Des de l'estiu de 2007 estem davant una fase molt concreta del desenvolupament capitalista, es el pas previ a la depressió a la que ja, molts analistes, vaticinen per al 2009.
Molts expliquen l'origen en les hipoteques subprime com a punta de l'iceberg de les constants reformes neolliberals i la desaparició de la majoria de regulacions internacionals al mercat financer, en un intent desde 2001 d'intentar allargar la fase expansiva mitjançant la creació de diners per diners sense límit.
El que aquí ens interessa, es denunciar l'origen intrínsec al capitalisme d'aquests processos de crisis, l'essència del capitalisme es l'acumulació per així poder mantenir i reproduïr l'expropiació de la plusvalua i amb això l'explotació en condicions mes favorables.
Això, com va dir Marx provoca la tendencia decreixent de la taxa de beneficis pel fet que aquesta acumulació serveix per poder mecanitzar o tecnificar més els processos i quan no es suficient amb la própia acumulacié son els banc i càixes qui els hi ho deixen, per tal de poder assolir mes mèrcat mitjançant l'abaratiment dels costos millorant els processos productius, però aquesta carrera per assolir mes competitivitat els porta a una disminució de la composició orgànica de capital, que es la relació entre ma d'obra viva i ma d'obra morta ( màquines), aumentant la proporció d'inversio en màquines respecte a ma d'obra viva els capitalistes entren en contradicció ja que d'on treuen la plusvalua i per tant d'on treuen els beneficis que els permeten reproduir l'explotació, es dels treballadors, aixi veurán com la seva taxa de beneficis anirá disiminuint de forma inequivocament continuada i prollongada, retroalimentan el procés que va desde l'expansió fins a la crisi.
Es a dir, la taxa de benefici que obté una empresa a canvi del que ha invertit en aconseguir‐los amb el temps, tendeix a decreixer.
Es una carrera a cegues on només uns pocs guanyarán pero on perdrem tots.
Tots perdem perque els estats, que ja sabem que no son neutrals, estan salvant als bancs mostrant amb qui i per a que estan, perdem perque les ajudes, injeccions de diners, es queden a les butxaques dels grans directius com mostra la dada que mes del 50€ del paquet d'ajudes que va otorgar EEUU a la banca es va gastar en formes de Bonus per a directius. I res del que queda va a anar a parar a les families sino a tapar els forats del bancs, mentres les patronals van demanant, moderació o congelació salarial, aument de la flexibilitat horària quan no aumentar la jornada, incentius fiscals, baixar el salari minim....etc.
Perdem perque tot i aixó, l'inflació continua el seu ritme pujant per sobre dels salaris, expropiant‐nos per una altra banda encara mes les conquestes del moviment obrer en matèria salarial i condemnant i sometent‐nos encara més, Perdem perqué els treballadors i treballadores que tenen una hipteca veuen com s'agreujen les seves condicions de subsistència contra l'aument dels beneficis del banc santander per un any més. Perdem perque any rera any veiem com el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores va en retrocés desde els ultims 10 anys, EEUU per exemple porten mes de 20 anys amb el poder adquisitiu estancat.
Perdem perque amb l'aument de l'atur aumenta l'exclusió social per a molts treballadors i treballadores, afegint la dada que 1 de cada 3 aturats no reb cap tipus de prestació.
I es l'atur l'arma principal de l'oligarquia politica i financera per aumentar l'explotació, multiplicant les seves peticions de moderació o congelació salarial, en el cas de treballadors i treballadores afcetats per conveni o disiminució del salari en els altres casos,empitjorant en aquesta cojuntura les condicions d'accés al treball.
També l'utilitzen com a arma de divisió utilitzant a l'inimigració com a focus de malestar.
Estan en perill mes de 10000 llocs de treball, i estem perdent mes de 4000 llocs de treball al dia. Aumentant considerablement l'exèrcit de reserva.
Peró seguint el consell del camarada Gramsci no hem d'esperar a heretar el poder mitjançant la fallida del sistema capitalista, no, el sistema s'ha d'enderrocar, hem de construir una hegemonia tal que permeti crear les condicions necessàries per oferir una alternativa sólida i coherent, i aquesta l'hem de oferir nosaltres no hi ha un altra opció.
I per aixó, hem d'estar amb els treballadors i treballadores de Frigo, Frape, T‐Systems, Telefonica, Pirelli, TMB, Aconda, Nissan,Astilleros de Naval,Ford, Seat, amb els universitaris contra el pla de Bolonya.
No podrán passar per sobre de la vida que volem construir, aquesta es la nostra Revolució
Per les 35 Hores ja!!
Visca la classe obrera
