diumenge, 18 de novembre del 2007

Ha mort Gregorio López Raimundo

Avui, dissabte 17 de novembre, el nostre President i màxim dirigent del PSUC durant la major part dels duríssims anys de lluita contra la dictadura i el difícil període de la transició, Gregorio López Raimundo, ens ha deixat, víctima d'una sèrie de greus transtorns circulatoris. Les exèquies tindran lloc exclusivament dins de l'àmbit familiar.

Tots els membres del PSUC-Viu ens unim, en aquest moment de tristor, al dol dels seus familiars i retem homenatge a tota una vida heroica de lluita, sense claudicacions ni componendes, per la democràcia i el socialisme. L'exemple del company Gregorio romandrà per sempre entre nosaltres i servirà d'al·licient a futures generacions de lluitadors pels mateixos ideals que van guiar la seva vida. Els homes i les dones, també els grans homes i dones, passen; però les grans idees perviuen, gràcies fonamentalment a l'impuls que els hi dónen aquells i aquelles. Aquest serà, sens dubte, el destí de les idees per les quals va lluitar Gregorio López Raimundo.


L'acomiadarem dilluns a la Plaça de Sant Jaume, a les 8 del vespre.
Tothom que l'estima hi està convidat.


En un moment en el que molts reivindiquem la nostra memòria col·lectiva, ens deixa un home que representa per a molta gent això: una determinada memòria col·lectiva. Ell és un representant molt especial dels que en circumstàncies molt difícils, d’impuls republicà, d’amor i de mort, de lluita en guerra civil, en l’exili, contra el franquisme, en la presó, en la clandestinitat, en la democràcia, han lluitat per la llibertat i el socialisme a Catalunya i a Espanya. És en Gregori López Raimundo.


Ara parlaran (parlarem) extensament de la seva vida, se’l recordarà i es recordarà com va ser homenatjat fa un any amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. No va ser un fundador del PSUC perquè era massa jove aleshores. Però ha estat un dels dirigents comunistes catalans més coherents i amb més capacitat política de la seva generació. Aragonès d’origen per català de cor, ha estat un dels defensors de la idea d’una Catalunya nació solidària amb els pobles d’Espanya i del món. És un patrimoni de tot els catalans.

Si alguna cosa voldríem destacar del Gregori que és, era i que queda en el nostre record, és la seva coherència. El món ha canviat des dels anys trenta del segle passat, i està canviant de manera més accelerada aquests darrers anys. Moltes coses que creiem representaven el futur ens han deixat orfes, però sentir-se i dir-se comunista avui és no renunciar a la utopia possible d’un mon de dones i homes lliures i iguals, en un món en pau i en un planeta habitable per a les generacions que ens succeiran. Aquest és el socialisme, el comunisme en llibertat que defensava Gregori, que ha defensat fins ara i que ens ajudarà a seguir defensant als que creiem també en aquesta utopia possible.

Ningú que lluita, que avança, que ajuda a avançar, està lliure de contradiccions. Gregori també en tenia i va patir les divisions de l’esquerra amb la que ell lluitava amb esperit unitari. Però les forces centrípetes eren massa fortes, i ell va haver d’escollir. I va ser fidel als seus ideals.
Va voler fer del comunisme un mètode d’unitat al servei de la classe treballadora i dels mes desafavorits, fent-lo viure al sindicat i al carrer més enllà d’ideologies religioses o filosòfiques. Darrerament seguia amb un interès creixent la lluita mundial contra la globalització capitalista.
En un moment en el que ens estem plantejant nous camins de llibertat i de democràcia per arribar al món millor possible, l’exemple de Gregori López Raimundo, el seu consell sempre intel·ligent, pacífic i unitari, no ens deixa. Estimat Gregori, estàs aquí amb nosaltres, que t’estimem i et respectem.

Albert Escofet Sánchez
Secretari General del PSUC viu

dijous, 15 de novembre del 2007

Noves activitats republicanes a la nostra ciutat

Hola a tot/es:

Aquest dissabte 17 de novembre celebrem l'Assemblea General de l'Associació de Terrassa per la Tercera República. La farem en el Centre Cívic Avel·lí Estrenjer (Plaça de la Cultura, 5), a les 18 hores. L'ordre del dia és el següent:

Balanç de gestió 2005-2007
Renovació de la Junta de l'Associació
Projecte anual 2008
Precs i preguntes.

Com entitat amb convicció unitària, fem una crida de tots els nostres socis/es, simpatitzants i ciutadans en general a l'assistència a l'Assemblea, per lograr una entitat més enfortida i amb més projecció en la ciutat, en uns moments on el moviment republicà i memorialístic ha passat a l'ofensiva per un estat democràtic sense herències del feixisme.

Preguem feu el màxim de difusió d'aquesta convocatòria i esperem contar amb la vostra presència.

Salut i Tercera República.

Des de l'Associació de Terrassa per la Tercera República ens sumem a la convocatòria unitària de la manifestació del 6 de desembre a Madrid: per la Tercera República. No a la Constitució Monàrquica.

I aquest any, ja van dos, estem organitzant anar en autocar des de Terrassa cap a Madrid, el dia 5 de desembre a les 12 h. per poder manifestar-nos el dia 6 a les 12 hores.

Si esteu interessats/des podeu podeu posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant la web o trucant al 686 52 82 78 (per les tards).

Salut i República
Enllaç: kaosenlared


http://associaciotercerarepublica.terrassa.net/

dilluns, 12 de novembre del 2007

Concentració a Terrassa en solidaritat amb el jove assassinat a Madrid per un militar feixista

Fa uns quants mesos que ens vàrem trobar aquí per expressar el nostre rebuig i la nostra condemna per una agressió feixista que es va produir a Terrassa. Per sort, el company agredit, desprès de passar una temporada a l'hospital, va poder recuperar-se. Aleshores ja vàrem denunciar la impunitat amb que es movien els grups feixistes i la manipulació que es donava en els mitjans de comunicació intentant treure importància política del fet.

Ahir es va tornar a produir una agressió feixista, aquest cop a Madrid, que desgraciadament ha acabat amb l'assassinat d'un noi de 16 anys i ferides greus a 2 joves més. Un altre cop es torna a parlar d'enfrontament entre bandes i de que el assassí era un individu que actuava sol.

La veritat es que el assassí és un militar, recalco militar, que venia de la manifestació que havia convocat Democracia Nacional en contra dels immigrants.

La veritat és que el Carlos anava a una concentració popular en contra de la manifestació feixista.

La veritat és que la delegada del govern a Madrid va autoritzar una manifestació feixista, racista i xenòfoba.

La veritat és que el fiscal en cap de Madrid ha fet unes declaracions fa pocs dies en les que vincula la immigració i la delinqüència.

La veritat és que Democracia Nacional, malgrat que ho hagi desmentit oficialment, és al darrera d'aquesta agressió.

Per això exigim la destitució de la delegada del govern a Madrid, la il·legalització de Democracia Nacional i el càstig exemplar de l'assassí del Carlos i els seus còmplices.

FEIXISME MAI MÉS.

Font: http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=44883

dimarts, 6 de novembre del 2007

90 Aniversari de la Revolució Soviètica

La Revolució continua viva

1917-2007
90 Aniversari de la Revolució Soviètica

Xerrada-Debat sobre la importància històrica de la Revolució Socialista de 1917

Amb:

- Carlos Hermida (Professor d'Història de la Universidad Complutense de Madrid)

Dissabte 10 de Novembre de 2007
A les 18h. al Centre Cívic President Macià (Rambla de Francesc Macià, 189 - en el barri de Sant Pere Nord de Terrassa)

Organitza: PSUC-viu / PCC / PCE(m-l)

Este año celebramos el 90 aniversario de la primera revolución socialista triunfante de la historia. Esta significó un avance para la clase obrera internacional y se convirtió en la punta de lanza del movimiento obrero y la lucha por liberación de los pueblos del mundo contra el imperialismo. Convirtió un país atrasado en una potencia industrial e intelectual dirigida por y para los trabajadores que demostró la superioridad sin igual del socialismo sobre el capitalismo. Este hecho provocó reacciones favorables por parte del gran impulso revolucionario de partidos, sindicatos y movimientos en todos los rincones del planeta pero también un odio visceral por parte de la burguesía que vio un peligro real de su mundo de explotación, guerras y miseria y se dispuso a aniquilar esta revolución tanto en 1918 cuando se aliaron todas las potencias imperialistas que estaban en guerra entre ellas y los mencheviques como la Alemania nazi con el consentimiento de las “democracias” occidentales en 1939-1945. Ninguno de estos intentos acabó con la URSS que dio una vez más ejemplo de lucha heroica contra el fascismo.

Cabe señalar que desde Catalunya y España tuvimos la oportunidad de comprobar el internacionalismo proletario que demostró la URSS cuando fue el único país que ayudo militarmente a la II Republica en la guerra civil española y la solidaridad de las brigadas internacionales fundamentalmente compuesta u organizada por comunistas.

Hoy día podemos comprobar que la caída de la Unión Soviética ha significado una derrota internacional para los trabajadores ya que la burguesía ha lanzado una ofensiva sin precedentes contra todas las conquistas y derechos que adquirimos por el impulso de aquella Gran Revolución de Octubre. El Capitalismo ha incrementado sus contradicciones que se transforman en guerras, masacres, miseria, enfrentamiento entre pueblos, cierres de empresas, etc… lo que nos hace evidente la necesidad de la lucha por el socialismo.

Ellos, los bolcheviques, abrieron el camino, la lucha continua, la revolución sigue viva.

VIVA LA REVOLUCIÓN SOCIALISTA DE OCTUBRE
VIVA EL SOCIALISMO Y EL COMUNISMO