"Sempre és 26"

Reportatge de Cubainformación sobre la Festa de Solidaritat amb Cuba realitzada el passat 24 de juliol a la Plaça Lluís Companys de Terrassa, organitzada per Defensem Cuba i pel Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa.

Azagra anima a la Vaga General

Dedicándole un dibujo al nuevo cartel del PSUC Viu y a un equipo de trabajadores en lucha

Azagra anima la Huelga General del 29-S

Wikipedia/LR

El dibujante Carlos Azagra (Morón de la Frontera, Sevilla, 1957) ha realizado un boceto en el que resalta los símbolos rojos de los comunistas del PSUC Viu (imitación del último póster del Partido) sobre un fondo de trabajadores en lucha, con el que pretende ir animando a la clase obrera a acudir a la huelga del próximo 29 de septiembre.

Famoso por publicar la serie Pedro Pico y Pico Vena entre otras obras, Azagra se crió en Zaragoza y en los años 70 se traslada a Barcelona para estudiar Bellas Artes, y comienza a interesarse en la política colaborando con grupos clandestinos como la Unión de Juventudes Comunistas de España, y varias asociaciones vecinales aragonesas. Su interés por la política marcaría su posterior obra, con un fuerte componente reivindicativo.

En Barcelona, conecta con el grupo "Butifarra!" con los que comienza a colaborar para asociaciones vecinales barcelonesas, mudándose a vivir a Santa Coloma de Gramanet en los años 80. Ahí comenzaría a trabajar para las emergentes revistas de comic como "Makoki" o "El Víbora", así como en fanzines vinculados a sindicatos como CNT o CGT, y en 1984 ficha por la revista semanal El Jueves, donde permanece desde hace más de 20 años. En dicha revista aparecerían publicadas sus personajes más populares como "Pedro Pico y Pico Vena" u "Ovidio". Además, continúa colaborando en publicaciones de comic como TMEO, fanzines reivindicativos y revistas vecinales.

Carlos Azagra es fundador del Partido de la Gente del Bar (PGB) aunque ha prestado su colaboración, mediante dibujos, al PSUC VIU, EUiA e ICV, en ocasiones puntuales y en luchas concretas.

Vine a la Gran Festa de Solidaritat amb Cuba a Terrassa

Aquest Dissabte 24 de Juliol un any més les entitats de solidaritat amb Cuba a Catalunya, agrupades a la plataforma Defensem Cuba, junt amb el Casal de l'Amistat Catalano-Cubana de Terrassa, celebrem la festa nacional cubana.

Aquest any la Festa de Solidaritat amb Cuba es farà a la Plaça Lluís Companys de Terrassa a partir de les 18h de la tarda amb un munt d'activitats (infantils, parades d'entitats, xerrada, exposicions, artesania, taller de ball, servei de bar, concert, SOPAR i BALL.)

El sopar cubà costarà 10 € (congrí, pollastre a la criolla, beguda, postre i cafè).

Reserva't la data i vine a la Gran Festa de la Solidaritat amb Cuba, difon-la entre els teus amics i RESERVA el sopar contactant amb nosaltres.

Vine i gaudeix!!!!

No acatem les retallades de drets socials

Des d'Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa demanem al grup municipal de la nostra coalició (ICV-EUiA) que rebutgi en el proper Ple de l'Ajuntament de Terrassa del 21 de juliol la retallada salarial que pretén imposar contra els treballadors i les treballadores municipals. Posicionar-nos en contra de les retallades socials en la mateixa línia i en coherència amb la posició contrària que van prendre IU i ICV en el Congrés dels Diputats.

Creiem que és en aquests moments on es mostren els valors d'esquerres, la defensa dels drets socials i dels serveis públics. No podem recolzar privatitzacions encobertes ("externalitzacions") ni el deteriorament dels nostres drets. En una situació de crisi és on la ciutadania necessita més la qualitat i protecció dels serveis públics.

Proposem també a la resta de grups municipals progressistes de la ciutat una profunda reflexió sobre el que suposen aquests atacs als drets ciutadans, aquest retorn al segle XIX que alguns volen fer a la nostra societat (especialment la dreta i la patronal). De la mateixa manera que els grups que donen suport al Govern català estan parlant aquests dies de no acatar la injusta sentència del TC sobre l'Estatut, l'esquerra no ha d'acceptar aquesta pèrdua injusta de drets socials que suposen les mesures que està prenent el Govern central.

Les mesures presentades pel Govern, i que el nostre Ajuntament pretén aplicar acríticament, per sortir de la crisi són un nou atropellament als drets dels treballadors i les treballadores, pel que és necessari expressar el rebuig més contundent per part de qui sense haver estat els causants de la crisi, som qui estem pagant les seves conseqüències. Les mesures que pretenen imposar-nos són desequilibrades i injustes, confirmen l'ofensiva del neoliberalisme, dels mercats financers, contra els drets dels treballadors i l'anomenat estat del benestar. Nosaltres volem que la crisi la paguin els seus responsables.

S'està produint un sever atac a l'Estat social, ordenat pels mercats financers als governs submisos. Entenem que la feina que ens pertoca a l'esquerra transformadora és precisament el de donar un toc d'atenció a la ciutadania per a que es "rebel·li" contra la política de caràcter neoliberal que s'està posant en marxa a Europa i al nostre país i que està generant la pèrdua dels drets històrics dels treballadors després de segles de lluites.

A més temem l'arribada després dels retalls socials, l'aprovació de la reforma laboral i la previsible privatització de les caixes d'estalvis, els retalls a les pensions, l'atac a tot alló públic, especialment a la sanitat i l'educació, l'augment dels impostos indirectes i tot un paquet de mesures que atempten directament contra els drets històrics de les classes populars i de la gran majoria de la nostra societat. Però sobretot són mesures que beneficien el gran capital i NO PRETENEN CREAR OCUPACIÓ, van només a buscar el benefici empresarial, per la qual cosa la Vaga General del 29 de setembre és en primer lloc una mobilització per exigir ocupació estable, digna, segura i amb drets.

Esquerra Unida i Alternativa de Terrassa es solidaritza i recolza les reivindicacions i mobilitzacions que els treballadors i treballadores de l'Ajuntament de Terrassa estan realitzant. És una mobilització contra una política i una filosofia que encoratgen un progressiu desmantellament del model social, que es basa en un conjunt de drets irrenunciables per a la ciutadania, prestats per institucions públiques, que han de ser protegits i eficientment han de ser gestionats. Per a la qual cosa els empleats públics que, dia rere dia, garanteixen el seu funcionament, han de ser tractats amb respecte pels governants, qui no poden continuar ignorant la justícia de les seves reivindicacions salarials i laborals, ni menyspreant el dret a la negociació col·lectiva que els assisteix i que, de manera reiterada, se'ls ve usurpant.

Esquerra Unida i Alternativa entenem la necessitat de canviar aquestes polítiques per d'altres a favor dels interessos de la majoria, especialment dels treballadors i les treballadores, i construir una altra política econòmicament més equitativa, justa i solidària que, des de la recerca de la plena ocupació, garanteixi drets socials i consolidi i ampliï els serveis públics.

Avui, Esquerra Unida i Alternativa diu: ciutadans i ciutadanes de Terrassa, aixequeu-vos, aixequeu-vos contra la precarietat, contra la desocupació, contra la pobresa, contra la marginació, defensem els nostres drets acumulant forces, recolzem la Vaga General del 29 de setembre.

Vaga General!

Reproducimos uno de los artículos publicados este mes por Mundo Obrero

El 29-S yo voy, yo paro

Ginés Fernández González / jul-ago 10

...ayer privatizaron la tierra, el agua, el viento, la luz y el sol y no podemos consentirles que privaticen ya nuestros sueños"
Cayo Lara, Coordinador Federal de IU.

Los sindicatos de clase Comisiones Obreras y Unión General de Trabajadores han convocado Huelga General para el día 29 de septiembre, en rechazo de la reforma laboral aprobada por decreto, -en la actualidad en trámite parlamentario- y que según parece -por las declaraciones de los partidos que apoyan esta medida contra la clase trabajadora-, puede verse endurecida si cabe aún más.

Desde IU y desde el PCE hemos venido solicitando la movilización general como rechazo a las políticas económicas del gobierno del PSOE, pero también como rechazo a la actitud de la derecha económica y política, en la medida que gobierna en comunidades autónomas y ayuntamientos, por su beligerante forma de actuar contra los derechos sociales y logros históricos del movimiento obrero.

Pero han sido las propuestas de ampliación del sistema de pensiones y la reforma laboral las detonantes para que los sindicatos mayoritarios tomen esta transcendental medida tras meses de forcejeo con la patronal y el gobierno socialista. La Huelga es una medida extraordinaria de los trabajadores, y con su convocatoria se reconoce que la situación es extraordinariamente difícil para los trabajadores y trabajadoras y que sus intereses están siendo atacados de forma descomunal.

La reforma del sistema y la reforma laboral suponen la ruptura de marcos de acuerdo, hasta hoy sólo rotos en determinados momentos que tuvieron su adecuada contestación. La reforma laboral que realiza el gobierno español es obra de un antiguo ministro de Felipe González, Miguel Boyer, que fue suavizada por los asesores de Moncloa. Es una carga de profundidad en las relaciones laborales de este país, ya que aceptando medidas neoliberales pone patas arriba los tres parámetros de las mismas que son: el sistema de entrada, la permanecía en el mismo y la salida, mediante la dificultad de acceso a un puesto estable de trabajo aumentando las condiciones de inseguridad y eventualidad, la modificación de forma sustancial de la condiciones de trabajo mediante la movilidad geográfica, la modificación de los horarios laborales, suspensión del contrato, etc., y un despido más barato y subvencionado con dinero de todos a los empresarios, como ya hemos desarrollado en la sección Tema del Mes de este número.

Estas medidas, conjuntamente con las económicas, suponen la aceptación por parte del gobierno socialista de los dictados neoliberales de los mismos especuladores que han provocado la crisis, el abandono de las bases socialistas y la traición a millones de votantes. Lo preocupante ante esta situación es que el PP, "el Partido de lo Peor", como lo definió Cayo Lara, pueda atrapar votos descontentos o desilusionados. Los que se presentan como el partido de los trabajadores no definen su programa, lo mantienen oculto, pero cierto es que cada vez que concretan su discurso genérico dicen lo mismo que la patronal, e incluso endurecen la reforma laboral del gobierno como antes lo habían hecho con las medidas económicas. Los trabajadores y las trabajadoras de este país no pueden dejarse engañar por trileros del mensaje, por quienes mantienen en sus filas a corruptos y la trama de corrupción más grave de la democracia, por quienes son subvencionados de forma irregular por la patronal y, lo más grave, por quienes ocultan sus intenciones para llegar al poder teniendo un programa neoliberal y contra la clase trabajadora como están aplicando en las comunidades autónomas donde gobiernan siendo su exponente la de Madrid.

Nos quieren vender que estas medidas son inevitables, que son como un "castigo divino", que no hay otra forma de salir de la crisis y eso no es cierto. Lo que es cierto es que el neoliberalismo impone sus dictados y tanto PSOE como el PP son parte del partido único de la oligarquía financiera, como expuso Samir Amin en la asamblea de refundación de IU. Pero frente a esta políticas hay alternativa, una alternativa que se basa en una salida social a la crisis, que la crisis actual no la paguen los de siempre: los trabajadores y las trabajadoras y la mayoría social. No cabe caer en la desesperanza puesto que es lo que desean para poder aplicar "la receta neoliberal" y que ésta sea asumida por la población. Hay otra salida a la crisis y se hace a través de la movilización. Izquierda Unida plantea una propuesta de izquierdas, contra la dictadura del capital financiero y por la calidad democrática, cuyos principales ejes son: trabajo para todos y todas con derechos; plena protección al desempleo; detener el ataque contra las pensiones y el sector público; que paguen más quienes más tienen y, mediante una fiscalidad progresiva financiar servicios pensiones y protección social públicas y avanzadas; crear y fortalecer un sector público que lidere el cambio de modelo productivo, intervención pública de la economía, creación de una Banca Pública; recuperar la democracia frente al mercado; control democrático de la economía y de las empresas; igualdad en derechos y en deberes y una ley electoral justa.

Los y las comunistas mostramos nuestro apoyo directo a la HUELGA GENERAL convocada por los sindicatos para el 29 de Septiembre. HUELGA GENERAL que pretende ser una movilización de toda la sociedad para exigir al Gobierno un cambio de orientación frente a su apuesta y la de los sectores más retrógrados del mundo empresarial. Estamos contra un modelo productivo que base la competitividad en la precariedad y en los bajos costes laborales, en el poder arbitrario del empresario y en el deterioro de las condiciones de trabajo, de la salud y la seguridad de la clase trabajadora.

Es una movilización contra una política y una filosofía que alientan un progresivo desmantelamiento del modelo social, que se basa en un conjunto de derechos irrenunciables para la ciudadanía, prestados por instituciones públicas, que han de ser protegidos y eficientemente gestionados. Debe ser una huelga cívica contra el bipartidismo y a favor de una verdadera democracia que se vea representada en las urnas con proporcionalidad, porque las sucesivas negaciones de la reforma electoral, son el vivo ejemplo de la consolidación del bipartidismo para a su vez mantener una política económica que beneficia a la clase empresarial a los bancos y las grandes fortunas. Por eso la Huelga General del 29 de septiembre es por los trabajadores y por la democracia.

Ginés Fernández Gonzalez,
Director de Mundo Obrero
http://elblogdexenxo.blogspot.com

Entrevista a Vicenç Navarro

"La lucha de clases continúa siendo esencial"

Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Es también profesor de Políticas Públicas en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) donde ha impartido docencia durante 35 años. En esta entrevista realizada por Attac TV, Navarro analiza la crisis desde diferentes perspectivas y ofrece soluciones como el aumento del gasto público a nivel europeo o una mayor regulación del capital financiero. Habla del origen de la crisis y del coste que está teniendo en España, y aboga por "romper el determinismo económico buscando otras alternativas al margen de la voluntad política". También explica que la lucha de clases continúa siendo esencial, y afirma que "el capital utiliza el Nacionalismo para dividir a la clase obrera" y, por tanto, en su opinión "hoy más que nunca es necesaria la solidaridad de las clases populares frente al enemigo común". "Los medios de comunicación en nuestro país son instrumentos del capital" y "hay que constituir una Banca Pública que garantice el crédito", son otras de las afirmaciones que Vicenç Navarro realiza en esta entrevista.

Festa de Nou Treball 2010

Aquest any, la Festa de Nou Treball, que commemora el 74è aniversari de la creació del PSUC, tindrà lloc al CEIP Mediterrània de Sant Adrià de Besòs (Carrer Mar/Av. Manuel Fernandez Marquez).

Programa

10:30-12:00

• Taller: La Dona davant de la Crisi amb Cristina Simó, Paloma Martin, Sara Porras, Amparo Ardanuy, Teresa Vidal
  
• Ofrena Floral als Afusellats al Camp de la Bota, per Fil Roig. Entrada Fòrum
  

12:00-13:30

• Contra el bloqueig a Cuba, presenta Alfred Clemente, amb José Luis Centella, Performance Caravana dels 5, Duo "mas vale k nunca"
• Passat i Present a la Mina, amb Jaume Botey i Josep Maria Montferrer
  

14:00-15:00

• Taller Comunicació i noves tecnologies, amb Ginés Fernández, Jesús Sànchez-Marín

15:00-16:00

• Paella
  

16:00-18:00

• Federico Melchor: Testimonio de una vida, presenta Mariano Aragón, amb Gines Fernández, Eloy Pardo, Victoria Pujolar
• Actuació Grup Catorzedabril

17:00-18:30

• La Refundació d'IU, presenta Albert Escofet, amb Marga Ferrer, David Rodriguez
• Cinema Militant Forum, amb Maria Soliña Barreiro
  

19:00-20:30

• Homenatge Miguel Hernández, Teatro Recoged esta Voz, Club de la Luna Llena
• Qui pagarà la Crisi?, presenta Miguel Ángel Domínguez, amb Salvador Jové, Simón Rosado, Fernando Lezcano

21:00–22:30

• Sopar i Acte Polític, presenta Neus Vilanova, amb Representant de JC, Jose Luis Centella i Albert Escofet.
  

22:30-01:00

• Tango-Cabaret, amb Susana Oviedo
• Ball

Servei de Bar, Parades solidaritat, Cinema sessió contínua

Exposicions: Mostrari de les Exposicions de la ACIM, Exposició sobre el barri de la Mina

Milers de catalans i catalanes demanen respecte als carrers de Barcelona

Clica sobre la imatge per veure la galeria de fotografies de la manifestació en defensa de l'Estatut del 10 de juliol a Barcelona

-----------------
La manifestació a la premsa:

La mayoría de los españoles rechaza la sentencia del TC sobre el Estatut

Un millón de personas salen a la calle en contra de los recortes al Estatut

Catalunya proclama que es una nación

Lluita de classes... amb poca classe

Declaració sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya

Declaració del PSUC-viu davant de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya

Secretaria Política

En el moment de l’aprovació de l’Estatut el PSUC ja va declarar que aquest era manifestament millorable. Érem partidaris d'una profunda reforma constitucional que permetés avançar vers un Estat Federal i Solidari, en que quedessin clarament definides les competències entre l’Estat i el Conjunt de les Comunitats i no d'una reforma bilateral en el marc d'una Constitució sorgida d'una Transició, que 30 anys desprès mostra les seves limitacions per a construir un marc de convivència solidària. Part d’aquestes limitacions estan en el fet de no reconèixer el caràcter multinacional d’Espanya, la democràtica sobirania dels seus pobles a decidir com volen conviure, el manteniment del sistema judicial heretat del franquisme o la pervivència de la vetusta institució monàrquica.

L’opció pel camí de petites reformes, permet el permanent qüestionament de la distribució de recursos i competències, és negatiu per a Catalunya i Espanya perquè cristal·litza una relació basada en la permanent disputa entre institucions, que acaba per fomentar la desavinença entre pobles. Aquesta opció no és nomes fruit del llegat del passat, sinó que esta promoguda i sostinguda pels grans partits de l’Estat (PP, PSOE) i els nacionalistes (CiU, PNV), arquitectes d'un sistema polític que força la ubicació permanent del problema territorial en el centre del debat. Opció que es complementa amb un injust sistema electoral construït per marginar a l’esquerra transformadora, del que tots ells són beneficiaris. Un sistema que recordem, permet a CiU tenir 10 diputats amb el 3,03% de vots, mentre que IU només en te 2 amb el 3,77%.

El PSUC segueix insistint que es necessària una profunda reforma de la Constitució i que cal obrir pas a una segona transició que determini amb claredat les competències municipals, autonòmiques i estatals, sota un principi de subsidiarietat (és a dir que tot allò que es pugui fer millor a un nivell descentralitzat es descentralitzi), però també estableixi un marc federal únic sobre els aspectes que siguin necessaris per assegurar la solidesa d'un Estat al Servei dels treballadors tals com la regulació fiscal, laboral, seguretat social, pensions, defensa o política monetària. No compartim la idea que sempre la millor regulació sigui la més descentralitzada. Com hem vist amb el Impost del Patrimoni, la fractura de les polítiques fiscals dintre d'un mercat únic, porta a que les administracions quedin sotmeses al xantatge de la gran banca i les multinacionals per desmuntar la redistribució de la riquesa i els serveis socials.

Però tot i no ser aquest l’Estatut que haguéssim volgut, ha estat el que ha aprovat el poble de Catalunya i els pobles d’Espanya a través dels seus Parlaments. El fet que un Tribunal Constitucional hagi legislat contra la sobirania popular és totalment rebutjable. És del tot evident que lo prudent hagués estat que el Tribunal s’hagués inhibit d'un procés que l’enfrontava a les sobiranies populars. Però ben al contrari, aquest Tribunal, a més deslegitimat per la seva composició, ha decidit erigir-se en pare salvador de les essències pàtries. Lamentem que en canvi no hagi mostrat cap diligència en defendre drets clarament recollits a la Constitució com el dret a la vivenda dels desnonats per la banca, el dret al treball erosionat per la reforma laboral, els drets del poble conculcats per aquells que s’amaguen darrera els mercats financers per imposar retalls als drets negociats col·lectivament i regulats per lleis que ara es burlen amb tota impunitat al alterar el sou dels treballadors públics o les pensions.

La decisió del Tribunal Constitucional és una ofensa al poble de Catalunya i una maniobra que només farà que enverinar més la crisi en que es viu a tot l’Estat. Som conscients que les forces conservadores nacionalistes de tota mena, se’ls hi dona nou protagonisme per enfonsar al nostre poble en una espiral autodestructiva, que permet establir una cortina de fum sobre els problemes socials que els treballadors de totes les nacionalitats del Estat espanyol patim a mans dels poders financers. Estem davant d'una nova provocació dels sectors més centralistes i reaccionaris que volen camuflar els greus problemes que té el país, enfrontant uns pobles amb altres, revitalitzant els patrioterismes i nacionalismes excloents. Ara l’amenaça més gran pel poble català i espanyol és la contrareforma neoliberal que els grans banquers, a través de institucions com el FMI, el Banc Europeu i la OCDE estan imposant als ciutadans de tot Europa, destruint els seus drets socials i laborals.

No hi ha futur de convivència federal sense un Estat del Benestar molt més fort del que tenim actualment. Per nosaltres la lluita per la sobirania del poble català és inseparable de la lluita per la defensa d'un sòlid estat del benestar i d'un projecte federal que retorni la sobirania popular al poble treballador arreu de l’Estat. La proposta d'un horitzó de independència i conformació d’Estats més petits i dèbils, és caure en el joc que els poders econòmics volen per Europa, per que saben que en un marc més fracturat els representants populars seran encara més dèbils front al seu poder econòmic transnacional.

El PSUC, partit nacional i de la classe treballadora, crida als treballadors de Catalunya a defensar els seus drets nacionals en el marc d'un projecte federal que reconegui la nostra nació i estableixi un marc de convivència a l’Estat espanyol i a Europa just, transparent, democràtic i republicà. Denunciem la dinàmica que volen desfermar els nacionalismes conservadors del PP al formular la demanda contra l’Estatut, però també de CiU al plantejar el conflicte com un problema entre pobles i el PSOE al negar-se a propugnar obertament un projecte federal per canviar el marc jurídic i electoral establert per la transició.

El PSUC entén que aquesta lluita està íntimament relacionada amb la lluita que desenvolupen els treballadors i els seus sindicats per defensar la sobirania popular front als intents dels poderosos de destruir les institucions democràtiques i el marc de drets i llibertats que expressen. Per tant, entenem que avui aquesta lluita també forma part de la mobilització social que arreu de l’estat Espanyol i Europa s’està desfermant contra la contrareforma que els grans banquers han desencadenant contra les conquestes socials. Per nosaltres aquesta mobilització és part de la mobilització vers la Vaga General convocada pel 29 de setembre.

Cridem a tot el poble de Catalunya a mobilitzar-se el 10 de juliol contra la sentència del Tribunal Constitucional

Per la sobirania del poble de Catalunya!

Per la sobirania de les institucions populars. Ni jutges, ni mercaders poden estar per sobre dels parlaments democràtics!

Contra la judicialització de la vida política, reforma democràtica del aparell judicial!

Pel canvi immediat de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i la Llei Electoral!

Per una nova transició que obri pas a una República Federal Solidària sustentada en la sobirania fraternal dels pobles d’Espanya!

Constituïm una xarxa de municipis per la IIIª República que promogui el projecte federal com element vertebrador d'una Espanya plural!

Poble treballador de Catalunya impulsant la Vaga General, assumim el protagonisme que ens pertany!