La Secretaria Política del Partit Socialista Unificat de Catalunya – Viu es veu en l’obligació moral i política de denunciar i demanar responsabilitats al Govern de Catalunya per la inqualificable actuació de la policia autonòmica contra una pacífica manifestació organitzada pel moviment “okupa” de Barcelona el passat dissabte 19 de maig. Considerem que aquesta actuació va ser totalment desproporcionada i provocativa, a més de causar lesions a diversos ciutadans amb instruments d’agressió no reglamentaris, segons van reconèixer portaveus de la pròpia policia, tot deixant en evidència unes prèvies declaracions auto-justificatives del Conseller responsable d’Interior, senyor Joan Saura.Actuacions com aquesta no són casos aïllats i esporàdics, sinó que s’insereixen en una línia de duresa repressiva particularment accentuada des de fa un cert temps (desallotjaments “express”, amb exagerada exhibició de força, de locals “okupats”, com “La Makabra”, maltractaments en comissaries, càrregues indiscriminades contra vianants, aplicació aparentment precipitada de la legislació anti-terrorista en casos com el de la jove Núria Pòrtulas, etc.)
És cert que en alguns d’aquests casos cal buscar l’arrel dels excessos repressius en la pròpia legislació vigent, com ara les lleis anti-terroristes, instruments legals que constitueixen un greu atemptat contra l’Estat de Dret, ja que, sota el pretext de garantir la “seguretat” pública, aboleixen en la pràctica una seguretat fonamental, com és la jurídica.
Però a més de les causes que podríem dir “estructurals” (que per sí soles haurien de fer pensar molt a qualsevol que es consideri d’esquerres abans d’acceptar responsabilitats de govern en aquest àmbit), constatem el que sembla, per part dels responsables d’Interior, una decidida voluntat d’evitar a tot preu acusacions de “feblesa” en l’exercici de les seves responsabilitats. Això, per part de qui vulgui ser considerat (i votat) com a representant de l’esquerra, és caure ingènuament en un dels típics paranys que acostuma a posar la dreta política, que ara, cínicament, s’apressa a demanar responsabilitats d’uns actes que ella mateixa ha instigat amb les seves denúncies constants d’una presumpta situació d’“inseguretat ciutadana”.
És simptomàtic, d’altra banda, i diu molt de quins són els interessos que el Govern considera prioritari defensar, malgrat la seva retòrica “social”, el fet que aquesta duresa repressiva colpegi especialment el moviment okupa precisament ara que aquest sembla haver superat anteriors actituds escapistes i marginalistes per convertir-se en una de les forces capdavanteres de la protesta social contra l’encariment de l’habitatge i l’especulació urbanística.
No creiem que les condicions per estar a un govern des de posicions d’esquerres hagin de passar per ser “més papistes que el Papa” en matèria d’ordre públic. En tot cas, nosaltres, des del PSUC-Viu, manifestem el nostre decidit rebuig a qualsevol política que, independentment de les etiquetes que porti, serveixi per fer el joc als enemics de la justícia social i de la democràcia.
