(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 5 de desembre de 2008)
Una volta s’ha acceptat que no podem créixer econòmicament d’una manera indefinida, perquè els recursos del planeta són finits i esdevenen escassos, i per l’excés de deixalles, que hem de parar la producció i el consum, i que més aviat hem de tendir a decréixer, es planteja què és el que ha de decréixer, quins sectors de l’economia. Perquè, per exemple, la sanitat o l’ensenyament no han de decréixer pas, sinó al contrari.
Per veure quins sectors han de decréixer cal fixar-se en quins són els més afectats per les dues raons exposades: ús important de recursos materials, sobretot no renovables, i emissió de deixalles. Així el primer sector que hem de fer disminuir és el transport, gran consumidor d’energia. Tot aquest anar amunt i avall de persones i mercaderies... Aquesta estratègia de produir un bé en un país, muntar-lo en un altre i distribuir-lo en un altre, no pot ser. Menys transport i més en mitjans col·lectius. Més consum local. Lògicament el segons sector afectat és el de la producció de vehicles. Un altre sector que ha de decréixer és la construcció (més enllà d’habitatge de protecció oficial o d’infraestructures necessàries), perquè abusa de l’espai. La ramaderia també, perquè ocupa el terreny necessari per a l’agricultura. I la producció de fusta (mobles, etc.) i de paper, perquè, més enllà d’un volum determinat, esgoten els arbres. (Encara el paper es pot reciclar, la fusta no.) Naturalment, ja no cal dir que el que més ha de decréixer, fins a desaparèixer, és la producció d’armes.
En canvi, hi ha coses, com la producció d’objectes de vidre, que poden continuar, perquè el vidre es recicla. I la producció tèxtil, des del punt de vista dels recursos, pot mantenir-se, perquè usa recursos renovables (llana, cotó, seda...) Una altra cosa és el caràcter fetitxista de la peça de roba últim model, que, suposadament, t’ha de fer ser «tu» i fer-te feliç. Aquí hi ha un consumisme excessiu, però no pels recursos, sinó per una qüestió de valors.
