Visca la lluita de la classe treballadora!

Manifest del PSUC-viu per al 1er de MAIG de 2016

Per al PSUC-viu aquest 1er de Maig, Dia internacional del treball, ve marcat en el nostre país per una situació límit d’emergència social, degut a les brutals retallades socials i laborals aplicades pels successius governs del règim bipartidista, així com pels governs neoliberals a Catalunya, que han actuat al servei dels interessos de les èlits econòmiques, les grans fortunes, la banca, les multinacionals i la monarquia, autèntics responsables de la crisi i la corrupció generalitzada.

Malgrat els grans esforços propagandístics del règim borbònic i la dreta per a presentar-se com els garants del creixement i la recuperació econòmica, i així intentar recuperar la seva credibilitat, amagar les corrupteles i justificar les seves polítiques neoliberals de cara als diferents processos electorals, no s’està generant treball i el que subsisteix té menys drets i un salari més baix.

Els governs del bipartidisme, tant del PP com del PSOE, i molts cops amb el suport de la dreta catalana, són directament responsables d’accentuar les desigualtats socials, com a finalitat la de reforçar les posicions de la patronal, imposant reformes laborals que pretenen anul·lar la negociació col·lectiva i debilitar la capacitat de la classe treballadora per reclamar els seus drets i per anul·lar la força dels sindicats de classe. A això, s’ha de sumar la repressió contra la protesta social, la criminalització del dret de vaga o la persecució a sindicalistes i activistes socials amb el codi penal i la Llei mordassa.

Les conseqüències socials són brutals: mentre els beneficis de les grans empreses de l’IBEX35 augmenten escandalosament i les grans fortunes i els seus polítics vassalls continuen la seva espiral de “portes giratòries”, espoliant i defraudant  la hisenda pública i evadint els seus capitals financers, la classe obrera i els sectors populars pateixen la crua realitat de la crisi capitalista a cop d’emigració forçosa, atur, precarietat i salaris baixos, desnonaments i retallades en sanitat i educació pública. A aquesta lògica neoliberal se suma l’opressió patriarcal que s’encrua contra la dona treballadora (el salari de les dones suposa el 77,5% del dels homes, el 73% dels contractes a temps parcial és femení, un signe més de les violències masclistes a les que el patriarcat, sostén del capitalisme, sotmet les dones a través de la doble explotació).

Aquest panorama desolador de misèria, dependència i endeutament exterior respon al paper imposat a Espanya sota la Unió Europea. La dominació alemanya i dels Estats Units a través de l’euro i la UE sobre els pobles i la classe obrera europea, augmenta les diferències socioeconòmiques entre les potències del nord i els països del sud i est d’Europa. La seva lògica porta a aprofundir les polítiques adoptades per la Troica (FMI, BCE i CE) que empobreixen als i les treballadores. A l’austeritat inhumana se suma una nova volta de rosca en el retrocés social: el Tractat de lliure comerç amb els Estatuts Units (TTIP).

El PSUC viu s’oposa a la dominació de l’euro i de la UE sobre el nostre país, així com al TTIP, que busquen beneficiar impunement les grans corporacions financeres i industrials, deixant sota mínims els drets dels treballadors/es europeus i sense protecció a les petites empreses i autònoms.

El capitalisme dels Estats Units i la UE necessita empobrir encara més els pobles per continuar mantenint els seus beneficis i la seva hegemonia mundial. Aquesta és la del creixent intervencionisme i la guerra dels països de l’OTAN per a dominar les zones geo-estratègiques i els recursos naturals a través d’un domini neocolonial. O bé, a través de cops d’Estat feixistes com a Ucraïna; sota aparences més democràtiques com a Brasil, Hondures i Paraguai; per la via del sabotatge i la guerra econòmica com a Veneçuela o Argentina; o per la via més violenta, armant i sostenint tot tipus de terrorismes fanàtics com a Líbia i Síria en particular, i en el conjunt dels països àrabs i musulmans en general. Aquesta última forma d’intervencionisme sanguinari està provocant un cost enorme en vides i veritables catàstrofes humanitàries en forma de migracions massives, que després són utilitzades per a desenvolupar a la UE  forces feixistes, xenòfobes i racistes, i que són utilitzades pels poders econòmics per a justificar la repressió de les protestes socials i la militarització dels Estats membres.

El PSUC viu denunciem el tracte monstruós vers els refugiats amb l’acord vergonyós entre la UE i Turquia per a perseguir, tancar en camps de concentració i assassinar els i les que fugen de l’horror i les guerres de rapinya de l’OTAN i els seus agents locals, que deixa al descobert el caràcter criminal i antidemocràtic del capitalisme. Els i les comunistes defensem la solidaritat internacionalista i la unitat dels treballadors davant l’opressió i el neocolonialisme i ens oposem amb fermesa a les ingerències i guerres imperialistes i a tota expressió de racisme i feixsme.

El PSUC donem suport als èxits assolits per la Cuba socialista i reivindiquem la fi del criminal bloqueig ianqui. Recolzem la Revolució bolivariana de Veneçuela, així com als governs progressistes d’Amèrica Llatina enfront a la brutal ofensiva colpista de l’imperialisme. Exigim la fi de la repressió del règim del Marroc i l’autodeterminació del poble Sahrauí. Demandem que cesi la política d’apartheid del sionisme israelià i el reconeixement de l’Estat Palestí i la fi de la ingerència imperialista a l'Orient Mitjà.

A Catalunya, l’actual Govern liberal-conservador de Junts pel Sí diu defensar un procés de sobirania i independència mentre se sotmet als dictats austericides de la Troica i aprova pressupostos antisocials. Tant la dreta convergent com la centralista espanyola del PP i C’s, lluny del seu discurs identitari que busca enfrontar a treballadors i pobles per tenir força en les seves disputes institucionals i econòmiques, quan es tracta de defensar el seu model socioeconòmic neoliberal i conservador, no tenen problemes en posar-se d’acord, com ha succeït amb el vot favorable per concedir ajudes públiques a les escoles catalanes de l’Opus Dei que segreguen per sexes.

El PSUC viu advoca per la unitat democràtica dels i les treballadors amb els pobles, per una alternativa republicana, feminista, federal i de classe. Per trencar la dinàmica de confrontació identitària i xovinista, trobar una solució democràtica i popular a la qüestió nacional catalana, és necessària la unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Per un procés constituent basat en la defensa dels drets socials, econòmics i polítics del poble treballador, per la República, el federalisme, la sobirania popular, la democràcia i el dret d’autodeterminació.

Alternativa que ha de construir-se des de les lluites populars en els barris, per la sanitat i l’educació pública, en els centres de treball, les vagues obreres i estudiantils, en las mobilitzacions convocades pels sindicats i comitès d’empresa, defensant la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics, per un sector públic industrial, o la remunicipalització en els ajuntaments, recolzant les empreses d’economies socials i autònomes, amb propostes reals sobre la seva viabilitat  i combatent les polítiques que només beneficien a les grans empreses. Els i les comunistes ens hem mandatat a ser l’eix coordinador entre les permanents mobilitzacions sindicals i les mobilitzacions socials.

Devem trencar el reforçament que ha tingut la patronal, gràcies a l’estratègia de reformes tant del PP com del PSOE amb el recolzament de la dreta catalana, i que veiem com es concreta en la seva arrogància en la negociació col·lectiva, per a la millora dels salaris i les condicions de treball, que només es trencarà amb la mobilització i el reforçament de les organitzacions obreres i del sindicalisme de classe.

El PSUC aposta per la més àmplia unitat popular i de l’esquerra, amb un programa de ruptura front a la restauració borbònica, per fer front a l’austeritat neoliberal imposada per la dominació alemanya a través de l’euro i la UE, i recolza l’estratègia d’IU‐UP, de posar per davant la defensa dels interessos dels i les treballadores d’aquest país, per a créixer en qualitat de vida, estabilitat laboral, dignitat de les persones i igualtat.

Existeixen altres vies econòmiques i sociolaborals possibles i per elles continuem lluitant.

VISCA EL PRIMER DE MAIG

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA

Acte a Vacarisses sobre l'antifranquisme

El nostre camarada Juan Márquez realitzarà una conferència sobre la resistència a la dictadura franquista aquest proper dissabte 30 d'abril a les 19h al Casal de la Gent Gran de Vacarisses.

Sant Jordi 2016

Un any més, el PSUC de Terrassa participarem a la festivitat de Sant Jordi amb la nostra parada de llibres i roses. Aquest dissabte 23 d'abril ens podreu trobar a la parada que tindrem al Raval de Montserrat, davant del nº 27.

És temps de República

El 14 d'Abril és un dia de festa per tots aquells i aquelles que compartim els ideals de llibertat, justícia social, cultura i modernitat. Enguany, commemorem el 85é aniversari de la II República Espanyola, i ho fem al mig del debat sobre la formació de Govern, després de les eleccions del 20-D.

Els resultats de les Eleccions generals presenten una situació parlamentària que suposa un canvi important respecte a la passada legislatura –en la qual el Partit Popular gaudia de majoria absoluta–, de tal manera que ara és possible configurar una majoria parlamentària amb aquells Partits que, al seu programa, es van comprometre davant l'electorat a derogar determinades lleis que el Partit Popular havia aprovat gràcies a la seva majoria absoluta. La realitat, però, és una altra molt diferent: el debat sobre aquestes possibilitats està sent ocultat pel repartiment de butaques, o per crides a una pretesa estabilitat que tranquil·litzi als mercats.

El PSUC-viu sempre ha defensat la necessitat d'unir l'esquerra entorn d'un programa comú de mínims; per això, allà on sigui possible, impulsarem aquestes i altres formes d'unitat que permetin aconseguir aquest objectiu. Però, per tal que aquest programa sigui possible, la ruptura amb el règim monàrquic que sustenta el poder de l'oligarquia empresarial i financera n’ha de ser un eix fonamental.

Ens trobem en un “temps d'excepció”: vivim uns moments de retallades en els drets socials, i de limitació de les llibertats col·lectives i individuals, mai abans coneguts, tant per la seva profunditat com pel curt espai de temps en què s'estan produint. La pèrdua de drets laborals i socials, la privatització de serveis públics essencials posades en pràctica amb les dues últimes reformes laborals, i altres mesures del govern, ens porten a un nou model de relacions socials a on preval la “llei del més fort”, l'ideal del liberalisme polític.

Només des d'una ruptura amb el sistema actual pot haver-hi una sortida real, una sortida social a la crisi, que doni resposta a les necessitats de les milions de persones que en sofreixen directament les seves conseqüències. Per aquesta raó, des del PSUC-viu plantegem la necessitat d'aconseguir una resposta des de la màxima unitat de les forces socials, polítiques, sindicals i ciutadanes que plantegem la necessitat de superar l'esgotat i corcat règim del 78 com a pas imprescindible per construir un nou model d'Estat i de Societat, més just, igualitari, democràtic i social. El que oferim és respondre a aquest procés de regressió social amb una alternativa constituent republicana.

Una ruptura feta també des del feminisme: com a garantia d'emancipació de tots i totes, per descomptat de les dones, com a contrapoder i apoderament en la societat patriarcal i capitalista, s'aconseguirà una República a on, sense ciutadanes de segona, les dones tornaran a jugar el paper que els correspon sense que la història les silenciï. Perquè no cal oblidar que, malauradament, les grans protagonistes de l'estafa que sofrim són les dones.

Fa 85 anys, els homes i les dones d'aquest país van decidir, amb bon sentit, que, per progressar, resultava imprescindible alliberar-se del llast corrupte de la Monarquia borbònica i del sistema polític muntat sobre ella, el denominat turnismo, incapaç ja de donar cap solució als problemes que travessava Espanya. La Regeneració democràtica d'aquest país, aleshores, s’hi va escriure amb “R” de República.

Per això estem convençuts i convençudes que la República d'Espanya torna a ser la resposta en positiu, la resposta il·lusionant, la manera democràtica de constitucionalitzar la justícia social i el repartiment equitatiu de la riquesa. La República d'Espanya ha de ser la solució a la desocupació, als desnonaments i al domini de la banca sense escrúpols, entre d’altres qüestions que avui angoixen a milions d'espanyols i espanyoles.

Des del PSUC-viu fem una crida a la militància comunista, a la majoria social treballadora i a la ciutadania en general, perquè aquest 14 d'abril s’hi mobilitzi en favor de la III República, en favor de la necessitat de desenvolupar un procés constituent, que se li doni la paraula al poble per construir un futur de treball i de progrés, un futur republicà per una Espanya tricolor.

No oblidem als herois i heroïnes de la democràcia en aquest nou 14 d'Abril: els hi retem el sentit homenatge que mereixen i que, en moltes ocasions, els han negat institucions i partits que es reclamen democràtics.

Manifest per la III República Federal

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb sensibilitats polítiques i socials diverses, volem manifestar:

• Que en els últims temps la situació a Catalunya ve caracteritzada pel predomini del nacionalisme identitari, excloent i conservador, que amb la fal·làcia que la independència suposarà la superació de la crisi, ha aconseguit mobilitzar importants sectors de la nostra societat. Al mateix temps, el govern del PP, instal·lat en l'immobilisme més absolut i en la defensa a ultrança del bipartidisme monàrquic, exemplifica nítidament la involució antidemocràtica i centralista característica del conservadorisme espanyol. I, en conjunt, apareix la corrupció, tant a Madrid com a Barcelona, com a fet distintiu d'una transició que té les seves arrels posades en el franquisme.

• Que, davant la crisi econòmica, financera, energètica, mediambiental, de valors i de civilització –sistémica, en definitiva–, cal posar al centre del debat el model d'Estat més adequat per fer possible una sortida progressista a l'actual situació. Així, entenem que és la forma republicana i federal d'Estat la que s’ha de configurar com el marc econòmic, social i polític –i també institucional i cultural– que la ciutadania necessita per afrontar els seus problemes i les seves solucions.

• Volem avançar decididament cap a la III República, i la volem basada en els següents principis:

a) La defensa dels drets humans, en el ben entès que, o es compleixen íntegrament, o són un parany que disfressa el domini d'una minoria sobre la majoria.

b) La democratització de l'economia. Cal assegurar que tots els recursos de l'Estat són posats al servei de la ciutadania, i que l'economia està al servei de les persones i no a l'inrevés.

c) Una democràcia radical, participativa i paritària, que de les persones en faci ciutadanes i no simples consumidores, i que faci possible la plena igualtat de dones i homes més enllà de les restriccions que les formacions econòmiques i socials capitalistes mantenen.

d) Un Estat laic, en el qual qualsevol església o creença quedi circumscrita a l'àmbit privat.

i) El protagonisme de l'educació, la recerca i les virtuts cíviques.

f) La preeminència de l'austeritat i el rigor en tot allò referent a les qüestions públiques.

g) La Pau com a objectiu, un Dret i un Deure.

h) Un Estat republicà i federal, en què el dret d'autodeterminació sigui garantia de convivència entre els diferents pobles d'Espanya. Al mateix temps, aquest Estat ha estat àmbit i instrument on les legítimes reivindicacions socials, econòmiques i polítiques del nostre poble han de trobar una resposta progressista. Cal agermanar la senyera amb la bandera tricolor.

• Fem una crida per constituir la Convenció Catalana per a la III República Federal, amb la finalitat de:

a) Fer confluir en un sol torrent totes aquelles forces polítiques, sindicals, associacions, plataformes i persones que estan per un procés constituent. Buscar la coordinació amb instàncies que, a nivell d'Estat, lluiten per fer possible un procés constituent.

b) Promoure una campanya a favor d'un Referèndum sobre la forma d'Estat: Monarquia o República.
c) Promoure un debat d'idees i d'iniciatives per lligar els aspectes concrets de la nostra realitat amb la perspectiva de la constitució de la III República.

d) Mobilitzar i estimular esforços per fer possible l'avenç dels valors republicans en el si de la nostra societat.

PSUCviu, abril 2016

Paradeta republicana

Aquest passat dissabte 9 d'abril el PSUC de Terrassa vam posar una paradeta amb material republicà a la Plaça Primer de Maig.

Sopar Republicà a Terrassa

Com cada any, des de fa ja 13 primaveres, farem el nostre, ja tradicional, SOPAR REPUBLICÀ. El farem el proper dissabte 16 d'abril a les 21h al Centre Cívic President Macià de Terrassa (Rambla de Francesc Macià, 189 - barri de Sant Pere Nord).

Comptarem amb l'actuació del cantaor Juan Pinilla.

Enguany el sopar valdrà 15€ i inclourà: pica-pica individual (una safata amb assortiment de menjar), segon plat, postre i begudes.
Existeix l'opció de: menú infantil i menú vegetarià (prèvia sol·licitud).

Es poden fer reserves abans del dimarts 12 d'Abril:
-Per telèfon al: 686.40.65.62
-Per correu electrònic: terrassarepublicana@gmail.com

Terrassa Ciutat Feminista

Comunicat realitzat abans del Ple de l'Ajuntament de Terrassa del passat dijous 31 de març.

Des de la Secretaria de la Dona del PSUC Viu celebrem la iniciativa del nostre sindicat de referència , les CCCO, que Terrassa esdevingui CIUTAT FEMINISTA i demanem a tots els Grups Polítics de l’Ajuntament de Terrassa a que s’hi sumin en pro de la igualtat i que per tant incloguin en les seves pràctiques diàries polítiques justes i coherents amb el que comporta ser una ciutat feminista.

El patriarcat ha existit sempre però s'intensifica amb el sistema capitalista, on la dona pateix una doble desigualtat i explotació a causa de la divisió sexual del treball. Les dones som les encarregades del treball reproductiu i de cura, i també estem ocupades a temps parcial, per contra, els homes són els encarregats del treball productiu.

Aquesta estructura socialment desigual es pateix cada dia. Les dones estem exposades a les mirades i frases d'aprovació, a la cosificació dels nostres cossos, al paternalisme disfressat d’amabilitat, a trobar feina, als sous desiguals, a la violència verbal, a la por a anar soles pel carrer, a lleis que decideixen per nosaltres, a la nostra explotació sexual ,al nostre assassinat. Perquè qualsevol forma d'agressió és violència.

La lluita pels nostres drets i, en definitiva, per una societat igualitària provoca la criminalització del moviment feminista, la banalització de la lluita que enforteix el sistema patriarcal. Aquest sistema que té por que la dona s’empoderi. La resistència al feminisme pretén perpetuar una societat que no vol a la dona forta per no perdre els beneficis que concedeix el patriarcat. Aquesta societat patriarcal i masclista en la qual vivim continua considerant el treball de la dona com a secundari. Les tasques de la llar, la cura dels fills i de la gent gran són considerades responsabilitat de les dones, que desenvolupen el 83% del treball domèstic arreu del món; tenen la major part de la feina no remunerada, no només a casa, sinó també a les empreses familiars, on 1 de cada 4 dones treballen sense rebre cap remuneració i sense participació de cap tipus al negoci.

Des de la Secretaria de la Dona del PSUC Viu, partit feminista i de classe, fem una crida als col·lectius de dones i al moviment feminista perquè mantinguin la mobilització i defensin que enfront dels que defensen els Pactes d'Estat i la Pau Social, cal defensar un pacte amb la majoria de la població, amb les dones que som les que patim més les conseqüències de la crisi i les polítiques autoritàries i retrògrades.

És necessari acabar amb la Pau Social per a donar una sortida a la crisi a favor de les dones i del conjunt de la classe treballadora. És necessari que les dones continuem organitzades perquè som les més afectades directament per les conseqüències de la crisi i de la deriva cap a una societat sustentada en la precarietat de la vida i la tornada a casa de les dones.

Només amb la mobilització podrà haver-hi canvis reals.