüències següents.
* Fosa del gel polar i aument, lent però progressiu, del nivell del mar, amb conseqüències greus per a les illes i els litorals.
* Desviació del corrent d'aigua càlida que ve del Golf de Mèxic a les costes europees.
* Desertització de terres avui seques i assecament de les contigües. (Amb incidència en la Península Ibèrica.)
* Alteració dels fenòmens climàtics, amb augment de la dialèctica sequeres-inundacions.
Pel que fa les deixalles i els residus, aquests plantegen la necessitat de més i més espai on col·locar-los, mentre que la seva crema intoxica l'aire amb conseqüències per a la salut. De tota manera aquesta conseqüència del creixement econòmic és més evitable que les altres per la via del reciclatge i la reutilització. L'aspecte més greu dels residus és el dels nuclears, que fan aquesta opció energètica del tot menystenible.
Cal tenir clar que, encara que es pugui argumentar que es podria consumir menys energia per la via d'un ús més eficient (menys energia per la mateixa producció) o bé que es podrien abocar menys gasos contaminants a l'atmosfera amb l'ús de filtres, sempre queda, a més, el problema de l'esgotament dels recursos.
Hi estem atrapats! Encara que en un hipotètic futur es pugui tornar a consumir molta energia renovable i nuclear de fusió, ara s'hauria de restringir. Tant l'esgotament de recursos (fonts d'energia, terres de conreu, arbres, aigua, metalls...) com l'amenaça del canvi climàtic ens imposen «parar el creixement». No es pot créixer més. Hem arribat al sostre. És la fi d'una època.
Ara bé: molts països del món, situats encara en un nivell de consum molt baix, sí que haurien de continuar creixent (encara que no tant com hem fet nosaltres). Ergo: en compensació, els nostres països haurien de «decréixer». Disminuir el consum, disminuir la circulació de vehicles, disminuir la producció, disminuir els intercanvis, disminuir les extraccions.
Això implicaria una presa de consciència de la població més sensible, però no n'hi hauria pas prou. Caldria engegar potents campanyes oficials i no oficials, en el sentit de desestimular el consumisme, amb objectius concrets. Seria un repte governamental bàsic.
Els motors del decreixement han de ser:
* Objectius i campanyes governamentals i socials.
* Actitud de reducció del consum per part de la gent.
* Menys circulació amb vehicle privat.
* Plans reduccionistes de les empreses.
* Lleis de reducció de la jornada laboral.
* Disminució del comerç internacional (gran consumidor d'energia).
Tot plegat hauria de conduir a l'elaboració d'una nova «cultura», la cultura del decreixement: una cultura de la responsabilitat en l'ús dels recursos, de la conservació de la naturalesa, d'assegurar un futur per als nostres descendents... Tothom s'hi hauria de comprometre. Tota manifestació de creixement hauria de ser criticada.
Antoni Ferret
