Moltes de les mateixes persones i institucions que en el seu moment van clamar contra la pretensió d’alguns sectors islàmics de que fossin censurats uns dibuixos que feien burla del profeta Muhamad, recolzen ara els jutges que processen i els responsables de l’ordre públic que reprimeixen manifestants contra la institució monàrquica.
Cremar una imatge o una bandera, que no són res més que símbols, no pot en cap cas considerar-se delicte, perquè no constitueix cap agressió física ni moral contra persones ni contra propietats, sinó únicament la manifestació simbòlica d’una opinió política. En aquest cas, la disconformitat amb la institució monàrquica com a forma d’Estat a Espanya.
Institució monàrquica que, tot i haver estat refrendada democràticament en virtut del mateix acte en què es va plebiscitar la vigent Constitució espanyola, no pot lliurar-se del pes que representa la història dels seus orígens: va ser re-instaurada arbitràriament pel dictador que havia ofegat a sang i foc la legitimitat republicana i, un cop mort aquest i iniciat el procés de transició a l’actual (i, pel que es veu, limitada) democràcia, va ser imposada pels “poders fàctics” (classe política franquista, exèrcit i gran capital) a les forces polítiques democràtiques com a conditio sine qua non per a la legalització i conseqüent participació a les eleccions de 1977.
No dubtem, a més, de qualificar aquesta repressió com a inútil, perquè no aconsegueix altra cosa que escampar la protesta i la solidaritat amb els reprimits. Solidaritat a la qual s’adhereix plenament el nostre Partit al temps que reclama l’obertura d’un procés de reforma constitucional (que ja hauria d’haver estat endegat en ocasió de les reformes d’alguns estatuts d’autonomia) per tal de dotar Espanya d’una forma d’Estat autènticament democràtica que té, com a requisit mínim, l’establiment d’una república federal.