Manifest del PSUC davant l'11 de Setembre de 2008La Diada Nacional d'enguany se'ns presenta una vegada més en una situació d'incertesa, aquest cop agreujada per la crisi econòmica. Notícies arriben cada dia d'augment de la pobresa, d'aplicació d'EROs, mentre una certa incredulitat general acompanya els anuncis de mesures dels governs central i català per combatre aquesta crisi.
Mentre el govern català de l'Entesa i també l'oposició ens fan esmorzar un dia sí i l'altre també amb la cantarella del finançament, fent-nos creure un cop més que Catalunya s'ho juga tot a una carta, la gent veu com el seu poder adquisitiu baixa i la precarietat laboral fa difícil pensar en el futur. Problemes que són els que estan realment sofrint els treballadors, les classes populars.
No neguem la importància d'aconseguir un finançament autònomic just, però creiem que no es pot plantejar aquest debat si no parlem alhora de la redistribució de la riquesa. Com a partit nacional i de classe, creiem que ambdós temes han de considerar-se de manera conjunta.
Ens veiem obligats a recordar que la nostra posició de fa uns anys, és a dir, començar per canviar la Constitució per després canviar els Estatuts en comptes de confiar que les reformes parcials garantirien un canvi de model, sembla ara més encertada que mai. El sistema d'estat de les autonomies, encapçalat per un rei, dóna senyals clars d'esgotament. És l'hora d'una alternativa republicana autènticament federal que garanteixi els drets socials i l'autodeterminació dels pobles. A què esperem per plantejar-la?
