El Partit Socialista Unificat de Catalunya – viu conjuntament amb el Partit Comunista d'Espanya, hem iniciat una recollida de signatures per tot l'Estat per presentar davant la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats una proposta per a que les comptes de la Casa Reial tinguin control públic i puguin ser conegudes per tots i totes les ciutadanes d'Espanya.
Per al PSUCviu ja resulta anòmal que els i les ciutadanes espanyoles no puguin votar al seu Cap d'Estat per a que a sobre no pugin conèixer en que s'utilitzen els diners que reben dels fons públics, considerant que és necessari acabar amb l'opacitat de les comptes de la Casa Reial.
Des del PSUCviu es demanarà també la publicació a Internet dels salaris de tots els membres de la Família Reial per a que els i les contribuents espanyoles sàpiguen a què es destinen els seus diners. Cosa de justícia, que la Constitució atorgui al Rei per disposar lliurement de l'assignació anual no vol dir que no es donin comptes dels sous de cada membre de la Família Reial. Es tracta de diners públics i hi ha Cases Reials europees que publiquen els seus gastos a Internet.
També, es plantejaran que les donacions i regals que rebi en condició de Cap d'Estat tinguin que ser transparents i passar el patrimoni a l'Estat. L'opacitat és tal, que ni els diputats, ni el tribunal de comptes de la Fiscalia, ni els tribunals, ni tant sols la Comissió de Secrets Oficials tenen accés a dita informació.
Ja que no solament seria democràtic, sinó de justícia al tractar-se de diners públics, que en el Congrés dels Diputats, màxima expressió de la sobirania popular, s'investigaren l'origen del patrimoni i de la fortuna de la Casa Reial Espanyola.
Les signatures recollides en els propers 3 mesos seran traslladades al Congrés per a la seva tramitació dins la Comissió de Peticions i al Grup d'Izquierda Unida de manera que aquesta proposta sigui portada a un debat parlamentari.
Des del PSUCviu i el PCE impulsarem diverses iniciatives per a consolidar el moviment republicà a Catalunya i Espanya i considerem que aquesta opacitat és una senyal de la debilitat que te la monarquia a Espanya. Necessita ocultar la seva veritable realitat front el temor de posar en evidencia el cost que suposa per al conjunt dels i les espanyoles mantindre una família quant tantes i tantes famílies sofreixen les conseqüències de la crisi econòmica més dura dels últims temps.
La crisi no sembla tenir fi i comencem aquest 2010 superant els 20.000 aturats i aturades a Terrassa (20.358 persones, 18,6% de la població activa terrassenca). En només 2 anys l'atur a la nostra ciutat ha passat de 10000 a 20000 persones. A la comarca del Vallès Occidental l'atur arriba ja a les 76.200 persones. I al conjunt de l'estat espanyol, ja s'ha superat la barrera dels 4 milions, i anem camí dels 5 milions...
Des del PSUC-viu insistim en la necessitat de garantir l'ocupació urgentment, de manera que tant el Ministeri com la Conselleria de Treball deixin d'aprovar Expedients de Regulació d'Ocupació i que de cara a la negociació col·lectiva s'aposti per una forta reducció de la jornada anual avançant cap a la jornada de 35 hores. Aquesta és l'única manera de frenar l'escalada de l'atur i garantir treball per a tots i totes.
Fem una crida a què el diàleg social obert amb la patronal i els sindicats se saldi amb una reducció de la jornada anual que garanteixi l'ocupació. La solució no pot ser una vegada més que els treballadors i les treballadores paguem les conseqüències i que bé directament, bé a través dels ingressos de l'Estat, els culpables de la crisi segueixin amb el seu tren de vida i beneficis. La solució no pot ser que el Consell de Ministres proposi ampliar l'edat de jubilació sense més ni més.
Així mateix, des del PSUC-viu creiem que és necessari emprendre una sèrie de mesures en el curt termini de caràcter estructural (paper principal de l'ICO i banca pública) i una reforma fiscal, contrària a la pujada de l'IVA aprovada, que augmenti la progressivitat dels impostos directes, (Impost de Societats i l'IRPF), que faci disminuir els indirectes (IVA) i posar en marxa de nou l'Impost de Patrimoni.
Per tot això anunciem que el PSUC-viu redoblarà els seus esforços per a que els treballadors i les treballadores sortim al carrer a lluitar contra els retalls que el govern del PSOE, amb la connivència del PP i de CiU, està posant a sobre de la taula, mentre la patronal aplaudeix i no es responsabilitza de la crisi.
El PSUC-viu de Terrassa es pronuncia en contra de l'ampliació de dos anys de l'edat de jubilació aprovada en el Consell de Ministres. Els i les comunistes considerem la mesura innecessària i totalment desproporcionada.
Per al PSUC-viu, el govern ha pensat que el moviment obrer és feble i que els treballadors i les treballadores amb l'espasa de Damocles de l'atur al cap no es mobilitzaran contra el retall de drets que se'ls imposi.
Augmentar l'edat de jubilació amb l'excusa que no hi haurà diners per a les pensions, mentre en els últims anys s'han reduït els impostos i cotitzacions a l'empresariat i al capital, és tornar a culpar de la crisi a la classe treballadora fent-la pagar les conseqüències de la gestió capitalista. No té sentit que mentre els sindicats demanen la reducció de l'edat de jubilació en sectors com la construcció, el govern de Rodríguez Zapatero presenti una proposta que suposa un autèntic tall de drets laborals.
Des del PSUC-viu pensem que el PSOE s'allunya una mica més dels treballadors i les treballadores, potser perquè els que prenen aquestes decisions no són sensibles a la situació de milers i milers de treballadors dels serveis, la indústria, la construcció o el camp amb un sous molt baixos, de forma precària i amb jornades superiors a la legal, sense cobrar. Estem radicalment en contra d'aquesta mesura, i proposem una gran campanya de mobilització per paralitzar aquest escandalós retall de drets laborals, com podria ser la convocatòria d'una vaga general.
Per acabar, volem recordar que fa pocs dies va morir un soldat català a l'Afganistan, i uns altres sis van resultar ferits, després d'un atemptat a un comboi espanyol. Un més dels ja més de 90 morts a l'Afganistan des de 2002. Nascut a Colòmbia. L'anterior, era nascut a l'Equador. Cada vegada és més clar analitzar l'exèrcit professional i els que moren amb un component de classe.
El PSUC-viu de Terrassa denunciem que malgrat que una majoria de la societat espanyola es mostra contrària a la presència de l'exèrcit espanyol en aquesta guerra, el govern de Zapatero, en lloc de portar les tropes a casa, pretén augmentar-les en 510 soldats més, que se sumaran al miler d'efectius que Espanya ja tenen aquest país.
La realitat és que aquest suport d'Espanya a EUA a l'Afganistan no és gratuit. A canvi EUA permet l'expansió de multinacionals espanyoles a Amèrica Llatina. Bancs, petrolieres, telecomunicacions i empreses energètiques espanyoles, actuen sense la competència dels nord-americans, en un acord tàcit de quid pro quo. A això, cal afegir que la despesa militar es veu com una forma d'inversió.
El PSUC-viu exigeix que Espanya detingui l'escalada militarista, que es realitzin plans i es portin a l'UE per a la justa distribució de la riquesa planetària, respectant el medi ambient, avançant cap a la globalització de la democràcia, a la sobirania alimentària i a la igualtat de tots els èssers humans. Fora tropes de l'Afganistan.
