dissabte, 26 d’abril del 2008

Manifest del PSUC pel Primer de Maig

1º DE MAYO : POR UN TRABAJO DIGNO Y CONTRA LA PRECARIEDAD LABORAL

Desde el PSUC viu celebramos el 1º de mayo, día de la clase trabajadora, con la voluntad de contribuir en la defensa de una sociedad más justa y solidaria. Una necesidad que en el marco de las relaciones laborales requiere en la actualidad de un mayor compromiso por parte de la izquierda política y sindical en un momento de incertidumbre en lo económico y social. No en vano, año tras año, constatamos una realidad irrefutable : nuestro mercado de trabajo se sustenta en la precariedad, en la moderación salarial, en el aumento de la siniestralidad laboral, en la paulatina desintegración del tejido industrial y en la desregulacion de los derechos sociales.

Se avecinan tiempos de crisis. El crecimiento de la economía durante los últimos años se basó en el impulso de los servicios de consumo y de la construcción inmobiliaria, asentando de tal manera un patrón de crecimiento frágil, especulativo y escasamente productivo. Las consecuencias no se han hecho esperar y a raíz del descenso de la actividad inmobiliaria se ha producido una desaceleración de la economía. Situación que ha provocado en los últimos meses la pérdida de más de 100.000 puestos de trabajo en el sector de la construcción y un incremento del desempleo de 241.000 parados más sólo en el primer trimestre del año. En paralelo, la inseguridad en el empleo y el elevado índice de temporalidad, cerca de un tercio de los contratos laborales en España son eventuales, hacen presagiar una importante subida del desempleo en los meses venideros. Frente a ello, desde el PSUC viu consideramos inaceptable que la crisis la paguen los trabajadores cuando en los años de bonanza económica los beneficios revertieron únicamente en las arcas de la patronal. Recordemos, por ejemplo, que en el último decenio los beneficios empresariales aumentaron en más de un 70% mientras los trabajadores españoles perdían poder adquisitivo.

La crisis la ha de pagar quien la provoca. Es una inmoralidad que el cambio de ciclo económico castigue a la clase obrera y en especial a aquellos colectivos más sensibles y vulnerables. Las mujeres, los inmigrantes y los más jóvenes constituyen los sectores de población asalariada que con más dureza sufren las repercusiones de la recesión económica. Por ello, desde el PSUC viu creemos que se han de articular medidas que refuerzen la cohesión social a fin de evitar la fragmentación y la segregación de la propia clase trabajadora.

Es el momento de invertir el modelo productivo. La economía no puede seguir sustentándose en el sector terciario, proclive a la desregulación y a la moderación salarial. Es una prioridad abogar por el desarrollo industrial potenciando la innovación tecnológica y la incorporación de actividades de mayor valor añadido. Pero tampoco podemos permitir que sea el mercado el que regule las condiciones y los parámetros de la actividad industrial. Desde el PSUC viu hemos reclamado a la administración en los últimos años una política industrial que haga frente a los excesos de las multinacionales. La administración no puede ni debe ser neutra en el conflicto laboral. Ha de intervenir y exigir la responsabilidad social de la patronal en situaciones de cierres de empresas o despidos.

Por otro lado, hacemos extensible nuestro llamamiento a las organizaciones sindicales. Las pasadas reformas del mercado de trabajo y de la seguridad social así como los sucesivos acuerdos de negociación colectiva no han supuesto mejoras apreciables en las condiciones laborales de la clase obrera. La reforma laboral no sólo no consiguió reducir la tasa de temporalidad sino que significó prorrogar de nuevo el abaratamiento del despido. De igual manera, la reforma de las pensiones incrementó en dos años el periodo exigible de cotización para generar una pensión de carácter contributivo, medida que está perjudicando esencialmente a las mujeres. Por último, no podemos avalar una negociación colectiva que un año más apuesta por la moderación salarial con tímidos incrementos salariales del 2% cuando el IPC crece por encima del 4%.

No podemos obviar que una de las consecuencias directas de la precariedad en el trabajo es la siniestralidad laboral. Las cifras son dramáticas y trazan una gran sombra negra sobre el panorama laboral en España y Cataluña. Durante los dos primeros meses de 2008 fallecieron un total de 211 trabajadores en accidente laboral, 25 de ellos en Cataluña, donde se registran los mayores índices de siniestralidad. La realidad social y laboral de Cataluña es preocupante. Cataluña no sólo encabeza las estadísticas en materia de siniestralidad sino que también presenta el aumento más elevado de la tasa de desempleo. Así lo demuestra la Encuesta de Población Activa (EPA) del primer trimestre del año. En Cataluña hay 291.000 parados y entre enero y marzo cerca de 39.000 trabajadores perdieron su puesto de trabajo, lo que representa un incremento interanual del 14,5%, un 3% por encima del resto de la media española. Desde el PSUC viu ya lamentamos en su momento que la prolongación del debate estatutario dejara de lado el debate social y de clase. Cataluña padece grandes déficits sociolaborales y la solución al problema pasa por un cambio en las políticas económicas, fiscales y de ocupación.

La crisis de la economía internacional ha fracturado aún más las diferencias entre los países ricos y pobres. Según datos de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) más de 12 millones de personas en el mundo viven en una situación de esclavitud laboral, ya sea por coacción del poder político o bien de las empresas transnacionales. Son los estragos de una globalización desmesurada y que sobrevive gracias a las grandes desigualdades sociales que crea. El neoliberalismo al dictado del Banco Mundial y del FMI ha sumido en la extrema pobreza a millones de personas nutriéndose del expolio del tercer mundo y de las guerras que surgen de la necesidad de perpetuar el modelo económico de acumulación capitalista. Al mismo tiempo, no podemos olvidar que en un país como Colombia se han asesinado a 23 sindicalistas en lo que llevamos de año, una cifra dramática que pone de manifiesto los riesgos que corren los representantes sindicales en algunos países.

La deriva hacia políticas neoliberales en el seno de la Unión Europea pone en tela de juicio la pervivencia de un estado del bienestar cada vez más deteriodado. La liberalización de los servicios públicos antepone la rentabilidad económica a la protección social y a las necesidades de millones de trabajadores y trabajadoras. Las directrices del Libro Verde sobre derecho laboral y flexiseguridad sientan las bases para revisar la legislación laboral vigente acomodando los modelos clásicos de contratación a favor de una legislación más flexible y recepetiva a las exigencias de las multinacionales. Asistimos al desmantelamiento del estado social europeo. Generar la ofensiva por unos salarios dignos y por una Europa social, de progreso y sostenible es un objetivo inmediato y lo ha de ser tanto para el movimiento sindical europeo como para las formaciones políticas de izquierda.

La resistencia al neoliberalismo es posible. La victoria electoral de la izquierda en Paraguay amplía el abánico de países en América Latina que caminan hacia un sistema económico más justo y sensible a las demandas populares. En Europa, el triunfo electoral de AKEL en Chipre y el éxito de Die Linke en las últimas elecciones regionales celebradas en Alemania reafirman el peso de la izquierda y la vigencia de nuestro proyecto. Por nuestra parte, desde el PSUC viu no cejaremos en nuestra aspiración por acabar con las desigualdades de clase considerando la contradicción capital-trabajo la principal de nuestras tareas. Un análisis que nos lleva a no aceptar un sistema económico que causa miseria y exclusión social. Frente al neoliberalismo proponemos nuestra propia concepción de la economía, socialmente transformadora, de defensa de los servicios públicos, del pleno empleo y de la estabilidad laboral, y dependiente, en definitiva, de las necesidades de los trabajadores y trabajadoras.

!VIVA EL 1º DE MAYO, DÍA DE LA CLASE TRABAJADORA!

Secretaría del Mundo del Trabajo del PSUC viu.
Mayo de 2008.

dilluns, 21 d’abril del 2008

Jornada de debat sobre la transició

JORNADES: LA TRANSICIÓ A DEBAT

Divendres 25 a les 19h


Taula 1: La construcció del franquisme en la transició

El pes de la herència franquista en la construcció política i sociològica de la transició i el paper dels mitjans de comunicació


Ponents:

Pedro Alberto Garcia Bilbao, socioleg, professor titular d'universitat Complutense. Vicepresident de la Plataforma Ciudadanos por la República.

Montse Armengou, periodista


Dissabte 26 a les 10:00 hores

Taula 2: Els moviments Socials a la transició: de la mobililització a la desmobilització

El paper dels moviments socials en la transició: de la mobilització a la desmobilització

Ponents:

Moviment feminista: Mª Jesús Izquierdo, professora de Teoria Sociologica a la UAB i doctora en economia.

Moviment obrer: Xavier Domenech Sempere, historiador, professor d'història Contemporània a la UAB.

Moviment veïnal: Ricard Martínez Muntada, historiador, membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica.

La transició a Terrassa "la roja": Manel Márquez Berrocal, historiador, professor de secundaria, fundador de kaosenlared i coautor del llibre: Combat per la llibertat. Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa, 1939-1979

11.30 - 12 h Descans: pausa cafè

Dissabte 26 a les 12 h


Taula 3: La construcció política i econòmica: els Pactes de la Moncloa

Anàlisi del Pactes de la Moncloa, tant des de un punt de vista polític com des del punt de vista econòmic.

Ponents:

Nines Maestro, política, ex-diputada al Congreso. Corriente Roja

Carles Valls, membre de la Mesa Cívica pels drets socials.


Dinar


Dissabte 26 a les 17h


Conferència de tancament: Per què la III República?

Superar la monarquia i avançar cap a la Tercera República. conferencia de clausura amb un contingut no tant d'anàlisi històric com de proposta de futur, tot apostant per la III República.

Ponent:

Jaume d'Urgell, escriptor republicà.


Lloc: Centre Cívic Avel·lí Estrenjer (Plaça de la Cultura nº 5 - Terrassa)

Organitza: Associació de Terrassa per la Tercera República

dijous, 17 d’abril del 2008

Festa pel 10è Aniversari de Joves Comunistes

El proper 19 d'abril celebrem el Xè aniversari de Joves Comunistes i farem una festa amb sopar al CEIP Feliu i Vegués de Badalona (C/ Sirius, BADALONA; Metro L1 Fondo; nitbus N2). El preu serà de 8€

Des de les 19h hi haurà portes obertes i a les 20'30h començarà el sopar!

Hi haurà exposicions dels cartells que ha anat fent la JC en aquests anys, de les Veus Rebels que hem tret al carrer i de la situació de la dona avui en dia. També es farà una lectura de poemes acompanyades de música en directe, un passi de vídeo commemoratiu i finalment tindrem música acompanyada de cervesa i mojitos. A més, els quatre secretaris generals que hem tingut fins al moment faran un parlament.




diumenge, 13 d’abril del 2008

Exposició a Terrassa de documents de la guerra civil

Exposició del 16 al 19 d'abril del 2008 de DOCUMENTS I PROPAGANDA DE LA GUERRA CIVIL

Aquesta col·lecció de contingut inèdit forma part d'un fons de caràcter privat que ha estat exposada al 2007 a Prats de Molló (França) amb ple suport institucional. Presenta documents relatius al període de guerra i de post-guerra, que van emetre diferents partits, grups o sindicats republicans així com franquistes. Podem veure també vinyetes i postals, venudes a preu reduït a l'època, que eren una eina de difusió de la informació i la propaganda. Diaris i revistes que van tenir un paper cabdal a favor d'un camp o de l'altre. També podrem observar llibrets, fulls volants o fascicles impresos per nombrosos comitès, associacions, partits polítics i sindicats. Una novetat d'aquesta exposició són documents realitzats a l'Estat francès pels exiliats, a partir del 39, amb l'objectiu de continuar el combat contra la dictadura feixista. Després d'haver viscut l'infern dels camps de concentració, van poder organitzar-se per crear noves estructures associatives i polítiques. Estem segurs que la presentació d'aquesta exposició ajudarà a aprofundir i conèixer un període fonamental de la nostra història i a mantenir el record d'aquests esdeveniments dramàtics en la memòria col·lectiva.

Lloc : Amics de les Arts, C/ Teatre, 2. - Terrassa
Horari : 17 a 21 hores.
Organitza : Associació de Terrassa per la Tercera República

dijous, 10 d’abril del 2008

Concentració a Barcelona per la República

CONCENTRACIÓ PER LA TERCERA REPÚBLICA I COMMEMORACIÓ DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA

Data: Diumenge 13 d'abril a les 12:00 h.
Lloc: Pl. Sant Jaume (Barcelona)

ARA MÉS QUE MAI,
PER LA TERCERA

Avui ens concentrem tots i totes per a commemorar el dia de la proclamació de la Segona República a l'Estat espanyol, un 14 d'abril de 1931. Com cada any, aquesta és una data emblemàtica de record i legitimitat històrica, una data important que suposà la instauració d'un règim republicà, on es van realitzar importants avanços polítics, socials i econòmics, que van beneficiar a les classes populars. Aquest període de justícia acabà truncat pel cop d'estat feixista perpetrat per Franco com a portaveu de les classes privilegiades i la jerarquia de l'Església catòlica, les quals no volien renunciar ni als seus beneficis ni prebendes.

Aquest any 2008, recollim la legitimitat d'una República que va desenvolupar la vida pública i la justícia social com cap altre règim de l'Estat espanyol, alhora, volem reivindicar la Tercera República, ja que serà l'única fórmula possible per trencar definitivament amb l'herència de la dictadura feixista, perpetuada en el període conegut com la transició, i que va suposar salvaguardar els interessos polítics i econòmics de les classes privilegiades, mentre que ofereix un blindatge infranquejable per a tots el implicats franquistes en els milers d'assassinats comesos contra el nostre poble.

L'actual sistema monàrquic parlamentari, ha sacralitzat una Constitució que va suposar la renuncia a la lluita per la Tercera República, alhora que avala la decisió franquista d'escollir a dit a una monarquia que es situa per sobre de la decisió popular, ridiculitzant un dels bens més preuats de la democràcia, com és el sufragi universal: ànima i principi electoral de totes les institucions. Així doncs, aquesta monarquia hereditària, no representa la voluntat dels nostres pobles, sinó que, simbolitza el paper del dictador en la repressió feixista.

D'altra banda, aquesta Constitució no ha resolt la convivència de les diferents nacionalitats a l'Estat espanyol, ni es reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles. Aquesta Constitució, no permet avançar en justícia social, en un Estat on les grans corporacions financeres tenen uns beneficis immorals i les classes populars, en un tant per cent elevat, tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Inclòs dintre de la seva filosofia, la Constitució ha quedat obsoleta, perquè entre d'altres raons, no es recull el paper que tenen a la societat la majoria de generacions posteriors a la seva instauració.

Per tant, es necessita un punt d'inflexió que tan sols és possible en un escenari de proclamació de la Tercera República. Una República federal, que reconegui el dret d'autodeterminació dels pobles i resolgui la convivència entre les diferents regions de l'Estat. Una República laica, on cap doctrina religiosa condicioni la vida política. Una República respectuosa amb les qüestions de gènere, que atorgui a la dona el protagonisme que li pertany en igualtat de condicions. Una República social, que permeti una veritable redistribució de la riquesa, controli al sector financer i limiti els beneficis del capital per tal que reverteixin en la societat. Una República veritablement democràtica, on la participació no es limiti a elegir a representants cada quatre anys, i s'estableixin mecanismes populars de decisions que garanteixin la participació activa dels ciutadans i ciutadanes.

L'expansió del moviment republicà a tot l'Estat és cada cop més important. Per tot això, és indispensable la participació de tots i totes a les organitzacions republicanes per tal de ben aviat poder proclamar la Tercera República.

¡¡ VISCA LA TERCERA REPÚBLICA !!

Associacions convocants: Ágora, Asociación Enrique Líster, Associació de Terrassa per la Tercera República, Associació per la República de Catalunya, Mesa Cívica pels Drets Socials de Sant Martí, Ciutadans per la República de Catalunya, Entesa de Catalunya per la República.

Adhesions: PCPC, PCE (m-l), Col•lectiu Kaos en la Red, Izquierda Republicana-Partit Republicà d'Esquerra, PSUC-Viu de Terrassa.


Les associacions republicanes que desitgin adherir-se a la convocatòria poden fer-ho escrivint un correu des de http://associaciotercerarepublica.terrassa.net/

dilluns, 31 de març del 2008

Sopar republicà a Terrassa

ACTE COMMEMORATIU: ANIVERSARI DE LA SEGONA REPÚBLICA

El 14 d'Abril de 1931 la Segona República es proclamà en un entorn festiu i va ser el marc polític que va possibilità els majors avenços socials de tots els temps en el nostre pais. Un projecte de país que es va veure truncat pel cop d'estat feixista de 1936. Recordar aquests avenços, recordar el moment en el qual els espanyols van deixar de ser súbdits per passar a ser ciutadans, i recordar a aquelles persones que van defensar las llibertats des del 18 de juliol del 1936 fins a la fi del franquisme, és un deute moral de tothom.

L'any 2007 van assistir-hi l'acte a l'entorn de 200 persones entre lluitadors i lluitadores en la defensa de la Segona República, els seus descendents, activistes en la lluita per les llibertats durant la dictadura i simpatitzants republicans.

Per a aquest 2008 s'ha realitzat la següent planificació de l'acte:
Es visionarà un documental sobre diferents actes reivindicatius de la Tercera República de l'any 2007, del moviment republicà i del procés de construcció i consolidació.
Lectura de manifest: del pensament republicà de 1931 al pensament republicà de 2008.
Cantautor: Homenatge a les víctimes del franquisme
Compartirem un sopar de fraternitat republicana.

Dia: 12 d'abril de 2008
Lloc : Centre Cívic Avel.lí Estrenjer, Plaça de la Cultura nº 5 - Terrassa
Organitza : Associació de Terrassa per la Tercera República
Preu : 15 Euros
Límit d'inscripció : 08/04/2008

http://associaciotercerarepublica.terrassa.net/

diumenge, 16 de març del 2008

Festa Major de Can Palet

El Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu se hace participe en estos días de Fiesta Mayor del barrio de Can Palet; de la alegría que proporciona siempre entre los vecinos una fiesta así como también quiere manifestar su apoyo y solidaridad en las justas reivindicaciones que está llevando a cabo su Asociación de Vecinos. Algunas ya demasiadas antiguas para no tener una respuesta de la administración.

Como son entre otras:

El proyecto y calendario de ejecución del puente que uniría el barrio de Can Palet con el del Siglo XX.
Estudio de ruidos de la N-150 a su paso por la Av. Santa Eulàlia.
Derribo y limpieza del edificio en ruinas del interior de los pisos de la VITASA.
Ejecución de la propuesta de traslado de la sala de actos del centro cívico Alcade Morera.
Ampliación del presupuesto destinado a la remodelación del espacio público en la Av. Santa Eulàlia delante del IES Santa Eulàlia, para su ejecución.
El Centro de Día para la tercera edad en el barrio.
La segunda fase y terminación de las obras de la Av. Glorias Catalanas.
Agilización de la construcción del último tramo del Parque de Vallparadis.
Medidas urgentes mientras tanto de salubridad, por el discurrir de aguas fecales en la zona.
Adecuación de una zona infantil en el espacio público de la Av. Can Jofresa delante del CAP-Sud.

dijous, 13 de març del 2008

No a la guerra!

Ara, com fa 5 anys... No a la guerra!

Tropes fora de l’Iraq i d’Afganistan
Cap atac a l’Iran
Justícia per a Palestina

Dissabte 15 de març • 17h • Plaça Universitat – Plaça de Sant Jaume, Barcelona
Convoca: Plataforma Aturem la Guerra
http://www.aturemlaguerra.org/

diumenge, 9 de març del 2008

Jornades de la Plataforma Judici a Aznar

Vídeos-resums de les Jornades estatals de la Plataforma Juicio a Aznar celebrades a Madrid a la sala "Abogados de Atocha" de CC.OO.

http://www.juicioaaznar.net/






dimarts, 4 de març del 2008

8 de Març: Dia de la Dona Treballadora

Dissabte 8 de març a les 18h. a la Plaça Universitat de Barcelona
Manifestació unitària: Dret al propi cos, dret a l'abortament lliure i gratuït!


Nosaltres parim, nosaltres decidim.

A l’Estat Espanyol, a més de la desafortunada política portada a terme pel Govern del PSOE que no ha aconseguit eradicar la discriminació laboral i salarial de les dones, darrera les tímides lleis d’Igualtat i Violència, la situació de marginació de la gran majoria de les immigrants, darrera la discutida però retrograda llei de separació i divorci, el govern segueix relegant a un segon pla, el dret de totes les dones a avortar, permetent que l’església i part de la classe mèdica que s’acull a l’objecció de consciència, siguin els que decideixin sobre la nostra vida i els nostres cossos.

Les més de 100.000 dones que han avortat durant els darrers mesos de 2007, han hagut de recórrer a les clíniques privades perquè practicar avortaments a la xarxa sanitària pública és materialment impossible. Les dones sense recursos, incloses moltes immigrants, es veuen obligades a recórrer a centres privats amb la despesa que per elles suposa, o allò que és pitjor, a avortar de manera perillosa i clandestina. La societat està reclamant el dret de les dones a avortar de manera lliure i gratuïta a la sanitat pública, sense traves ni condicions, amb garanties, per decisió pròpia, sense haver-nos d’escudar en supòsits legals que amaguin la nostra lliure elecció.

Un Estat de Dret ha d’impedir que es segueixi detenint i processant a professionals acollits a la legalitat i ha de procurar que la legalitat afavoreixi la llibertat de totes les persones. Per allò exigim la desaparició immediata de totes les responsabilitats penals i que avortar lliurement no estigui penalitzat.

Prou ja amb la hipocresia i manipulació de la dreta i l’església contra els drets de les dones i prou ja de la complicitat del govern PSOE amb els sectors socials més reaccionaris. Portem 25 anys lluitant per aquesta reivindicació, ja és hora.

Nosaltres parim, nosaltres decidim. Avortament lliure i gratuït!. Ho volem ja!