Font: Sirius
"Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad". L'estrofa pertany al "Canto a la Libertad" de José Antonio Labordeta, cantautor, polític d'esquerres i escriptor, que ha mort avui a Saragossa als 75 anys després d'una llarga malaltia i una vida plena de poesia.
Labordeta ha mort al voltant de la 1.00 d'aquesta matinada a l'Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa on va ser traslladat aquesta setmana en agreujar-se el seu estat de salut, que el tenia postrat a casa seva des de fèia diversos mesos, segons ha informat la Chunta Aragonesista (CHA), partit pel qual va ser diputat al Congrés durant dues legislatures..
"Amb profunda tristesa et comunico que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts", ha informat la Chunta mitjançant un missatge telefònic de la mort del conegut cantautor, a què es li va diagnosticar el 2006 un càncer de pròstata, quan encara era diputat.
Des d'octubre de l'any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió, sempre acotxat per la seva dona i les seves tres filles.
Durant el temps que ha estat postrat a casa seva, va rebre la visita de seus molts amics, amb què comentava l'actualitat del país, assumptes de literatura, música o de futbol, ja que era un fidel seguidor de la Reial Saragossa, i fins i tot ha obtingut condecoracions oficials.
L'últim acte públic que va protagonitzar es va produir el passat dia 6 de setembre, quan va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, Ángel Gabilondo, qui li van lliurar la Gran Cruz de la Orden Civil Alfonso X El Savi. Aquest reconeixement s'el va concedir el Govern d'Espanya, que també li va atorgar la medalla al Treball, per la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i del poble.
La ministra Chacón va destacar llavors que aquest tipus de reconeixements donen prestigi a qui els rep, però hi ha vegades que, per contra, el premiat "dóna prestigi a les distincions", com és el cas de José Antonio Labordeta.
Una persona, va dir Chacón, que durant tota la seva trajectòria vital ha posat veu a la bondat, a la justícia i a la llibertat, primer cantant, després "amb la motxilla a coll" i, després, en la tribuna del Congrés "amb moments memorables de poesia o amb una veu més popular".
Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure, amb el títol 'Regular, gràcies a Déu', una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar el 2006, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l'han atès en aquesta etapa.
És un llibre escrit "a talls", va dir en una trobada amb els mitjans de comunicació, després de tornar a casa seva després d'un tractament mèdic en l'Hospital Miguel Servet de Zaragoza, a cuyo personal s'el va dedicar, per la duresa que li va suposar escriure entre cada estada clínica.
La seva convivència amb el càncer, "una garrotada que li donen a un en el cap", va dir en una entrevista, està inserida en cada capítol d'aquest llibre, perquè Labordeta creu que la gent hauria de parlar dels seus problemes, alguns "drames molt grassos" al costat dels quals el seu "no és res".
Però Labordeta, que era catedràtic de Filosofia, estava content amb la seva vida. "Tinc una dona que funciona de meravella, tres filles, dues nétes, una morena i una altra rossa, un gendre que canta molt bé i no canviaria res. Tinc molts amics, estic molt content amb el que m'ha tocat", va manifestar.
Encara pretenia escriure un nou llibre de tema policíac, però li va impedir l'agreujament de la seva salut durant els últims mesos, en què va expressar la seva gratitud per les moltes mostres d'afecte i reconeixements de tot tipus que ha rebut, inclòs un homenatge dels seus amics del món de la música en el Teatre Principal de Saragossa, en què van participar Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, Rosana o Carmen París.
Entre d'altres, el ser pregoner de les Festes de la Pilar del passat any, quan milers de persones congregades en la plaça van cantar amb ell seu 'Cant a la llibertat', la seva composició més reconeguda, un himne de la Transició democràtica que va interpretar amb la seva guitarra a tot Espanya.
"Habrá un día en que todos, al levantar la vista, veremos una tierra que ponga Libertad". L'estrofa pertany al "Canto a la Libertad" de José Antonio Labordeta, cantautor, polític d'esquerres i escriptor, que ha mort avui a Saragossa als 75 anys després d'una llarga malaltia i una vida plena de poesia.
Labordeta ha mort al voltant de la 1.00 d'aquesta matinada a l'Hospital Miguel Servet de la capital aragonesa on va ser traslladat aquesta setmana en agreujar-se el seu estat de salut, que el tenia postrat a casa seva des de fèia diversos mesos, segons ha informat la Chunta Aragonesista (CHA), partit pel qual va ser diputat al Congrés durant dues legislatures..
"Amb profunda tristesa et comunico que José Antonio Labordeta ha mort fa uns minuts", ha informat la Chunta mitjançant un missatge telefònic de la mort del conegut cantautor, a què es li va diagnosticar el 2006 un càncer de pròstata, quan encara era diputat.
Des d'octubre de l'any passat la seva salut havia empitjorat i havia hagut de ser hospitalitzat en alguna ocasió, sempre acotxat per la seva dona i les seves tres filles.
Durant el temps que ha estat postrat a casa seva, va rebre la visita de seus molts amics, amb què comentava l'actualitat del país, assumptes de literatura, música o de futbol, ja que era un fidel seguidor de la Reial Saragossa, i fins i tot ha obtingut condecoracions oficials.
L'últim acte públic que va protagonitzar es va produir el passat dia 6 de setembre, quan va rebre a casa seva els ministres de Defensa, Carme Chacón, i Educació, Ángel Gabilondo, qui li van lliurar la Gran Cruz de la Orden Civil Alfonso X El Savi. Aquest reconeixement s'el va concedir el Govern d'Espanya, que també li va atorgar la medalla al Treball, per la seva saviesa, la seva passió, les seves conviccions i la seva defensa de la llibertat i del poble.
La ministra Chacón va destacar llavors que aquest tipus de reconeixements donen prestigi a qui els rep, però hi ha vegades que, per contra, el premiat "dóna prestigi a les distincions", com és el cas de José Antonio Labordeta.
Una persona, va dir Chacón, que durant tota la seva trajectòria vital ha posat veu a la bondat, a la justícia i a la llibertat, primer cantant, després "amb la motxilla a coll" i, després, en la tribuna del Congrés "amb moments memorables de poesia o amb una veu més popular".
Labordeta va presentar el maig passat l'últim llibre que va escriure, amb el títol 'Regular, gràcies a Déu', una obra marcada pel càncer de pròstata que li van detectar el 2006, en què expressa la seva gratitud a la seva família, als amics i els sanitaris que l'han atès en aquesta etapa.
És un llibre escrit "a talls", va dir en una trobada amb els mitjans de comunicació, després de tornar a casa seva després d'un tractament mèdic en l'Hospital Miguel Servet de Zaragoza, a cuyo personal s'el va dedicar, per la duresa que li va suposar escriure entre cada estada clínica.
La seva convivència amb el càncer, "una garrotada que li donen a un en el cap", va dir en una entrevista, està inserida en cada capítol d'aquest llibre, perquè Labordeta creu que la gent hauria de parlar dels seus problemes, alguns "drames molt grassos" al costat dels quals el seu "no és res".
Però Labordeta, que era catedràtic de Filosofia, estava content amb la seva vida. "Tinc una dona que funciona de meravella, tres filles, dues nétes, una morena i una altra rossa, un gendre que canta molt bé i no canviaria res. Tinc molts amics, estic molt content amb el que m'ha tocat", va manifestar.
Encara pretenia escriure un nou llibre de tema policíac, però li va impedir l'agreujament de la seva salut durant els últims mesos, en què va expressar la seva gratitud per les moltes mostres d'afecte i reconeixements de tot tipus que ha rebut, inclòs un homenatge dels seus amics del món de la música en el Teatre Principal de Saragossa, en què van participar Miguel Ríos, Víctor Manuel, Ana Belén, Rosana o Carmen París.
Entre d'altres, el ser pregoner de les Festes de la Pilar del passat any, quan milers de persones congregades en la plaça van cantar amb ell seu 'Cant a la llibertat', la seva composició més reconeguda, un himne de la Transició democràtica que va interpretar amb la seva guitarra a tot Espanya.
