El 7 de juny, en plena crisi (recessió) econòmica mundial, la Unió Europea crida a votar els seus ciutadans. Aquests mateixos ciutadans que la UE habitualment ignora i la voluntat dels quals menysprea quan no voten en sentit favorable als interessos del gran capital (cas de la mal anomenada “Constitució Europea”, per exemple).
En efecte, la dreta política i econòmica que avui domina la UE pot prescindir perfectament de la nostra opinió (tal com fa habitualment) a l’hora de dur endavant el seu programa neoliberal. És més, quant menys opinem (si no és a favor d’aquest programa, és clar), millor per a ells.
Doncs bé, no podem donar-los hi aquesta satisfacció. No podem deixar que els dos grups majoritaris del Parlament Europeu, Socialista i Popular, continuïn desenvolupant tranquil·lament l’actual política favorable al capital. És imprescindible donar a l’esquerra real, representada pel Partit de l’Esquerra Europea, la força necessària per trencar aquesta aliança (tal com s’ha aconseguit, en dues ocasions ja, amb el rebuig de la directiva sobre la jornada laboral de 65 hores setmanals, veritable regressió als temps del capitalisme “salvatge”).
Perquè si una cosa hauria de ser clara a aquestes alçades, és la inutilitat del vot “útil” a l’esquerra integrada al sistema. En efecte, la major part dels partits socialistes europeus, entre ells el PSOE, han decidit recolzar el candidat de la dreta europea, el neoliberal Durâo Barroso, per tal que continuï al capdavant de la Comissió Europea. Per no parlar ja de la manera com el govern del PSOE afronta la crisi econòmica al nostre país.
En efecte, la celebració del “debat sobre l’estat de la nació” (així com l’enèsima aplicació, en aquest cas contra Iniciativa Internacionalista, de l’antidemocràtica llei de partits) ha tornat a posar de manifest el baix perfil de la democràcia espanyola, amb el PP i el PSOE caient en patètiques desqualificacions recíproques que serveixen per amagar la seva manca de voluntat per afrontar una crisi que ells mateixos han provocat. Les propostes d’IU per ajudar les persones en atur, per combatre la desocupació, per avançar cap a la protecció social plena o per controlar el sistema financer, no van ser ni considerades per Zapatero, que ha plantejat com a mesures estrella portar ordinadors a les escoles i fer un retoc fiscal sobre l’habitatge a tres anys vista (que segurament no complirà, i que de moment servirà únicament per impedir que baixin els preus, com hauria de ser, en animar els compradors a aprofitar el dos darrers anys de vigència de la desgravació actual).
Diguem-ho clar: durant les darreres dècades, PP, PSOE i els governs occidentals han aplicat polítiques destinades a incrementar la taxa de benefici empresarial en detriment dels salaris, tot provocant així una crisi de superproducció i de contracció de la demanda solvent que ara està afavorint la concentració de capital. La nova configuració de l’acumulació capitalista encara està per definir, i per això és un moment clau per mobilitzar i conscienciar amb propostes d’esquerres.
No podem deixar passar, doncs, l’ocasió que ofereixen aquestes eleccions per conscienciar els treballadors de la necessitat de no esperar que els problemes es resolguin des dels governs actuals, totalment sotmesos als interessos del gran capital europeu i multinacional. Tampoc es tracta de demanar-los simplement que votin l’esquerra transformadora (en el nostre cas, la coalició “La Izquierda”, formada per IU, altres forces d’esquerra i, a Catalunya, la coalició ICV-EUiA), sinó que, juntament amb això, es mobilitzin al carrer, als centres de treball i a tots els llocs on sorgeixi la necessitat d’optar entre solucions que afavoreixin el manteniment del poder del capital i solucions favorables a l’emancipació del treball i al benestar de la gran majoria.
