No t'haguéssim conegut mai!Enhorabona per la retirada, Tony Blair, encara que massa tard. Però ben mirat, millor fóra que no haguessis començat mai. Que no t’haguéssim hagut de conèixer. Per tot el mal que has fet.
Vas desvirtuar un partit, el Partit Laborista, fent veure que el «modernitzaves». Aquest partit no era cap meravella, però era el partit, obrer i socialista, de la gran majoria dels treballadors britànics. «Modernitzar-lo», pobra modernització, va consistir a treure-li una bona part del caràcter social que tenia. Ja no es tractava de defensar la justícia social en el marc de les relacions de treball —no diguem transformar el sistema, perquè això el laborisme ja no s’ho plantejava. Es tractava d’aparellar, per una banda, un alt (?) nivell de serveis socials, i, per l’altra, unes relacions laborals de contingut netament capitalista. O sigui: deixar via lliure a l’explotació social i compensar-la després indirectament. Això darrer en teoria, és clar.
La teva pobresa mental va concebre com a «més modern» adaptar-se als interessos dominants de la burgesia. Com si la justícia fos una cosa passada de moda. I això suposant que anessis de bona fe. La llàstima és que, encara que amb dificultats, molts et van creure. Però tu eres brillant... Sabies confondre. T’havia preparat el terreny la teva menyspreable predecessora. Però en ella era normal, perquè era dels altres. Tu no. Tu vas fer la tasca esgarrifosa de valdre’t del teu prestigi, de la teva oratòria, i fins i tot de la teva joventut per convèncer l’esquerra que havia de canviar, que els valors de sempre eren desfasats, que calia anar cap allà on anava la societat (en comptes de voler-la canviar). El terme «modern» porta una càrrega enlluernadora que fa molt de mal.
Et diran que, gràcies a modernitzar el partit, l’has portat a tres victòries electorals consecutives. I és veritat. Però, a quin preu? La desnaturalització del partit, i de la mateixa política. La classe obrera britànica tenia un partit que la representava, amb uns valors morals. Que la defensava, des del Govern o des de l’oposició. Ho ha perdut. I, en el marc de la mundialització, ens has fet mal a tots. Heus ací la teva misèria.
Ja no parlem de la guerra de l’Iraq. Això ja t’ho diran d’altres. I, si cal, se’t pot valorar la recerca de la pau a Irlanda.
Llarga vida, Tony Blair, però ben lluny de la vida pública. No hi tornis més.
Antoni Ferret
