HI HA D’HAVER PREU POLÍTIC!
Una vegada més hi ha l’obligació moral de dir que la primera culpa de la ruptura del procés de pau a Euskadi és d’ETA, però que la segona (i molt important) és del Govern central. Per no haver donat cap pas en l’esmentat procés, en tot un any, ni en l’acostament de presos, ni en la derogació de la llei de partits injusta, ni en la constitució de la mesa de partits bascos per dialogar i negociar. Per haver deixat podrir el procés amb la seva inacció. Per haver posat ETA entre l’espasa i la paret. Sobretot amb la il·legalització de les llistes electorals.
Ara, però, cal donar un pas més. El Govern central ha confirmat el que sempre havia negat: hi va haver contactes i reunions. I el procés de pau es va trencar quan ETA va demanar un preu polític. I diuen que no es pagarà cap preu polític.
Doncs cal afirmar una cosa que és de plena lògica: la situació del País Basc respon a un problema «polític» i històric, amb el qual la població basca ha patit molt. I la solució d’aquest problema ha de ser política. Se li digui «preu» o se li digui una altra cosa. Que no té per què veure’s com un «preu»... És una exigència de justícia.
El caràcter de la solució, o de la sortida, ha de sortir del diàleg i la negociació d’una mesa de partits bascos, que ha de ser oberta a tots els partits reconeguts per l’electorat, en igualtat de condicions legals. I allò que surti d’aquesta mesa de partits ha de ser acceptat pel Govern de l’Estat.
Si el Govern central vol una pau sense «preu» polític, sense una sortida a una nova situació, una pau gratuïta, una rendició incondicional... el que vol és un impossible. Per aquí no es va enlloc... El Govern central, amb aquesta explicació, ens diu que és ell qui ha trencat (o ha fet trencar) el procés que ens tenia tan il·lusionats.
Hem de demanar serietat, honestedat, a totes dues parts, però en aquest moment, si una part vol que l’altra es rendeixi sense res a canvi, el que fa és el ridícul i prendre’ns el pèl a tots.
Antoni Ferret
