Aznar a la presó per criminal de guerra!
Divendres 8 de febrer de 2008 a les 19h. en el Centre Cívic Avel·lí Estrenjer de Terrassa (Plaça de la Cultura, 5 - en el barri de Poble Nou - Zona Esportiva).
Conferència contra la impunitat per la Guerra d'Iraq amb les intervencions de:
- Francesc Tubau (membre de la Plataforma Aturem la Guerra)
- Lluis Orri (advocat i membre de la Plataforma Judici a Aznar
Divendres 8 de febrer de 2008 a les 19h. en el Centre Cívic Avel·lí Estrenjer de Terrassa (Plaça de la Cultura, 5 - en el barri de Poble Nou - Zona Esportiva).
Conferència contra la impunitat per la Guerra d'Iraq amb les intervencions de:
- Francesc Tubau (membre de la Plataforma Aturem la Guerra)
- Lluis Orri (advocat i membre de la Plataforma Judici a Aznar
www.juicioaaznar.net
Organitza:
PSUC-viu i Joves Comunistes
http://psucterrassa.blogspot.com/
Durant la primera meitat de l’ any 2003 els espanyols es movilitzaren com mai ho havien fet fins ara per aturar una guerra injusta, il·legal i emparada en mentides, com s’ha demostrat posteriorment. Amb el recolzament del Partit Popular, José María Aznar, que aleshores era President del Govern Espanyol, va decidir assumir el protagonisme posicionant-se a favor d’ aquesta guerra, donant l’ esquena a allò que exigia la ciutadania en els carrers i en les enquestes. A mitjans de març d’ aquell mateix any, José María Aznar, Tony Blair i George W. Bush, foren acollits per José Manuel Durao Barroso a les Illes Azores, des d’on es llençà un ultimàtum a Iraq amb un plaç de 24 hores, durant el qual, el president del país hauria de dimitir i s’ havien d’ entregar unes armes de destrucció massiva que ni tan sols existien ni hi havia cap indici real de la seva existència, com els inspectors de Nacions Unides indicaren en alguna ocasió. Transcorregut l’ esmentat plaç, i si no es portaven a terme les imposicions que assenyalaven, els reunits anunciaven la invasió d’ Iraq. Culminada la ocupació militar de l’1 de maig del 2003, Iraq entrà en una situació de caos, devastació i mort en les diverses guerres creuades que han impedit als ocupants aconseguir els seus propòsits.
En no comptar amb l’ aprovació del Consell de Seguretat de l’ ONU, aquesta guerra fòu il·legal i cap resolució posterior d’ aquest organisme pot esborrar aquest fet. Això significa que, segons el Dret Internacional, els efectes d’aquesta agressió són crims de guerra i els executors i inductors de la guerra són criminals de guerra. La participació espanyola en la mateixa es realitzà sense l’ aprovació del Congrés dels Diputats del nostre país. Aquesta participació disfressada com a ajuda internacional, després de proclamar-se un fals final de la guerra que avui encara no s’ha produït i enmascarant com a ajuda humanitària al poble iraquí allò que realment era ajuda als militars invasors, aliats del govern espanyol. L’ esmentada guerra segueix provocant decenes de morts tots els dies i no és possible desvincular-la de les principals causes dels atemptats terroristes de Madrid de l’11 de març del 2004 i el de Londres del 7 de juliol del 2005. La quantitat de morts generada per la Guerra d’Iraq, calculada en 700.000, no para de crèixer ni sembla que es vagi a aturar.
Quatre anys després de l’inici de la guerra, disposem de prou perspectiva per entendre que l’actuació concreta d’ Aznar com a President del Govern Espanyol i del Partit Popular, protagonistes actius d’ aquella invasió, ha de ser sotmesa a un examen penal que determini les possibles responsabilitats penals i anunciï pel futur dels qui col·laboren en una guerra il·legal, que no restaran impugnes pel sol fet d’exercir un càrrec de prominència política. Entenem que aquestes són les vertaderes accions preventives en defensa dels drets humans.
Per això, sol·licitem als partits polítics que s’ oposin a la guerra d’ Iraq i als qui no vulguin continuar essent còmplices de la mateixa que col·laborin activament en l’exigència de responsabilitats polítiques, però també judicials de José María Aznar. Així mateix, esperem de les instàncies judicials que apliquin el principi d’igualtat davant la llei i no emparin la impunitat dels qui hagin violat la legalitat, estatal i/o internacional,per la seva especial rellevància política.També cridem a la ciutadania a assumir el protagonisme que es guanyaren en les movilitzacions contra la guerra, reclamant ara la responsabilitat de qui aleshores, no va voler escoltar les nostres veus.
Organitza:
PSUC-viu i Joves Comunistes
http://psucterrassa.blogspot.com/
Durant la primera meitat de l’ any 2003 els espanyols es movilitzaren com mai ho havien fet fins ara per aturar una guerra injusta, il·legal i emparada en mentides, com s’ha demostrat posteriorment. Amb el recolzament del Partit Popular, José María Aznar, que aleshores era President del Govern Espanyol, va decidir assumir el protagonisme posicionant-se a favor d’ aquesta guerra, donant l’ esquena a allò que exigia la ciutadania en els carrers i en les enquestes. A mitjans de març d’ aquell mateix any, José María Aznar, Tony Blair i George W. Bush, foren acollits per José Manuel Durao Barroso a les Illes Azores, des d’on es llençà un ultimàtum a Iraq amb un plaç de 24 hores, durant el qual, el president del país hauria de dimitir i s’ havien d’ entregar unes armes de destrucció massiva que ni tan sols existien ni hi havia cap indici real de la seva existència, com els inspectors de Nacions Unides indicaren en alguna ocasió. Transcorregut l’ esmentat plaç, i si no es portaven a terme les imposicions que assenyalaven, els reunits anunciaven la invasió d’ Iraq. Culminada la ocupació militar de l’1 de maig del 2003, Iraq entrà en una situació de caos, devastació i mort en les diverses guerres creuades que han impedit als ocupants aconseguir els seus propòsits.
En no comptar amb l’ aprovació del Consell de Seguretat de l’ ONU, aquesta guerra fòu il·legal i cap resolució posterior d’ aquest organisme pot esborrar aquest fet. Això significa que, segons el Dret Internacional, els efectes d’aquesta agressió són crims de guerra i els executors i inductors de la guerra són criminals de guerra. La participació espanyola en la mateixa es realitzà sense l’ aprovació del Congrés dels Diputats del nostre país. Aquesta participació disfressada com a ajuda internacional, després de proclamar-se un fals final de la guerra que avui encara no s’ha produït i enmascarant com a ajuda humanitària al poble iraquí allò que realment era ajuda als militars invasors, aliats del govern espanyol. L’ esmentada guerra segueix provocant decenes de morts tots els dies i no és possible desvincular-la de les principals causes dels atemptats terroristes de Madrid de l’11 de març del 2004 i el de Londres del 7 de juliol del 2005. La quantitat de morts generada per la Guerra d’Iraq, calculada en 700.000, no para de crèixer ni sembla que es vagi a aturar.
Quatre anys després de l’inici de la guerra, disposem de prou perspectiva per entendre que l’actuació concreta d’ Aznar com a President del Govern Espanyol i del Partit Popular, protagonistes actius d’ aquella invasió, ha de ser sotmesa a un examen penal que determini les possibles responsabilitats penals i anunciï pel futur dels qui col·laboren en una guerra il·legal, que no restaran impugnes pel sol fet d’exercir un càrrec de prominència política. Entenem que aquestes són les vertaderes accions preventives en defensa dels drets humans.
Per això, sol·licitem als partits polítics que s’ oposin a la guerra d’ Iraq i als qui no vulguin continuar essent còmplices de la mateixa que col·laborin activament en l’exigència de responsabilitats polítiques, però també judicials de José María Aznar. Així mateix, esperem de les instàncies judicials que apliquin el principi d’igualtat davant la llei i no emparin la impunitat dels qui hagin violat la legalitat, estatal i/o internacional,per la seva especial rellevància política.També cridem a la ciutadania a assumir el protagonisme que es guanyaren en les movilitzacions contra la guerra, reclamant ara la responsabilitat de qui aleshores, no va voler escoltar les nostres veus.
