1.Considerem que substituir el “Servei Públic d’Educació de Catalunya” pel “Servei d’Educació de Catalunya” és perillós, i no dóna l’impuls suficient per crear un únic servei públic d’educació. La llei no trenca la dualització i la segmentació del sistema educatiu actual, on els centres privats concertats tenen una sèrie de privilegis que no contribueixen a la cohesió social. A més, aquests centres no exerceixen la seva finalitat social que els dóna dret a tenir el concert educatiu establert en la LODE.
2.El plantejament de la llei no garanteix suficientment la corresponsabilitat dels centres privats concertats en la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i en risc d’exclusió social. Així, no s’estableix el nombre màxim d’alumnes d’aquestes característiques per grup i centre que s’ha de tenir dintre d’una mateixa zona educativa, i no contempla la reserva de places en zones i centres que acostumen a rebre més alumnat d’incorporació tardana. Això comporta que siguin els centres públics qui majoritàriament o exclusivament matriculin a aquest alumnat, fet que trenca el principi d’igualtat d’oportunitats i l’equitat social i educativa.
3.No s’estableixen suficientment els mecanismes que assegurin la gratuïtat real de tots els centres, en especial al no concretar que existiran preus públics per tots els centres en les activitats i serveis educatius complementaris.
4.La llei no aborda globalment l’ordenació de l’educació dels nens i nenes de 0-3 anys amb la pluralitat de serveis que poden existir i, sobretot, no existeix el compromís ferm de crear suficients places públiques d’escola bressol que satisfacin les necessitats i demandes de la població.
Altres problemes són que no existeix un plantejament seriós per impulsar una formació al llarg de la vida que permeti a les persones formar-se quan ho desitgin i necessitin. Tampoc aborda el desenvolupament de la formació professional de forma integrada, amb l’objectiu de concretar més i millor la interrelació d’aquesta amb el sistema de qualificacions i el compromís i criteris per concretar totes les dimensions d’aquest. No hi ha cap compromís perquè l’educació de les persones adultes disposi de serveis de suport per l’orientació acadèmica i professional i per l’atenció a la diversitat del seu alumnat.
Per últim, l’autonomia en la gestió de recursos resulta discriminatòria en favor de determinats centres, que per gaudir de millor instal·lacions i recursos incrementen els seus ingressos propis extraordinaris, i en canvi altres centres en zones desfavorides no tenen accés als esmentats ingressos (art. 90.2).
Per aquests motius, el PSUC viu s’oposa al projecte de LEC i dóna suport a les mobilitzacions que els sindicats han convocat contra aquest projecte de llei.