Les mobilitzacions en contra de les retallades socials i en pro dels serveis públics, pel dret a l’habitatge i en contra dels desnonaments, així com la Jornada Mundial pel Treball Digne impulsada per la Confederació Sindical Internacional o la gran manifestació internacional convocada per al 15 d’octubre, entre d’altres, han tret al carrer a centenars de milers de persones que expressen quotidianament la seva indignació davant els abusos del sistema capitalista exigint així un canvi global.A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el moviment del 15-M ha demostrat gran vitalitat ja que més enllà de les grans mobilitzacions ha aconseguit generar un debat tan en el seu si com al seu entorn, i sobretot, una capacitat d’arribar als barris i a la quotidianitat del dia a dia de les persones.
La voracitat especuladora dels mercats i les entitats financers, i la supeditació condescendent del poder polític, han generat no només una de les crisis sistèmiques més rellevats de la història, sinó que a més, n’han dissenyat una sortida que dóna l’esquena a la majoria de la població i a costa d’aquesta enriqueix encara més als que l’han provocat. Sortida que s’emmarca, a Europa, en el capficament en continuar amb el model de construcció europea dissenyat al Tractat de Maastrich. Això s’ha traduït en un atur desbocat, en la retallada de drets i l’enduriment de les condicions laborals, la progressiva privatització dels serveis públics o les brutals retallades en despesa pública social, que en definitiva estan generant un estat de precarització estructural de les condicions de vida de la majoria de la ciutadania. Mentrestant, els poders públics no fan altra cosa que crear el marc òptim per a que les grans multinacionals i la banca segueixin augmentant escandalosament els seus beneficis mitjançant la desregulació dels mercats, les ajudes públiques a les entitats financeres, l’aplicació de polítiques fiscals marcadament regressives, la privatització dels sectors estratègics de la economia... Per això, la crisis econòmica també ho és de política. Les democràcies liberals han arribat al col·lapse i el descrèdit de la política és una de les principals fonts d’indignació, quan als carrers es clama per una democràcia realment existent.
Però la política no la podem deixar en mans dels polítics oligàrquics. La mobilització social ha de veure’s reforçada encara més davant les eleccions del 20-N. La cita electoral determinarà el camí que hem de seguir per sortir de la crisis, l’afebliment o no de l’estat del benestar escassament assolit al nostre país i el manteniment de la política oligàrquica representada per PSOE, PP, CIU i PNV. És a dir, el continuisme de les polítiques econòmiques neoliberals representades per aquestes opcions, o bé, per un canvi d’orientació de la mà de l’esquerra. En això, tots els actors socials mobilitzats en defensa de la democràcia i l’estat del benestar hi juguen un paper cabdal. Si bé, no negarem que importants sectors desencantats aposten per l’abstenció o el vot en blanc, és irrefutable que en un sistema electoral no proporcional com l’espanyol, aquests vots aniran a parar als partits majoritaris; per tant, ha de ser objectiu, com importants sectors socials han manifestat, trencar el setge bipartidista.
El PSUC Viu celebra el procés de convergència social i política encetat pel Partido Comunista de España i per Izquierda Unida, que ha portat a obrir el debat sobre els punts programàtics a més de 15.000 persones, moltes, de multitud de col·lectius socials en lluita, que a més, ha integrat a les candidatures electorals. Unes eleccions cabdals pel futur de l’esquerra transformadora i del projecte federal d’IU que de la mà del candidat a la presidència del Govern Cayo Lara, es dota d’un programa clar de transformació social per a construir l’alternativa al neoliberalisme; la contrareforma laboral que garanteixi drets laborals i condicions de treball com a factor essencial per a una reactivació econòmica que situa en primer pla la creació d’ocupació , 3 milions de llocs de treball amb propostes concretes de on recaptar els diners necessaris, el repartiment del treball amb la reducció de jornada a 35 hores; el recolzament a les empreses basades en la autogestió i en la cogestió.
Programa que situa amb fermesa la necessitat d’una ofensiva indiscriminada en favor de les polítiques d’igualtat,, econòmiques, socials i especialment les de gènere; l’enfortiment del sector públic, (sanitat i educació veritablement públiques i de qualitat, i progressiva reducció de les dobles vies); una reforma fiscal progressiva i flexibilitat en el dèficit pressupostari; la promoció de la banca pública; la lluita contra el frau fiscal i contra l’economia submergida; la nacionalització dels sectors estratègics de l’economia en la línia d’un nou model productiu sostenible i respectuós amb el medi ambient fonamentat en la formació, l’R+D i la organització eficient del procés productiu; l’augment de la despesa pública social especialment en protecció social (pensions, dependència, subsidi atur, serveis socials, ajuda a les famílies, RMI); les polítiques públiques d’habitatge i reformulació del paradigma de la propietat immoble; l’accés racional i no mercantilitzat a la cultura, entesa aquesta com un bé d’interès general; la democràcia real participativa que avanci cap a un nou model d’estat republicà, federal, laic i solidari regit per un sistema de participació política directa, transversal, transparent i proporcional, i que deplori la guerra com a eina de resolució de conflictes.
Així mateix, Izquierda Unida recupera la iniciativa política articulant una resposta unitària de les esquerres progressistes d’arreu de l’estat en la gran coalició “La Izquierda plural”. És significatiu l’esforç realitzat per IU-EUiA per integrar en la escomesa electoral a ICV i que els vots de la coalició a Catalunya vagin a reforçar el projecte federal. L’acord aconseguit és l’acord possible donades les condicions en les que ha hagut de negociar EUIA, per les mateixes característiques originaries de la coalició, i per la nova situació que crea el fet, legítim però transcendent, amb el pas d’ICV d’establir un protocol d’acció política amb una força d’àmbit estatal. Encara que la segona condició, tenir representació parlamentària, no està, a priori, del tot garantida, la nova dinàmica al si d’EUiA i la seva voluntat de posar en un primer pla el compromís amb IU ha aconseguit l’objectiu més important, la coalició amb IU.
És possible i necessària una democràcia social, econòmica i participativa. És per això que la mobilització s’ha de canalitzar en necessària participació electoral. Es fa evident, i així ha estat expressat per una ample majoria del CN d'EUiA, que cal obrir una nova etapa en les relacions entre EUiA i ICV. El darrer acord electoral marca un abans i un després amb l’objectiu d'aconseguir un ample grup parlamentari representatiu de l'esquerra transformadora, anticapitalista i republicana.
Per tant, el PSUC Viu expressa el seu suport electoral a la coalició ICV-EUiA, manifesta i es compromet a treballar activament en la campanya i a recolzar inequívocament els seus candidats amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats electorals possibles. Tot plegat, per tal d’enfortir a Catalunya l’espai de la esquerra transformadora, per enfortir EUiA i, així, enfortir el projecte federal de l’esquerra transformadora que representa Izquierda Unida, que s’erigeix com a única alternativa al neoliberalisme representat per PP i PSOE.
El PSUC Viu crida a tota la seva militància, als simpatitzants, al conjunt d’EUiA, a la gent d’esquerres que vol politiques de transformació, a treballar per assolir els millors resultats electorals per la Coalició ICV-EUiA i per IU i, alhora, a impulsar i participar en totes les mobilitzacions front a la crisi, avui, demà i després del 20 N, per tal de contribuir a aixecar una alternativa social i política que respongui realment als interessos de la gent treballadora.
