Manifest del PSUC-viu per al 1er de MAIG de 2016
Per al PSUC-viu aquest 1er de Maig, Dia
internacional del treball, ve marcat en el nostre país per una situació
límit d’emergència social, degut a les brutals retallades socials i
laborals aplicades pels successius governs del règim bipartidista, així
com pels governs neoliberals a Catalunya, que han actuat al servei dels
interessos de les èlits econòmiques, les grans fortunes, la banca, les
multinacionals i la monarquia, autèntics responsables de la crisi i la
corrupció generalitzada.
Malgrat els grans esforços
propagandístics del règim borbònic i la dreta per a presentar-se com els
garants del creixement i la recuperació econòmica, i així intentar
recuperar la seva credibilitat, amagar les corrupteles i justificar les
seves polítiques neoliberals de cara als diferents processos electorals,
no s’està generant treball i el que subsisteix té menys drets i un
salari més baix.
Els governs del bipartidisme, tant del
PP com del PSOE, i molts cops amb el suport de la dreta catalana, són
directament responsables d’accentuar les desigualtats socials, com a
finalitat la de reforçar les posicions de la patronal, imposant reformes
laborals que pretenen anul·lar la negociació col·lectiva i debilitar la
capacitat de la classe treballadora per reclamar els seus drets i per
anul·lar la força dels sindicats de classe. A això, s’ha de sumar la
repressió contra la protesta social, la criminalització del dret de vaga
o la persecució a sindicalistes i activistes socials amb el codi
penal i la Llei mordassa.
Les conseqüències socials són brutals:
mentre els beneficis de les grans empreses de l’IBEX35 augmenten
escandalosament i les grans fortunes i els seus polítics vassalls
continuen la seva espiral de “portes giratòries”, espoliant i
defraudant la hisenda pública i evadint els seus capitals financers, la
classe obrera i els sectors populars pateixen la crua realitat de la
crisi capitalista a cop d’emigració forçosa, atur, precarietat i salaris
baixos, desnonaments i retallades en sanitat i educació pública. A
aquesta lògica neoliberal se suma l’opressió patriarcal que s’encrua
contra la dona treballadora (el salari de les dones suposa el 77,5% del
dels homes, el 73% dels contractes a temps parcial és femení, un signe
més de les violències masclistes a les que el patriarcat, sostén del
capitalisme, sotmet les dones a través de la doble explotació).
Aquest panorama desolador de misèria,
dependència i endeutament exterior respon al paper imposat a Espanya
sota la Unió Europea. La dominació alemanya i dels Estats Units a través
de l’euro i la UE sobre els pobles i la classe obrera europea,
augmenta les diferències socioeconòmiques entre les potències del nord i
els països del sud i est d’Europa. La seva lògica porta a
aprofundir les polítiques adoptades per la Troica (FMI, BCE i CE) que
empobreixen als i les treballadores. A l’austeritat inhumana se suma una
nova volta de rosca en el retrocés social: el Tractat de lliure comerç
amb els Estatuts Units (TTIP).
El PSUC viu s’oposa a la dominació de
l’euro i de la UE sobre el nostre país, així com al TTIP, que busquen
beneficiar impunement les grans corporacions financeres i industrials,
deixant sota mínims els drets dels treballadors/es europeus i sense
protecció a les petites empreses i autònoms.
El capitalisme dels Estats Units i la UE
necessita empobrir encara més els pobles per continuar mantenint els
seus beneficis i la seva hegemonia mundial. Aquesta és la del creixent
intervencionisme i la guerra dels països de l’OTAN per a dominar les
zones geo-estratègiques i els recursos naturals a través d’un domini
neocolonial. O bé, a través de cops d’Estat feixistes com a
Ucraïna; sota aparences més democràtiques com a Brasil, Hondures i
Paraguai; per la via del sabotatge i la guerra econòmica com a Veneçuela
o Argentina; o per la via més violenta, armant i sostenint tot
tipus de terrorismes fanàtics com a Líbia i Síria en particular, i en
el conjunt dels països àrabs i musulmans en general. Aquesta última
forma d’intervencionisme sanguinari està provocant un cost enorme en
vides i veritables catàstrofes humanitàries en forma de migracions
massives, que després són utilitzades per a desenvolupar a la UE
forces feixistes, xenòfobes i racistes, i que són utilitzades pels
poders econòmics per a justificar la repressió de les protestes socials i
la militarització dels Estats membres.
El PSUC viu denunciem el tracte monstruós
vers els refugiats amb l’acord vergonyós entre la UE i Turquia per a
perseguir, tancar en camps de concentració i assassinar els i les que
fugen de l’horror i les guerres de rapinya de l’OTAN i els seus agents
locals, que deixa al descobert el caràcter criminal i antidemocràtic del
capitalisme. Els i les comunistes defensem la solidaritat
internacionalista i la unitat dels treballadors davant l’opressió i el
neocolonialisme i ens oposem amb fermesa a les ingerències i guerres
imperialistes i a tota expressió de racisme i feixsme.
El PSUC donem suport als èxits assolits
per la Cuba socialista i reivindiquem la fi del criminal bloqueig
ianqui. Recolzem la Revolució bolivariana de Veneçuela, així com als
governs progressistes d’Amèrica Llatina enfront a la brutal ofensiva
colpista de l’imperialisme. Exigim la fi de la repressió del règim del
Marroc i l’autodeterminació del poble Sahrauí. Demandem que cesi la
política d’apartheid del sionisme israelià i el reconeixement de l’Estat
Palestí i la fi de la ingerència imperialista a l'Orient Mitjà.
A Catalunya, l’actual Govern
liberal-conservador de Junts pel Sí diu defensar un procés de sobirania i
independència mentre se sotmet als dictats austericides de la Troica i
aprova pressupostos antisocials. Tant la dreta convergent com la
centralista espanyola del PP i C’s, lluny del seu discurs identitari que
busca enfrontar a treballadors i pobles per tenir força en les seves
disputes institucionals i econòmiques, quan es tracta de defensar el seu
model socioeconòmic neoliberal i conservador, no tenen problemes en
posar-se d’acord, com ha succeït amb el vot favorable per concedir
ajudes públiques a les escoles catalanes de l’Opus Dei que segreguen per
sexes.
El PSUC viu advoca per la unitat
democràtica dels i les treballadors amb els pobles, per una alternativa
republicana, feminista, federal i de classe. Per trencar la dinàmica de
confrontació identitària i xovinista, trobar una solució
democràtica i popular a la qüestió nacional catalana, és necessària la
unitat de la classe obrera i la fraternitat entre els pobles. Per un
procés constituent basat en la defensa dels drets socials, econòmics i
polítics del poble treballador, per la República, el federalisme, la
sobirania popular, la democràcia i el dret d’autodeterminació.
Alternativa que ha de
construir-se des de les lluites populars en els barris, per la sanitat i
l’educació pública, en els centres de treball, les vagues obreres i estudiantils, en las mobilitzacions convocades pels sindicats i
comitès d’empresa, defensant la nacionalització de la banca i dels
sectors estratègics, per un sector públic industrial, o la
remunicipalització en els ajuntaments, recolzant les empreses
d’economies socials i autònomes, amb propostes reals sobre la seva
viabilitat i combatent les polítiques que només beneficien a les grans
empreses. Els i les comunistes ens hem mandatat a ser l’eix coordinador
entre les permanents mobilitzacions sindicals i les mobilitzacions
socials.
Devem trencar el reforçament que ha
tingut la patronal, gràcies a l’estratègia de reformes tant del PP com
del PSOE amb el recolzament de la dreta catalana, i que veiem com es
concreta en la seva arrogància en la negociació col·lectiva, per a la
millora dels salaris i les condicions de treball, que només es trencarà
amb la mobilització i el reforçament de les organitzacions obreres i del
sindicalisme de classe.
El PSUC aposta per la més àmplia unitat
popular i de l’esquerra, amb un programa de ruptura front a la
restauració borbònica, per fer front a l’austeritat neoliberal imposada
per la dominació alemanya a través de l’euro i la UE, i recolza l’estratègia
d’IU‐UP, de posar per davant la defensa dels interessos dels i les
treballadores d’aquest país, per a créixer en qualitat de vida,
estabilitat laboral, dignitat de les persones i igualtat.
Existeixen altres vies econòmiques i sociolaborals possibles i per elles continuem lluitant.
VISCA EL PRIMER DE MAIG
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA
