diumenge, 7 de febrer del 2010

El PSUC, de nou, al carrer

Des del PSUC-viu de Terrassa continuem la nostra campanya contra la crisi i l'atur. Aquest dissabte 6 de febrer hem tornat a montar una parada per distribuir els notres materials i propostes contra la crisi. Aquest cop hem estat al barri de Ca n'Anglada (a la cruïlla del carrer Sant Tomàs amb Mossèn Àngel Rodamilans). Ens hem marcat com a objectiu prioritari donar una sortida social i anticapitalista de la crisi des d'una proposta d'unitat de l'esquerra social, sindical i política.

Pensem que des de finals de 2006, en que va començar la crisi amb l'inici de la caiguda de les vendes immobiliàries i la ralentització dels preus, el govern no ha donat ni un sol pas efectiu per canviar un model de desenvolupament basat en el maó i els serveis. Al contrari, el govern s'entossudeix a sortir de la crisi pel mateix mètode de recuperar l'habitatge, amb els retalls socials plantejats ja som davant d'una sortida conservadora, cosa que demostra que el govern no busca una sortida social a la crisi.

Allargar la jubilació fins als 67 anys, és una cessió del govern al xantatge dels bancs, ja que permetria que els fons de pensions, sense molt èxit fins ara, siguin una sortida per resoldre la seva crisi financera. Igual succeeix amb la privatització dels serveis, que només afavoreixen al capital.

Reivindiquem el valor del treball davant l'especulació. Insistim en la necessitat de garantir l'ocupació, ens posicionem contra els EREs i ens pronunciem per la reducció de la jornada laboral cap a les 35 hores com la manera de frenar l'escalada d'atur.

Volem donar respostes per l'esquerra a la crisi del capitalisme i que es basen en cinc pilars a desenvolupar:

- la lluita per la plena ocupació amb la creació d'ocupació pública i la universalització dels drets socials;
- el desenvolupament dels serveis públics;
- una banca pública;
- la participació dels treballadors en la planificació de l'economia i en els llocs de treball, amb la possibilitat que puguin vetar els EREs;
- i una reforma fiscal que busqui diners per finançar la sortida social de la crisi i ho busqui on realment és, a les mans de la banca i els grans capitals.

Per això és necessària la mobilització. Iniciatives anunciades aquesta setmana passada com l'anunci de CCOO de convocar manifestacions en defensa del dret a la jubilació digna o la creació de l'Assemblea d'Aturats i Aturades de Terrassa són molt positives i són el camí correcte en la defensa dels drets socials.

Així mateix, hem iniciat aquest mateix dissabte la recollida de signatures per presentar davant la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats una proposta per a que les comptes de la Casa Reial tinguin control públic i puguin ser conegudes per tots i totes les ciutadanes d'Espanya. La opacitat amb que s'oculten aquests comptes és una senyal de la debilitat que te la monarquia a Espanya. Necessita ocultar la seva veritable realitat front el temor de posar en evidencia el cost que suposa per al conjunt dels i les espanyoles mantindre una família quant tantes i tantes famílies sofreixen les conseqüències de la crisi econòmica més dura dels últims temps.