La reforma amplia els anys de cotització necessaris per accedir al 100% de la pensió passant, dels 35 als 38,5 anys, de manera que a partir de 2013 s'anirà retardant gradualment l'edat de jubilació dels 65 anys fins als 67 anys el 2027 en el cas de no comptar amb els anys de cotització requerits. En paral·lel, s'amplia el període del càlcul de la pensió de 15 a 25 anys en dues fases; així el càlcul es realitzarà sobre els últims 20 anys de cotització en els primers 3-5 anys a partir de l'entrada en vigor de la reforma (2016-2018) i en una segona fase el càlcul s'estendrà als últims 25 anys de cotització (2021-2024). La mesura de l'ampliació del període de càlcul suposarà una greu pèrdua econòmica per als pensionistes, entorn al 10%. És a dir, ens trobem davant d'una agressió del govern contra la classe treballadora de gran magnitud i que hipoteca el futur de milions de treballadors i treballadores joves.
La capacitat de pressió del sindicalisme confederal i de classe en un context de retalls socials s'ha revelat insuficient i només ha aconseguit introduir alguns tènues elements de millora en la reforma i a penes ha pogut pal·liar els efectes d'un decret del govern més dur i regressiu que perseguia establir com incondicionalment obligatòria l'edat de jubilació en els 67 anys. No obstant això, i al marge de matisos i que es computin com a anys de cotització fins a un màxim de 24 mesos els períodes en què els estudiants exerceixin de becaris i que cotitzin els períodes per cura de fills, a raó de nou mesos per fill i amb un límit igual de 24 mesos, des del PSUC-Viu creiem que la nova reforma pactada sota la pressió del capital financer atempta contra les condicions socials de la classe obrera i és per això pel que expressem la nostra ferma oposició a la mateixa.
El govern s'ha rendit als poders econòmics i als mercats. La seva insistència a revisar els pactes de Toledo en matèria de pensions anhelava únicament satisfer al gran capital. El sistema públic de pensions a Espanya era i és viable. Només en els dos últims anys la seguretat social ha registrat un superàvit de més de 10.000 milions d'euros mentre el fons de reserva superava els 60.000 milions d'euros, gràcies als interessos dels quals s'ha pogut compensar i superar el dèficit provocat en l'últim exercici pel dramàtic augment de l'atur. És evident, per tant, que el principal objectiu de la nova reforma és forçar els treballadors a subscriure plans privats de pensions en benefici de la banca.
Des del PSUC-Viu emplacem al conjunt de l'esquerra a manifestar-se contra la reforma de les pensions així com contra la reforma laboral i, en el venidor, contra totes les agressions que sofreixi la classe treballadora, en la perspectiva d'un profund canvi social que acabi amb l'actual dictadura del capital. Subscrivim, per tant, la posició d'Esquerra Unida enfront d'aquest i altres episodis de l'ofensiva neoliberal emparada pel govern i, al costat del PCE, ens comprometem a secundar l'estratègia de ferma oposició de IU, dins i fora de les institucions.
La Secretaria del Món del Treball del PSUC-Viu realitzarà al febrer un plenari amb tot el nostre actiu sindical amb l'objectiu de definir la nostra estratègia de lluita i la nostra resposta contra la reforma de les pensions. Al mateix temps, fem una crida al conjunt de la nostra militància i a la classe treballadora a mobilitzar-se contra les polítiques antisocials del govern central i contra la pèrdua permanent d'ocupació i de teixit industrial a Catalunya, amb el recent exemple de Yamaha, on la direcció de l'empresa ha anunciat el tancament de la planta situada a Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental) i el consegüent acomiadament de 400 treballadors i treballadores.
