Manifest del PSUC-viu amb motiu del 14 d'Abril

PELS DRETS POLÍTICS, ECONÒMICS I SOCIALS

PER LES LLIBERTATS NACIONALS DE CATALUNYA

PER LA III REPÚBLICA

Aquest 2014 també és el 75è aniversari de la derrota de la II República espanyola i amb ella de l’inici de la dictadura feixista del franquisme. La repressió de la qual, com han posat de manifest diversos historiadors, fou la més brutal, si exceptuem els períodes de guerra oberta, en la història de l’Europa dels segle XX. Així ho demostren les xifres d’assassinats, empresonats, exiliats i represaliats de tota mena després de la guerra de 1936-1939. Una Transició condicionada per la correlació de forces existent no va permetre la plena superació de quaranta anys de dictadura ni la justícia, la veritat i la reparació pels vençuts en aquella guerra. Avui, alguns dels problemes segueixen pervivent. Si exceptuem el problema de l’exèrcit – avui entretingut amb les missions internacionals- l’Església Catòlica segueix intentant marcar l’agenda de l’estat en qüestions cabdals que afecten als drets cívics; la qüestió agrària, si bé no té la virulència dels anys 30 per transformacions evidents però per un impacte a l’economia general molt menor, podem considerar que ha estat substituïda per un problema social de caire general expressat en l’atur, la precarietat i la pobresa galopants; la forma d’estat no ha estat decidida democràticament pel poble i el problema nacional ha rebrotat de nou. L’estructura jurídico-política de la Transició s’ha esgotat, desbordada per unes reivindicacions polítiques, econòmiques, socials i nacionals que no hi troben cabuda. Tot, agreujat per una crisi econòmica general que a l’Estat espanyol adquireix especial gravetat per les mancances d’una estructura econòmica pròpia d’un capitalisme subaltern parasitari i corrupte, sense distinció entre les diverses fraccions que utilitzen els sentiments i les reivindicacions nacionals per guanyar quotes de poder en la redistribució que comporta la crisi.

És hora d’una àmplia convergència de totes les lluites dels treballadors i treballadores i de tots els sectors que es mobilitzen enfront de les diferents expressions de la crisi i de les sortides que pretén imposar el capital transnacional, l’oligarquia i els sectors socials subalterns a la mateixa, que s’expressi en un programa capaç de representar els interessos de la majoria. Que reculli els canvis polítics i econòmics indispensables per recuperar, desenvolupar i ampliar els drets de tota naturalesa que permetin una vida més digna amb caràcter immediat i per les generacions futures. Que garanteixin la sobirania popular enfront dels dictats de la Troica i una participació solidària en la construcció d’una Europa de justícia i llibertats. Per a aquest objectiu és indispensable que el potencial democràtic que significa la mobilització del poble de Catalunya pel dret a decidir sumi la seva energia a la de tots els pobles d’Espanya. Una història de lluites comunes; uns mateixos interessos de la classe treballadora; molts vincles culturals, econòmics i socials; uns mateixos objectius en el marc d’Europa; exigeixen responsabilitat i visió a llarg termini per part de les forces polítiques i, en especial, d’aquelles que es reclamen d’esquerres. La lliure i plena decisió del poble de Catalunya sobre el futur del seu lligam amb la resta de pobles d’Espanya només pot ser tal en el marc d’un procés general de transformació de l’Estat espanyol que expressi aquella convergència i la hegemonia dels sectors populars, de manera que s’entengui que no hi haurà una democràcia avançada a tota Espanya si Catalunya no decideix lliurament el seu futur, i Catalunya no exercitarà veritablement el dret a l’autodeterminació si no és en el marc d’un procés de transformació democràtica de tot l’Estat, amb la comprensió i la solidaritat del conjunt de la classe treballadora i dels sectors avançats dels altres pobles.

Els comunistes considerem que un procés d’aquestes característiques no pot ser un altre que un procés per la III República espanyola, federal i solidària. Que en el desenvolupament del mateix permeti l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya i de la resta de pobles que ho desitgin i en els seu resultat final, en la seva expressió jurídico-constitucional, reculli el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic d’Espanya i l’opció lliurament acceptada d’un estat republicà i federal.

El PSUC-viu crida a participar a totes les convocatòries unitàries de commemoració de la proclamació de la IIª República i de lluita per la IIIª, particularment les de 9 Barris el diumenge 13, la concentració del mateix 14 d’Abril a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i la de Figueres l’11 de Maig referent al 75 aniversari de la celebració de la darrera sessió de les Corts republicanes.

Actes de commemoració i reivindicació de la República a Terrassa

Des de l'agrupació del PSUC-viu de Terrassa participem conjuntament amb l'Associació de Terrassa per la Tercera República i la resta d'organitzacions republicanes de la ciutat, en els actes de commemoració de la II República i de reivindicació de la III que tindran lloc els dies 12, 13 i 14 d'Abril.

Animem a participar en aquests actes a totes les persones i/o grups que s'identifiquin amb els ideals republicans.

El programa d'activitats és el següent:

Ara més que mai, en aquests moments de crisi i descrèdit del règim monàrquic, es fa patent la necessitat de proclamar una República Federal i Plurinacional, però sobretot de caràcter social.

Visca la República !

Cinefórum de Joves Comunistes del Vallès Occidental (2ª sesión)

La Agrupación del Vallès Occidental de Joves Comunistes organiza el 7 de marzo a las 18:00 h en la localidad de Sabadell (Plaça Castelao), un cinefórum con la película "Los Edukadores" para posteriormente hacer un debate entorno a los temas centrales de la misma.

El filme trata del miedo como herramienta social desde el punto de vista de las clases populares e invita a hacernos una reflexión sobre si las luchas sociales sirven o no para algo en la actualidad. 

¿El miedo va a cambiar de bando?

Fallece un imprescindible: Arsenio Fernández, comunista ejemplar

El pasado jueves 27 de febrero nos dejó Arsenio Fernández, infatigable luchador antifranquista y firme defensor de la democracia y los derechos de los trabajadores.

Nacido en 1929 en Galicia, sufre desde bien pequeño la represión franquista, cuando un tío suyo es enviado a la cárcel de Lugo acusado de ser comunista. En 1956 llega a Terrassa y a los pocos meses entra en contacto con los núcleos organizados del PSUC, dónde coincide con camaradas como López Neiro, Antonio Casas, Cipriano García, Bartolomé Baños, Juan Martínez, etc.

Participa activamente en la lucha antifranquista, trabajando en la organización del PSUC en la clandestinidad y movilizando a las clases trabajadoras. A causa de su activismo social y su ideología comunista, fue detenido por la policía del régimen, siendo juzgado por un Consejo de Guerra y entrando en la cárcel donde estuvo 3 años y medio. Pese a sufrir torturas y ser incomunicado durante su estancia en prisión, siguió luchando y participó en huelgas de hambre.

A su salida de la cárcel continuó con su militancia en el PSUC y el movimiento vecinal. Su trayectoria vital nos enseña como en las circunstancias más duras y adversas, personas como Arsenio se opusieron a la dictadura fascista y consolidaron, con su ejemplo de lucha y dignidad, el régimen de libertades democráticas.

Por último, no puede entenderse su lucha sin reconocer la figura de su esposa Leticia Díaz. El activismo político de Arsenio fue complementado con el sacrificio y apoyo de Leticia, que crió a sus hijos cuando estuvo preso y fue un soporte indispensable para él en todo momento.

Hasta su último aliento, Arsenio Fernández ha sido un comunista ejemplar y su muerte supone una pérdida insustituible para nuestro partido el PSUC-viu, y en especial para la agrupación local de Terrassa.

Que la tierra te sea leve, camarada.

Hasta la Victoria siempre !

Cinefòrum de Joves Comunistes del Vallès Occidental

L'Agrupació de Joves Comunistes del Vallès Occidental organitza un Cinefòrum el 21 de febrer a les 18:00 h al Centre Cívic Creu de Barberà (Plaça Castelao nº1, Sabadell). 

L’assistència és oberta i es projectarà la pel·lícula "La Ola" que tracta sobre la construcció social d'una dictadura amb una mentalitat moderna. 

Tothom parla de la defensa de la democràcia a Espanya i pensa que mai més tornarà la dictadura, però... creus de veritat que no es possible ?

Trobada de militants amb José Luís Centella

El pròxim dijous 6 de Febrer, el PSUCviu realitzarà una trobada de militants per debatre sobre el XIX Congrés del PCE i les alternatives polítiques a la situació actual.

L'acte, que es celebrarà a la seu central del partit (C/Doctor Zammenhoff), comptarà amb la presencia de Jos Luís Centella i Alfredo Clemente, secretaris generals del PCE i el PSUCviu respectivament.

També assistirà a l'acte una delegació de treballadors de Panrico, els quals continuen en lluita pels seus drets després de més de 3 mesos de vaga indefinida.´

Plenario sobre política local

El pasado sábado, día 11 de enero, los comunistas del PSUCviu de Terrassa nos reunimos en plenario para discutir sobre la situación y la política municipales.

La realidad social y económica de nuestra ciudad es crítica teniendo como principales lacras el paro, el problema de la vivienda, el aumento galopante de la miseria y el deterioro de los servicios públicos. Esto se está combinando, además, con el creciente ahogo económico y financiero del Ayuntamiento. Estamos llegando a una situación insostenible que es consecuencia de las políticas económicas de "austeridad" exigidas por la Troika, esto es, por el Fondo Monetario Internacional, el Banco Central Europeo y la Comisión Europea, y que nuestros gobiernos, a nivel del Estado y a nivel de Catalunya, asumen en calidad de meros vasallos.

Los comunistas apelamos a la rebeldía y movilización de la ciudadanía. Es necesario apoyar y sumarse al amplio espectro de organizaciones cívicas, sindicales y políticas que rechazan las políticas neoliberales desde sus ámbitos. A día de hoy quienes no suman contra el neoliberalismo, restan la posibilidad de construir la alternativa en lo económico, en lo social y en lo democrático al neoliberalismo.

A este respecto, desde el PSUCviu, consideramos que en nuestra ciudad urge configurar un espacio donde confluyan plataformas reivindicativas, organizaciones sociales y políticas, ciudadanos y ciudadanas en general, que quieran construir una alternativa, desde la movilización en la calle y en las instituciones, a las políticas neoliberales de la Troika. La gravedad de la situación económica, social y democrática lo exige. La cercanía de las elecciones municipales de 2015 puede ser una buena ocasión para trabajar en este sentido.

Asimismo, el PSUCviu ratifica una vez más su apuesta estratégica por EUiA. Junto al resto de compañeros y compañeras que conforman EUiA en Terrassa, continuaremos trabajando para reforzar su organización y carácter sociopolítico, por establecerla en un referente político alternativo al neoliberalismo y por extender su proyecto republicano y federal como alternativa al modelo actual de Estado.

Finalmente, queremos hacer un llamamiento a participar en la Assamblea Oberta que se realizará el sábado 1 de Febrero a las 9 h. en la Fábrica Fabra i Coats de Barcelona (C/Sant Adrià, nº 20). Este es un primer paso para intentar conformar un nuevo espacio de la izquierda catalana, en el cual confluyan todas aquellas organizaciones y personas que luchen por derrocar al régimen y construir una alternativa.

Llamamiento del XIX Congreso del PCE a la mayoría social trabajadora para una rebelión democrática

En un momento excepcional, el discurso y la acción del Partido Comunista de España debe ser excepcional. Por lo que el XIX Congreso del PCE hace un llamamiento a la movilización y a la conflictividad, intentando aglutinar a la mayoría social y elevando su nivel de conciencia. Hacemos un llamamiento a la ciudadanía para que defienda una democracia social, económica y política que haga al pueblo depositario de la soberanía plena. 

El compromiso del PCE con la construcción de un proceso constituyente, parte de la denuncia de la hipocresía de las fuerzas que llevan años desmantelando la Constitución del 78 porque les viene grande, porque les sobran los derechos que reconoce, aunque sea sólo de forma simbólica, porque han introducido, el artículo 135 que pone toda nuestra economía al servicio de la banca.

Frente a este intento de imponer una salida antisocial a la crisis, el XIX Congreso del PCE no asume la derrota y con toda claridad proclama su rechazo a cualquier Pacto de Estado que pretenda asegurar la restauración en una democracia limitada y secuestrada, para que la oligárquica blinde los intereses del capital para los próximos cuarenta años. Los comunistas no vamos a facilitar a la monarquía una transición pactada, sino al contrario, cada vez con más fuerza, situamos la lucha por la III República. 

Para ello, es necesario construir un Bloque Social y Político capaz de conducir un cambio de sistema, es decir, conseguir una democratización del poder político y social para construir un nuevo Estado, una nueva economía, y una nueva sociedad justa e igualitaria, una Res-pública de mujeres y hombres libres del mal social de la explotación y del dominio. Construir un bloque social y político para la Ruptura Social y Democrática. 

El Partido Comunista de España sabe lo que significa poner la unidad de la izquierda por encima de cualquier otro planteamiento y, una vez más en la historia, proclamamos desde este XIX Congreso nuestra pasión por la unidad de la clase trabajadora, de las fuerzas de la cultura, de la juventud, de las mujeres y de los sectores populares a los que llamamos a rebelarse.

Esta convocatoria a la rebelión democrática, tiene que comenzar con una llamada a:

1.- La realización de una auditoría ciudadana de la deuda pública y la ruptura con la Troika.

2.- La actuación de los comunistas en los ayuntamientos y la defensa del poder local

3.- La elaboración de una propuesta de democracia avanzada y participativa-

1.- LA REALIZACIÓN DE UNA AUDITORÍA CIUDADANA DE LA DEUDA PÚBLICA Y LA RUPTURA CON LA TROIKA.

La deuda pública se ha convertido en el instrumento más útil para las grandes empresas y grandes fortunas para llevar a cabo, y justificar simultáneamente, el expolio a los pueblos europeos.

La deuda pública de España era en 2006 tan sólo del 36,6%, mientras que en 2012 había alcanzado un 84,2% y se prevé que para finales de 2014 llegue a sobrepasar el 100%. Este espectacular crecimiento tiene su causa en las políticas que el Gobierno ha puesto en marcha para enfrentar la crisis creada por ellos mismos. 

El capitalismo español, con todos sus rasgos caciquiles, clientelares y corruptos, se ha agotado. Y para superar tal crisis el sistema busca una reestructuración a fondo que paguen los trabajadores en forma de recortes, desempleo y desmantelamiento de las conquistas sociales y económicas. 

En dicha tarea juega un papel fundamental la troika, la cual con sus políticas a favor de las “reformas estructurales” aspira a convertir a España en una economía más dependiente y periférica, cuyo crecimiento tenga sus fuentes en el empobrecimiento de los trabajadores. 

Tanto PP como PSOE han cerrado filas en torno a la troika y sus dictados. La institucionalización del dogma de la “consolidación fiscal” ha sido uno de ellos. La reforma constitucional de 2011, que otorgó prioridad absoluta al pago de los intereses de la deuda pública por encima de cualquier otra partida de gasto, subordinando a la ciudadanía al capricho de los mercados y de su incesante afán de lucro. Tal reforma, a la que siguió la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera, convirtió de facto a la deuda pública en una palanca financiera con la que se justifica el desmantelamiento de la sanidad, la educación, los servicios sociales e incluso los derechos laborales y civiles. 

Para resistir este proceso de transformación social regresiva y poder comenzar un nuevo proceso de reconstrucción social y de lucha democrática es necesario que el Gobierno de España rompa relaciones con la troika y se niegue tajantemente a aceptar políticas que perjudican a la clase trabajadora mientras benefician a las clases dominantes. Por ello proponemos comenzar con el eslabón más importante de esa relación: la deuda pública.

El XIX Congreso del Partido Comunista de España exige la realización de una auditoría ciudadana de la deuda pública que permita delimitar qué parte de los contratos son ilegítimos, a partir de un criterio esencialmente solidario y de justicia social, y poner en marcha un proceso de reestructuración de dicha deuda, entendemos que gran parte de la deuda no es una deuda de la clase trabajadora sino de los culpables de la crisis y que en consecuencia no se debe pagar, trabajando con cuantos colectivos sociales, políticos o ciudadanos coincidan en este mismo objetivo.

2.- LA ACTUACIÓN DE LOS COMUNISTAS EN LOS AYUNTAMIENTOS Y LA DEFENSA DEL PODER LOCAL

En Abril de 1979 fueron elegidos miles de concejales comunistas en los Ayuntamientos de toda España. Bajo el lema “Quita un cacique, pon un Alcalde”, el Partido Comunista de España canalizaba la esperanza del pueblo trabajador organizado en el propio Partido, sindicatos o unas Asociaciones vecinales que vertebraban poder popular de una forma articulada y de gran incidencia social.

Treinta y cuatro años después, el gobierno del Partido Popular ha iniciado un proceso de demolición de los ayuntamientos entendidos como administración más cercana. La reforma del artículo 135 de la Constitución, que tanto daño está provocando en las capas populares, se revela como el anclaje a partir del cual inician un proceso para eliminar competencias municipales, suprimir servicios y privatizar aquéllos más rentables.

Hablan los neoliberales, en una constante perversión del lenguaje, de clarificar competencias cuando quieren decir supresión de servicios; de reordenación del sector público cuando quieren decir despidos masivos; y de promoción de la actividad privada cuando quieren decir privatización en favor de las empresas de la oligarquía financiera española, que, agotado el modelo del ladrillo, buscan en la rentabilidad de los servicios municipales el nuevo manantial de negocios.

De los tres niveles de que se compone el Estado, el local es el que con diferencia contempla más potencialidades para desarrollar los mecanismos de una democracia participativa directa, que refuerce a la ciudadanía en su capacidad de determinación de las políticas de su territorio.

Por ello, el XIX Congreso del Partido Comunista de España:

1.- Defiende la necesidad de profundizar y mejorar el nivel competencial de los municipios españoles acompañado de un modelo de financiación que adecue su capacidad de intervención en el territorio a las exigencias de los servicios que gestiona, y que deben contemplar los de carácter más social. En consecuencia, muestra su rechazo frontal a la Reforma de la administración local propuesta por el gobierno del Partido Popular, porque supone un golpe de Estado a los Ayuntamientos y al municipalismo.

2.- Apuesta por un desarrollo de los municipios como espacios y ejemplo de democracia participativa que estimule la vertebración social y comunitaria, conceda a la ciudadanía la toma de decisiones y contribuya a la creación de poder popular desde la institución más cercana al pueblo trabajador.

3.- Insta a la militancia comunista a construir Bloque Social y Político también en el ámbito municipal, fortaleciendo el tejido asociativo en el movimiento vecinal y las entidades locales, así como en cuantos frentes de lucha se articulen en defensa del territorio, local, rural o urbano.

3.- LA ELABORACIÓN DE UNA PROPUESTA DE DEMOCRACIA AVANZADA Y PARTICIPATIVA-

El capitalismo utiliza las crisis que genera para producir sistemáticos recortes sociales y económicos sobre la clase trabajadora, y construir un relato político según el cual el problema último reside en la Política y en las organizaciones políticas. Un discurso peligroso que abre la puerta a tesis populistas y fascistas, precisamente en un contexto social de empobrecimiento generalizado de la clase trabajadora y emergencia creciente de las organizaciones de ultraderecha.

Para el Partido Comunista de España es urgente responder activamente y seguir ofreciendo a la clase trabajadora instrumentos con los que combatir tanto al capitalismo como al fascismo. Y uno de esos pasos imprescindibles pasa por profundizar los mecanismos democráticos con los que la clase trabajadora puede fiscalizar a los representantes elegidos por ella.

El PCE impulsará el desarrollo de medidas que avancen hacia una democracia participativa, con instrumentos de control real. En lo concreto planteamos impulsar un amplio encuentro social para elaborar una propuesta constituyente de un modelo de democracia participativa, para trasladar a las instituciones y a las fuerzas políticas y sociales que, al menos, contemple:

- Creación de un Consejo de Control Social y Democrático de la Gestión Publica, en la que se depositen los diferentes programas electorales y se haga un seguimiento de su cumplimiento, ya que los programas electorales deben ser un contrato de obligado cumplimiento entre la fuerza política que lo presenta y la ciudadanía que lo respalde.

- Regulación más efectiva de las campañas electorales para limitar gastos y ampliar la pluralidad, de manera que lo fundamental sea el debate publico y la información programática, con la prohibición de donaciones privadas a los Partidos Políticos

- Regulación e instauración de los revocatorios tanto para los cargos públicos como para los dirigentes políticos, con la idea de evitar que los representantes se separen de quienes les han elegido y de sus intereses. 

- Regulación de la obligación de que los representantes públicos y dirigentes políticos rindan cuentas de su gestión anualmente y poder recibir al mismo tiempo nuevas propuestas.

- Desarrollo de mecanismos de participación de los movimientos sociales, sindicales y ciudadanos en las instituciones, de forma especial en el Parlamento.

- Elaboración una Ley electoral que permita una representación real y proporcional de los electores/as en las instituciones.

Por último, el XIX Congreso del PCE reitera su compromiso con la unidad de la izquierda, una unidad desde la base, que se materializa y parte del proyecto de IU, una de las principales y más duraderas experiencias de unidad de la izquierda en España. Un proyecto que aglutina a una gran parte de la izquierda política, que tiene que crecer y ampliarse como Movimiento Político y Social, en el marco de un proceso de convocatoria que aglutine a la mayoría social que sufre la crisis, defendiendo la máxima unidad de las fuerzas de izquierdas, de los movimientos sociales, de los sindicatos de clase, para disputar la hegemonía y el poder a la derecha y avanzar hacia el socialismo y el comunismo.

http://www.pce.es/docpce/pl.php?id=5424

Resolució política de la Conferència Nacional del PSUC Viu

       

Barcelona, 26 d’octubre de 2013

La Conferència política del PSUC-Viu, que celebrem el 26 d’octubre amb motiu de preparar la participació i d’elegir la delegació al XIXè Congrés del Partit Comunista d’Espanya, aprova la següent resolució:

1.- Els propers 15, 16 i 17 de novembre se celebrarà el XIXè Congrés del Partit Comunista d’Espanya. És un esdeveniment polític important malgrat segur es repetiran els intents d’ignorar-ne la seva transcendència.

És el congrés de la força política que amb més fermesa ha defensat i defensa els interessos de la classe treballadora i dels sectors populars d’Espanya i que aspira a ser l’expressió de l’aliança de les forces del treball i de la cultura.

Les aportacions i la delegació del PSUC-Viu al congrés del nostre partit germà volen contribuir a que el PCE jugui el paper que li correspon en l’actual fase de lluita contra la crisi econòmica, social, política, cultural i ideològica que travessa Espanya; per la superació del model esgotat de la Transició i per una alternativa social, democràtica i anticapitalista que, amb l’hegemonia de la classe treballadora, expressi els interessos majoritaris dels pobles d’Espanya lliurement organitzats en una República Federal i Solidària. En el marc de l’aliança amb les forces d’esquerra que treballen per una Unió Europea democràtica i social.

Alhora, aquest congrés ha d’afavorir el procés d’unitat comunista a Catalunya perquè sigui una aportació decisiva a la transformació de la societat.

2.- Es aquest un moment excepcional que ve determinat per la decisió del capital d’imposar la seva dictadura per tal d’assolir que la majoria visqui pitjor com la solució per que una minoria visqui millor: augmenta el nombre de mil·lionaris i el pes de les rendes del capital sobre les del treball, continua l’espoli material i de drets sobre el poble treballador

L’anomenada crisi econòmica actual és l’intent més brutal de reorganització del capitalisme amb l’únic objectiu de mantenir i augmentar les taxes de benefici després que la globalització hagi imposat la necessitat pel sistema de reduir costos per poder competir amb èxit en el mercat mundial.

Aquesta és una carrera sense final que només porta a l’augment de l’explotació, l’opressió i la discriminació dels treballadors i treballadores de tot el món però també de sectors cada cop més amplis de camperols, autònoms i petits empresaris.

A Espanya i a Catalunya amb l’excusa de complir les exigències del FMI, del BCE i de la Comissió, són clars beneficiaris d’aquestes polítiques els sectors dominants del capital financer i industrial que veuen com els seus beneficis no paren de créixer. Els governs del PP i de CiU són clars protagonistes i executors de les mesures que se’n deriven.

Les conseqüències són clares i dramàtiques per a la majoria de la societat, en primer lloc per treballadors i treballadores: atur, precarietat laboral, disminució dels salaris, augment del temps de treball, pobresa, marginalitat, pèrdua de drets socials, privatització del sector públic.

Però la classe treballadora i els sectors populars no resten aturats davant de les agressions: les lluites avui de Panrico i d’Alsthom, les mobilitzacions en defensa de la sanitat i l’ensenyament públic –en aquest darrer cas amb la important vaga general del passat 24 d’octubre contra la Llei Wert- contra els desnonaments, les iniciatives legislatives populars com la de la Renta Mínima Garantida, són, entre molts d’altres, exemples de com la mobilització popular pot frenar i després revertir aquesta situació.

El PSUC-Viu fa una crida a tots els treballadors i treballadores i al conjunt del poble de Catalunya a participar activament en totes les mobilitzacions que s’enfrontin contra els efectes concrets de la política neoliberal en cada territori i en cada sector; a que enforteixin el sindicalisme de classe, socio-polític, combatiu i participatiu, en especial al si de les CC.OO. i també totes aquelles organitzacions i plataformes que des de sectors concrets expressen la lluita i apunten l’alternativa democràtica i popular contra el sistema.

I ara, davant l’atac a les Pensions, actuals i futures, que es element central i estratègic i que te a veure amb el model social que defensem front al model depredador i privatitzador del capitalisme d’avui, de la Troika i de les oligarquies financeres, cal la resposta mes amplia i contundent possible.

3.- Alhora, el PSUC-Viu crida a la més intensa mobilització per la defensa i desenvolupament de la democràcia, atacada també pel neoliberalisme de forma directa però també per mitjà de l’extensió de la corrupció que provoca l’allunyament d’amplis sectors de la societat de les institucions democràtiques.

L’alternativa a l’actual situació ha de comptar, al costat de mesures econòmiques urgents que posin en primer lloc la creació de llocs de treball dignes i d’un model econòmic respectuós amb la natura, amb un conjunt de mesures de regeneració democràtica que reconeguin i fomentin formes de democràcia participativa i la transformació de les institucions representatives i de l’Administració pública perquè siguin expressió de la ciutadania i s’orientin a la defensa dels seus drets i interessos.

Les mobilitzacions han d’ajudar a l’enfortiment de la presència d’Izquierda Unida i d’Esquerra Unida i Alternativa amb l’objectiu de treballar per l’alternativa social i política anticapitalista i el bloc d’aliances necessari, així com per la creació de noves majories polítiques i electorals tant a les eleccions europees, com en el seu moment a les municipals, autonòmiques i generals, que permetin aplicar mesures legislatives que contribueixin a revertir tot el fet aquests darrers anys pels governs del PP i de CiU.

4.- Les legítimes aspiracions i sentiments del poble de Catalunya estant sent utilitzats barroerament per desviar l’exigència de responsabilitats per les polítiques dels governs de CiU durant dècades i al mateix temps per dividir a la classe treballadora i al conjunt dels pobles d’Espanya afectats per les mateixes polítiques i necessitats d’una mateixa alternativa.

La independència de Catalunya no és cap solució miraculosa per les dones i homes que viuen o malviuen del seu treball o en situació d’atur. Els treballadors i treballadores de Catalunya el que necessiten és la derogació de la reforma laboral, de les reformes de les pensions, de les contrareformes fiscals, la lluita contra la corrupció i el càstig dels defraudadors, la sanitat i l’ensenyament públics, universals i de qualitat, el dret al treball, a una vivenda digna; i moltes d’altres coses que, si bé algunes són competència de la Generalitat, moltes d’altres ho són de l’Estat i s’han de resoldre a les Corts, amb majories polítiques i parlamentàries que apleguin els interessos de tots.

El PSUC-Viu fa una crida a tot el poble de Catalunya perquè la seva lluita legítima pels drets nacionals s’integri en una mobilització general per la transformació democràtica i social d’Espanya; perquè no permeti que la nació, la cultura o la llengua siguin causa de divisió enfront d’uns mateixos explotadors i opressors.

La solució del problema nacional català, - que ho és del conjunt de l’Estat - vinculat a un procés de transformació social i democràtica, només es possible en el marc d’un procés al conjunt d’Espanya. Avui més que mai és necessària la construcció d’una República Federal i Solidària espanyola que contempli el seu caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüistic i per tant el dret a l’autodeterminació dels pobles i nacions que l’integren.

5.- Finalment, el PSUC-Viu, manifesta el total compromís per assolir l’objectiu de la unitat i fa una crida a totes les persones de Catalunya que es reclamen de l’ideal comunista, avui més necessari i útil que mai, per un procés d’unitat dels comunistes que culmini en un partit hereu i continuador de l’històric PSUC, que com ell sigui interpretació i expressió dels desitjos i sentiments d’unitat de la classe treballadora i dels sectors populars, i que plasmi en cada etapa els programes més favorables per avançar en la transformació democràtica i socialista, amb la revolució de la majoria.

Un Partit que continuï agermanat amb el PCE com sempre ho va estar el PSUC i ha seguit mantenint el PSUC Viu. Amb plena corresponsabilitat, que emana de tenir els mateixos principis i de la voluntat de formar part d'un mateix projecte comunista federal i republicà, amb una mateixa política i igual aposta amb el projecte estratègic, amb EUiA i amb IU, i els mateixos criteris organitzatius.

Reforçar l’afiliació i la militància al Partit,de les seves agrupacions territorials i de les del moviment obrer així com reforçar la nostra organització de Joves Comunistes, es la millor contribució que podem fer a les lluites i a la unitat a tots els nivells.

Unitat per la rebel·lió social i democràtica, per l’alternativa social i anticapitalista, per la democràcia i la igualtat front a la dictadura del capital, per la República federal, pel socialisme front la barbàrie: pel comunisme.

http://www.psuc.org/tesis-politiques/356-conferencies/5988-resolucio-politica-de-la-conferencia-nacional-del-psuc-viu

El 24 d’Octubre, vaga educativa: Aturem la LOMCE !

En el marc de la crisi capitalista que estem patint, les classes oligàrquiques financeres i els seus còmplices, han passat a l’ofensiva per tal d’incrementar els seus beneficis i consolidar la seva hegemonia social i ideològica com a classe dominant. 

L’estratègia de l'ofensiva neoliberal passa per destruir el que queda de l'anomenat "Estat del Benestar" nascut a mitjans del segle passat a Europa, és a dir, vol dilapidar les conquestes econòmiques, socials i democràtiques que la classe treballadora va guanyar amb les seves lluites durant molts anys.

L’educació no queda al marge d'aquesta ofensiva, la pròpia LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa), més coneguda com a “llei Wert”, ho posa de manifest:

• És una llei antidemocràtica i autoritària que acaba amb la democràcia als centres, que ha sigut dissenyada al marge dels docents, els pares, etc.

• És una llei antisocial perquè afavoreix els centres privats i concertats vers els públics, perquè dificulta l’accés a una educació de qualitat a les classes populars que disposen de menys recursos econòmics.

• És una llei retrògrada que segrega per motius de sexe, creences, nivell adquisitiu i/o acadèmic. És una llei que descansa en prejudicis ideològics de tall franquista.

• És una llei que es carrega la normalització lingüística que tan bons resultats ha donat a Catalunya, que vol dividir el poble català en funció de la llengua.

No podem quedar-nos de braços creuats mentre es mercantilitza l’educació i li neguen el futur als nostres fills i filles, eliminant la possibilitat de que accedeixin al coneixement i de realitzar-se no només professionalment, sinó també com a persones íntegres.

Per tot això, l’agrupació local del PSUCviu a Terrassa recolza la vaga educativa d'aquest dijous, 24 d’Octubre, i fem una crida per aconseguir el màxim seguiment, tant a la pròpia vaga com a les diferents mobilitzacions contra la LOMCE.

No volem tornar quaranta anys enrere ! Aturem la LOMCE !