Font: Terrassa Digital
Exsindicalista de CCOO
Juan Márquez: "CCOO hauria de tenir una actitud més revolucionària"
Coincidint amb el 35è aniversari de la legalització de CCOO,
dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a
l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de
l’organització.
El sindicat Comissions Obreres commemora 35 anys des de la seva
legalització després de la dictadura de Franco, en una etapa de les més
dures dels últims temps marcada per la Vaga General i per la recent
aprovada Reforma laboral.
Dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització per no convertir-se en simples gestories. Segons Juan Márquez, exsindicalista de CCOO: "Penso que amb el temps, Comissions ha anat deixant una mica el principi revolucionari que tenia el sindicat i s’ha convertit, junt amb l’UGT, amb una mena de gestoria. Penso que el sindicat no ha de deixar el perfil sindical i polític que ha de tenir. Penso que ens hem acomodat massa i penso que Comissions hauria de tenir una actitud més revolucionària en el sentit de protestar més i defensar més als treballadors. Ha d’haver-hi una actitud més sindical que de funcionaris”.
El 1964 Comissions Obreres va celebrar la primera reunió amb una vintena de membres, la majoria dels quals procedents del PSUC. Després d’anys a la clandestinitat treballant al sindicat vertical del franquisme però també des dels barris, el sindicat celebra un acte clandestí al carrer del Vall i se li prohibeix una assemblea al cinema Rambla que finalment se celebra a Ca n ‘Anglada. Per a Márquez: "Apareix Comissions com un sindicat de nou estil en què es planteja una política sociolaboral i al mateix temps, política. No es tractava d’apartar-se de la situació política del país sinó de, a més, plantejar la creació d’un nou sindicat i tractar els problemes del món laboral, també estar en el debat del problema polític. De les nostres primeres reivindicacions sortia allò de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”.
Després de les traves per a la legalització de Comissions Obreres, el sindicat vinculat a l’antic PSUC es legalitza l’any 1977.
Dirigents històrics del sindicat consideren que una de les sortides a l’actual situació seria intensificar l’esperit reivindicatiu de l’organització per no convertir-se en simples gestories. Segons Juan Márquez, exsindicalista de CCOO: "Penso que amb el temps, Comissions ha anat deixant una mica el principi revolucionari que tenia el sindicat i s’ha convertit, junt amb l’UGT, amb una mena de gestoria. Penso que el sindicat no ha de deixar el perfil sindical i polític que ha de tenir. Penso que ens hem acomodat massa i penso que Comissions hauria de tenir una actitud més revolucionària en el sentit de protestar més i defensar més als treballadors. Ha d’haver-hi una actitud més sindical que de funcionaris”.
El 1964 Comissions Obreres va celebrar la primera reunió amb una vintena de membres, la majoria dels quals procedents del PSUC. Després d’anys a la clandestinitat treballant al sindicat vertical del franquisme però també des dels barris, el sindicat celebra un acte clandestí al carrer del Vall i se li prohibeix una assemblea al cinema Rambla que finalment se celebra a Ca n ‘Anglada. Per a Márquez: "Apareix Comissions com un sindicat de nou estil en què es planteja una política sociolaboral i al mateix temps, política. No es tractava d’apartar-se de la situació política del país sinó de, a més, plantejar la creació d’un nou sindicat i tractar els problemes del món laboral, també estar en el debat del problema polític. De les nostres primeres reivindicacions sortia allò de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”.
Després de les traves per a la legalització de Comissions Obreres, el sindicat vinculat a l’antic PSUC es legalitza l’any 1977.
