Font: Terrassa Digital
La formació ha començat a preparar un
homenatge a les persones que van participar en aquell històric míting,
ara fa 36 anys, que va aplegar 6.000 persones. L'organització treballarà
la localització als barris.
29 de maig de 1976, ara fa 36
anys. El PSUC omple el pavelló de l’Sferic amb 6.000 persones, segons el
cronistes de l’època. A fora en queden encara 4.000. És un dels primers
mítings de l’esquerra a tot l’Estat després de la mort de Franco. El
PSUC, però, encara no estava legalitzat, com tampoc ho estaven tots els
altres partits opositors del règim. No hi podien haver ni símbols ni
sigles. L’acte, perquè fos autoritzat, es va organitzar com un certamen
cultural sota el títol Una opció de futur.
Ara, l’efemèride ha servit d’impuls perquè el PSUC-Viu comenci a preparar un homenatge multitudinari a totes les persones que van participar en aquell històric míting. Per això caldrà una important tasca de localització per als barris.
Els que hi eren recorden aquell moment com un moment d’efervescència política i de compromís social. És el cas de Manuel Linares, exdirigent del PSUC: “Aquesta efervescència es produeix no perquè Terrassa sigui millor que cap altra sinó perquè aquí va greminar una estructura de partit dins tots els sectors de la ciutat"; per a Apolo Jiménez, també exdirigent del PSUC: “El PSUC no era un partit, era “el partit”. Era el partit de tots aquells que lluitàvem contra Franco, per això érem tan forts.”
La política ha canviat molt des d’aleshores, però alguns dels veterans del PSUC veuen, en el moviment del 15-M, moltes de les reivindicacions que, fa 36 anys, van portar 6.000 persones a omplir el pavelló de l’Sferic.
Ara, l’efemèride ha servit d’impuls perquè el PSUC-Viu comenci a preparar un homenatge multitudinari a totes les persones que van participar en aquell històric míting. Per això caldrà una important tasca de localització per als barris.
Els que hi eren recorden aquell moment com un moment d’efervescència política i de compromís social. És el cas de Manuel Linares, exdirigent del PSUC: “Aquesta efervescència es produeix no perquè Terrassa sigui millor que cap altra sinó perquè aquí va greminar una estructura de partit dins tots els sectors de la ciutat"; per a Apolo Jiménez, també exdirigent del PSUC: “El PSUC no era un partit, era “el partit”. Era el partit de tots aquells que lluitàvem contra Franco, per això érem tan forts.”
La política ha canviat molt des d’aleshores, però alguns dels veterans del PSUC veuen, en el moviment del 15-M, moltes de les reivindicacions que, fa 36 anys, van portar 6.000 persones a omplir el pavelló de l’Sferic.
