Arriba aquest any el 1r de maig en un context d’ofensiva permanent contra els drets socials i laborals de la classe treballadora del nostre país. Des que va esclatar la crisi els seus mateixos responsables han aprofitat la conjuntura per retallar l’Estat social i del benestar, per precaritzar el mercat de treball i per posar en qüestió la pròpia interlocució de les organitzacions sindicals com a representants dels treballadors i treballadores. La pèrdua de llocs de treball i la elevada taxa d’atur posen de manifest un dels efectes més tràgics de la crisi.
A l’enquesta de la població activa (EPA) del quart trimestre de 2010 l’atur va tornar a pujar a l’Estat Espanyol, al voltant de 122.000 aturats més, situant-se la taxa en un 20,33% i el nombre total de treballadors i treballadores sense feina en 4.696.000. En paral·lel a Catalunya a on la taxa d’atur és del 17,98% la pèrdua de teixit industrial està evidenciant la manca de politiques industrials i la debilitat vers a les multinacionals per part de la Conselleria de Treball de la Generalitat. Conflictes com ara els de Yamaha, Derbi, Alstom, Comesa o les mateixes Nissan i Seat són el resultat de l’estratègia de la patronal per deteriorar el sector secundari a Catalunya a favor de processos de deslocalització productiva no només cap a països amb costos més laborals inferiors, sinó com en el cas de Yamaha o Derbi cap a països com França o Itàlia.
Baixen els salaris, augmenta l’atur, es retalla el salari social en la sanitat, l’educació o la protecció social, es desnona a milers de famílies conduïdes a la ruïna pels especuladors: front a les agressions no tenim altre camí que fer créixer la indignació i transformar-la en mobilització.
El govern de l’Estat amb la complicitat del PP i CiU ha eliminat el Impost al Patrimoni, ha rebaixat el Impost de Societats del 35% al 30%, ha rebaixat la tributació de les plusvàlues, del 43% al 18%, permeten que las SICAV (instrument financer dels rics) tributin al 1%, en lloc del marginal (43%), permeten la evasió fiscal, han reduït el tipus marginal del IRPF del 45% al 43%, i han reduït les despeses socials a l’educació, la sanitat, la atenció a les persones depenent, les pensions, etc.
A Catalunya l’arribada de CiU al govern no ha fet més que radicalitzar les reformes neoliberals i sota el mantell de l’obscura distribució del pressupost de l’Estat, accelerar el desmantellament de la protecció social invocant la defensa de la pàtria. En realitat estan robant-nos la cartera i desviant els recursos públics que ara governen vers les mans privades. La seva arrogància i menyspreu pels treballadors esta fora de tota mesura vista fins al moment. Es que mai s’havia vist deixar la sanitat publica en mans dels que han gestionat els hospitals privats?
Corren temps difícils per a la classe treballadora, sinó som capaços d’articular una potent resposta, la seva ambició no te límits. Des de l'ofensiva neoliberal, el PSC-PSOE ha cedit en aspectes polítics i socials considerats fins fa poc inamovibles i vinculats al denominat estat del benestar. Avui se ens ven com a modernitat la precarietat laboral, la privatització de serveis, el retall de pensions. L'esquerra ha de ser conscient que hi ha unes línies vermelles que no deurien haver traspassat mai, i que fer-ho ha suposat desnaturalitzar-se. Cal una ferma resposta i una amplia unitat en forma de mobilitzacions concretes en cada espai social sota un programa clar de continguts, que al nostre entendre hauria de passar per:
Preservació de totes les conquestes socials. En particular el sistema de pensions, la sanitat i l’educació. Acabar amb els desnonaments hipotecaris. Atenció als desocupats prorrogant els subsidis.
Reforma Fiscal. Per que pagui més qui més té, amb homologació a nivell europeu si es mante el marc econòmic de l’Euro. Abolició de les SICAV a Espanya.
Nacionalització sectors estratègics: Energia, transport, aigua, recerca, telefonia, comunicació, recursos naturals,..etc. aturant la privatització dels serveis públics. Banca pública començant per les caixes tindrien que han de mantenir el vincle amb el territori, junt amb els Bancs que hagin tingut que ser intervinguts.
Transparència de la gestió i els comptes publiques. Promulgació dels pressupostos participatius i de la democràcia municipal. Persecució de la corrupció.
Defensa i dignificació del treball. Repartiment del temps de treball vers una jornada de 35 hores setmanals. Promoció del Cooperativisme i economia social. Acabar amb qualsevol discriminació de gènere i protecció del dreta a la maternitat.
Defensa d’un model productiu endogen i sostenible. Estalvi energètic i reconversió vers energies renovables i descentralitzades. Promoure el treball i el consum de proximitat i la participació dels treballadors i treballadores en la gestió de les empreses.
Defensa d’una Federalitat Solidària. Model fiscal federal i transparent, que defineixi les atribucions de l’Estat i de Catalunya i estableixi nivells socials que es tenen de garantir arreu.
Política de pau, retirada de totes les tropes espanyoles al estranger. Reducció depesa militar i sortida de la OTAN.
D’altra banda l’estratègia sindical dels darrers anys ha portat a debilitar l’hegemonia política que els treballadors i treballadores necessiten per fer front a les grans retallades socials que la dreta política i les politiques de dretes estan desenvolupant. La imatge de que les grans organitzacions sindicals només han trobat el recolzament de un petit grup de diputats en la defensa contra la reforma laboral, han de fer reflexionar sobre ho erroni d’aquesta estratègia. En aquest procés cal que els Sindicats, surtin de la seva actual resignació: han de jugar un altre paper i pasar a desenvolupar una defensa més activa dels drets dels treballadors. Com va mostrar la darrera Vaga General es necessari establir una amplia complicitat social que posi fre al neoliberalisme, cal fer convergir els moviments ciutadans de associacions de veïns, usuaris, consumidors, d’estudiants, de dones, crear amplies complicitats amb el mon de la cultura i els intel·lectuals crítics.
Els principis bàsics del neoliberalisme han fracassat, s'ha evidenciat la fal·làcia i el buit d'un sistema capitalista injust, generador de misèria i incapaç de corregir les seves pròpies tares. Les seves politiques no aporten solucions sinó més misèria, més atur i més precarietat. No es ara moment de treure els impostos sobre els rics, no es ara moment de desprotegir als treballadors, no es ara moment de desentendre’s del control de l’economia. El PSUC amb una lluita de 75 anys en defensa dels treballadors, no es resigna i es proposa canviar aquesta situació. Us cridem a reflexionar amb nosaltres sobre quin es el camí per sortir de aquesta trampa i us convidem a participar des de la nostre web en el procés congressual que tenim convocat aquest octubre
Treballadores i treballadors en aquest 1er de Maig des del PSUC viu fem una crida a la nostra militància i al conjunt de la ciutadania a mobilitzar-nos per aquests objectius.
Us cridem a participar el 1r de maig a les manifestacions convocades pels Sindicats així com a les accions convocades pels sindicats i organitzacions socials pel pròxim mes de maig contra les retallades i en demanda del manteniment de l'ocupació.
Barcelona: 11,30 h, Ronda de Sant Pere/Passeig de Gracia
Girona: 12 h, Plaça de la Independència
Lleida: 11,30 h, Plaça del Treball
Tarragona: 12 h, Plaça Imperial Tarraco
Visca la classe treballadora! Visca el 1er de Maig!
