Des del PSUC-Viu valorem molt positivament el desenvolupament de la Vaga General realitzada el passat 29 de setembre. Podem afirmar sense reserves que la convocatòria ha estat un èxit del conjunt de la classe treballadora espanyola tant en el seguiment com en la participació. Felicitem els sindicats de classe CCOO i UGT per l’esforç realitzat, per quant s’ha fet palesa la validesa i vigència de la mobilització social com a eina de pressió i avenç de la classe obrera, i instem ambdós sindicats a aprofundir en la unitat d’acció i a avançar, des de llur independència, cap a quotes creixents d’unitat sindical com a factor imprescindible per donar resposta a la magnitud de l’atac del capitalisme contra les conquestes i drets dels treballadors i treballadores.
L’èxit de la Vaga General és encara més destacable si tenim en compte la furiosa campanya antisindical desfermada pels medis de comunicació de la dreta, així com per l’entorn mediàtic del Govern del PSOE. Front a tot això, uns 10 milions de treballadors i treballadores han manifestat de manera contundent en tot el país llur rebuig a la reforma laboral i a les mesures antisocials del Govern central, dòcilment secundades i en algún cas, com el de Catalunya, augmentades pels governs autonòmics. Rebuig que va acompanyat, com és natural, de l’exigència d’una rectificació d’aquestes mesures.
En particular, valorem com molt notable el seguiment de la Vaga General a Catalunya. Al menys tres quartes parts de la població treballadora de Catalunya varen secundar la Vaga General i prop de 400.000 treballadors i treballadores varen participar en la manifestació de la tarde convocada per CCOO i UGT en el centre de Barcelona. La davallada del consum elèctric el 29 de setembre, que va superar el 28% respecte d’un dia laboral, posa de manifest l’èxit de la Vaga General a Catalunya, que va assolir un grau de seguiment del 97% en sectors industrials com l’elèctric, la mineria i el metall, i del 90% en altres sectors com l’agroalimentari o la construcció, amb la plena paralització de centenars de polígons industrials i del transport públic fora dels serveis mínims prèviament pactats. En aquest sentit, volem felicitar la nostra militància per la seva presència massiva en els piquets informatius i en el procés de mobilització i informació en torn de la Vaga General.
En un moment en què molts apostaven pel fracàs de la Vaga com una demostració de la presumpta manca de representativitat dels sindicats de classe, el cert és que la mobilització generada per la convocatòria s’ha vist secundada amb entusiasme, no només per sindicats minoritaris i sectorials (alguns d’ells, però, majoritaris al seu sector), sinó també per nombroses associacions i entitats cíviques que han aportat un plus molt important a l’acció reivindicativa i sens dubte han generat noves complicitats socials en la resistència contra el neoliberalisme. Front al pessimisme generalitzat que semblava existir sobre la capacitat de les masses treballadores per plantar cara a l’ofensiva de les patronals, dels poders financers i dels governs submissos davant llurs exigències, la jornada del 29-S ha demostrat que molts treballadors, sota l’aparença d’una certa apatia, només estaven esperant que algú amb capacitat de convocatòria donés la senyal per alçar la veu de la protesta.
Aquesta Vaga culmina un treball d’un any i vuit mesos, quan ja alguns en l’esquerra varem plantejar la necessitat de donar una resposta global a les agressions que el Govern començava a perpetrar contra la classe treballadora en l’intent de donar una sortida conservadora a la crisi en la línia marcada pels grans poders econòmics i les institucions que els representen. En aquest temps, malgrat les incomprensions de dins i de fora, el nostre treball polític ha contribuït a la mobilització sindical i a la reacció cívica de rebuig a les polítiques conservadores del Govern de Rodríguez Zapatero. El nostre compromís en mantenir aquesta resposta global ha ajudat a l’èxit de la Vaga General.
Aquesta aturada massiva ha de tenir conseqüències polítiques, tant per al Govern del PSOE com per al PP, així com per a CiU, que juntament amb la CEOE i la patronal catalana Foment han constituït el contra-piquet més reaccionari i violent dels viscuts en les sis vagues generals que han estat convocades des de 1978. Exigim responsabilitats davant la brutal reacció mediàtica i policial contra els piquets informatius en determinats llocs, tot resaltant la paradoxa que, mentre no tenim notícia de comerciants o empresaris ferits, són vàries les desenes de vaguistes que han sofert les conseqüències de la violència policial o d’agressions feixistes.
En el cas concret de Barcelona condemnem els disturbis causats per una minoria de presumptes radicals, entre els què amb tota probabilitat s’havien infiltrat provocadors professionals, així com la utilització demagògica dels mateixos amb la intenció de desprestigiar i criminalitzar l’acció de moviments socials alternatius al sistema i, més enllà d’ells, els veritables protagonistes de la gran Vaga General del 29-S: el moviment sindical i els piquets informatius essencialment pacífics, la presumpta coacció dels quals no ha anat més enllà de l’apel·lació a la consciència de classe dels treballadors i treballadores, cosa molt allunyada de l’autèntica coacció exercida per molts empresaris contra els seus empleats per tal que s’abstinguessin d’exercir el seu dret de vaga amb l’amenaça de l’acomiadament o altres formes de represàlia.
Des del PSUC-Viu exigim al Govern del PSOE que rectifiqui la seva política econòmica en sentit diametralment oposat a l’actual. Les recents dades de l’atur en setembre confirmen la inutilitat de la reforma laboral a l’hora de crear ocupació, així com la creixent tendència a fer més precàries les condicions de treball en el nostre país. És urgent un canvi de model econòmic i productiu, així com de política fiscal. La classe treballadora ha parlat i el Govern no pot fer-se el sord davant un tal clam social. Per això, des del PSUC-Viu emplacem els sindicats de classe a mantenir un procés de mobilització sostinguda en el supòsit que el Govern del PSOE no modifiqui les seves polítiques actuals, àmpliament rebutjades per la gran majoria de la població.
